Arxius mensuals: Octubre de 2025

BROQUETES DE POLLASTRE MARINADES

Deixa un comentari

INGREDIENTS:

3 besanques de pollastre desossades
4 cullerades d’oli d’oliva de Beneixama
1 culleradeta de sal
2 culleradetes de pebres coents (negre, blanc, vermell, marró)
2 puntades de gingebre
1 puntada de pebre vermell dolç
2 cullerades generoses de melmelada de mandarina
½ got d’aigua.
3 pomes blanques

PREPARACIÓ:

Tallem les besanques a trossos petits (per a broqueta) i les reservem. Convé que els llevem tot el greix que tenen a la vista.
En un morter piquem els pebres. Hi afegim la sal, el gingebre i el pebre vermell dolç i continuem picant amb el picamà fins a reduir-lo a una pols homogènia.
En una tassa ampla, aboquem la picada. Hi afegim la melmelada i dues de les cullerades de l’oli i ho mesclem tot. Ara li aboquem l’aigua i ho tornem a remenar tot fins que estiga ben mesclat.
Posem una capa amb la meitat de pollastre capolat en un recipient de tanca hermètica. Al damunt li aboquem la meitat del marinat. Hi posem la segona capa i acabem de posar la marinada que queda. Amb una cullera ho mesclem tot bé, tapem el recipient i el deixem a la nevera durant unes hores perquè la carn n’agafe el sabor.
Just abans de fer les broquetes, pelem les pomes i els en traiem el cor. Partim la polpa a trossos regulars, no massa gruixuts.
Anem punxant a la broqueta, alternativament, trossos de poma i trossos de pollastre marinat.
En una paella ampla, posem dues cullerades d’oli d’oliva de Beneixama i, en estar ben calent, hi posem tantes broquetes com hi càpiguen. Les anem fent per totes bandes fins que queden ben cuites.
Aproximadament uns set o huit minuts si és a foc viu i uns deu o dotze si és a foc més lent (vaig optar per aquesta darrera opció).
Veurem com la carn es cou i la poma agafa un aspecte daurat boníssim. La melmelada, en fondre’s, va caramel·litzant-se i transmet un sabor dolç i amarg alhora a la carn que resulta molt agradós. En estar totes les broquetes, les col·loquem en una safata i les servim ben calentes.
El fet d’usar diversos pebres coents ha de fer-nos pensar a anar-hi amb compte. Tanmateix, com que a mi m’agrada molt el coent, no ho vaig notar massa fort.

Recepta extreta de “A la Taula i al Llit…”

Origen: BROQUETES DE POLLASTRE MARINADES

Fira de Tardor – Sort 2025

Deixa un comentari

Dies 8 i 9 de novembre del 2025 Sort (Pallars Sobirà)

La Fira de Tardor de Sort, una fira secular, protagonitzada per l’Ovella Xisqueta.

La Fira de Tardor de Sort es celebra des dels voltants de l’any 1380, quan el Rei Pere III El Cerimoniós la va autoritzar. Inicialment de caire ramader, amb el pas del temps ha evolucionat en altres àmbits i dels seus orígens en resta la Mostra d’Ovella Xisqueta, una raça autòctona del Pirineu català que perdura, especialment al Pallars i, a l’estiu, pastura a les imponents muntanyes de La Vall d’Àssua.

NOTA: Lamentem informar que, a causa de la situació de dermatosi nodular contagiosa bovina, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació ha decidit anul·lar totes les fires amb animals vius a Catalunya.
Per aquest motiu, queda suspesa la Mostra i Concurs d’Ovella Xisqueta, organitzada amb ACOXI dins la Fira de Tardor de Sort, prevista per al 9 de novembre de 2025.
Tot i això, la Fira de Tardor de Sort es manté amb la resta d’activitats programades.

MÉS INFORMACIÓ A: https://sort.cat/

I A: https://turisme.sort.cat/fitxes/fira-tardor/

17a Fira d’en Rocaguinarda – Olost

Deixa un comentari

Dia 9 de novembre del 2025 Olost (Lluçanès)

Un any més el sentit de l’humor no faltarà en aquest esdeveniment anual que té per objectiu fer retrocedir el poble a l’època del bandolerisme, al s.XVII, i que es completa amb unes 80 parades d’artesania i aliments de proximitat.

MÉS INFORMACIÓ A: https://www.olost.cat/

I A: https://www.olost.cat/noticia/2475/olost-acull-la-xvii-fira-den-rocaguinarda

Fira de Sant Martí – Puig-reig 2025

Deixa un comentari

Dies 8, 9, 10 i 11 de novembre del 2025 Puig-reig (Berguedà)

La Festa de Sant Martí: és la festa patronal de Puig-reig, se celebra sempre el diumenge més proper al dia del Sant l’11 de novembre.

En aquesta festa el poble segueix la tradició d’escollir pubilla i dames d’honor, amb la participació en la votació de totes les entitats locals.

MÉS INFORMACIÓ A: https://puig-reig.cat/

22a Fira Medieval d’Oficis del Poble Vell de Súria – Súria

Deixa un comentari

Dies 8 i 9 de novembre del 2025 Súria (Bages)

La Fira Medieval d’Oficis es caracteritza per l’alta presència d’entitats locals i per l’àmplia oferta d’activitats participatives per als visitants, com tallers i actuacions al carrer (danses, rondalles, cants, joglars i cavallers).

El programa d’enguany incorporarà noves recreacions històriques, animacions de carrer i tres exposicions.

MÉS INFORMACIÓ A: https://www.suria.cat/

I A: https://www.suria.cat/actualitat/agenda/5099-22a-fira-medieval-doficis

Musclos amb pipirrana

Deixa un comentari

Ingredients:

1 kg de musclos
un grapat de grans de pebre negre
1/2 llimona
2 pebrots verds
2 cebes tendres
2 tomàquets grans
1 o 2 grans d’all
oli d’oliva
vinagre
sal
comí en pols (opcional)

Preparació:

Netejarem els musclos treint-los les barbes i els posarem a una olla amb una mica d’aigua, mitja llimona i els grans de pebre negra i els obrirem al vapor. Quan estiguin els deixarem refredar i els retirarem la mitja closca a la que no estan engantxats.
Fem la pipirrana. Es tracta de picar tots els ingredients, els tomàquets, la ceba, el pebrot i l’all, tot molt finet i quan ho tinguem, amanim amb oli, vinagre i sal. Jo he posat comí en pols perquè m’agrada molt el seu aroma.
Amb l’ajut d’una cullera anirem omplint els musclos per damunt i llest per menjar.
Bon profit!!!

Recepta extreta de “Olles i Somriures”

Origen: Musclos amb pipirrana

Greixos i proteïnes, les claus de la sacietat

Deixa un comentari

Segons el Diec2, sacietat es defineix com l’estat de qui està sadoll. Sadoll, en aquest mateix diccionari, es defineix com a tip o que ha menjat fins a satisfer plenament l’apetit.

Partint d’aquest terme entenem que la sacietat ens permet regular allò que ingerim i per tant els nostres àpats diaris.

I el què vull explicar-vos en aquest article és com es regula aquesta sacietat a nivell fisiològic perquè això té a veure amb el tipus de nutrients que formen part de la nostra alimentació i per extensió es podrà comprendre un dels motius pels quals la dieta cetogènica permet, entre altres coses, dur a terme un control acurat de la ingesta alimentària.

Com es regula la ingesta? Quins són els indicadors de la sacietat?

En el control de la ingesta intervenen senyals hormonals i neuronals entre el tracte digestiu i el sistema nerviós central on hi ha els centres de regulació de la ingesta. Un dels mecanismes d’actuació d’aquestes hormones es fa a través de la circulació sanguínia i permet l’activació els receptors de l’hipotàlem i el bulb raquidi. A banda, també, s’estableix una regulació de la ingesta a través de les fibres vagals que surten del tracte digestiu i que arriben al bulb raquidi

Entre les hormones reguladores anomeno la insulina, el GLP-1, el GIP, la ghrelina i la CCK. Aquestes hormones secretades en el tracte intestinal comuniquen l’estat de l’aparell digestiu al sistema nerviós central (SNC) i aquest emet odres per deixar de menjar o estimular la ingesta d’aliments.

Un pas clau en la digestió i en el control de la ingesta és el buidat de l’estomac. El buidat de l’estomac depèn, en gran part, dels senyals de retroalimentació que rep des del duodè, la primera porció de l’intestí prim. Aquests senyals són: el reflex entero-gàstric i les hormones secretades que actuen per disminuir el ritme de buidatge quan:

hi ha molt volum per digerir
la massa a digerir és excessivament àcida o molt rica en greixos i proteïnes
altres raons de concentració d’electròlits

Tenim doncs que tan les proteïnes com els greixos fan més lent el buidatge de l’estomac i per tant també la digestió i això fa que la ingesta d’aliments sigui més espaiada.

Vist això podem deduir que els aliments rics en proteïnes i greixos tenen un efecte saciant.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: EL PLAER DE MENJAR BÉ I SA

Origen: Greixos i proteïnes, les claus de la sacietat

Risotto de ceps

2 Respostes

Ingredients:

300 grams d´arròs carnaroli del delta de l´Ebre
50 gr de ceps secs
dues cebes de figueres
parmesà ratllat a discreció
30 gr de mantega
l´aigua d´hidratar els bolets
oli
sal
pebre negre

Preparació:

Abans que res haureu de posar els ceps a hidratar. Penseu que després aquesta aigua l´utilitzareu per coure l´arròs. Feu-ho una mitja hora abans de començar a cuinar.
Posarem a coure la ceba, a potxar-la, que ens quedi ben melosa. Més o menys li heu de dedicar mitja horeta a foc lent.
Quan la ceba estigui quasibé a punt piqueu els bolets, escorreguts, i poseu a escalfar el brou.
Incorporeu els bolets al sofregit i, un parell de minuts més tard, l´arròs. Anacareu-lo bé, remeneu-lo, que s´integri bé amb els bolets i la ceba.
Mulleu amb el brou. Aneu remenant de tan en quan, no cal fer-ho tota l´estona, fins que l´arròs sigui cuit. Recordeu de salar-ho.
Ja fora del foc afegim la mantega i el formatge parmesà ratllat i treballeu el risotto fins que adquireixi la consistència desitjada.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: BOOONISSIM

Origen: Risotto de ceps

TRUITA DE VERDURES

Deixa un comentari

TRUITA DE VERDURES 01 TRUITA DE VERDURES 03 TRUITA DE VERDURES 02

INGREDIENTS:

1 pastanaga tallada petita
1/5 alberginia tallada petita sense pell
1 ceba tallada
unes puntes d’esparrecs
1/5 carbasso tallat petit
un tros de carbasa tallada petita
2 0us

PREPARACIÓ:

Posem oli a la paella la posem al foc i afagim les verdures
Deixem que coguin , mentres en un plat batem els ous amnb una mica de sal
Un cop les verdures cuites afagim els ous i cuem la truita

PUBLICAT ORIGINALMENT A: ELS FOGONS DE LA LOURDES

Origen: TRUITA DE VERDURES

BASTONETS D’ORENGA I ALFÀBREGA

Deixa un comentari

BASTONETS D’ORENGA I ALFÀBREGA1

Ingredients :

1 pasta fullada rectangular
Orenga fulla seca
Alfàbrega fulla seca
Un polsim de sal
1/2 tassa de llet

Preparació :

Encenem el forn a 180 graus, dalt i baix, posició de la reixeta al centre.
Estenem la pasta fullada damunt del seu paper, marquem tiretes planes de 2 cms.d’ample pel llarg de la pasta. ( Jo en vaig tallar 12 )
Tallem amb un ganivet ben esmolat, totes les tires, de dalt a baix, sense aixecar-les, posem la sal, l’orenga i l’alfàbrega i pressionem una mica amb la mà.
Pleguem cada tira per la meitat, unint i pressionant un extrem amb l’altre, agafem un extrem amb cada mà i la cargolem en sentit contrari, la deixem damunt del paper fins a tenir-les totes cargolades.
Un cop fetes, les pintem una miqueta amb llet i les enfornem 15/20 minuts.
Treiem del forn, deixem refredar damunt d’una reixeta i ja podem servir.
Podem fer-les amb formatge dins i per fora també, amb olivada negra o amb les herbes que vulgueu.
Estàn molt bones per acompanyar amanides.