Dolça carnositat
Diuen que no hi ha, a la naturalesa, un roig tan intens com el de la maduixa del Maresme. Un color que es fa acompanyar d’una dolçor digna dels àngels, si és que es deixen seduir pel paladar. Tot i això, el conreu d’aquesta fruita passa moments molt crítics
03/08/09 02:00 – teresa márquez
Un dels paisatges del Maresme més allunyats de les platges que arrebossen els turistes de sorra el componen els conreus de maduixa i maduixot. Llargs cucs de plàstic blanc arrapats a les carenes de les muntanyes a l’interior del qual creix un dels fruits que ha donat més renom a la comarca. Les especials condicions meteorològiques de la Vallalta, on es concentra la producció, han donat a la maduixa del Maresme unes qualitats difícils de repetir i, malauradament, encara més difícils de mantenir. La peculiar orografia dels camps obliga a fer un conreu artesanal i, per tant, que els pagesos hagin d’apujar el preu del producte si volen que els surti a compte. A més, la competència constant de la maduixa que arriba de Huelva, de consum majoritari, obliga a fer un sobreesforç que en els darrers vint anys ha fet reduir de manera dràstica la producció.
LLEGIR MÉS A: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/-/67761-dolca-carnositat.html
