Elaboració:

En primer lloc netegem bé els seitons, els trèiem el cap i els obrim per la meitat.

Tallem els alls tendres a trossos i reservem

També podeu fer servir alls secs, tallats a rodanxes.

Deixem preparat el julivert tallat.

Debatem els ous en un bol, posem sal i reservem.

Posem al foc una paella amb una mica de l’oli i quant està calent aboquem els alls tendres, deixem uns 2 minuts, afegim els seitons i el julivert. Deixem fer a foc lent uns 3 minuts mes, (pensem que el seitó es fa amb molta rapidesa i no es necessari deixar-los massa temps al foc) els afegim al bol amb els ous debatuts ho barregem i rectifiquem de sal.

Posem un altra paella al foc amb la cullerada d’oli i tirem la barreja d’ous i seitons.

Deixem fer la truita perquè qualli bé, la girem i deixem fer per l’altre costat.

Retirem del foc i la podem servir. Es pot acompanyar amb una amanida, de tomàquet, ceba i alvocat o com mes us agradi. Si la serviu com plat únic per sopar, queda exquisida acompanyada amb unes llesques de pa torrat i sucat amb tomàquet i un xic d’oli.

Ingredients:

625 gr de farina
150 gr de sucre
7 gr de sal
15 gr de matafaluga (pot ser en pols o en gra)
65 gr de greix o mantega
4 ous
12 gr de pell de llimona
35 gr de llevat premsat
250 ml de llet tèbia

Opcional:

10 cl Garnatxa
10 cl d’aiguanaf
½ branca de canyella i 10 g celiandre

Elaboració:

Amb la farina, el sucre, la mantega, el llevat premsat i la sal fem una massa ben homogènia.
Preparem una infusió de matafaluga o anís sec en un quart de litre de llet.
Opcionalment, podem afegir-hi uns 10 grams de celiandre i mitja branca de canyella.
Colem la infusió i la incorporem mentre encara és tèbia, per tal que es barregi millor.
Tot seguit, afegim la pell de llimona i uns 10 cl de garnatxa i 10 cl d’aiguanaf.
Si hi posem garnatxa i aiguanaf, és molt important descomptar-los del pes total de la llet o la mescla ens quedarà aigualida.
Sense deixar d’amassar, incorporem els ous d’un en un fins a tenir una massa ben homogènia i la deixarem reposar en un lloc tebi i sense corrent d’aire.
En dues hores, haurà doblat el seu volum.
Amb les mans humides o enfarinades perquè la massa no s’enganxi tant, farem les boles de la mida d’un bunyol.
En una paella, escalfem l’oli.
Quan és roent, no abans, hi fregim els bunyols.
No els donem la volta fins que es daurin.
No els traurem fins que el daurat no sigui més aviat fosc.
Immediatament, els arrebossem amb sucre.
Si es refreden, el sucre no s’hi agafa.