Arxiu d'etiquetes: ALL

Calamars farcits

Deixa un comentari

Ingredients:

2 calamars tirant a grossos
150 grams de musclos ja cuits, sense la closca (menys feina, aquests concretament els podeu comprar congelats…si els voleu frescos, doncs uns 400 gr)
una ceba de Figueres
una cullerada de farina
mig litre de brou de peix (comprat o fet a casa)
unes quantes ametlles una cullerada sopera aproximadament)
unes quantes fulles de julivert
uns brins de safrà
un gra d´all

Preparació::

Rentem els calamars i piquem les potes i les aletes.
Marquem primer els calamars, un parell de minuts per cada banda.
Tot seguit saltegem les potes i aletes picades durant uns cinc minuts. Al final de la cocció hi afegim, picats, els musclus ja cuits. Ho reservem.
Sofregim una ceba a la mateixa paella o cassola on haguem saltejat els calamars a fi d´aprofitar els seus sucs. Si cal hi afegiu una mica d´oli. També podríem desglassar i, per tant, recuperar els sucs dels calamars amb un raig de vi ranci. Tapem la cassola, i que es vagi potxant durant uns vint minuts, mínim quinze.
Afegim una cullerada de farina, remenem bé durant cinc minuts.
Mullem amb el brou de peix. Tapem i deixem coure vint minuts més.
Mentrestant farcim els calamars.
Passats els vint minuts de cocció de la salsa teniu dues opcions: colar-la o, com jo, triturar-la. No caldrà que després la passeu pel colador xinès i, al meu entendre, estarà més bona.
Si us agraden els calamars més aviat estofadets la cocció amb la salsa serà de vint minuts. Si els preferiu més aviat al dente, o no gaire fets, amb cinc minuts per banda en tindreu prou.
Un cop feta la cocció dels calamars els retireu per poder deixatar la picada directament a la cassola, amb tota la salsa. Remeneu bé, que quedi ben integrada.
Torneu a posar els calamars a la cassola i els hi doneu uns pocs minuts de fer la xup xup conjuntament amb la salsa i la picada.
Emplateu a raó d´un calamar per persona. Les quantitats d´aquesta recepta eren per a dues persones. La salsa, però, pot ser perfectament per a quatre.
Teniu l´opció, molt celebrada a casa i en totes aquelles llars on l´arròs té molts seguidors, d´acompanyar aquests deliciosos calamars amb arròs blanc normal, arròs integral o arròs basmati…blanc o integral, això depenent de cada casa. He de dir que per aquesta recepta jo recomano el blanc normal, aprofitareu millor la salsa…malgrat que els integrals siguin molt més saludables.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: BOOONISSIM

Origen: Calamars farcits

Sopa de tomàquet, llenties i llimona

Deixa un comentari

Ingredients: (per a quatre raccions ben potents)

1 cullerada d’oli d’oliva (verge extra, és clar)
1 ceba grossa
1 gra d’all
150 grams de llenties vermelles.
500 ml de brou de verdures
1 llauna de 480 g de tomàquets
2 culleradetes de pasta de tomàquet concentrada
2 culleradetes de farigola seca
El suc de mitja llimona
Un polsim de sal

Preparació:

Pica la ceba i l’all. Escalfa l’oli en una cassola i fregeix all i ceba, amb un polsim de sal, durant uns cinc minuts, fins que tots dos siguin transparents, a veure quantes oracions puc encadenar a base de comes. Renta les llenties dins d’un colador i afegeix-les a la ceba. Remena, i aboca-hi el brou.
Deixa-ho coure a foc viu deu minuts. Obre la llauna de tomàquet i talla’n el contingut una mica a saco. Tira’l a la cassola, amb el concentrat de tomàquet i la farigola. Deixa-ho fer xup xup mitja horeta o fins que les llenties estiguin cuites. Barreja-hi el suc de llimona i ja està (a part del gust, és una sopa sana, saníssima que farà que els vostres dietistes us posin un altaret a les seves consultes).

Recepta extreta de “Baixa Gastronomia”

Origen: Sopa de tomàquet, llenties i llimona

CONILL GUISAT

Deixa un comentari

Ingredients (4p):

1 conill tallat a vuitens
2 cebes de figueres grosses
1 cabeça d’alls
2 tomàquets madurs
1/2 got de conyac
1/2 got de vi ranci
1 fulla de llorer
1 branca de farigola
sal i pebre
oli d’oliva
un got d’aigua

Elaboració:

En una cassola de terra poseu un raig d’oli d’oliva.
Salpebreu el conill i sofregiu-lo be.
Afegiu les cebes pelades i tallades a quarts, els tomàquets pelats i tallats a quarts, els alls pelats o no.
Deixeu que es vagi sofregint poc a poc uns 5 minuts Afegiu el conyac i flambejeu-lo.
Quan s’apagui afegiu el llaurer i la farigola.
Tireu un got d’aigua i que vagi coent poc a poc.
Al cap de 30 minuts afegiu el vi ranci i deixeu que cogui tot junt fins que el conill sigui cuit.
En total haurà de coure més o menys una hora.

Notes:

Aquest conill és el que tota la vida va fer la meva mare.
Si voleu 10 minuts abans d’acabar la cocció, li podeu afegir una picada però jo, generalment, me l’estavio.
També podeu afegir uns bolets.

Recepta extreta de “La Cuina de Cal Pepin”

Origen: CONILL GUISAT

Pollastre al whisky

Deixa un comentari

Ingredients per 4 persones:

1 pollastre.
1 ceba.
1 pastanaga.
3 grans d’all.
12 patatetes.
150 ml. de whisky.
30 gr. de pa torrat.
Aigua.
Oli d’oliva verge extra.
Sal.
Pebre.
Julivert.

Elaboració:

Retira la pell del pollastre, trosseja i salpebra’l. Daura’l en una cassola amb una mica d’oli. Treu-lo i reserva’l en un plat. Pica els alls, la ceba, i la pastanaga a daus i posa’ls a sofregir en la mateixa cassola on has fregit el pollastre. S’assaona. Introdueix el pollastre i barreja bé. Quan es calenta, aboca el whisky i flameja. Incorpora el pa trossejat. Pela les patates (parteix-a la meitat, segons la grandària) i afegeix-les. Cobreix amb aigua al ras. Posa a punt de sal. Col·loca la tapa i cou durant 25-30 minuts a foc mitjà (si veus que té greix sobrant, retira amb un cassó). Serveix i s’empolvora amb julivert picat.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: Pollastre al whisky

CALAMARS A L’ALL PICANT

Deixa un comentari

Ingredients (4p):

1 kg. calamars grossos
1 cabeça d’alls
250 gr. de xampinyons
1 manat d’alls tendres molt frescos
2 cebes tendres molt fresques
5 o 6 c/s de tomàquet fregit
2 c/p sambal oelek (pasta de pebrot vermell picant)
2 c/p de Maizena disolta en 100 ml. d’aigua (opcional)
oli d’oliva
Arrós bullit per acompanyar

Elaboració:

Es netegen els calamars, separant les potes del cos. Se li fa un tall al cos de tal manera que quedi obert. Es posa pla sobre una fusta de cuina amb l’interior amunt. Amb un ganivet molt afilat se li fan uns talls a 90º de tal manera que quedi totalment quadriculat com si fos una xarxa però sense acabar de tallar tot el gruix del calamar. Es talla cada cos en 4 o 6 trossos, depenent de la mida del calamar. Quan saltegem el calamar veurem que es recargola i queda en forma de cilindre amb els quadradets enfora. Es tallen les potes separant-les una a una.
Es pelen els alls i es piquen.
Es pelen els alls tendres i es tallen a rodelles la part cilíndrica, guardant les fulles verdes pel final.
Es pelen les cebes tendres i es talla a quafradets , guarant les fulles verdes pel final.
Es netegen els xampinyons i es laminen molt fins.
En un wok es posa un raig d’oli d’oliva i quan estigui molt roent es tiren successivament i sense deixar de remenar els calamars, els alls picats, els alls tendres, les cebes tendres i els xampinyons i es va saltejant a foc fort durant uns 3 minuts. S’afegeix el sambal oelek i el tomàquet fregit i es deixa coure uns 5 minuts. Si la salsa us ha quedat molt líquida, opcionalment, podeu dissoldre la maicena en aigua freda i afegir-la al wok, se li dona un parell de voltes i quan comenci a espessir ja està llest. Al final de tot se li tiren les fulles verdes tallades a rodelles i es retira del foc perquè no es coguin així quedaran cruixents.
S’acompanya amb arrós bullit.

Notes:

El Sambal oelek el podeu tobar a botigues de menjar asiàtic, si no en trobeu ho podeu substituir per ají picant sec que el podeu trobar a La Boqueria. Si no us agrada el picant sigueu moderats i comenceu per mitja cullerada.
Els calamars els podeu substituir per sípia.
Si voleu, us podeu estalviar d’afegir la maizena i l’aigua.
Es important coure-ho tot a foc molt fort. Si no disposeu de prou potència és millor que feu el plat en dues o tres tandes.
Per fer aquest plat s’han de tenir tots els ingredients nets i tallats i a punt de fer-los servir perquè la seva cocció no dura més de 10 minuts i no dona temps de preparar coses entre mig.

Recepta extreta de “La Cuina de Cal Pepin”

Origen: CALAMARS A L’ALL PICANT

Risotto de rovellons i botifarra

Deixa un comentari

Ingredients: (per a 4 persones)

400g d’arròs bomba
300g de rovellons
1 botifarra crua
1 ceba tendra
2 cullerades de sofregit de tomàquet casolà
1 litre de brou de pollastre
una copa de vi negre
50g de parmesà rallat
un rajolí de crema de llet
un rajolí d’oli de tòfona blanca
all i julivert
oli d’oliva i sal

Preparació:

Primer de tot trossegeu els rovellons en quadradets petits i piqueu la ceba ben fina.
Poseu a sofregir la ceba amb una mica d’oli d’oliva. Quan comenci a daurar-se, afegiu-hi els rovellons i la carn de la botifarra esmicolada.
Piqueu el julivert i l’all i afegiu-ho a la cassola amb un polsim de sal.
Quan els rovellons comencin a estar cuits, afegiu-hi l’arròs i el sofregit de tomàquet. Remeneu i deixeu coure uns minuts sense líquid.
Passat aquest temps, aneu afegint el brou mica en mica, afegint-ne un cullerot cada vegada que s’hagi begut el suc. Mentrestant, no deixeu de remenar. És millor que tingueu el brou en una olla a part i en calent.
Quan l’arròs estigui a punt d’agafar el punt de cocció desitjat, afegiu-hi la copeta de vi negre.
Deixeu que se la begui i apagueu el foc.
Amb el foc apagat, afegiu-hi un rajolí de crema de llet i remeneu. Si no teniu crema de llet, també hi podeu posar una cullerada de mantega. Però no us passeu, ni amb una cosa ni amb l’altra.
Emplateu el risotto, empolvoreu-lo amb una mica de parmesà en pols i, si en teniu per casa, afegiu-hi un rajolí d’oli de tòfona blanca.
I bon profit!

Recepta extreta de “La Taula d’en Bernat”

Origen: Risotto de rovellons i botifarra

Mandonguilles de ricotta

Deixa un comentari

Ingredients:

400 gr de carn picada de vedella;
2 cebes;
4 grans d´all;
20 gr d´orenga;
400 gr de tomàquet triturat;
400 ml de brou de verdures;
100 gr de pa (molla);
una mica de farina;
200 gr de ricotta;
50 gr de parmesà ratllat;
1 ou;
unes quantes fulles de julivert;
un xic de sal;
80 grams d´arròs integral (opcional);
una mica de pebre

Preparació:

Pelem, tallem a dauets petits la ceba i la posem a sofregir, lentament, durant uns vint minuts.
Hi afegim el tomàquet triturat, de llauna, o si el teniu sencer el tritureu vosaltres dins la mateixa llauna. Jo normalment acostumava a comprar-lo directament triturat però estic descobrint que dona millor resultats comprar-lo sencer, i depenent de quin tipus de salsa estiguis preparant el resultat final serà molt millor. En el cas que ens ocupa sí que volíem tenir-lo totalment triturat, així que per això l´hem llistat d´aquesta manera als ingredients.
Mentre la salsa es van fent barregem els ingredients de les mandonguilles: molla de pa (remullada en llet, millor), el julivert picat, els dos tipus de formatges, la sal i el pebre, els llas ben picadets, l´orenga i naturalment la carn picada. Tot i que en aquesta ocasió concreta només utilitzo vedella, basant-me en la recepta d´aquest plat que fa Ottolenghi en un dels seus llibres, jo normalment sóc partidari de fer meitat porc i meitat vedella. Idealment hauríem de reservar la barreja una estoneta, mitja hora, però no és imprescindible.
Enfarinem les mandonguilles mentre posem a escalfar l´oli per daurar-les. Amb les quantitats que hem posat als ingredients us sortiran unes quatre per persona. Sempre podeu augmentar-ne les quantitats i així us en sobrarà per un altre dia. En fi, les reservem tot esperant que la salsa acabi de concentrar-se.
Mentrestant podem posar aigua a bullir per coure l´arròs, si es queus heu decidit per aquest cereal com a acompanyament. Jo, la veritat, en sóc fan, i a casa també. Els dilemes venen quan jo opto per l´arròs integral i els meus fills protesten. A vegades penso que tenen raó, ja que el normal absorveix millor la salsa…però jo no ho he dit, eh.
Penseu que l´arròs integral triga el doble a coure´s que el normal. I sempre és millor posar-hi un gra d´all i una fulla de llorer si en teniu a mà.
Finalment juntem les mandonguilles, només marcades, amb la salsa de tomàquet i ho mullem amb brou de verdures. Podrieu utilitzar també brou de pollastre o fins i tot un brou suau de carn, tot i que llavors potser el guisat us quedaria un xic fort. De totes maneres és una opció gens descartable. Tapeu la cassola i deixeu que les mandonguilles vagin fent la xup xup uns vint minuts. Si veieu que la salsa us ha quedat massa líquida podeu retirar-les, deixar la cassola destapada i que la salsa redueixi fins a la consistència que us agradi. Torneu a posar-hi les mandonguilles i ho serviu acompanyat, o no, de l´arròs. Es un plat sorprenent, sobretot per la textura que gràcies a la ricotta adquireixen les mandonguilles, per això val la pena no coure-les més del compte. Es que a mi el tema de les textures és quelcom que m´importa molt i em porta de corcoll.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: BOOONISSIM

Origen: Mandonguilles de ricotta

L’all

Deixa un comentari

L’all és un dels condiments aromatitzats més utilitzats a la cuina mediterrània. Descobrim que a part d’afegir un toc molt saborós als plats també té efectes medicinals notables. Això sí, sempre que el consumim cru, encara que després l’olor de l’alè ens delati.

L’all és un poderós desinfectant de l’organisme i a més ajuda a millorar la circulació sanguínia. Veurem també com podem evitar aquesta intensa pudor.

Sembla que a l’època egípcia ja s’utilitzava l’all com a remei contra els mals de panxa. Els grecs feien menjar una cabeça sencera crua als atletes abans de la competició, perquè el consideraven una font de fortalesa física. Així mateix, durant l’edat mitjana, s’utilitzava com a remei contra la pesta. Hi ha la llegenda de quatre presoners condemnats a mort l’any XXX als quals se’ls commutaria la pena si enterraven els cossos dels morts per aquesta malaltia. Els presoners es van alimentar a base de vi amb all, i per això no van emmalaltir. Durant les dues gerres mundials, l’all es va utilitzar per al tractament de ferides, i en la lluita contra el còlera i el tifus.

Les seves propietats antisèptiques van ser les primeres a utilitzar-se contra un gran nombre de mals, entre els quals destaquen, en qüestions històriques la còlera o la pesta.

No obstant això, la medicina moderna ha demostrat científicament que el seu destacat principi actiu, la aliína, té unes clares virtuts vermífugas, hipotensores i antisèptiques.

En cas que desitgem usar gràcies a les seves virtuts terapèutiques, el seu consum es recomana en estat fresc, o fins i tot en forma de pols total criomolido, atès que, amb la cocció, es perden la majoria de les seves propietats.

Una altra de les qüestions més destacades és que compta amb un avantatge afegit: evitar el mal alè. Precisament per aquestes propietats, el seu consum està recomanat en casos d’Hipertensió i Arteriosclerosi.

Propietats Nutricionals

L’all sorprèn pel seu contingut energètic elevat, gràcies a l’abundància de proteïnes i d’hidrats de carboni en comparació amb altres verdures. La quantitat ingerida, però, sempre és tan petita que aquesta curiositat resulta irrellevant.

L’all destaca per la seva riquesa en minerals: principalment potassi, fòsfor, magnesi, zinc i iode.

I en el contingut vitamínic: destacarem les vitamines del grup B (sobretot la B1, B3 i B6), totes elles molt importants per al bon funcionament del sistema nerviós. I també en vitamines antioxidants com la C i la E.

Les propietats saludables de l’all estan associades al seu contingut en principis actius rics en sofre (al·licina, entre d’altres): l’al·licina només es forma quan triturem o tallem l’all molt fi perquè llavors entren en contacte dues substàncies (l’enzim al·liïnasa i el substrat al·liïna), que es troben separades per una membrana que trenquem en matxucar l’all. Els principis actius tampoc es formen quan cuinem l’all perquè en destruïm una de les substàncies (l’enzim al·liïnasa). L’al·licina és la principal responsable dels efectes beneficiosos de l’all sobre l’organisme que exposem en l’apartat següent.

Efectes sobre l’organisme

L’all té múltiples efectes beneficiosos i fins i tot medicinals sobre l’organisme sempre que es consumeixi cru:

Antibiòtic, antimicòtic i antivíric: l’all és eficaç contra diversos tipus d’agents patògens, ja siguin bacteris, fongs, virus i paràsits intestinals.

Antihistamínic (antial·lergògen): els alls són rics en antioxidants, magnesi, vitamina C i el seu principi actiu, l’al·licina, que té un efecte depressor de la reacció al·lèrgica associada a la psoriasi.

Anticoagulant, antitrombòtic i hipotensor: l’al·licina té com a principal compost el sulfur d’hidrogen, que facilita la distensió de les membranes cel·lulars vasculars, de manera que redueix la pressió sanguínia i afavoreix la circulació. A més, sembla tenir una acció fluïdificant de la sang.

Redueix els nivells de colesterol: l’acció reguladora de l’all sobre el fetge sembla que aconsegueix reduir els nivells de colesterol totals.

Pot revenir determinats càncers: la ingesta continuada d’all al llarg del temps podria prevenir l’aparició de determinats tipus de càncer, perquè actua bloquejant la formació d’una substància (la nitrosamina) i també inhibeix l’acció del bacteri Helicobacter pylori, que està associat a una incidència més alta d’úlcera gastroduodenal i càncer de còlon.

Cal tenir en compte els efectes negatius següents:

L’all s’ha utilitzat tradicionalment de forma tòpica per combatre les berrugues i les infeccions de la pell però pot ser que utilitzat de manera prolongada sobre la pell acabi provocant dermatitis de contacte (irritació de la pell).

Les persones que tenen irritació d’estómac no convé que en prenguin perquè els pot estimular encara més el malestar.

Canvis vitals

Segons la medicina tradicional xinesa (MTC), l’all és un aliment generador de calor i, per tant, mobilitza l’energia del cos, desbloqueja els estancaments de la sang, redueix les coagulacions i treu el fred.

El seu contingut en sofre fa que tingui la propietat de purificar el cos i ajuda a eliminar els paràsits, els virus i els fongs. Estimula la circulació i la transpiració. En condicions cròniques, es recomana prendre l’all amb regularitat durant diverses setmanes, fins que hi hagi una millora considerable.

Tot i les seves virtuts medicinals, segons l’MTC, també estimula excessivament els desitjos emocionals i, per tant, no es recomana en les persones que busquen un estat de refinament mental i espiritual. Tampoc es recomana per a persones amb signes de calor (cara i ulls vermells, sensació d’estar acalorat contínuament, aftes, desig de begudes fredes, etc.).

Com es cuina

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: L’all

Empedrat de fesols negres i carpaccio de xampinyons

Deixa un comentari

Ingredients: (per a 4 persones)

350gr. de bacallà dessalat
400gr. de fesols negres cuits
1 pebrot vermell
1/2 ceba dolça (de Figueres)
2 tomates madures
1 gra d’all
50cc. de llet
julivert
sal
oli d’oliva

Per la vinagreta de pinyons:

1 cullerada de pinyons
2 cullerades de vinagre de Cabernet Sauvignon
100cc. d’oli d’oliva

Pels xampinyons:

3 xampinyons grossos
el suc de mitja llimona

Preparació:

Per coure els fesols, (ho podeu fer amb antelació). Deixeu-los en remull, en aigua freda i un grapat de sal, durant 24 hores.
Passades les hores, escorreu i passeu per aigua neta. Poseu-los al foc, en una olla, coberts d’aigua freda. Quan arrenqui el bull, escorreu i torneu a posar aigua freda. Quan torni a bullir, abaixeu el foc al mínim i deixeu coure amb l’olla tapada, de 45 a 60 minuts. 10 minuts abans de tancar el foc, saleu.
Si durant la cocció, cal afegir aigua, que aquesta estigui a punt de bullir.
Peleu els xampinyonsels talleu a làmines fines i els deixeu macerar, amb el suc de llimona, 1 hora.
Renteu i talleu el pebrot i les tomates, a daus petits.
Esmicoleu el bacallà dessalat, i barregeu-lo amb l’all i el julivert picats, poseu-hi un raig d’oli d’oliva.
Talleu la ceba ben petita i deixeu-la submergida en la llet, 1 hora. Passada l’hora, escorreu la llet i renteu la ceba amb aigua.
Per fer la vinagreta, torreu els pinyons en una paella sense oli, piqueu-los en un morter, afegiu el vinagre i l’oli, emulsioneu. Reserveu.
Poseu un cercol a cada plat, comenceu omplint-lo per capes, amb el pebrot, fesols, bacallà, tomata, ceba, repetiu amb els fesols i acabeu amb més bacallà repartiu els xampinyons entre els plats i regueu-ho tot amb la vinagreta de pinyons.
Bon profit!!

Recepta extreta de “Cuina de la Mare”

Origen: Empedrat de fesols negres i carpaccio de xampinyons

VEDELLA EN SALSA EN CASSOLA DE FERRO

Deixa un comentari

INGREDIENTS: (Per a 4 persones)

675 g de vedella per a guisar (a trossos més o menys iguals)
30 g de bolets secs (en aquest cas, esclata-sangs)
1/2 got d’aigua
8 cullerades d’oli
5 pastanagues mitjanes
3 cebes mitjanes
1/2 l de brou de pollastre de compra
1 puntada de pebre
1 pessic de pinyons
2 alls sense pelar
1 gotet de vi blanc

PREPARACIÓ:

El dia abans (o unes hores) agafem els bolets secs i els posem en un llibrellet amb el mig got d’aigua perquè s’hi vagen hidratant.
Posem en una paella 6 cullerades d’oli de Beneixama, un dels alls aixafats (d’un colp de ganivet) i, en estar ben calent, hi sofregim la vedella fins que quede ben daurada per totes bandes. En estar, la reservem en una safata o un plat fondo.
Pelem i tallem la ceba a rodanxes primetes. Fem el mateix amb les pastanagues. En l’oli d’abans, les anem sofregint fins que queden ben daurades i sense cremar-se.
Mentrestant, haurem posat en un cassó el brou de pollastre a escalfar (amb el líquid d’hidratar els bolets) fins que comence a bullir.
Aboquem les cebes i les pastanagues fregides a la cassola de ferro. Damunt col·loquem la carn. Hi afegim els pinyons, el pebre, el vi blanc i el brou bullint.
Encenem el foc davall de la cassola de ferro i l’anem apujant, paulatinament fins que assolisca una temperatura de bull sense que isca el foc pels costats de la mateixa. Quan bulla el contingut, la tapem, n’abaixem el foc i continuem coent en un foguer petit, al mínim.
Ha d’estar coent-s’hi durant almenys tres hores.
Quan faça dues hores que cou, posem en una paella dues cullerades d’oli de Beneixama.
Agafem l’altre all, l’aixafem amb pell i tot. L’anem sofregint fins que estiga daurat i sense cremar-se. Si s’hi arriba a cremar, ni que siga una mica, l’haurem de tirar. En aquest oli, anirem sofregint els bolets hidratats, tallats prèviament a bocins petits.
Quan estiguen els bolets ben sofregits, els aboquem (junt amb l’all) a la cassola de ferro i continuem coent fins que quede la carn ben tendra.
Passat aquest temps, ja la podem servir.
Va quedar una carn en salsa boníssima, amb un brou per a sucar-hi dues barques de pa!!