Arxiu d'etiquetes: AGRICULTURA

(DOP) Mongeta del Ganxet Vallès-Maresme – fruits de la terra

El fesol amb més ganxo

La mongeta o fesol del ganxet va obtenir la DOP el mes de maig passat i representa una victòria del conreu més artesanal i minoritari. Amb una producció de tan sols 250 tones anuals, repartides en quatre comarques, aquest producte s’ha fet un lloc d’honor a les taules

28/07/09 02:00 – teresa márquez

El fesol o mongeta del ganxet –el nom depèn d’on es conreï– ha estat anomenat pel mediàtic cuiner Isma Prados «el Rolls-Royce de la mongeta». Té una forma aplanada, similar a la d’un ronyó, amb un ganxet en un dels extrems que és característic i li dóna nom. De grandària mitjana, té un gust cremós, suau i persistent, i amb una pell poc perceptible i lleugerament rugosa. La història d’aquest llegum per arribar a ser reconegut ha estat llarga i complexa, però amb resultats satisfactoris. Va començar el 1992, quan els productors del Vallès i el Maresme es van interessar per potenciar nous productes en el mercat. Van traslladar la petició a l’equip de millora vegetal per a característiques organolèptiques (EMVCO) de la UPC i aquest va iniciar el projecte fent un repàs de totes les varietats possibles de la zona. La conclusió va ser clara: la mongeta del ganxet. L’ESAB va començar un llarg recorregut per disposar de material controlat que satisfés els requisits d’una denominació d’origen protegida (DOP). I ho va aconseguir.

LLEGIR MÉS A: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/-/68899-el-fesol-amb-mes-ganxo.html

dop_mongeta_del_ganxet_valles-maresme_fruits_de_la_terra

Fira de Sant Bartomeu – Fira del Meló – Artesa de Segre

Deixa un comentari

El proper cap de setmana del 24 i 25 d’agost Artesa de Segre celebra la tradicional Fira de Sant Bartomeu, més coneguda com la Fira del Meló, donat el protagonisme que té aquest producte conreat al territori.

Al llarg del cap de setmana podreu gaudir d’actes gastronòmics com les mostres i tastos de vins i formatges, la V Jornada sobre la carn de conill i el V Concurs gastronòmic “El conill a la cuina”, la cuina del meló, la cuina del formatge.

MÉS INFORMACIÓ A: http://www.ccnoguera.cat/artesadesegre/

I A: http://www.gastroteca.cat/ca/fitxa-agenda/fira-de-sant-bartomeu-fira-del-melo-2013/

Fira de Sant Bartomeu – Fira del Meló - Artesa de Segre 2013

Una empresa vol alliberar mosques transgèniques

Deixa un comentari

FONT: LA VANGUARDIA
Una empresa vol alliberar mosques transgèniques.

El Govern avalua el risc d’alliberar l’animal modificat genèticament en una finca de Tarragona | El pla intenta combatre la plaga de la mosca de l’olivera

L’empresa britànica Oxitec ha sol·licitat a la Generalitat autorització per fer un assaig de camp per alliberar mosques de l’olivera transgèniques. L’objectiu final és fer servir les mosques modificades contra la plaga de les mosques de l’olivera. La sol·licitud l’està tramitant el Departament d’Agricultura, que elaborarà un estudi per avaluar els riscos. A més, s’espera el que dictamini la comissió nacional de bioseguretat del Ministeri d’Agricultura. Aquest podria ser el primer cas d’alliberament d’animals transgènics a Europa.

Per aquest assaig Oxitec ha proposat provar-ho en 48 oliveres (que taparà amb xarxes) en una àrea de 1.500 m2 en una finca de la província de Tarragona, on s’alliberarien la mosques mascle transgèniques que ha desenvolupat. El disseny de les mosques mascle conté una informació genètica programada perquè “quan s’acoblin amb les femelles, tota la descendència de mosques femella mori en la fase de larva”, explica un portaveu d’Oxitec. Les femelles moren en la fase larvària, de manera que, com que no són fecundades, baixa la població d’insectes i es combat la plaga. “Cal tenir en compte que les mosques femella de l’olivera són les que causen els danys i la pèrdua de cultius”, va afegir el portaveu. L’experiment tindria una durada de tres mesos. Oxitec destaca les bondats de la seva solució, ja que redueix l’ús d’insecticides (mètode poc selectiu per combatre els insectes) i, a més, els insectes desenvolupen resistència als productes químics, amb la qual cosa a la llarga minva la seva eficàcia.

Joan Gòdia, subdirector general d’Agricultura, va indicar que la Generalitat no es pronunciarà sobre si autoritza o no l’assaig fins que no conclogui la tramitació. També ha sol·licitat a l’empresa informació complementària. “Caldrà aclarir com ho volen fer”, va dir. El procés administratiu requereix una informació pública de 30 dies.

Inicialment, la Generalitat va jutjar que no era competència seva, sinó del Ministeri d’Agricultura (ja que les seves funcions sobre bioseguretat només estan clares en el cas dels cultius transgènics). Tanmateix, el Ministeri d’Agricultura va replicar que sí que era una tasca de la Generalitat, tot i que el pla l’ha de revisar la comissió nacional (estatal) de bioseguretat.

LLEGIR MÉS A: http://www.lavanguardia.com/encatala/20130808/54378426096/una-empresa-vol-alliberar-mosques-transgeniques.html

(DOP) Avellana de Reus – fruits de la terra

1 Resposta

La negreta, la més saludable

Les terres que envolten la ciutat de Reus estan rodejades d’avellaners de gran anomenada. La varietat autòctona i més estesa és la negreta, que, a banda de ser un plaer per al paladar, té ingredients saludables que ajuden a eliminar el colesterol gràcies als seus olis.

03/09/09 02:00 – Mireia Lacàrcel

Entre el mar i les muntanyes de Prades s’hi amaga un terreny ric en el creixement de fruits secs, però si n’hi ha un que destaca per sobre de tots els altres és l’avellana de Reus. Un fruit que té segles d’història en aquestes terres del Camp. I és que pels volts de l’any 1200 ja hi ha constància que els pagesos havien de pagar un 10% de la seva collita al bisbat, i ho feien amb una part de les avellanes que recollien de les seves terres. Així doncs, aquells que pensaven que l’avellaner formava part del paisatge més modern d’aquestes contrades s’equivoquen, perquè l’avellana ha estat des de fa centenars d’anys una part molt important de l’escenografia dels que han viscut i viuen al Camp de Tarragona. Ara bé, la curiositat d’aquest fruit tan preat és que pot créixer a qualsevol lloc del món, tot i que els grans productors estan al Mar Negre, a Itàlia, a Catalunya i a Oregon (Estats Units d’Amèrica). El que sí que és cert és que els avellaners estaven anys enrere més situats a les zones més muntanyoses de les comarques del Baix Camp i de l’Alt Camp, però que de mica en mica van anar baixant fins a la plana de Reus, d’on ve el seu nom. Ara bé, la Denominació d’Origen Protegida Avellana de Reus ha assumit el nom de la capital del Baix Camp no tant per la seva situació geogràfica, sinó més aviat perquè la llotja de Reus ha tingut, des de sempre, un pes específic en la determinació dels preus d’aquest fruit.

LLEGIR MÉS A: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/76700-la-negreta-la-mes-saludable.html

Va Festa de l’All – Belltall

Deixa un comentari

Dissabte 3 d’ Agost del 2013

A les 11 tindrà lloc la conferència de Jordi Llavina “La vida tranquil·la a la biblioteca del casal municipal, i a les 12:30h un aperitiu a la sala del casal municipal de Belltall per tots els assistents amb pa d’all de Belltall i embotits i productes de proximitat catalans.

MÉS INFORMACIÓ A: http://www.alldebelltall.cat/

PROGRAMA: http://www.gastroteca.cat/content/pdf/programa_fira_all_belltall_2013.pdf

va-fira-all-belltall-2013

(DOP) Pera de Lleida – fruits de la terra

1 Resposta

Terra de peres llimoneres

L’horta de Lleida, al cinturó d’una conurbació de no gens dissimulades pretensions metropolitanes, té una activitat fruitera intensa i valorada arreu d’Europa. La DOP Pera de Lleida agrupa dues varietats locals (llimonera i blanquilla) i una altra de global, la Conference.

26/08/09 02:00 – David Marín

Ponent és terra de peres. La meitat de les que es fan a tot l’Estat surten de les explotacions fruiteres que s’estenen pels pobles del Segrià, la Noguera, l’Urgell, el Pla d’Urgell i les Garrigues. I és, sobretot, terra de peres llimoneres.

La pera llimonera és de pell llisa, fina i d’un verd que tira a groc llimoner en madurar. La carn és de color de vori, dolça i granulosa al paladar. I el lloc del món on és més fàcil trobar-la són les Terres de Lleida.

Ara fa un any els principals productors fruiters de les comarques lleidatanes van crear la marca protegida Pera de Lleida per comercialitzar aquest fruit que en aquestes terres, amb hiverns freds, estius calorosos i escassa pluviositat, és especialment dolç –generós en sucre–. Dintre de la Denominació d’Origen Protegida (DOP) Pera de Lleida hi ha, a més de la varietat llimonera, la pera blanquilla, que també té a Lleida un dels seus llocs d’origen principals, i la pera Conference, més repartida, ja que també es produeix en volums importants a Holanda, Bèlgica i les regions fruiteres d’Itàlia.

LLEGIR MÉS A: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/70323-terra-de-peres-llimoneres.html

dop_pera_de_lleida_fruits_de_la_terra

La pedregada deixa 8 milions d’€ de pèrdues als pagesos del Baix Ter

Deixa un comentari

Girona A cop de post

Els danys de la pedregada que va afectar el Baix Ter divendres passat ja es tradueixen en números i la xifra no és petita. Segons Unió de Pagesos, les pèrdues superen els 8 milions d’euros entre fruita dolça, blat de moro, userda horta i arrossars.

Segons el sindicat agrari, hi ha afectació a 500 hectàrees de fruita dolça i aquí hi ha les 350 hectàrees de pomeres sense xarxa antipedra que perdran tota la collita. Hi ha 800 hectàrees de blat de moro on només es podrà aprofitar un 15% de la collita, 60 hectàrees d’horta on s’ha perdut el 80% i tampoc es podrà recolectar un 30% de la producció de les 600 hectàrees d’arrossars que hi ha a la zona de pals. L’usera també perdrà el primer dall.

Unió de Pagesos també ha quantificat l’impacte de la pedregada d’ahir a Santa Pau i la Garrotxa, on l’amplada de la…

View original post 175 more words

La pedregada al Baix Ter no hauria d’encarir el preu de la poma

Deixa un comentari

Girona A cop de post

Consumidor com sóc de pomes (em pirren les Fuji i me’n menjo una al dia), em preguntava si la pedregada d’aquest divendres que va fer malbé un 40% de la collita de la zona del Baix Ter faria encarir el preu d’aquest producte. I es veu que no. Això és, almenys, el que diu el president de Poma de Girona, Venanci Grau. Això sí, reconeix que hauran d’anar a buscar poma d’altres zones per poder fer front als seus compromisos internacionals. Haurà de ser poma de característiques similars a les d’aquí però no es podrà vendre amb l’etiqueta que identifica la nostra.

Grau diu que s’han fet malbé entre 18.000 i 20.000 tones de poma, bàsicament de les varietats més primerenques com la Gala però adverteix que totes les collites estan assegurades. Aproximadament un 35% de la superfície afectada disposa de xarxes antipedra i en aquestes plantacions, l’afectació ha estat menor…

View original post 173 more words

(IGP) Poma de Girona – fruits de la terra

1 Resposta

Un paisatge aristocràtic

A les comarques gironines hi ha desenes de varietats locals de poma. Arbres dispersos a molts horts. Més d’un centenar ja són inventariats en pomaris. Tanmateix, la IGP Poma de Girona només reconeix les varietats Golden, Red Delicious, Royal Gala i Granny Smith

04/09/09 02:00 – Salvador Garcia-Arbós

La poma a Girona té fama des de l’imperi Romà, quan es va farcir el territori d’arbres de la varietat matiana. La denominació matiana, que va evolucionar a maciana, es va desenvolupar molt bé a la Selva i a l’Alt Empordà, on ha deixat un gran record en la toponímia: Maçanet de la Selva, Maçanet de Cabrenys, Maçanes, Maçaneda. I en la cultura agrària.

La IGP Poma de Girona és hereva d’aquesta tradició. La indicació geogràfica protegida Poma de Girona va ser creada i reglamentada el 2001 com a successora de la denominació de qualitat Poma de Girona, creada per la Generalitat el 1983.

Els camps de pomeres fan un paisatge molt senyor, aristocràtic. Són fascinants les plantacions a la vora del Ter amb el Montgrí de fons. L’aposta per la producció integrada, que els acosta a mètodes de control de plagues més sostenibles, millora la qualitat del producte i, sobretot, l’entorn. El cent per cent de la superfície emparada per la IGP és conreada d’acord amb els criteris de la producció integrada. En això, gràcies al suport dels tècnics de l’estació experimental agrícola Mas Badia, la IGP va ser pionera en els mètodes més moderns del control de plagues.

LLEGIR MÉS A: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/-/5-societat/77489-un-paisatge-aristocratic.html

Poma de Girona un Paisatge Aristocratic

La pedregada al Baix Ter malmet 350 hectàrees de conreu

Deixa un comentari

FONT: NACIÓ DIGITAL

– Afecta principalment a fruita dolça, sobretot poma, arròs, blat de moro, userda i horta

El Departament d’Agricultura ha detallat que la forta pedregada d’aquest divendres a la tarda a la zona del Baix Ter ha “afectat greument” els conreus de fruita dolça (sobretot poma), arròs, blat de moro, userda i horta.

Els municipis afectats són Torroella de Montgrí, Ullà, Gualta, Pals, Serra de Daró, Fontanilles, Palau-Sator, la Tallada d’Empordà, Verges i Bellcaire d’Empordà, tots al Baix Empordà. Segons Agricultura, els danys en fruita dolça es poden avaluar en el cent per cent de la producció, excepte en els casos que la collita estava protegida per xarxa antipedra. La tempesta ha afectat unes 350 hectàrees de les aproximadament 500 que hi ha a la zona.

Els camps que no han estat afectats són els que disposen de malles protectores que han aguantat bé el pes de la pedra i el fort vent. La pèrdua en producció en una primera valoració pot ser unes 15-20.000 tm (tona mètrica). Agricultura recorda que els fructicultors disposen d’assegurances agràries per cobrir les pèrdues. En definitiva, s’ha vist afectada una part molt rellevant dels productors de poma de Giropoma i Girofruits.

A la zona arrossera de Pals, unes 600 hectàrees han quedat afectades en un 80% de la producció per la pedregada. Agricultura detalla que encara és aviat per donar xifres de les pèrdues i ressalta també que tots els arrossaires disposen d’assegurança agrària.

Altres conreus afectats greument pel temporal de pedra, pluja i vent són el blat de moro i la userda, encara que de manera molt irregular. L’horta, tot i no ser una superfície important, ha quedat fortament malmesa.

Un altre efecte del fort temporal s’ha produït a Fontanilles, on la pedra i el vent han fet caure una paret lateral d’un cobert agrari. A més, la caiguda d’una línea elèctrica propera ha provocat un incendi de bales de palla emmagatzemades.

El Departament d’Agricultura, a través del director dels serveis territorials a Girona, Vicenç Estanyol, ja ha contactat amb Agroseguro a fi que iniciï urgentment els peritatges a les finques afectades.

La pluja també va obligar a desallotjar campistes, sobretot de l’Estartit, Riudaura (Ripollès) i l’Escala (Alt Empordà), que han passat la nit als pavellons poliesportius de Torroella de Montgrí i L’Escala i al centre cívic de Riudarua. Segons informa Protecció Civil, aquest matí els campistes del Baix Empordà ja han pogut tornar els càmpings i la Creu Roja ja ha finalitzat el seu servei a la zona mentre que el grup de Riudaura torna cap a casa.

Emergències també detalla que durant la nit s’ha reestablert el subministrament elèctric a tots els usuaris afectats a Girona.

ENLLAÇ A L’ARTICLE: http://www.naciodigital.cat/noticia/57128/&mobil=1