Arxiu d'etiquetes: MORRALET

Morralet i sepiones en la seva tinta

INGREDIENTS:

  • 400gr de sepiones petites i morralet (tot junt)
  • 2 alls
  • oli d’oliva
  • sal
  • julivert picat

VARIANTS:

  • – Hi podeu afegir un bitxo picadet
  • – Podeu afegir vi i fer una reducció

ELABORACIÓ:

  1. Com podeu veure, ho he comprat tot barrejat. Ho netejarem amb aigua i ja està.
  2. Segons el peixater el “morralet” és una trampa. M’explicaré. Sembla ser que quan compren una caixa de sepiona petita (que va molt cara) et posen a la part d’abaix una bona quantitat de “morralet” que, tot i ser molt bó, és força més barat que la sepiona i per aqui ve la “timada”. Una curiositat, vaja. No pagueu més de 15eu el quilo pel “morralet”.
  3. Escalfeu una mica d’oli en una paella.
  4. Tireu el morralet i les sepiones prèviament rentats amb abundant aigua, però sense netejar ni treure res de res.
  5. Saleu-los una mica.
  6. Veureu com de seguida canvien de color. Penseu que tant petitets no cal fer-los gaire…quedaràn super tovets.
  7. Piqueu una mica de julivert i uns tallets d’all.
  8. Al principi aniran deixant tota l’aigua que tenen.
  9. Quan canvii el soroll…veureu com l’aigua s’ha consumit…i es comencen a torrar. Afegiu l’all i torreu-lo una mica.
  10. Remeneu-lo una mica i veureu com la tinta de les sepiones van canviant de color el plat.
  11. Podeu afegir l’all picat. Que això ja ho tenim fet.
  12. I res , serviu-lo calentet.
  13. Bon Profit !!!

Recepta extreta de “La Cuina de Sempre”

Origen: Morralet i sepiones en la seva tinta

Morralets: sèpies menudes

Hi ha un grup d’espècies molt semblants a la sèpia però de talla molt més petita. Popularment es coneixen amb el nom de morralets, orelluts, sepietes o sepioles. A la mediterrània hi ha diverses espècies que pertanyen majoritàriament als gèneres Sepiola i Sepietta. L’espècie més comuna és Sepiola rondeleti, malgrat que també hi ha altres set espècies: Sepiola affinis, Sepiola robusta, Sepietta oweniana, Rossia caroli, Heteroteuthis dispar, Rondeletiola minor, Rossia macrosoma. S. robusta i S. afinis, són a més, espècies endèmiques de la mediterrània. La distinció entre les diverses espècies es fa sobretot a partir de l’estructura dels braços hectocòtils.

Aquestes sípies menudes no solen fer més de 5 cm de longitud, excepte Rossia macrossoma que pot arribar al doble de mida. Tenen els ulls grossos, el cos pla, curt, robust i amb el mantell en forma de dues aletes molt desenvolupades i arrodonides a banda i banda del cos. Això fa que en certs indrets també se’ls anomeni orelluts. Com les sèpies, presenten vuit braços amb ventoses i dos tentacles més llargs que li serveixen per capturar les seves preses. En els mascles, els dos braços dorsals s´han transformat en hectocòtils amb funció copuladora. La seva coloració és marronosa molt críptica, i com a estratègia protectora poden canviar la seva textura de la seva pell.

Especies més freqüents de morralet a la mar catalana: 1 Rossia caroli, 2 Rossia macrosoma 3 Sepiola rodeleti i 4 Sepietta oweniana. Dibuix Jordi Corbera INPC

El morralets són espècies carnívores que s’alimenten de petits crustacis i peixos que capturen amb els seus tentacles. De la mateixa forma que les sèpies posseeixen una boca amb una mandíbula molt potent anomenada “bec de lloro” que els permet mossegar amb força.

Viuen en hàbitats litorals i se´ls pot trobar fins als 450 m de profunditat. Normalment està associat a fons sorrencs i als alguers. És una espècie d´hàbits nocturns. Les femelles ponen la posta entre el Març i Novembre i els ous estan protegits en una massa gelatinosa. A diferència de les sèpies, els morralets tenen desenvolupament directe, és a dir, sense estadis larvaris. La fecundació té lloc quan els mascles porten els espermatòfors a l´interior de la femella a través dels braços hectocòtils.

Es pesquen sobretot amb l´art de bou.

Els morralets tenen un elevat interés culinari. Foto: La cuina de sempre

Els morralets són comestibles i molt apreciats gastronòmicament. S´acostumen a coure saltejats, en la seva tinta, en arrossos o bé fregits amb ceba, en aquest darrer cas, es solen cuinar amb el nom de “popets”, malgrat que el veritable popet (Eledone cirrosa) és una altre espècie. En alguns casos també es serveixen fregits en la seva tinta sota el nom de xipirons. En tots aquests casos les orelles el delataran.

L’espècie més comuna, Sepiola rondeleti deu el seu nom al metge i naturalista francès Guillaume Rondelet (1507-1566). La seva trajectòria està plena de contribucions a la biologia marina de la mediterrània. Entre les seves obres cal destacar “Libri de Piscibus Marinis” (1554) que conte la descripció de 250 espècies i les seves il•lustracions i “L´Histoire Entiere des Poissons” (1558). Això però és una altre històriademar.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: HISTÒRIES DE MAR

Origen: Morralets: sèpies menudes