El tastaVerd de riudecanyes neix per donar a conèixer els valors de l’agricultura tradicional, ecològica i els seus productes, donar valor a les labors artersanals i als antics oficis i, sobretot, reivindicar la figura dels homes i de les dones que treballen la terra i la qualitat dels productes de casa nostra.
MÉS INFORMACIÓ A: http://www.tastaverd.cat/index.htm
European Environmental Bureau.org. 28-2-2013. 270 organitzacions europees en representació de la societat civil han enviat als membres del Parlament Europeu una carta expressant les preocupacions de la societat civil sobre les reformes de la PAC i la manera com el Parlament i la Comagri està tractant l’Agricultura durant el procés de debat de la propera reforma de la PAC que té previst la votació crucial el proper dia 13 de març. Segons aquests grups si persisteix el sistema actual, les subvencions seguiran perjudicant el medi ambient, l’ocupació i la salut en els països en desenvolupament. Més aquí
Durant el mes de març i fins al 17 d’abril del 2013, la Plataforma per la Recuperació dels Espais Agraris i Naturals del Delta del Llobregat “Delta Viu” du a terme una campanya per coordinar les peticions d’accés als terrenys agrícoles del Delta del Llobregat que actualment estan en desús.
Ens dirigim a aquelles persones que vulguin iniciar un projecte de producció agrícola o a aquelles que ja l’estan duent a terme i estan patint la precarietat de l’accés a la terra. Alhora també volem posar-nos en contacte amb totes aquelles persones i entitats que vulguin donar suport d’alguna manera a aquest tipus d’iniciatives.
Si estàs buscant terres per iniciar un projecte de producció agrícola o ramadera, o si vols oferir el teu suport a aquestes…
View original post 625 more words
10/08/09 02:00 – Gustau Moreno
El primer reconeixement de la Denominació d’Origen (DO) Terra Alta va ser el 1972, tot i que de manera oficial no va arribar fins al 1982. El nom de la Terra Alta s’associa a la producció vitivinícola: l’altitud mitjana de les vinyes oscil·la entre els 350 i els 500 metres. Però el topònim té més sentit si es mira l’altiplà de la comarca des del fons de la vall de l’Ebre. La vinya i el vi estan lligats a la història de la Terra Alta, i ja els Costums d’Orta (1296) van certificar que el seu mercat abastava el conjunt del que avui són les Terres de l’Ebre. Al segle XVII, les antigues vinyes de malvasia es van renovar amb unes de garnatxa blanca, amb motiu de la seua millor adaptació al sòl i al clima, i només un segle després les vinyes ja ocupaven bona part de la superfície agrícola. Amb l’entrada del segle XX, la superfície conreada ja superava les 5.000 hectàrees, però va caldre una reconversió amb empelts per vèncer la plaga de la fil·loxera. La recuperació de l’activitat vinícola va anar acompanyada de l’esperit cooperativista. El símbol més representatiu d’aquell moment bulliciós i emprenedor són les dues catedrals del vi que hi ha a la comarca: els cellers modernistes de Gandesa i del Pinell de Brai, dissenyats per Cèsar Martinell.
LLEGIR MÉS A: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/-/69014-paisatge-i-catedrals-del-vi.html
Entrevista apareguda a La Contra de La Vanguardia, 23.01.2013
Henk Hobbelink, ingeniero agrónomo y premio Nobel alternativo de agroecología.
Tengo 57 años. Nací en Holanda y vivo en Vallvidrera. Soy ingeniero agrónomo. Estoy casado y tenemos un hijo, Erik (20). Combato un sistema que nos arruina social, económica y ecológicamente. Fundé Grain, una ONG dedicada a la soberanía alimentaria y la agroecología.
Siempre ha habido hambrunas, es cierto, pero las actuales no se deben a causas transitorias: son sistémicas. Lo aprendo de Henk Hobbelink, que acaba de recibir el premio Right Livelihood (buen vivir), considerado el Nobel alternativo de agroecología, por la aportación de su ONG, Grain, a la soberanía alimentaria, en contacto y cooperación con líderes campesinos de diversos rincones del planeta, como los de Vía Campesina. Sostiene que su modelo agroalimentario, basado en la pequeña explotación clásica, nos procuraría productos locales frescos…
View original post 698 more words
MÉS INFORMACIÓ A: http://www.taronjadexerta.com/
PROGRAMA D’ACTES: http://www.taronjadexerta.com/docs/programa-2013.pdf
El diumenge 27 de gener, Valls celebrarà La 32a Gran Festa de la Calçotada, una jornada festiva i promocional al voltant del calçot, que impregna els carrers i places de Valls de tradició, i en la qual es desenvoluparà un variació programa d’actes populars i concursos relacionats amb el calçot.
A partir de dos quarts d’onze del matí, els carrers i les places de Valls seran escenari d’una varietat d’actes: els mercats de la Calçotada, la gran cercavila de la calçotada amb la participació de grallers, bandes de música, gegants, nans, grups d’animació, carros i cavalleries, els elements i la indumentària per fer la calçotada…Tot això conferirà animació i ambient a la ciutat.
A la plaça de l’Oli, es faran les demostracions de coure calçots; a la plaça del Blat, el 26è Concurs de Cultivadors de Calçots i el 22è Concurs de Salsa de la Calçotada de Valls, amb demostracions de com es fa la típica salsa. A partir de la una del migdia, a les places de l’Oli i de la Zeta hi haurà la degustació popular de la calçotada per qui ho desitgi; també hi haurà graelles preparades per a les persones que vulguin coure carn, llonganissa i botifarra de Valls a la brasa. A la mateixa hora, a la plaça del Pati es farà el 28è Concurs de menjar Calçots, amb l’objectiu de conèixer la xifra màxima de degustació de calçots en un temps determinat, i altres actes.
Durant el dia es podrà visitar tot el que té d’interès la ciutat de Valls, a més de diverses exposicions que es presentaran durant aquestes dates.
A Valls, ciutat d’origen de la calçotada, ja fa més de cent anys que realitzen calçotades. Des de finals del segle XIX, a les famílies vallenques, la tradició ha anat passant de generació en generació. Per això, Valls és coneguda també com la capital del calçot, aquest fet gastronòmic tan arrelat, típic i popular de la casa. La calçotada, un àpat basat en el calçot, amb el suport salsa i suspensió complements, mou cada any riuades de gent entre els mesos de novembre i abril.
Valls és terra de calçots. La composició de la terra, l’aigua, el clima afavoreixen el cultiu dels bons calçots. Des d’aquesta posició, la ciutat està orgullosa de oferir, un any més, la Gran Festa de la Calçotada.
Per més informació consultar: Programa d’actes Gran Festa de la Calçotada 2013
MÉS INFORMACIÓ A: http://www.cambravalls.com/festa_calcotada/index_cat.htm
448a Fira de l’Espluga de Francolí
15a Nit d’Entitats
10a Festa Comarcal de l’Oli
PROGRAMA FIRA: http://www.espluga.altanet.org/media/upload/arxius/Fira/2013/PROGRAMA%20FIRA%202013.pdf
Fira de l’Espluga de Francolí (Quart dissabte de gener) http://www.esplugadefrancoli.cat/fires_i_festes/index.php#fira
La Fira de l’Espluga de Francolí no només és una de les més lluïdes de la comarca, sinó que probablement sigui la més antiga. I és que va ser el 1565 quan es va dur a terme per primera vegada. En aquell moment, la Fira es va idear com una celebració en honor a Sant Vicenç, i el que oferia al públic era tot un seguit de plantes, arbres i d’altres productes per a la pagesia.
Avui en dia, l’oferta s’ha diversificat. A més a més dels productes pel camp, la Fira compta amb d’altres sectors. El primer, el de l’artesania, que aglutina tot un seguit de paradetes que ofereixin productes tals com joies, fusta, ceràmica, etc.; el segon, el de la gastronomia, amb stands on els visitants poden degustar i comprar des de coques i pans fins a embotits. A més a més, a la plaça de l’església podem trobar-hi els stands dels diversos establiments i entitats del poble, destinats a mostrar a la gent el seu funcionament i, si s’escau, oferir els seus productes.
A més a més de la mostra al carrer, la Fira compta amb un seguit d’actes molt variats, que al llarg dels últims anys han anat consolidant el seu programa. Un dels més importants és la Nit d’Entitats, una vetllada durant la qual s’atorga un reconeixement als espluguins que han fet alguna cosa remarcable en l’últim any, així com també a les entitats que celebren un aniversari. Després d’un sopar de germanor entre els membres de totes les entitats es procedeix a l’entrega dels reconeixements. La nit continua amb un ball i una festa jove.
Altres actes destacables de la Fira acostumen a ser exposicions, partits de futbol, el mercadet filatèlic i numismàtic i un concurs de dibuix infantil organitzat pel Casal de l’Espluga.
En l’última edició es va dur a terme una demostració d’oficis artesans, que també va incloure tallers infantils. D’altra banda, es va celebrar un esmorzar popular a base de caldo, llangonissa i pa torrat, amb la particularitat que cadascú s’havia de coure el seu menjar a la vora del foc.
23/08/09 02:00 – Tura Soler
El fesol s’ha convertit en el tresor agrícola i gastronòmic de Santa Pau gràcies a la terra volcànica d’aquest municipi garrotxí, idònia per al conreu. La terra gredosa i porosa, altrament dita terraprim, que fa que l’aigua de la pluja és filtri correctament, és la clau per aconseguir uns fesols fins de textura i melosos de gust, com no tindran mai els seus parents i competidors de Michigan, molt més barats perquè a l’altre costat de l’Atlàntic la producció és molt mecanitzada i els conreus, molt extensos. A Santa Pau, el procés del camp al sac i del sac a la taula és molt delicat, perquè la planta del fesol, amb un cicle vital força curt, unes dotze setmanes, necessita que el temps la mimi molt: pluja, però la justa, i evitar el vent, sobretot el ponent, que pot malmenar tota la collita si bufa en el moment de la floració. El fesol es pot començar a plantar el mes de maig, i es poden tastar fesols primerencs per la Mare de Déu d’Agost, però el més normal és plantar-los pels volts de Sant Joan i arrencar-los a partir de la segona setmana de setembre.
LLEGIR MÉS A: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/4-economia/-/73238-fruit-dels-volcans.html
XVI Fira de l’oli de qualitat verge extra
50a Fira de les Garrigues
(18/01/2013 – 20/01/2013)
PER A MÉS INFORMACIÓ: http://www.lleidatur.com/Turisme/Visita/xvi-fira-de-loli-de-qualitat-verge-extra—50a-fira-de-les-garrigues/8193.aspx
I TAMBÉ: http://www.lesborgesblanques.cat/viure/noticies/283/la-fira-de-loli-celebrara-els-seus-50-anys-mirant-a-europa
