
Ingredients per a 4 persones:
- 4 cebes
- 1 cullerada de farina
- Mitja copeta de Porto
- Un litre d’aigua
- Un cub de brou de verdures concentrat
- 2 llesques de pa
- 100g de formatge ratllat (tipus Emmental)
- 4 ous
- Un grapadet de crostons de pa
- Sal i oli d’oliva
Preparació:
- Temps estimat: 1 hora
- Peleu les cebes i talleu-les en juliana ben fina. Tot seguit, poseu-les dins d’una olla amb un rajolí d’oli a foc ben baix.
- Deixeu que la ceba es vagi fent, a poc a poc i sense cremar-se, tot remenant de tant en tant. La cocció ha de ser lenta perquè la sopa agafi bon gustet.
- Quan la ceba comenci a agafar color, afegiu-hi la cullerada de farina. Remeneu i deixeu que es cogui durant un parell de minuts.
- A continuació, afegiu-hi el Porto –també hi podeu posar una mica de xerès o conyac- i deixeu-ho a foc ben baix fins que estigui completament evaporat.
- Afegiu-hi llavors un litre d’aigua i el cub de brous esmicolat. Deixeu que arrenqui el bulli, aleshores, afegiu-hi la molla de les dues llesques de pa també esmicolades.
- Apugeu una mica el foc i deixeu que bulli almenys durant mitja hora. Si veieu que s’espesseix massa, afegiu-hi un gotet més d’aigua (millor si és calenta per tal de no interrompre el bull).
- Passat el temps de cocció, afegiu a la mateixa olla el formatge ratllat procurant que quedi ben repartit i, seguidament, aneu-hi afegint els ous un a un, procurant que no es toquin. Per evitar que els ous s’enganxin els uns amb els altres i per tal de retirar-los més còmodament de l’olla, jo els vaig fent i emplatant d’un en un: tiro l’ou, espero que la clara estigui feta, el retiro al plat i segueixo amb un altre ou. Al final afegeixo la sopa a cada plat o bol, mirant d’abocar-la pel contorn per tal que l’ou quedi a la vista.
- Podeu servir la sopa en un plat o en un bol. El més tradicional és servir-la en un bol o cassoleta de terrissa, però jo, com que no en tinc, l’acostumo a servir en un bol normal i corrent. Podeu acompanyar-la d’uns crostons de pa torrat o amb una llesqueta fina de pa fregit. El que és indiscutible és que la sopa de ceba s’ha de servir calenta, mooolt calenta. I el que tingui gana, a bufar!





