Dies 19 i 20 de desembres del 2015 Vilafranca del Penedès (Alt Penedès)
Gall Negre del Penedès, cuina d’aviram i vins negres de la DO Penedès són els tres pilars de la Fira.
MÉS INFORMACIÓ A: http://www.vilafranca.cat/html/
I A: http://www.turismevilafranca.com/ca
Dies 11, 12 i 13 de desembre del 2015 El Prat de Llobregat (Baix Llobregat)
MÉS INFORMACIÓ A: http://www.elprat.cat/
I A: http://firaavicola.elprat.cat/
– – – – – – ARTICLES RELACIONAT – – – – – –
Dies 7 i 8 de novembre del 2015 Saus, Camallera i Llampaies (Alt Empordà)
Entre els assistents a la fira, comptem amb criadors especialitzats en la cria de races autòctones com la gallina empordanesa, oca empordanesa, gallina nana flor d’ametller, colom de vol català i altres races autòctones. Totes aquestes associacions tindran presència a la fira i aportaran els millors exemplars de cada espècie per promoure la seva cria.
MÉS INFORMACIÓ A: http://ca.ajuntamentdesaus.com/
Dia 8 de novembre del 2015 Vilanova de Meià (La Noguera)
Cada segon diumenge de novembre Vilanova de Meià celebra la seva Fira de la Perdiu, una trobada on s’exposen diferents ocells apreciats per la qualitat de la seva carn. La protagonista del mercat és la perdiu roja, que es distingeix per tenir vermells el bec i les cames, i la caça, cria i gastronomia de la qual compta amb una gran tradició a la zona.
MÉS INFORMACIÓ A: http://www.ccnoguera.cat/vilanovademeia/
PROGRAMA: http://www.ccnoguera.cat/vilanovademeia/images/programa%20actes%2015.pdf
Que la varietat en l’elecció dels aliments és important per aconseguir una dieta equilibrada i saludable és un fet assumit per tothom. Les piràmides alimentàries fomenten aquesta varietat a l’oferir en les diferents bandes una multiplicitat de productes. Tampoc cal perdre de vista que la part lúdica de l’alimentació passa per escollir entre la gran varietat d’aliments segons la seva textura, olors, adequació a la cocció que vulguem fer i a la resta d’ingredients,…
Un aspecte del qual es parla menys és la variabilitat que suposen les diferents formes de preparació dels aliments. En diferents entrades d’aquest blog hem explicat com la forma d’elaboració de la carn d’aviram afecta a les seves característiques nutritives. Hem parlat del bullit, de la cocció a la planxa, dels arrebossats fregits, dels estofats, etc. Han estat potser 4 idees bàsiques en cada cas, però creiem que han estat suficients…
View original post 279 more words
Tradicionalment a Catalunya els dinars de Nadal i Sant Esteve són els àpats més festius d’aquestes dates. Hem anat a buscar l’origen d’aquests dinars, on ja sigui el pollastre, el capó o el gall dindi farcits amb prunes i pinyons i rostits no podien faltar a cap taula.
Hem trobat dues referències amb molt bones explicacions. La primera es diu L’origen de les tradicions gastronòmiques de Nadal i és la de Jaume Fàbrega i Josep Lladonosa i la segona anomenada El dinar de Nadal de Pep Sala.
Us desitgem unes Bones Festes i un Saludable Any Nou!
Nadala basada en la fotografia guanyadora del 1er concurs de Fotografia 100% SALUT! Pollastre & Gall dindi. Autora: Susana Pérez (SADA p.a. Catalunya SA)
Després d’uns dies d’aturada reprenem l’activitat d’aquest blog parlant d’un tema d’actualitat com és el tractat de lliure comerç entre la Unió Europea i els Estats Units (TTIP) que s’està negociant actualment.
Aquestes negociacions estan generant força preocupació ja que el tema no només afecta a la indústria avícola, sinó a tots els consumidors.
Els països de la Unió Europea tenen una cadena que va de la granja a la taula molt diferent de la dels EUA. Aquestes diferències són en àmbits molt diferents i donen lloc a uns costos de producció molt per sota els americans dels europeus.
Però la preocupació no és només per si entra producte més barat de fora. És pel que hi ha al darrera, per com ha estat fet aquest producte, en el nostre cas, la carn d’aviram.
Vegem només algunes diferències:
View original post 312 more words
Repassant l’entrada anterior sobre hàbits de consum de pollastre als Estats Units, ens hem adonat que si bé no tenim dades d’aquest tipus a casa nostra, tampoc no hem explicat mai què ens diuen les estadístiques de consum que existeixen i que provenen del ministeri d’agricultura.
Abans de donar-vos una pinzellada sobre aquestes dades que periòdicament es publiquen cal conèixer què mesuren. Ens diuen el consum a les llars, tant en quantitat de producte com en despesa. No es té en compte el consum del producte a bars, restaurants, institucions (hospitals, escoles, …). Són, per tant, dades que no ens donen el consum total, però són les que hi ha i ens permeten comparar, poden ser indicatives de tendències, …
Intentarem no marejar amb un excés d’informació. El consum de pollastre fresc va ser l’any 2013 de 14.78 Kg per persona, molt poc més que l’any 2008. Malgrat això, en…
View original post 275 more words
FONT: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural
Característiques de producció
Els pollastres amb Marca “Q” provenen d’estirps seleccionades de creixement lent. La recria, que es pot realitzar de dues maneres, en parc i sense parc adossat, es fa en locals on la densitat no pot superar els 11 animals per m2 de superfície interior. L’alimentació es basa principalment en cereals (mín. 70%) i està totalment prohibida la utilització de factors de creixement. L’edat de sacrifici mínima es de 77 dies i es realitza en escorxadors en què la distància màxima dels galliners es de 75 km.
MÉS INFORMACIÓ I ERMPRESES INSCRITES A: http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/alimentacio/distintius-origen-qualitat-agroalimentaria/dar_mq/dar_pollastre/
.
FONT: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural
Característiques de producció
Els capons amb Marca Q provenen d’estirps seleccionades de creixement lent. La castració d’aquests animals es realitza exclusivament de forma quirúrgica. La recria es fa en locals tancats amb parc adossat. La densitat en els locals no pot superar els 4 animals per m2 de superfície interior. L’alimentació, equilibrada, depèn de l’estirp del capó. S’utilitzen matèries primeres de qualitat com els cereals i, especialment, el blat de moro dos mesos abans del sacrifici. El sacrifici no podrà realitzar-se abans dels cent cinquanta-cinc dies
MÉS INFORMACIÓ I ERMPRESES INSCRITES A: http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/alimentacio/distintius-origen-qualitat-agroalimentaria/dar_mq/dar_capo/
.
