Els últims emperadors

El peix espasa o emperador (Xiphias gladius) és segurament l´espècie de major mida de les que es poden arribar a comercialitzar a les nostres llotges de peix. Malgrat aquest fet, la majoria de l´emperador que trobem al mercat i consumim prové de captures realitzades molts centenars de kilòmetres enllà en ple Oceà Atlàntic.

A la mediterrània les captures d´aquesta espècie solen ser rares malgrat que les flotes amb bandera de conveniència que feinegen en aigües internacionals amb arts pelàgics en poden capturar quantitats destacables. Per aquest fet es considera que al nostre mar aquesta és una espècie sobreexplotada.

L´emperador (Xiphias gladius) és una espècie inconfusible

L´emperador és una peix inconfusible pel seu llarg musell que li dona nom. Aquesta prolongació del maxil·lar superior pot assolir fins a una tercera part de la seva longitud total del seu cos i li serveix com a defensa i per a estabilitzar la natació. El cos de l´emperador és robust i fusiforme amb una potent musculatura. Els adults no presenten escates. La seva coloració és blau intens al dors i als costats que es va aclarint progressivament a mesura que ens acostem al ventre.

El peix espasa és una espècie pelàgica i nedadora molt activa que rarament s´acosta a aigües litorals. S´apropa a la costa durant els mesos d´estiu quan té lloc la fressa. El seu cos presenta una elevada adaptació a l´hidrodinamisme, cosa que fa que pugui assolir velocitats de vertigen en nedar.

L´emperador és un peix ràpid i molt fort, això que fa que sigui una de les espècies més apreciades entre els afeccionats a la pesca esportiva. La seva resistència a ser pescat i la lluita que ofereix quan és capturat fa que sigui una peça molt cobejada. Malauradament no hi ha dades fiables de l´impacte d´aquesta activitat en els estocs de l´espècie.

La seva carn és clara, magra, delicada i molt gustosa

És un voraç depredador que s´alimenta bàsicament d´altres peixos que formen moles i de cefalòpodes. Generalment solitari. Es troba a tot el món. Prefereix però, les aigües més aviat temperades. Pot assolir entre els quatre i els cinc metres de llargada i arriba a pesar fins a cinc-cents quilograms.

Es pesca de manera industrial amb palangres de superfície i amb arts de deriva. Ambdues tècniques amb un fort impacte sobre el medi. D´ençà l´any 2002 els arts de deriva estan prohibits malgrat que no es te la certesa que aquesta resolució s´hagi fet efectiva al 100% per tots els països de la conca.

La seva talla mínima legal per a les captures és 120 cm sense comptar el musell. La seva carn és bastant apreciada, de color clar, molt tendra i gustosa. Es troba regularment als mercats i es comercialitza fresc, refrigerat, congelat, semielaborat i en conserva. De la mateixa manera que passa amb el bacallà, l´oli del seu fetge té un elevat valor comercial.

Pels seus nivells de greix es considera una espècie semi grassa. Els nutricionistes recomanen un consum moderat pels elevats nivells de mercuri que conté la seva carn.

A la mediterrània, l´estat de les seves poblacions, certament fa que es puguin considerar els darrers emperadors.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: HISTÒRIES DE MAR

Origen: Els últims emperadors

Tartaletes de crema

INGREDIENTS:
(per a 12 tartaletes)

  • 1 planxa de pasta brisa
  • crema pastissera (recepta de mig litre de llet)
  • gelatina en fred (napage)
  • fruita variada
  • decoració al gust

ELABORACIÓ:

  1. Primer de res haurem de tenir feta la crema amb antel.lació (una hora com a mínim).
  2. A continuació, agafarem una planxa de pasta brisa (quebrada) i el motlle adient.
  3. Tallarem rodones que encaixin amb la mida del nostre motlle.
  4. I folrem el motlle amb paciència.
  5. Treiem la crema de la nevera que ja la teniem feta prèviament. La remenem una mica.
  6. Ara omplirem les tartaletes amb crema però nomès fins la meitat. Desprès veureu per què.
  7. Genial, preparem el forn a 190º graus uns 15-20 minuts fins que veieu que la pasta brisa està cuita (fosqueta).
  8. Mentre es couen, anirem preparant la resta d’ingredients. Avui utilitzaré una gelatina de pastisseria en fred. No s’ha d’escalfar. Nomès s’ha d’untar directament.
  9. Està força bé, per què el pot és de mig quilo i desprès es pot tapar i conservar a la nevera.
  10. Com sempre, l’he comprat en el meu distribuidor de productes pastissers habitual.
  11. A més a més utilitzarem uns “petit-fours” per a servir les nostres tartaletes però resulta que són d’un mida més petita un truc? amb un got que tingui la mida de les tartaletes apreteu els “petit-fours” i els fareu més gran.
  12. Sembla que ja les tenim cuites.
  13. Veureu que són molt fàcils de desenmotllar.
  14. La tartaleta hi cap perfectament en els nostres “petit-fours”.
  15. Ja fan bona pinta però ara les hem de decorar.
  16. Ho prepararem tot i esperem a que estiguin fredes les tartaletes.
  17. En aquest moment, acabarem d’omplir la tartaleta amb crema pastissera.
  18. I ara nomès heu de posar fruita per sobre i pintar-les amb gelatina. Però us explicaré el que m’ha passat. Jo no estic exempte de trobar-me amb problemes i tampoc s’han d’amagar. La realitat sempre és capriciosa.
  19. Resulta que he comprat unes fruites vermelles congelades a “La Sirena”, ja que són fruites difícils de trobar. Doncs bé, a l’estar congelades…tenen molta aigua. Tot i estar totalment descongelades…al tenir contacte amb la crema…han començat a regalimar el proper colorant natural que tenen…i clar, la presentació queda horrorosa. Hem de saber rectificar a temps i trobar sol.lucions alternatives. Total, que he descartat l’us de les fruites vermelles. Això no passa si són fruites naturals.
  20. He decidit cremar amb sucre unes quantes tartaletes.
  21. Les anirem col.locant en “petit-fours” per poder servir-les juntes.
  22. He deixat aquestes amb una sola fruita vermella i una mica de crocant (per tapar la decoloració)
  23. I unes altres les farem amb granillo de xocolata. Aquestes eren les que havien “destenyit” tant. Tranquills, els convidats ni ho notaràn.
  24. Decorem amb una fulla de menta.
  25. Les de crema les podem servir amb un “barquillo” d’aquests que venen o amb mitja neula.
  26. I les de xocolata, les decoraré amb un “barquillo” de xocolata i una mica de cacao en pols.
  27. Serviu-les amb un bon cava super fresquet.
  28. Bon Profit !!!

Recepta extreta de “La Cuina de Sempre”

Origen: Tartaletes de crema

Crema de pèsols

Ingredients:

  • 2 cebes
  • 500 g de pèsols frescos nets
  • una cullerada d’oli
  • un pessic de sal
  • ratlladura de llimona i pernil per decorar

Procediment:

  1. Tallar les cebes per la meitat i fer-les a làmines.
  2. Saltejar la ceba amb la cullerada d’oli i el pessic de sal en una cassola.
  3. Un cop la ceba estigui transparent, afegir els pèsols i dos gots d’aigua.
  4. Deixar bullir uns 5-10 minuts (fins que els pèsols siguin cuits).
  5. Triturar-ho tot. i hi ha massa aigua traieu-ne abans de triturar.
  6. Guarnir amb el pernil i la pell de llimona.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: CUINA AMOR I CIÈNCIA

Origen: Crema de pèsols

Flam de porros i gambes

Ingredients per a 4 persones:

  • 12 gambes
  • 1 porro gran
  • 4 ous
  • nata líquida
  • farina de blat de moro
  • farina de galeta
  • julivert
  • sal
  • pebre
  • oli

Elaboració:

  1. Fer un caldo amb els caps i les pells de les gambes, saleu-ho, coeu-ho durant 10 o 15 minuts i reserveu-ho.
  2. Netegeu i talleu els porros a rodenxes, poseu oli en una paella i fregiu-ho a foc lent.
  3. Agafeu un altre paella i fregiu lleugerament les gambes.
  4. En un bol bateu els ous amb la nata líquida i un pessic de sal.
  5. Unteu els motlles amb mantega i pa ratllat i, a cada un, poseu-hi una base de porro, a sobre 3 gambes i, a continuació, el batut d’ous i nata.
  6. Coeu-ho al forn al bany maria a uns 180ºC, durant uns 10 o 12 minuts.
  7. Coleu el caldo de les gambes amb el colador xinès, porteu-lo a ebullició i espessiu-lo amb farina de blat de moro.
  8. Afegiu-hi el julivert picat i rectifiqueu de sal.
  9. Serviu cada flam individualment i guarniu-lo amb la salsa de gambes per sobre.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: Flam de porros i gambes

Patates a la riojana

El que necessitareu:

  • 1 Kg. de patates noves
  • 2 xoriços vermells (tipus de la zona, gruixudets)
  • ¼ de Kg. de costella de porc tallada a daus
  • 2 o 3 grans d’all
  • 1 ceba
  • 1 pebrot verd
  • 1 fulla de llorer
  • Pebre roig
  • Oli d’oliva verge extra
  • Sal
  • Aigua (millor si guardes el líquid de la verdura)

Elaboració:

  1. Ratlleu una ceba i talleu el pebrot verd a trossos petits; poseu els alls en una paella amb oli calent i quan estiguin daurats afegiu la ceba i el pebrot.
  2. Saleu i poseu el llorer.
  3. Remeneu de tant en tant i afegiu la costella de porc.
  4. Peleu i trenqueu la patata i l’afegiu-la al sofregit, amb el xoriç tallat a rodanxes.
  5. Ho cobriu amb el brou de les verdures, tireu una cullerada de cafè de pebre roig i ho deixeu coure durant 40 minuts al xup-xup.
  6. Per xupar-vos els dits!
  7. El resultat és excel·lent!
  8. Aquesta és la meva interpretació d’una recepta menjada a la Rioja.
  9. I funciona!
  10. Me la van servir a l’estiu, però és més apropiada per a l’hivern.
  11. Aquest plat pot ser un bon plat únic.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: POSAR CULLERADA

Origen: Patates a la riojana

Pollastre amb olives

Ingredients:

  • 1 pollastre tallat a octaus
  • 6 tomàquets de pera,
  • 2 grans d´all,
  • 1 ceba
  • herbes aromàtiques fresques: farigola, sàlvia, orenga…
  • 50/100 gr d´olives variades

Preparació:

Cap secret, l´habitual en aquests casos: daurar els trossos de pollastre, sofregir els alls i la ceba, incorporar el tomàquet, deixar que el sofregit es vagi fent lentament, tronar a posar-hi el pollastre (salpebrat) i les herbes, tapar i apa, a coure, foc lent, mitja hora mínim. Posar-hi les olives i seguir uns deu minuts més amb la cocció, retirant abans si voleu els trossos de pit i deixant-hi les cuixes durant uns minuts.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: BOOONISSIM

Origen: Pollastre amb olives

PASTA FULL I FORMATGE BRIE

INGREDIENTS:

  • 2 fulles de pasta de full rodones
  • 1 formatge brie
  • 1 ou

PREPARACIÓ:

  1. Preescalfem el forn a 180º
  2. Posem un paper de forn a la plata, al damunt i posem una fulla de pasta de full i al mig i posem el formatge i ara i posem l’altre pasta de full al demunt per tapar el formatge,i
  3. fem uns talls a tot el voltant del formatge i cargolem cada tall com si fesim llasos i pintem amb ou batut
  4. Ara enfornem fins que la pasta de full estigui cuita
  5. Un cop cuita servim calent i anem tallant cada trena de pasta i la xuquem dins el formatge
  6. Es un entrant o un sopar molt bò i divertit per menjar en familia

PUBLICAT ORIGINALMENT A: ELS NOUS FOGONS DE LA LOURDES

Origen: PASTA FULL I FORMATGE BRIE

Pizza de verdures

Ingredients:
(amb aquestes quantitats, en surt dues grans com la safata del forn, 40×33 cm.)

  • 550gr. de farina de força
  • 20gr. de llevat fresc
  • 1 iogurt natural
  • 300gr. de llet tèbia
  • 120gr. d’oli d’oliva
  • 40gr. de flocs de puré de patata Magi
  • 1 culleradeta petita de sal

Per al farciment:

  • 2 o 3 tomates madures
  • 1 carabassó
  • 5 xampinyons
  • 1 pebrot verd
  • 1/2 pebrot vermell
  • 1 ceba tendra o dolça
  • 300gr. de formatge mozzarella
  • Sal, oli d’oliva i un polsim de orenga

Preparació:

  1. En un bol gran, hi poseu la llet tèbia i el llevat, barregeu be fins que aquest estigui desfet.
  2. A continuació, i per ordre, hi aneu afegint cada ingredient quan l’anterior està integrat, el iogurt, l’oli, els flocs de patata.
  3. Ara afegiu la farina i la sal. Amasseu amb les mans dins del bol, quan ja és fa bola, aboqueu damunt del marbre enfarinat i continueu treballant-hi fins que es faci una pasta fina. Millor no afegir més farina de la que porta la recepta.
  4. Feu una bola amb la massa i poseu-la dins d’un bol untat amb oli d’oliva.
  5. Tapeu el bol amb un drap humit fins que dobli el volum.
  6. Amb les mans untades d’oli, agafeu la massa ja pujada i damunt el marbre, partiu-la en dos o en les particions que vulgueu, segons la mida que feu de pizza.
  7. Entre l’apartat 5 i el 6, podeu preparar les verdures.
  8. Renteu i talleu-les a rodanxes ben primes, tal i com es veu a la primera foto on la pizza encara és crua.
  9. Damunt del marbre untat d’oli, estireu la pasta, poseu-la a a safata del forn.
  10. La farciu posant per ordre, primer la meitat del formatge rallat, les rodanxes de tomata, pebrot vermell, pebrot verd, carabassó, els xampinyons laminats, un polsim d’orenga i per últim la resta de formatge.
  11. Entreu-la al forn ja escalfat a 220ºC, uns 20 o 25 minuts.

Anotacions:

  • Entre les verdures, també hi podeu posar tonyina, o cansalada fumada, tot i que ja està prou bona tota vegetal.
  • Si teniu panificadora, podeu amassar-la-hi, premeu el programa que hi posa “massa per a pa”, te una durada més o menys d’una hora i cinquanta minuts, depenent de cada aparell.
  • Si us sobra pasta, va molt be guardar-la al congelador per altres ocasions. Poseu un rajolí d’oli d’oliva dins una bossa de plàstic, escampeu-lo per l’interior de la bossa i poseu la bola de pasta a dins, la lligueu i abans no torni a llevar, la congeleu.
  • El dia que vulgueu utilitzar-la, deixeu-la unes hores dins de la nevera per descongelar.

Recepta extreta de “Cuina de la Mare”

Origen: Pizza de verdures

Jornades Gastronòmiques de la Galera de les Terres de l’Ebre 2020 (03)

Del 7 de febrer al 1 de març del 2020 Diverses Poblacions

Els quatre municipis mariners s’uneixen un any més per oferir exquisits menús gastronòmics als seus restaurants, tenint com a protagonista la galera, producte local i de qualitat típic de la mar de l’Ebre.

  • Alcanar
  • L’Ametlla de Mar
  • L’Ampolla
  • Sant Carles de la Ràpita

MÉS INFORMACIÓ A:    https://terresdelebre.travel/

23a Fira de l’Aixada – Manresa

Dies 29 de febrer i 1 de març del 2020 Manresa (Bages)

En el marc de la Festa de la Llum, que se celebra entorn del 21 de febrer, la Fira de l’Aixada ens proposa un viatge a l’època medieval de la ciutat per redescobrir els espais i els personatges del moment.

Durant els dos dies de la Fira, el barri antic de Manresa s’omple d’artesans, mestres d’antics oficis que fan demostracions de les seves arts, funambulistes, joglars i altres elements i atraccions del repertori medieval. Els carrers plens de bullici, ambientats i engalanats com si de nou ens trobéssim en ple segle XIV, les olors i la música d’altre temps transporten el visitant al cor mateix d’una festa popular molt viva, plena d’activitats, per a nens i per a grans, i amb sorpreses constants.

MÉS INFORMACIÓ A:   http://www.aixada.cat/

I A:   http://www.manresa.cat/