INGREDIENTS:
- 1 coca d’anous i panses seca (o qualsevol bescuit una mica atrotinat)
- 2 gots de llet de soja (jo li vaig posar llet de vaca de la de tota la vida)
- 7 ous
- 3/4 de got (dels d’aigua) de sucre
- 1/2 got (dels d’aigua) de sucre
- La pela de dues llimones
- 1 canutet de canyella
- El suc d’una llimona petita (aproximadament, un dit de got dels d’aigua)
PREPARACIÓ:
- Posem a escalfar el forn a dalt, a sota i amb aire a una temperatura de 200ºC.
- En un cassó d’acer, posem el mig gotet de sucre. El posem al foc i, només comence a escalfar-se, l’anem remenant amb una cullera de metall gran. Quan comence a enrossir-se, hi afegim el suc de llimona i continuem removent fins que quede com un almívar de color marró fosc. En estar, l’aboquem en un motlle redó i el sacsegem perquè es repartesca per totes bandes. Hem d’anar molt alerta de no cremar-nos. La cremada amb sucre fos és una de les més doloroses que hi ha, i ho dic per experiència.
- Ara trenquem els ous en un got alt i els batem amb la batedora fins que estiguen ben mesclats. A poc a poc, anem afegint-hi el sucre i continuem batent els ous fins que tot estiga ben barrejat.
- Posem a calfar la llet de soja amb les peles de llimona i la canyella. En bullir, deixem que bulla durant cinc minuts a foc lent i apaguem el foc.
- Mentrestant, tallem la coca a llesques i posem una primera capa al motle on havíem posat el sucre cremat.
- Colem la llet i l’afegim a la barreja d’ous i sucre. Hem d’anar amb compte que no estiga massa calenta perquè no se’ns quallen els ous batuts. En estar ben barrejat, anirem amerant la primera capa de coca amb l’ajuda d’un cassó. Ara hi posem una altra capa de la coca (o de bescuit sec) i la tornem a amerar amb la mescla anterior. Amb una espàtula, n’anivellem la superfície.
- Posem el motlle al forn a la meitat de l’altura. Passats cinc minuts, abaixem el forn a 180ºC i continuem coent el dolç durant uns 20 minuts més. Dependrà molt el temps de cuita de la classe de forn.
- Durant la cocció, veurem que el dolç s’infla una mica, però, després, baixa. En dur tants d’ous, deu fer el mateix efecte que quan fem una truita que, primer s’infla molt i, després, ve a menys.
- Quan vejam que s’ha cuit, el traiem de seguida del forn i ara ve un pas difícil: hem de bolcar el dolç sobre un plat més ample que el motle que hem usat. Hem d’anar amb molt de compte de no cremar-nos. Ho fem ara perquè és el millor moment perquè el dolç es desenganxe del cul del motle, en estar el sucre en estat líquid per la temperatura. Després, ens costarà molt més.
- En estar al plat, l’hi deixem que es refrede i el guardem a la nevera perquè agafe més sabor, tapat amb paper film o, per exemple, una tapa d’aquelles de plàstic, de coure al microones.
- Està més bo d’un dia per a l’altre i fresquet que no tebi o acabat de fer. Ara, sobre gustos, cadascú el seu.