Ingredients:

1 ànec fresc ( si en feu dos, dobleu les quantitats de tot )
5-6 calçots , tallats a trossos , traient la part més verda de les fulles
1 copa de vi blanc
½ vas d’anís
½ copa de moscatell
Farigola, al gust
2 fulles de llorer
2 tomàquets madurs a trossos
1 cabeça d’alls sencera i sense pelar
2 pastanagues a talls
½ canó de canyella
1 poma sencera i amb pell
Acompanyament: mongetes cuites del ganxet ( si pot ser ) saltades amb all, julivert i bolets.

Preparació:

Sobre la plàtera del forn on hagi d’anar, amb una mica d’oli a la base, feu un llit amb totes les verdures i les herbes.
A sobre hi poseu l’ànec, amb pell, amb sal i pebre i una poma embotida dins i una mica de farigola més per sobre.
El poseu al forn fort, uns 240 graus, durant uns 20 minuts, i passat aquest temps, el tapeu amb paper de plata per sobre perquè no es cremi i quedi melós, baixant la temperatura a uns 160 graus.
Passada una mitja hora o tres quarts, el regueu amb els licors i continueu la cocció una hora més, aproximadament.
( Un cop el vaig fer durant una hora i mitja, més o menys, sense tapar i amb tots els licors posats al principi, i ruixat amb els seus sucs de tant en tant, i va quedar més cruixent però també molt bo )
Un cop fet, s’aparta l’ànec i es passa pel xino, no per la batedora, tota la bressa menys la poma de dins l’ànec, la cabeça d’alls , el llorer i la canyella.
Amb la salsa que us quedarà, regareu cada tros d’ànec i el podeu acompanyar amb les mongetes cuites,saltejades amb all, julivert i bolets.

Si us sobra carn o feu dos ànecs al mateix temps, un d’ells per fer-ne canelons, el desosseu be i piqueu o tritureu la carn, sense la pell, amb la bressa de verdures, la poma, la salsa i les mongetes saltejades que us hagin sobrat.
Bulliu les làmines de pasta de canelons, un cop cuites les assequeu i les empleneu amb mànega pastissera amb el farcit d’ànec de l’acompanyament.
Poseu una mica de beixamel al fons de cada plàtera, a damunt els canelons, cobriu amb beixamel, formatge ratllat i uns daus de mantega i a gratinar.
(Recordeu que si els poseu en una plàtera no individuals, es millor que quedi la juntura del caneló a sobre i no a la base, perquè així, quan es treuen per posar-los a cada plat, no es desmunten ja que per sota el caneló queda tancat i per sobre, queda també tancat amb la beixamel gratinada.. Em sembla que ho va explicar la Mireia Carbó, la del Caprabo )

Bulliu amb força aigua durant 1 hora o més els ossos que us han sobrat de desossar l’ànec per fer els canelons , afegint la cabeça d’alls, la pell de l’ànec, el llorer i la canyella i amb aquest brou, hi bulliu uns fideus d’aquells foradats, i a disfrutar menjant-los…

;