Llavors li poso pebrot escalivat vermell i esberginia, oli, sal, pebre negre i orenga per sobre. Llavors s’hi pot afegir allò que es recapta, en aquest cas, llonganissa de Gimenells i arengada. És un plat calòric, però clar, tot depés de la quantitat que es menja. Això sí, saníssima!
Posar en una tassa el llevat amb una mica de sal i aigua calenta. remenar fins a dissoldre-ho. Fer una muntanya, el més alta possible, amb la farina, amb un forat al mig, com un volcà, i abocar-hi primer els ous batuts i desprès el llevat. Al tanto que es pot desbordar fàcilment, per això dic que feu la muntanya el més alta possible. Amassar uns deu minuts (això totalment a ull) i afegir-hi tot seguit la margarina. Seguir amassat fins aconseguir una bona massa, fer una bola i reservar-la tapada en un bol unes dues hores.
Moment per fer el farcit. Tallem una mica gruixudes les cebes i les sofregim. Quan comencen a estar rostidetes hi afegim el xorís tallat en trossos petits i el tomàquet, tallat a daus sense pell ni llavors. El pebrot és opcional, així com el tomàquet, però li dóna molt bon gust, crec que és aconsellable incloure-ho. Jo ja el tenia escalibat, però en cas contrari és relativament ràpid, sobretot si opteu per escalibar-lo amb el gratinador. No ho podeu deixar fer.se sol perquè es cremaria, se li ha de donar voltes contínuament. Si teniu pollastre saltejeu-lo una mica, si són sardines o seitons (com en el meu cas) poseu-les crues, millor seitons que tenen menys espines. També es pot optar per posar-hi tonyina (en conserva) o qualsevol altra tipus de conserva similar.
Anem a muntar l´empanada. Dividim el dues parts iguals la massa i l´aplanem amb el “rodillo”. En posem una en una safata, untada amb oli, i a sobre primer el sofregit de ceba, xorís i tomàquet i desprès el peix, per acabar-ho amb el pebrot. Tapar-ho amb l´altra part de la massa, ja estirada també, i juntar-ho bé per tot el perímetre, assegurant que quedi tot ben tapat. Pessigar la part superior de l´empenada, pintar-la amb un our batut i posar-la al forn 45 minuts. Els primers 15 a 160 graus, els segons 15 a 180 i els finals a 200, anant amb compte que no es cremi però que quedi ben torradeta.
La veritat és que, com podeu veure a la foto, l´aspecte de l´empanada en sortir del forn era magnífic. Llavors s´ha de deixar refredar, i al cap d´una estona perd aquest meravellós look, snif. Amb aquestes mides dóna per a 9 persones, i recomano acompanyar-ho d´amanida verda, en el nostre cas d´aquell mesclum que hi ha de tot, fins i tot flors, i que es troba en parades de productes ecològics i que ajuda a tirar avall.No, no va quedar excessivament “portland”, es podia menjar sense amanida, ja ja, i la veritat és que per ser la primera vegada estic molt content de com va quedar. Repetiré, segur.
