Els torrons més rodons

Entre els interminables camps de cereal de l’Urgell apareixen, en turons poc pràctics per al reg, ametllers i avellaners que abasteixen la producció torronaire d’Agramunt. Els torronaires d’avui vetllen per l’artesania sense menystenir un negoci que és d’abast europeu.

18/08/09 02:00 – David Marín

El torró d’Agramunt és una acurada barreja d’avellanes –o ametlles– amb mel i sucre. La massa es divideix en porcions rodones, es du a un punt de cocció determinat, s’hi afegeix clara d’ou, es deixa refredar i s’embolcalla entre dues fines capes de pa d’àngel. I llestos. Si ho hem fet bé, tindrem una massa d’un suau color crema, una massa que produeix una sensació cruixent i que no ens costarà gaire trencar si ens l’enduem a la boca.

Així fan el torró a Agramunt des de l’any 1741 -almenys-, en què apareix documentada per primera vegada la tradició torronaire d’aquesta ciutat de l’Urgell, quan un noble de la vila es va dedicar a enumerar els oficis dels seus convilatans. L’ofici de torronaire ja era llavors un dels de més prestigi a la població, tot i que els qui el practicaven havien de compaginar aquesta apreciada feina amb la de pagès o confiter. Moltes famílies, a més, tenien l’obrador a casa per fer una producció més aviat domèstica, mentre que els grans torronaires viatjaven per fires i mercats d’arreu del país i plantaven cara als altres grans mestres torronaires: els de Xixona.

Avui, sobreviuen quatre empreses productores de torró a Agramunt, agrupades dins la indicació geogràfica protegida (IGP) Torró d’Agramunt: Torrons Fèlix, Torrons Lluch, Torrons Roig i Torrons Vicens. Tots quatre productors combinen la producció del torró artesanal d’Agramunt –amb variants delicioses com ara la que el cobreix d’una espessa capa de xocolata–, amb les varietats de torrons més comercials: carquinyolis, massapans, de fruita seca i fins i tot alguns productes i especialitats d’innovació. Tots aquests artesans, a més, són consumats mestres xocolaters. Una quarta part de la producció és de torró tradicional protegit per la IGP, mentre que les altres especialitats els permeten fins i tot exportar uns 125.000 quilos de torrons cada any a la UE.

LLEGIR MÉS A:    http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/-/70285-els-torrons-mes-rodons.html

Per Tots Sants, tot són panellets

El panellet és el producte gastronòmic català més típic de Tots Sants. L’estrella és el tradicional de pinyons, però aquest producte no ha pogut escapar-se de l’evolució que ha viscut la cuina catalana i ja hi ha pastissers que n’ofereixen més de trenta varietats

17/08/09 02:00 – Teia bastons

«Després d’un bon dinar de Tots Sants, el que vol la gent és fer unes bones postres i no menjar patata.» Així de clar i català es pronuncia el vicepresident de la Federació Catalana de Pastisseria, Josep Costa, sobre els panellets, la seva composició i la discussió sobre si poden portar o no fècula, bàsicament patata o moniato. El primer que es pot dir és que perquè el tradicional panellet català pugui lluir el certificat europeu d’especialitat tradicional garantida (ETG) només pot portar farina d’ametlla, sucre, ou i… res més: ni patata, ni moniato, ni conservants, ni colorants. Això sí, a aquesta massa de base s’hi pot afegir gairebé de tot: pinyons, coco, xocolata, cafè, llimona, taronja, fruita confitada, kiwi, pinya, pistatxo… fins a una trentena de varietats diferents, com ja fa algun pastisser. El resultat és un dolç típic de Tots Sants que la majoria d’hipòtesis vinculen a tradicions funeràries. Uns diuen que els panellets són resultat d’antics àpats funeraris, ja que en algunes poblacions la gent els portava a l’església i se’ls menjava dins el temple. D’altres atribueixen l’origen als àrabs i a la seva introducció d’ametlles a les postres. Però en el que no hi ha cap mena de dubte és que es tracta d’uns pastissets vinculats estretament a la festa de Tots Sants. Sembla que entre aquest dia i l’endemà, dia dels difunts, perquè ningú no s’oblidés dels morts els campaners tocaven les campanes sense parar i a mitjanit els feligresos anaven a l’església a compartir amb ells fruita seca i dolços. D’aquí hauria sortit la festa de la castanyada i el consum de panellets.

LLEGIR MÉS A:    http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/-/71223-per-tots-sants-tot-son-panellets.html