Arxiu d'etiquetes: ALIMENTACIÓ

La mare del lluç que no ho és

La maire és un peix comú a les nsotres llotges i peixeteries

La maire (Micromesistius poutassou) es una espècie de la família dels gàdids (bacallà, bròtola, mòllera i afins). Rep també altres noms populars al llarg del nostre litoral, així igualment s’anomena lluça, llúcera, bacallaret, tabanc o mare del lluç. Malgrat aquest darrer, la maire i el lluç no són espècies emparentades, el nom es deu a que antigament es creia que la maire era realment la femella del lluç.

La maire és un peix de color gris blavós al dors, flancs platejats i ventre clar amb tonalitats argentes. El seu cos es fusiforme lleugerament comprimit lateralment i recobert de petites escates amb la línia lateral quasi rectilínia. Té tres aletes dorsals, la tercera més llarga que les altres dues i dues aletes anals, la primera molt més llarga. Els ulls de la maire són grossos i ocupen la pràctica totalitat del cap. I el seu rostre presenta la mandíbula inferior una mica més llarga que la superior. La seva talla mitjana oscil•la al voltant dels 25 cm, però sovint pot arribar als 40 cm.
maire

maire o mare del lluç

La maire és una espècie típica dels fons. Pot arribar a trobar-se fins als 3000 m malgrat que viu sobretot, entre els 100 i els 500m on forma grans moles. Aquesta espècie, com molts altres peixos, és molt més activa durant la nit. De dia roman molt a prop dels fons i en la fosca puja a aigües superficials a la recerca d’aliment. La reproducció té lloc a l´hivern i acaba a la primavera. La fecundació és externa i te lloc als límits de la plataforma continental. Els alevins viuen molt més a prop de la costa que els adults en ambients pelàgics, queden a resguard dels efectes de l’art de bou i funcionen com a reservori d´stock per aquesta espècie. El seu règim alimentari està compost bàsicament per peixets i petits crustacis.

La maire és una de les espècies més importants, pel que fa al volum de les seves captures, de les que es pesquen a la nostra costa. La seva carn es blanca, tova i difícil de conservar. Es per aquest motiu que es tracta d’un peix relativament poc apreciat a les llotges, a les peixateries i entre els consumidors. S’agafa quasi exclusivament amb l’art de bou i sol presentar uns màxims durant els mesos d’hivern.

Esquema1: Captures de maire als ports de Catalunya en el 2012. Font: Generalitat de Catalunya

El gran quantitat d’excedent d’aquesta espècie en determinats períodes ha portat a la paradoxa que el preu de sortida en llotja era tant baix que als pescadors no els compensava agafar-ne i tota la maire capturada era descartada i retornada al mar. En alguns casos, sobretot a l’Atlàntic, les seves captures es destinen únicament a fabricar farina per engreixar peixos de granja. Un exemple més de la irracionalitat de la pesca i dels mals hàbits de consum de peix a casa nostra.
maire-gràfic1

Esquema 2: Les captures d’aquesta espècie presenten alts i baixos. Sembla ser que segueixen un patró de dos o tres anys amb màximes seguits de dos o tres amb mínims. Font: Generalitat de Catalunya

La maire és un peix molt comú a les peixateries i el seu baix preu la fan del tot recomanable. Es pot cuinar de diverses maneres però el més comú és fer-les arrebossades. També s´en poden fer croquetes o bé fer-ne suquet.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: HISTÒRIES DE MAR

Origen: La mare del lluç que no ho és

Una farmaciola natural

Si observem el paisatge a l’hivern sembla que tot estigui aturat: plantes arrupides, arbres amb branques despullades, rius i llacs que comencen a glaçar-se, dies més curts, freds i humits, etc. A la natura, l’estació més freda de l’any coincideix amb el moment de màxima interiorització, l’energia està a la part més interna. Seguint aquesta lògica, i sense oblidar que “l’home pertany a la terra i no a l’inrevés”, l’hivern serà un bon moment per recarregar-nos d’energia a partir del descans, els bons hàbits i els bons aliments.

Haurem d’observar què ens ofereix la natura i què necessita el nostre cos per adaptar-nos-hi millor i per poder oferir més resistència a les agressions pròpies de l’estació: refredats, grips, infeccions, etc.

D’entrada, hauríem d’obtenir els nutrients principalment dels aliments naturals, ja que en principi n’haurien de contenir la dosi adequada. Però de vegades això no es tan senzill. A més, l’estrès, les dietes desequilibrades, el descans inadequat, l’excés d’activitat i, en definitiva, estar tan allunyats de la natura, fa que l’hivern sigui per a molts una estació que costa de passar, o que resulta problemàtica. Per aquest motiu us proposo una farmaciola natural que us ajudarà a mantenir allunyats els trastorns típics de l’hivern o, si més no, que us permetrà conèixer alguns remeis naturals que tenen propietats útils per guarir-los: propietats antisèptiques, immunostimulants, antibiòtiques, mucolítiques, etc. I a més, si pot ser, seran de rebost.

All: se’n coneixen els beneficis des de l’antiguitat. Els seus compostos sulfurats inhibeixen l’acció de compostos inflamatoris i fan que tingui propietats expectorants, cosa que afavoreix la reducció de la congestió de les mucoses. Per aprofitar-ne millor les propietats, cal consumir-lo cru. Una bona manera d’integrar-lo a la cuina és afegir-lo al plat trinxat amb julivert, fregar-lo al pa, sopes escaldades, oli d’oliva macerat amb all, etc.

Canyella: és molt útil per escalfar l’organisme i ajuda a metabolitzar el sucre, ja que incrementa l’activitat de la insulina. Integreu-la a les compotes i a les infusions.

Ceba: la ceba crua és antisèptica i antibiòtica. A més, també és desintoxicant i expectorant (sobretot la picant) i ajuda a eliminar les mucositats, cosa que la fa molt útil per a refredats, tos i grip. A la cuina: afegiu-la als brous i cremes de verdura, i si la tolereu bé, crua a les amanides.

Equinàcia: planta reconeguda per la seva acció estimuladora del sistema immunitari. Es recomana en cas de refredats, grips i infeccions de repetició.

Eucaliptus: antimicrobià, antiinflamatori i expectorant. S’ha utilitzat tradicionalment per a les malalties de l’aparell respiratori.

Farigola o timó: és una de les plantes més utilitzades a la nostra cultura. Té moltes propietats, és antibiòtica, antiviral, antitussígena i expectorant. S’utilitza sobretot per a infeccions respiratòries, intestinals i urinàries. A la Catalunya rural es feia servir per fer les sopes escaldades, i en infusió és molt interessant combinada amb malva.

Gingebre fresc: és una arrel molt interessant per escalfar l’organisme i activar la circulació. Estimula les defenses i dinamitza l’energia i els fluids. Es pot afegir alguna rodanxa als brous o les preparacions culinàries durant l’hivern.

Les algues: són molt remineralitzants , regulen i equilibren els ronyons (molt important per a l’època de fred). Són riques en vitamines i antioxidants. Algunes com la cochayuyo contenen cistina, amb una acció mucolítica molt important. Això sí, perquè sigui més eficaç, s’han de menjar, no n’hi ha prou amb el brou.

Llimona: és antisèptica i antiinflamatòria. S’ha fet servir tradicionalment per a moltes cures i remeis. Refresca l’organisme, és molt útil per fer baixar la febre i depura. Rica en vitamina C i flavonoides.

Orenga: expectorant, antiinflamatòria i antisèptica de les vies respiratòries. És molt rica en antioxidants i millora la circulació sanguínia. Una manera de fer-la servir és en tisanes.

Pròpolis: és un producte que processen les abelles que conté propietats importants. És antisèptica, analgèsica, cicatritzant i immunoestimulant. La trobareu líquida o en pols, i és molt interessant per prevenir infeccions de la gola i afonia, o per tractar-les. Es pot afegir a infusions.

Vitamina C de fonts naturals amb bioflavonoides: ajuda a prevenir els refredats i grips i n’afavoreix la curació, si el procés ja ha començat. Es troba en les verdures (sobretot de fulla verda), fruites i hortalisses.

Xiitake: bolet cultivat des de fa segles a les regions muntanyoses d’Àsia, molt valorat pel seu sabor i per les seves propietats medicinals. Ajuda a millorar la resistència de l’organisme davant d’agressions externes. Els nostres bolets també tenen propietats enfortidores de les defenses.

dar lI per últim, no podem descui’estat del budell, ja que una flora bacteriana saludable garantirà una defensa més bona de tot l’organisme. Incloeu aliments rics en fibra soluble i fermentats de bona qualitat: verdures i hortalisses de temporada, cereals integrals, llegums, fruites assecades, llavors de lli, vinagres no pasteuritzats, quefir, xucrut, miso, etc.

Font

Calendari de temporada

La importància de conèixer el calendari de l’hort, per afavorir el consum de temporada i de proximitat…

Els fruits que dona la terra allà on vivim, són aquells que més bé entendrà el nostre organisme. Les nostres cèl·lules és nodriran millor, i rebran de l’entorn allò que més els convé, estarem en sinergia amb la natura.

Consumint productes de temporada afavorim la producció local, uns productes més frescos i normalment més barats.

Pensem-hi bé, quan comprem decidim la societat que volem!!!

Font

http://opcions.org/

PROPIETATS NUTRICIONALS

Els bolets tenen fibra, redueixen el colesterol i milloren el funcionament immunitari, així que es podrien considerar uns aliments funcionals, perquè tenen unes funcions addicionals, que representen un plus per a la salut dels humans.

A més, els bolets són baixos en energia, perquè cada 100 g aporten 20 quilocalories. Tenen proporcions semblants a les verdures, perquè el 90% dels bolets, de la família dels fongs, és aigua.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: Una farmaciola natural

Com coure els llegums

Els llegums són rics en proteïnes d’origen vegetal, amb molt pocs greixos, són rics en hidrats de carboni, aporten minerals, vitamines, midó i fibra soluble, la que ajuda a mantenir la flora intestinal.
 Els llegums, combinats amb cereals multipliquen el valor nutritiu d’ambdós aliments. A totes les cultures del món es poden trobar receptes tradicionals on es combinen cereals i llegums.

Tot i la tendència a una clara disminució del seu consum i del seu conreu a casa nostra, els llegums són un aliment altament nutritiu i saludable, present a l’alimentació humana des de fa mil·lennis, conreat des del Neolític.
 Sabem que les llenties i els pèsols silvestres ja es consumien a l’Orient proper fa més de 10.000 anys. El conreu d’aquests dos llegums es remunta a una antiguitat de 8.000 anys. Les faves comencen a conrear-se dos mil anys després. Les mongetes provenen d’Amèrica, on s’inicià el consum fa uns 10.000 anys.

El preu dels llegums és assequible per a totes les butxaques. Un aliment base per a una cuina senzilla, econòmica, variada, creativa i nutritiva. Els podem menjar secs o verds. Són llegums les mongetes, les faves, els fesols, els cigrons, les llenties, els pèsols, els cacauets, etc. Si voleu evitar al màxim les flatulències que puguin provocar els llegums secs, cuineu-los amb herbes, com el llorer o el comí, mengeu-los en forma de puré o sense pell.

A continuació, la manera més senzilla de coure’ls, la base a partir de la qual podeu crear les vostres pròpies receptes amb llegums. Vegetariana us proposa que compreu el llegum sec i que el cuineu vosaltres. Compreu preferiblement llegum de conreu ecològic, de proximitat i a granel. Els podreu trobar a les cooperatives i botigues d’alimentació ecològica. A Girona, ciutat, els podeu comprar a la Cooperativa El Rebost (Sant Ponç) i a A la Menuda (davant el Mercat del Lleó)

Mongetes i fesols
En general, cal posar les mongetes seques en remull durant unes 8 hores. Hi ha varietats, les més petites, que es poden coure sense haver-les de remullar. Els fesols de Santa Pau i els fesols d’ull ros o banyolins, es poden coure sense necessitat de remull previ. I a més, es couen en menys temps. Per coure’ls, poseu els fesols o mongetes en una olla amb aigua freda abundant, sal, un raig d’oli, un gra d’all i llorer o altres herbes segons el vostre gust. Poseu l’olla al foc. Quan arrenqui el bull, deixeu coure a foc viu durant uns 10 minuts, sense tapa, i retireu l’escuma que pugui formar-se. Després, deixeu coure a foc baix i tapeu deixant una escletxa. Segons les varietats, tardaran més o menys temps a fer-se, però sempre serà per sobre de la mitja hora i fins a unes dues hores en el cas de les menes més grans i velles. Aneu vigilant el punt de cocció fIns que estiguin ben cuites.

Llenties
Si les llenties són de les planes i més grans, cal posar les llenties en remull durant unes 3 hores. Les varietats més petites, com la pardina o la verdina, es poden coure sense haver-les de remullar. Per coure’ls, poseu les llenties en una olla amb aigua freda abundant, sal, un raig d’oli, un gra d’all i llorer o altres herbes segons el vostre gust. Poseu l’olla al foc. Quan arrenqui el bull, deixeu coure a foc baix i tapeu deixant una escletxa. Segons les varietats, tardaran més o menys temps a fer-se, però el temps estarà entre mitja hora i tres quarts d’hora. Aneu vigilant el punt de cocció fIns que estiguin cuites sense que es desfaci el gra.

Cigrons
Poseu els cigrons en remull durant unes vuit hores. Les menes més petites, els cigronets, necessiten menys temps. Per coure’ls, poseu una olla al foc amb aigua abundant. Quan bulli, afegiu els cigrons, un bon raig d’oli, un gra d’all i les herbes que preferiu, llorer, romaní, pebre vermell… Deixeu coure a foc viu durant uns 10 minuts, sense tapa, i retireu l’escuma que pugui formar-se. Després, deixeu coure a foc baix i tapeu deixant una escletxa. Segons les varietats, tardaran més o menys temps a fer-se, però sempre serà per sobre de la mitja hora, depenent de les menes. Aneu vigilant el punt de cocció fIns que estiguin ben cuits.

Podeu fer una bullida que us proporcioni llegums per més d’un àpat. Els podeu conservar en un pot de vidre, a la nevera, amb l’aigua de bullir-les i un raig d’oli que quedarà a sobre.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: VEGETARIANA

Origen: Com coure els llegums

L’ou, ingredient fonamental a la nostra cuina

Parlarem avui de la utilització de l’ou a la cuina, no com a plat principal sinó com un element necessari o facilitar en la preparació d’altres plats.

Aquest paper de l’ou li ve donat per tot un seguit de propietats funcionals que li donen aquestes diferents propietats, no només a les cuines dels restaurants, sinó també, i principalment, a les nostres, les cuines domèstiques.

En primer lloc parlem de les propietats adhesives de l’ou que permeten que fer l’arrebossat, enfarinat de croquetes, carns, peixos, etc. L’ou és el que permet que la farina, el pa ratllat o altres (fruita seca,…) quedin adherits al component principal permetent la seva manipulació i manteniment de la seva forma.

El muntar les clares a punt de neu és un treball que si es fa manualment és dur, però el resultat ens permet esponjar masses de suflés, coques, pastissos, etc. Estem parlant de la qualitat escumant de les clares d’ou.

El donar brillantor no és potser una qualitat molt sofisticada, però ens serveix per millorar l’aspecte d’empanades, dolços, galetes. L’ou batut s’escampa amb l’ajuda d’un pinzell per la superfície i li dóna un aspecte brillant molt apetitós.

La darrera propietat de la qual parlarem avui és la coagulant gràcies a la qual podem fer flams, púdings, crema catalana, etc. Pel seu efecte aglutinador s’utilitza en quiches, pastissos de carn o peix, mandonguilles, etc.

Per saber-ne més podeu anar a la publicació del Instituto de Estudios del Huevo El Libro del Huevo.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: 100% SALUT POLLASTRE & GALLDINDI

Origen: L’ou, ingredient fonamental a la nostra cuina

Tots són pops

Els pops són cefalòpodes de vuit braços de la mateixa mida amb ventoses en tota la seva extensió. Presenten una boca (ràdula) molt potent en forma de “bec de lloro”. No tenen cap resta d´esquelet intern. Se’ls considera animals força intel·ligents, el seu sistema nerviós és bastant complex. Quan se senten amenaçats poden expulsar un núvol de tinta que els ajuda a escapar del seu depredador. Són animals bastant territorials. Tenen els sexes separats i la femella té cura dels ous. En general són espècies carnívores que s´alimenten d´altres mol·luscs, crustacis i petits peixos.

El Pop Roquer és el més apreciat de tots. Es pesca artesanalment i també de manera semi industrial

A nivell gastronòmic són força apreciats malgrat que tenen la carn bastant dura i per això, s´han de colpejar o bé congelar per a fer-los comestibles. Inclouen diverses espècies malgrat que a Catalunya se’n pesquen i se’n comercialitzen bàsicament quatre de diferents: pop roquer (Octopus vulgaris), pop blanc (Eledone cirrosa), pop mesquer (Eledone moschata) i polpa (Octopus macropus).

Pop roquer: De cos robust amb petites berrugues especialment a la part superior del cap. El cos és de tonalitats sorrenques o vermelloses que es mimetitza amb l´entorn. Els seus tentacles tenen dues fileres de ventoses. És una espècie solitària molt territorial que viu sobre fons rocosos de profunditat variable, aprofita les escletxes i els forats com a cau per a protegir-se dels depredadors. Caçador molt actiu, mossega a les presses i els injecta un verí que els paralitza. Es reprodueixen de març a setembre molt a prop de la costa. Es pesquen de manera artesanal amb nanses i amb cadups, malgrat que també s’agafen amb arts d´arrossegament. A la costa central catalana les poblacions de pop roquer han pràcticament desaparegut a conseqüència de la pressió pesquera.

La forta demanada i els seu elevat consum fa que bona part del pop que es consumeix al nostre país provingui de caladors internacionals, especialment d’Àfrica i d’Àsia. També es comercialitzen com a pop el Calamar de Humboldt (Dosidicus gigas), una espècie de molt menys valor que es fa passar per pop sobretot en conserves i en congelats i productes elaborats.

El Pop Blanc i el Pop Mesquer tenen una sola filera de ventoses als seus braços

Pop blanc: Aquesta espècie presenta una sola filera de ventoses en els seus braços. Cos de color bru amb la superfície més llissa que el pop roquer. Viu en fons fangosos i es reprodueix entre gener i maig. Té un elevat interès comercial en especial els exemplars juvenils que es comercialitzen amb el nom de popet. El popet es captura amb petites barques d´arrossegament (“arrastrillos”) que utilitzen una mantellina per fer més petit el diàmetre de la malla de l´art. Es tracta d´una activitat gens selectiva i del tot irrespectuosa amb el medi.

Pop mesquer: Espècie semblant al pop blanc. El seu nom es deu a que fa una olor a mesc molt característica. Viu sobre fons de sorra i de fang. Es reprodueix de febrer al maig. Es el pop menys cotitzat de tots.

Polpa o Popa: És l´espècie de pop més estranya a les llotges catalanes. Només freqüent a les llotges de Tarragona. Les potes de la popa són molt llargues i amb moltes berrugues a la part superior del cos. És el pop que té la carn més dura.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: HISTÒRIES DE MAR

Origen: Tots són pops

Verdures d’hivern

La verdura és un del aliments primordials a la dieta per tenir una correcta alimentació.

Beneficis de la verdura

  • Ajuden a hidratar l’organisme i son diürètiques pel seu alt contingut d’aigua
  • Tenen poques calories perquè no contenen greixos ni proteïnes i tenen pocs sucres
  • Ajuden a regular el trànsit intestinal pel seu alt contingut de fibra
  • Son font de vitamina A, C i folats
  • El seu contingut en sodi és baix pel que son aptes en dietes hiposòdiques
  • Son riques en potassi
  • Contenen ferro

Les verdures d’hivern son la carbassa, els espinacs, les bledes, les carxofes, l’escarola, l’endívia, el cardo, la borratja. I tota la família de les crucíferes com son el bròquil, la coliflor, les cols de Brussel·les i la col

Avui us hem volgut portar una recepta de collita pròpia amb verdura d’hivern, esperem que us agradi!

Espinacs amb xampinyons i gambes

Ingredients:

  • 300 grams d’espinacs frescos (bossa d’espinacs envasats frescos)
  • 200 grams de xampinyons laminats
  • 200 grams de gambes cuites congelades
  • 4 ó 5 grans d’all
  • 50 cl d’oli d’oliva
  • 50 grams de formatge parmesà

Preparació:

  1. Rentem els espinacs i els reservem. Posem l’oli a escalfar a una olla més aviat plana.
  2. Tallem a lamines molt primes els grans d’all i els posem a l’olla quan veiem que l’oli estigui calent.
  3. Quan veiem que comencen a daurar-se aboquem els xampinyons.
  4. En el moment que veiem que comencen a estar cuits afegim les gambes.
  5. I quan tots el ingredients comencen a estar llestos posem els espinacs, tot remenant fins que baixen el volum.
  6. Els deixem coure uns 10 minuts i ja els tindrem llestos per posar al plat.
  7. El toc final el farem rallant per sobre el formatge parmesà en làmines fines.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: ICSALUDABLE

Origen: Verdures d’hivern

Ous amb codi: ous sans, segurs i de gallines amb benestar

Recentment ha tingut gran ressó als mitjans de comunicació la decisió d’una cadena de la gran distribució de no vendre ous de gallines en gàbia de forma immediata.

Independentment de decisions comercials o de campanyes de grups animalistes, des de la Federació Avícola Catalana, podem assegurar que tots els sistemes del model europeu de producció d’ous garanteixen la salut i el benestar animal de les nostres gallines!!

Recuperem una entrevista de la directora de la FAC Anna Toda, que ens explica que vol dir el codi imprès a l’ou i aclareix molts dubtes que pot tenir el consumidor. L’entrevista es va fer l’estiu del 2016 al programa Ben Trobats de la Xarxa dins el marc de la campanya que aleshores es feia “L’ou d’etiqueta”. Si bé la campanya va acabar, els missatges continuen sent vigents.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: 100% SALUT POLLASTRE & GALLDINDI

Origen: Ous amb codi: ous sans, segurs i de gallines amb benestar

Aus i carn d’aviram, les millors opcions per un gener lleuger

Sembla que el pas del temps no vingui determinat pels mesos, estacions o altres situacions naturals. Més bé sembla que vingui donat per tòpics que any rera any es van repetint: l’operació biquini a finals de primavera, la tornada al cole al setembre, el bon nadal i bon any nou, i ara toca “la cuesta de enero” i la desintoxicació dels excessos de les festes.

Nosaltres no som, ni pretenem ser metges, nutricionistes o dietistes. Som productors de carn d’aviram i d’ous i coneixem, no només com fer aquests productes, sinó també les seves característiques nutritives i culinàries. Per aquest motiu, volem compartir amb vosaltres la sort de tenir al nostre abast uns productes, ous i carn d’aviram, produïts molt a prop de casa nostra, d’altíssima qualitat nutritiva, amb una versatilitat increïble pel que fa a formes de preparació. Estem molt a prop del consumidor per donar resposta als seus gustos, preferències i necessitats: ous blancs o rossos, de diverses mides, en envasos amb diferents unitats i de diferents formes de cria. Pel que fa a la carn d’aviram, el pollastre és el més conegut, però atreviu-vos amb el gall dindi, les guatlles, els picantons, els ànecs, etc

Sigui el que sigui, tindreu a la vostra taula un aliment de caràcter eminentment proteic, la proteïna del qual és d’altíssima qualitat, poc calòric i amb un munt de vitamines i minerals necessaris en qualsevol dieta equilibrada. Si voleu “portar-vos bé” un temps, tant la carn d’aviram com els ous en plats amb poc greix, en amanides, caldos, truites, etc. són una molt bona opció.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: 100% SALUT POLLASTRE & GALLDINDI

Origen: Aus i carn d’aviram, les millors opcions per un gener lleuger

Temps de barbacoes

Amb l’ arribada del bon temps, les reunions familars i amb amics arriben les barbacoes!

Normalment s’ associa com a ingredient principal la carn sobretot aquelles carns més greixses tipus costelles, botifarres, xoriç… Però cal saber que no són els únics aliments que es poden cuinar amb aquesta tècnica. Els peixos, les verdures i hortalisses són també molt recomanats.

Però com cal cuinar aquests productes?

Cal un control de la temperatura:
Per les carns el més adient és que no passi de 90 ºC, siguent 80 ºC la temperatura òptima. Això es por fer amb termòmetre de forn. En quan al peix la temperatura hauria de ser d’ uns 70 ºC. Si es reseca vol dir que s’ ha cuinat a massa temperatura.

-Cal tenir en compte la cadena de fred. Els aliments hauran de mantenir-se refrigerats fins a l’ hora de cuinar-los sobretot, perquè a l’ estiu que és quan més barbacoes es duen a terme, hi ha majors temperatures i això repercuteix en els aliments i la nostra salut.

-Convé no utilitzar els mateixos utensilis per la carn crua que per la cuita ja que es pot produir contaminació creuada, una de les causes més comuns de toxiinfeccions alimentaries.

-Moltes vegades es deixa que, per exemple, la carn, estigui aprop de la barbacoa mentre espera el seu torn. Però, EP! Cal vigilar, ja que aquesta es començarà a cuinar indirectament en condicions no òptimes.

-Si la cocció no es realitza correctament, és a dir, si el foc evapora fum o si les flames van cap al aliment quedant aquest carbonitzat, pot contenir substàncies tòxiques i perjudicials i tòxiques per la salut anomenades hidrocarburs aromàtics que afavoreixen a patir càncer.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: MENTNUTRICIONAL

Origen: Temps de barbacoes

Precuinats

Vivim en un món en el que les presses i el poc temps per cuinar és una situació inevitable. Moltes vegades o bé perquè no agrada cuinar o bé perquè no es té temps acabem optant per plats cuinats i que poden preparar en pocs minuts i trobar amb facilitat al supermercat.

En l’article d’avui volem mostrar-vos els avantatges i els inconvenients del seu consum perquè, així vosaltres podeu decidir quina és la millor opció.

Avantatges:

  • Són ràpids i fàcils de preparar.
  • Gran oferta al mercat, fins i tot precuinats de qualitat.
  • No embrutes quasi cap utensili a la cuina.
  • Es conserven llargues temporades al congelador.
  • Preus assequibles.

Desavantatges:

  • La majoria contenen un valor energètic molt elevat.
  • Per una bona conservació se li afegeixen molts additius. Ja siguin conservants, colorants, aromatitzants, antioxidants…
  • Perd el sabor de l’ aliment en si, degut a l’ aport extremat en sal i condiments.
  • Contenen baix valor nutricional i sobretot grans dosis de greix saturat, greix molt perjudicial per la salut.
  • No tota la informació nutricional es troba detallada.

I ara, tu què tries?!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: MENTNUTRICIONAL

Origen: Precuinats