Triturem la ceba ben fina i la fregim a foc suau en una paella una mica fonda durant uns 15-20 minuts. La salem.
Mentrestant tallem a bocins petits el pit de pollastre, la llonganissa (sense pell) i el pernil.
Afegim la llonganissa i el pit de pollastre a la paella, ho salpebrem i ho deixem coure uns 15 minuts més. Els últims minuts hi afegim el pernil, que es cou molt més ràpid.
Hi posem el tomàquet triturat amb una cullerada de sucre i el vi ranci i deixem que redueixi. Si cal afegim una mica d’aigua. Rectifiquem de sal.
Escalfem el forn a temperatura màxima.
Posem els macarrons a bullir. Quan estiguin fets els escorrem i els barregem amb el sofregit.
Agafem la safata del forn i hi bolquem els macarrons. Tallem una llenca de mantega a daus i la repartim per la safata. I fem el mateix amb el paté. Finalment cobrim els macarrons amb formatge ratllat i ho posem a la part de dalt del forn a gratinar uns cinc minuts.
Llavors li poso pebrot escalivat vermell i esberginia, oli, sal, pebre negre i orenga per sobre. Llavors s’hi pot afegir allò que es recapta, en aquest cas, llonganissa de Gimenells i arengada. És un plat calòric, però clar, tot depés de la quantitat que es menja. Això sí, saníssima!
4 talls de peus de porc bullits, enfarinats i fregits
2 calamars tallats a rodelles
8 musclos
12 cloïsses
1/2 pebrot vermell tallat petit
1 ceba tallada petita
3 tomàquets ratllats
2 fulles de llorer
2 sideretes (bitxo)
1/2 got de vi ranci
oli
sal
pebre
PER LA PICADA:
all
julivert
2 galetes
12 pinyons
6 avellanes
PREPARACIÓ:
Netegem els cargols amb un ganivet petit per treure totes les pells seques. Després els rentem amb aigua freda tantes vegades com faci falta, fins que l’aigua surti ben neta.
Posem una paella al foc amb un rajolí d’oli d’oliva, quan l’oli sigui roent hi posem els cargols amb 2 fulles de llorer, 2 sideretes, un pols de sal, un pols de pebre i els deixem coure fins que s’hagin begut tota l’aigua
Posem una altra cassola al foc amb oli d’oliva i hi posem el conill i el pollastre a coure, quan comenci a estar cuit hi posem la llangonisseta tallada petita com si fos carn picada
Arah i afegim el pebrot i la ceba. Quan la tinguem una mica potxada i afegim el calamar que es vagi coent
Posem sal, els musclos i les cloïsses que s’obrin amb el sofregit.
Quan tinguem els musclos i les cloïsses obertes hi posem el tomàquet que quedi ben sofregit
Hi afegirem el vi ranci i deixarem que s’evapori
Un cop el vi s’ha evaporat hi afegim els cargols, els remenem ben remenats i cobrim amb caldo de pollastre o un fondo fosc. Jo tenia caldo i l’hi he posat. Deixem coure unes 2 hores fins que els cargols estiguin cuits.
Quan porti una hora al foc hi afegim la picada
Mentrestant enfarinem els peus, els fregim i reservem
Els últims 20 minuts hi afegim els peus, rectifiquem de sal, pebre i de sidereta i que faci la xup xup
– Una mica de llanguanissa o salsitxa (hi ha llocs que en diuen botifarra).
– Vi blanc.
– Aigua.
– Alls.
– Julivert.
– Avellanes torrades.
– Pa sec.
Preparació:
Comencem per la truita. Ja sé que no caldria explicar com es fa una truita, però us quedaríeu parats de saber la quantitat de gent que m’ha preguntat com es fa. Per tant, aquí va pas a pas.
Peleu les pataques i poseu-les a fregir en oli abundant tallant-les a llesquetes.
Es talla la ceba de la mateixa manera i s’afegeix a la pataca. A mi m’agrada posar només una ceba petita per una truita d’esta mida. Ara s’ha de salar i deixar coure tapat i a foc molt fluix una estoneta.
Quan la pataca sigui tova, es destapa i se segueix coent una mica a foc fort per a torrar-la una miqueteta.
En una aïna es baten els ous amb un espessic de sal per cada ou i s’hi afegeix la pataca i ceba fregides amb una arpeta. S’ha de fer de manera que s’escorri el màxim d’oli possible de la pataca.
Es treu l’oli de la paella i es retira (aquí no es llença res!!!), i a la mateixa paella s’hi tira la barreja d’ou i pataca i es posa a foc molt fort. Ara a mi m’agrada anar remenant la barreja per que la truita quedi ben feta de dins. Despús de remenar ho deixem coure uns minuts i tombem la truita.
Uns minutets més per l’altre costat i au, ja tenim truita feta. Per anar bé, la truita ha de ser feta la nit abans, així queda més forta i no es desfà gens en guisar-la, però això també es deu a allò que us he dit abans del menjar “de previsió”: es fa la truita a casa avui i demà l’acabem de fer al tros.
Es posa una cassola de terra al foc amb un bon raig d’oli (que pot ser una part del de fregir la pataca) i s’hi posen un gra d’all tallat a trossos macos i un parell de cebes tallades petites.
A part, s’esfila (esqueixa en fatarellut) la salsitxa i, quan la ceba estigui a mig fer, es tira a la cassola.
Quan tot s’ha sofregit, s’afegeix a la cassola un bon raig de vi blanc i es deixa que faci quatre o cinc xups per perdre la fortor.
S’agafa la truita i es talla en vuit trossos i es posa a la cassola. Hi ha gent que la fica sencera però a mi m’agrada més així perquè tot agafa més gustet.
Es cobreix d’aigua i deixa coure a foc lent fins que l’aigua hagi reduït. Fixeu-vos que no hi hem posat sal!!!
A meitat de la cocció s’ha de fer la picada. En un morter hi posem una mica de julivert tallat petit, un o dos grans d’all també tallats petits, una molla de pa sec, un grapadet d’avellanes torrades i un bon espessic de sal. Per favor, no feu servir avellanes xungues d’estes tan grosses que importen de Turquia. A part que no valen res, les millors avellanes que trobareu són les d’aquí, encara que siguin una mica més cares i no tinguin la mida d’un ou de colom.
Amb la mà de morter es fa la picada i es tira a la cassola. A mi m’agrada deixar les avellanes una mica grosses que així te les trobes més quan menges la truita i és tot més bo.
Es deixa acabar de coure i ja està la truita en suc!
Us diria que si es deixa reposar una estona és més bona, però ja em diràs tu qui és el pintxo que s’espera amb això davant i una llesca de pa del bo.
90 grams de tòfona melanosporum de la Vall de Meià ó Montsec
10 grams de sal de Grri de la Sal
Pebre negre molt, C/S
1 Branca de romaní
1 Branca de farigola
40 grams de pinyons nacionals
50 ml. D’oli verge extra de cooperativa o petit productor
1 mt. De fil de bridar
1 agulla per cosir gruixuda
Elaboració;
Netejar el pollastre, traient el fetge, el cor i tots els intestins, cremem els pels i plomes que quedin, ho repassem i tallem el coll.
En el moment en que està totalment net, es el moment de farcir-lo.
Per preparar el farciment, tallem la carn de porc en 4 cm, el pinyons, les prunes i les orellanes, i 40 grams de tòfona. Es salteja tot i un cop està daurat, procedim a incorporar-ho a l’interior del pollastre, prèviament salpebrat.
Un cop ple, cosim el pollastre, que quedi ben tancat i el lliguem, per donar-li forma, així serà mes fàcil de rostir.
A una cocotte o greixonera, posem l’oli i rostim el pollastre, que quedi ben daurat, sense que es cremi, això ho farem a foc mitjà, un cop ben rostit, el disposem amb el pit de bocaterrosa, posem les cebes pelades, la cabessa d’alls, la canyella, romaní i farigola.
Daurem una mica i mullem amb el cognac, tapem i ho deixem coure durant uns 30 minuts a foc mes aviat baix.
Un cop passats aquest minuts, posem un cullerot gros d’escudella, tapem i ho fiquem al forn a 180º, durant unes 2-3 hores. Cada 45 minuts, anem observant i mimant el pollastre, que no quedi sec i no es cremi, anem mullant amb escudella si es necessari.
Un cop cuit, es deixa reposar una hora. Sempre serà mes bo reposat durant 1 dia. Tallem el pollastre en 9 trossos, traiem els ossos, els guardem per si algú li agrada escurar. El servim al plat amb una ceba, farciment i 5 grams de tòfona tallada a làmines o juliana, això depèn del gust de cada un.
Al final, amb el suc que sobra i escurant els osos, i aprofitant les restes, ens podem fer uns fideus a la cassola per volar, amb l’unic afegit de sofregit de ceba, costella de porc i formatge ratllat al final.
O uns canelons, afegint-hi carn de vedella i porc rostida.
Zona de producció
La Llonganissa de Vic s’elabora en empreses ubicades en els municipis que integren la Plana de Vic i que estan inscrites en els registres del Consell Regulador de la IGP Llonganissa de Vic. Aquesta zona té unes condicions ambientals i climàtiques que donen al producte final, la llonganissa de Vic, una aroma i un sabor característics.
Característiques del producte
La llonganissa de Vic té forma cilíndrica, amb un diàmetre entre 35 i 90 mil·límetres i un pes que pot oscil·lar entre 300 i 2.500 grams.
Aquest producte, quan es talla, presenta un color vermellós amb la cansalada visible a daus i el pebre negre en gra. El color exterior és blanquinós a causa de la flora externa pròpia.
En els processos de maduració i assaonament es desenvolupa a la llonganissa de Vic una flora fúngica típica que, per les caraterístiques climàtiques de la zona protegida, faran que aquest producte tingui un sabor i una aroma característics.
Llonganissa de Vic
La comarca d’Osona (Barcelona) que té la capital a la ciutat de Vic, tradicionalment s’ha anat caracteritzant per una important indústria càrnia del sector porcí. Parlar de la Llonganissa de Vic és parlar d’un dels elaborats carnis més antics de Catalunya. Gràcies a la nostra llarga trajectòria, entre els aliments tradicionals catalans gaudim d’un prestigi inqüestionable.
La boira. És el primer que ve al cap quan es parla de la plana de Vic. A un català nascut fora d’Osona, és clar. Però aquesta boira és la causant, juntament amb els corrents d’aire fred que travessen la plana, d’una curació que converteix la llonganissa de Vic en un producte extraordinari.
02/09/09 02:00 – Joan Rueda
La plana de Vic és un canal de pas entre els Pirineus i la depressió litoral d’uns 600 quilòmetres quadrats i una altura d’uns 500 metres sobre el nivell del mar. El fet que estigui flanquejada pel Montseny i la serra de Collsuspina fa que sigui travessada per uns corrents suaus i constants d’aire fred que, amb contrast amb l’aire humit que arriba del Mediterrani i els nombrosos dies de boira, generen unes condicions climàtiques excepcionals que permeten que la llonganissa de Vic sigui un producte carni curat extraordinari. De fet, l’elaboració de la llonganissa va començar, òbviament, a les masies de la zona i la curació es feia obrint i tancant finestres buscant els corrents d’aire adequats.
Però l’excepcionalitat del producte no es deu només a la curació, tot i que aquesta li doni un tret diferencial respecte a les llonganisses d’altres territoris. La matèria prima és l’altre pilar d’un producte que des de l’any 2001 es comercialitza sota un segell de qualitat, la indicació geogràfica protegida, que atorga la Unió Europea: la llonganissa de Vic és un embotit elaborat amb carn de porc i cansalada que té com a únics condiments la sal i el pebre negre.
