Arxiu d'etiquetes: MENJAR BLANC

CONTRAST DE MENJAR BLANC I GRANISSAT DE TOMÀQUET

Tritureu el tomàquet i passeu-lo pel col·lador xinès. Afegiu sal, pebre i les herbes aromàtiques que hagueu triat al gust, remenar bé i afegir un rajolí d’oli d’oliva.
Poseu en una font al congelador, quant es comencin a formar capes de gel, aneu ratllant amb una forquilla. Repetiu la operació cada 20 minuts aprox. veureu com el puré de tomàquet es converteix en un esponjós granissat. Per assegurar-vos el punt òptim comenceu la preparació unes 4 hores abans de servir.

L’elaboració tradicional de menjar blanc comporta un procés una mica llarg; en destaca l’escaldat i pelat de les ametlles, i la mòlta i posterior extracció de la seva llet. Aquesta llet, juntament amb sucre, midó, canyella i llimona s’ha de coure per després escudellar-la en terrines de test o alumini.
Nosaltres el preparem de forma més fàcil amb els sobrets de pólvores (tipus els de fer flam ) “MENJARBLANC DE REUS” comercialitzats des del 1917. Prepareu-lo amb llet d’ametlla seguint les indicacions del sobre però sense sucre, quant hagi espessit col·loqueu en copes de cocktail omplint una mica mes de la meitat. Deixeu reposar a la nevera un mínim de 3 hores.
Abans de servir col·loqueu a cada copa 3 o 4 cullerades de granissat de tomàquet.

– 200 grams d’ametlles crues del tipus marcona
– Mig litre d’aigua
– 100 grams de sucre blanc (per un cop em salto els sucres integrals, que cal mantenir al màxim el blanc del plat)
– 50 grams de midó (maizena)
– Mitja pela de llimona
– Un bastonet petit de canyella

Amb aquestes mesures he omplert tres cassoletes de terrissa com les de la foto (deuen tenir vora 10 cm de diametre). Si hi penseu, l’ideal és començar la recepta el dia abans. Tritureu les atmetlles ben triturades, que en quedi una pols i ho barregeu amb l’aigua. A la nevera, i que hi descansi un dia sencer. Si no, deixeu-ho unes horetes.
El què tocarà fer després serà agafar un drap ben net i filtrar aquesta llet d’atmetlles. Espremer bé, fins treure tot el suc i posar-lo en una olla. Allà hi afegirem el canó de canyella, el sucre i la pela de llimona. Desfarem la maizena amb una punta d’aigua freda i també la incorporarem. Ho posem al foc, baix, i anem remenant continuament, sense parar -evitant que s’agrumolli-, fins que no gaire després que arribi al punt d’ebullició la cosa comenci a passar del líquid a un solid gelatinós. És el moment de parar el foc i abocar-ho als recipients en els que ho menjarem.
Cap a la nevera i ja està preparat per ser menjat de postre. Acompanyarlo amb uns fresons ben macos crec que no li faria cap mal!

Posem a bullir en una olla 3/4 de litre de llet, el sucre, la pell de la llimona i la branca de canyella.
A part, en una tassa, deixatem el quart de litre de llet amb la farina d’arròs mirant que no ens quedi cap grumoll.
Quan la llet arrenqui el bull, aboquem la resta de la llet a la farina sense deixar de remenar fins que espesseixi.
Retirem l’olla del foc, traiem la pell de la llimona i la branca de canyella i posem el menjar blanc en cassoletes, bols o platets.
Per acabar ho espolsem amb la canyella en pols.
Es pot prendre tebi o fred.