En la darrera entrada d’aquesta sèrie parlarem sobre les vitamines i si hi ha diferències entre aquestes dues parts pel que fa al seu contingut en aquests elements imprescindibles en l’alimentació.

La ingesta d’una ració d’aquestes carns és una bona font d’algunes vitamines, i fins i tot en alguns casos una molt bona font amb independència de la part o de l’animal de procedència.

Pel que fa al pit de pollastre el podem declarar guanyador en la cobertura de les necessitats diàries en adults de niacina (100% en dones i un 93% en homes), àcid pantotènic (35%) i vitamina B6 (62% en dones i 52% en homes).

Aquests nivells tan elevats de contingut en certes vitamines del pit de pollastre no ens han de fer menysvalorar les altres parts ja que en general el contingut és altíssim en tots els casos. Ho podeu veure als gràfics adjunts.

En la

Fa uns dies vàrem fer el post amb el títol Pit o cuixa? (Part I). Avui seguim amb aquest tema, però per variar i per fer contents a tots aquells que prefereixen la cuixa a pit hem canviat l’ordre del títol.

Ja vàrem veure que no hi ha diferències significatives entre aquestes dues parts pel que fa a contingut energètic, proteic o de greix. Anem a veure ara què les diferencien pel que fa als minerals.

Parlarem només d’aquells elements que cobreixen un percentatge important de les necessitats diàries dels adults.

Entre els minerals destaquem el seleni. El seleni té un important paper en la protecció de les membranes cel•lulars en front els radicals lliures, també es necessita en el funcionament del sistema immunitari i el metabolisme de l’hormona tiroidea. La part que en té més és el pit de pollastre que proporciona fins un 72%…

Aquestes tres paraules són enteses per tots els que al voltant d’una taula es preparen per gaudir d’un àpat no per conegut menys valorat. Tampoc mai una pregunta tan breu ha generat tantes discussions. No entrarem nosaltres a discutir quina part és més gustosa, més fàcil de menjar, etc. ja que, afortunadament, hi ha gustos per tothom, i el que és important és que cadascú pugui assaborir la part que prefereixi. Parlarem de les diferències nutricionals d’aquestes dues parts sense pell i en ració de 125 gr.
El no tenir en compte la pell és perquè la tendència és a retirar-la ja sigui abans o després de cuinar. A més, la seva composició és tan diferent que podria introduir una desviació important en la valoració nutricional del producte.

Pel que fa al valor calòric, no hi ha grans diferències ni entre pit i cuixa, ni entre aquestes carns…

Un cop acabades les festes nadalenques sembla que s’hagi establert nou ritual: de parlar de la necessitat de fer una dieta “detox” o fins i tot fer-la!. No sabem el perquè d’aquest ritual ni si funciona, però ens sembla que el motiu més clar per fer una dieta d’aquest tipus és la penitència o castigar-se pels excessos alimentaris fets dies abans.

Si el tema del càstig com a redenció no va amb nosaltres i l’únic que voleu és portar-vos bé (o millor del normal) uns dies, fins que la cintura del pantaló deixi d’apretar, la carn de pollastre i de gall dindi és una gran aliada, especialment si la cuinem a la planxa, brasa, al vapor, …

Recomanem, doncs, el pollastre i el gall dindi quan cal vigilar la dieta, però també tenim molt clara la primera imatge que ens ve al cap al parlar del dinar de Nadal: qualsevol