Ingredients:

– 50 grams de sucre
– 2 rovells d’ou
– 50 grams de farina
– 200 ml de llet
– Pell ratllada de llimona
– Sucre llustre
– Canyella
– Farina de galeta + ou (per arrebossar)

Preparació:

He calentat els 200 ml de llet fins a fer-los bullir. En una olla petitona, hi he posat el sucre, els rovells, la farina tamisada, una mica de pell de llimona ratllada i un rajolí de llet freda i ho he remenat bé (pala de silicona, la meva amiga) perquè quedés ben barrejat. Després, amb el foc baix hi he incorporat la llet bullint i he anat remenant bé sense parar fins que quedés tot ben espés (que no tarda gaire).
En una plata / camanyola / el què sigui, amb el fons untat d’oli perquè no s’enganxi, hi dipositem la pasterada i ho allisem perquè quedi com una capa. Deixem que refredi bé. Unes bones horetes a la nevera li vindràn bé.
Freda i sòlida la pasterada (deu n’hi do la textura gelatinosa que li queda) en fem boles amb una cullera i els hi donem forma. Les passem per farina de galeta, després per ou i les tornem a passar per farina de galeta. Només queda passar-les per una paella amb una mica d’oli fins que quedin ben torrades per tots els cantons. Les retirem, les posem sobre paper de cuina, que xupi l’oli. Les servim així calentetes o tèbies, amb sucre llustre i canyella per sobre.
A nivell variacions del plat, li he afegit la pell de llimona, que no venia al llibre, però que crec que hi queda molt bé (el combo llimona canyella ja és conegut pels seus grans èxits). Després, xerrant-ho amb la meva mare, recordava que la meva àvia feia servir farina d’arròs (jo he fet servir farina de blat normal i corrent). No han quedat exactament iguals que el record que teniem al cap, però si molt i molt bones.