Començarem per fer la massa, força delicada. Primer barrejarem tots els ingredients i quan estiguin ben integrats deixarem reposar la massa entre 10 i 15 minuts a la nevera. La treiem i la posem entre papers sulfuritzats, per anar al forn, i l´estirem completament, tot el que es pugui sense trencar-la, molt important. Amb molt de compte la posem en un motllo, primer la base i per separat les parets. Ho forrem amb paper d´alumini i hi posem a sobre uns pesos, culleres petites o cigrons crus, el que tingueu a mà. Coure entre 10 i 12 minuts a 180 graus. Treieu llavors el pes i el paper i ho torneu a coure entre 3 i 4 minuts més.
Mentrestant anem preparant el farcit. Haurem posat a marinar les panses amb el kirsh si es que optem per posar-ne. Barregem el formatge amb la meitat del sucre, la sal i els rovells. Barrejar molt bé. Afegir-hi la mantega (que estigui més aviat toveta) i la ratlladura de pell de llimona. A continuació la farina i les panses. Seguim barrejant i ho reservem, ja que toca batre les clares a punt de neu. Quan les tinguem hi posem l´altra meitat de sucre i tornem a batre. Ho incorporem a la barreja que teníem reservada i omplim la massa que ja tenim pre-cuita. Fornegem a 180 graus uns trenta minuts, màxim 35 si us ha quedat gruixuda la massa. Millor trenta, així assegurareu l´esponjositat de la massa. Amb 40 minust queda massa cuit…
Rentem i tallem les albergínies en trossos mitjans-grans i les posem en una escorredera amb sal durant una hora. Mentrestant podem començar a preparar el sofregit amb tots els altres ingredients, començant per sofregir la ceba i l´api. Quan estigui rossa la ceba hi afegim els pinyons, les panses, les tàperes i les olives. A continuació el tomàquet (sense pell ni llavors) i les fulles d´alfàbrega i deixem coure uns deu minuts. Temps per tirar-hi el vinagre amb el sucre dissolt a dins, deixem reduir uns minuts. Reservem fins que agafi temperatura ambient.
Fregim les albergínies fins que estiguin ben tovetes, les reservem fins que es refredin.
Barregem les albergínies amb el sofregit i ens ho mengem al següent àpat, segur que està més saborós que recén fet!
Un consell: vigileu amb el viangre, a la recepta crec que en posen massa, de fet a mí em va passar i tenia un excessiu i fins i tot molest gust de vinagre. D´altra banda, en la seva proporció justa, està boníssim i el plat val super la pena!
Daurem primer les cues de bou i les reservem. Mentrestant haurem picat el cilantre i el julivert, i tallat ben petit l´all i les cebes. Fem un sofregit allà on hem daurat la carn i l´amanim amb sal, pebre, comí i pebre vermell. Recuperem la carn, l´incorporem a la cassola, cobrim amb el brou i deixem coure a foc lent unes tres hores, fins que veieu que la carn se separa de l´os. Quan manqui una hora hi poseu els cigrons, el julivert i el cilantre, i quan en faltin deu les panses, remullades bé amb aigua bé amb vi ranci o el que tingueu a mà. Quan la carn estigui llesta la decantem, juntament amb la ceba i els cigrons, colem el brou que quedi i el reduim fins que tingui textura de salsa.
Boníssim resultat, necessari acompanyar-ho amb un bon vi, preferentment un Montsant o un Priorat.
Recepta amb favetes ben tendres, quan el gra encara no és massa gran. Proporcions per a dues persones: Un quilo de faves fresques, amb la pell, sense desgranar. Un bon grapat de panses, 14 ametlles, una ceba mitjana, mig got de vi blanc, tres rodanxes primes de gingebre, un gra d’all.
Talleu ben menuda la ceba i la poseu a sofregir en una paella amb un bon raig d’oli d’oliva verge. A foc lent, aneu remenant. Peleu mentre tant les faves. Quan la ceba sigui gairebé daurada, afegiu les ametlles i les panses. Una vegada la ceba és ben daurada, afegiu les faves i poseu el foc més viu. Saleu, i deixeu coure durant 10 minuts, aneu remenant. Passat aquest temps, quan les faves són daurades, afegiu el vi blanc i deixeu coure fins que es begui tot el vi. A l’últim moment, afegiu l’all tallat en quatre bocins, remeneu. Si voleu, podeu afegir un polsim de pebre negre. Deixeu uns tres minuts més al foc i serviu. Les faves han de quedar sense gens de suc, però tampoc han de quedar seques.
