Arxiu d'etiquetes: SALUT

Nuggets: un derivat del pollastre molt atractiu

Dins el munt d’anglicismes que cada dia incorporem al nostre llenguatge n’hi ha que està estretament lligat amb el món de pollastre. Parlem dels famosos “nuggets”. Com en diríem en català??

En aquesta entrada voldríem explicar-vos què són i quines són les seves principals diferències nutricionals respecte la carn de pollastre.

Els productes arrebossats han tingut un important creixement en la producció industrial de productes derivats del pollastre ja que es poden fer de moltes mides i formes, textures, sabors i presentacions. Això fa que siguin molt atractius pel consumidor ja que, a més, són formes de preparació fàcil i ràpida. També el seu consum és molt fàcil i atractiu, especialment pels consumidors més joves. Si bé en general están preparats per ser fregits, n’hi ha que admeten fer-se al forn.

Dins d’aquest grup trobem els nuggets que són trossos de pollastre de forma irregular, més o menys esfèrica, que estan fets ja sigui a partir de peces senceres de pollastre o de trossos. Hi ha importants diferències en ingredients (tipus d’arrebossat), condimentació i procés d’elaboració (part del pollastre utilitzat, amb pell o sense,…) segons països i que responen a les preferències dels seus consumidors. La cobertura del producte també dependrà del seu tipus de conservació: si es refrigera o si es distribueix i conserva congelat.

Pel que fa a la cobertura poden trobar 3 tipus, que es poden combinar o no:

– Enfarinat, l’aliment es cobreix d’una fina capa de farina.

– Arrebossat, la pasta de farina incorpora ou.

– Empanat. No sabem si aquesta és una traducció correcte del castellà empanado. En tot cas, aquí parlem d’una cobertura primer en ou i després amb pa ratllat.

També aquesta cobertura pot variar molt: l’arrebossat pot portar llevat o no, l’empanat pot fer-se amb partícules de diferents mides, formes i consistència.

En general, els nuggets no s’enfarinen, sinó que s’arrebossen i posteriorment s’empanen.

Un altre dia parlarem de les propietats nutritives d’aquestes preparacions de pollastre.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: 100% SALUT POLLASTRE & GALLDINDI

Origen: Nuggets: un derivat del pollastre molt atractiu

Carxofa: medicament natural

Els 10 beneficis de la carxofa:

  1. Efecte saciant ideal per dietes de control de pes.
  2. Ajuda aprevenir el colesterol.
  3. Regula l’organisme contral el restrenyiment.
  4. Ajuda a eliminar líquids i toxines de l’organisme.
  5. Ajuda a tenir una bona disgestió.
  6. Alleuja l’acidesa.
  7. Font de vitamina A i B6.
  8. Ajuda a baixar el nivell de sucre en sang.
  9. Protegeix el fetge.
  10. Millora els problemes de pressió arterial.

Ocupa un lloc destacat en els menús per aprimar-se i és la solució a molts altres problemes de salut gràcies a les seves propietats curatives. Menys d’un 1% de greix, la carxofa aporta unes 20 calories per cada 100 grams, amb la qual cosa el seu valor calòric és gairebé insignificant.

Aquesta hortalissa, originària del nord d’Àfrica i introduïda molt probablement pels àrabs en tot el sud d’Europa, sempre s’ha fet servir com a aliment i com a planta medicinal. I és que les carxofes, com la majoria d’hortalisses, tenen una gran quantitat de propietats nutritives i curatives. Però el millor de tot és que, d’entre totes les hortalisses, la carxofa ocupa un dels primers llocs en la llista de les més beneficioses i completes.

Per saber si són fresques i estan en bon estat, s’ha de veure, en primer lloc, que les fulles siguin compactes i que tinguin un color verd clar brillant sense cap tipus de taca negra; després, s’ha de comprovar que pesin força en comparació a la seva mida aparent.

Les formes de cuinar la carxofa són molt diverses. El més convenient és menjar-les crues per aprofitar totes les seves propietats, vitamines i minerals, però fetes al forn o a la brasa amb una miqueta d’oli d’oliva també és molt interessant, ja que d’aquesta manera s’aprofiten els seus beneficis més els de l’oli, a més de ser una manera boníssima d’assaborir-les. Cal tenir en compte que, si es fan bullides, s’ha d’evitar fer-ho en olles d’alumini o ferro, ja que les seves propietats es poden veure alterades.

La varietat de nutrients és un dels punts forts de la carxofa. Conté vitamines B1, B3 i E; minerals, el més important dels quals és el potassi, seguit del ferro, magnesi, fòsfor i calci. Té una quantitat de fibra força abundant i té una presència d’aigua molt destacable.

Aquests dos elements contribuei– xen a fer de la carxofa un aliment saciant, ja que la fibra absorbeix l’aigua de l’estómac. Els hidrats de carboni, proteïnes i una quantitat molt baixa de greixos completen la interessant composició d’aquest aliment. Amb del colesterol, respectivament. Dintre dels compostos fenòlics, destaca el grup de flavonoides, que tenen una acció antiinflamatòria molt potent, fet que ajuda a lluitar contra malalties cardíaques.

La carxofa és un element imprescindible en qualsevol dieta equilibrada, però la notable presència d’aigua fa que sigui especialment indicada en les dietes d’aprimament, ja que facilita eliminar líquids, greixos i toxines. Aquesta eliminació i especialment la de l’àcid úric, permet tractar malalties circulatòries i articulatòries, com l’artritis, el reumatisme i la gota. A més, com té en la seva composició inulina, una hormona similar a la insulina, contribueix a equilibrar la quantitat de glucèmia en la sang.

Per totes aquestes raons, l’organisme agraeix que s’incloguin les carxofes (també en forma de suc) en la dieta habitual de cada persona, un aliment amb nutrients bàsics per a una dieta saludable i equilibrada, i amb innombrables propietats beneficioses per tractar malalties i combatre la debilitat general del cos en moments puntuals.

RECEPTES AMB CARXOFA

Carxofes al microones

Ingredients:

  • Carxofes
  • sal gruixuda
  • Pebre negre mòlta
  • Oli d’oliva verge extra

Preparació:

  1. Treu les fulles exteriors, talla la tija i dóna’ls la volta copejant la punta de les fulles contra alguna
    superfície dura de la cuina, d’aquesta manera s’obriran les carxofes.
  2. Col·loca-les en un plat i condimenta-les amb una mica de sal gruixuda a l’interior, pebre i un bon rajolí d’oli.
  3. Posa-les al microones a màxima potència uns 4 minuts per peça aproximadament. Si en poses dues alhora, per exemple, hauràs de deixar-les 8 minuts.

Consell:

  1. Pots donar-li un toc més especial si hi afegeixes algun ingredient que t’agradi trocejadet com pernil o bacó.

Xips de carxofes

Ingredients:

  • Carxofes
  • Farina (per fregir)
  • Sal

Preparació:

  1. Neteja les carxofes eliminant les fulles dures fins a arribar a les fulles més tendres. Col·loca-les en un bol amb aigua freda i suc de llimona, perquè no s’enfosqueixin.
  2. Escórre-les i talla-les en rodanxes ben fines, afegeix sal, enfarina-les i fregeix en abundant oli fins que quedin ben cruixents. Conforme les vagis traient, deixa-les escórrer sobre un paper absorvent.

Consell:

  1. En el moment de presentar-les, acompanya-les de l’ingredient que més t’agradi; salsa romesco, un fil de crema de vinagre de módena, melmelada, encenalls de foie, etc…

PUBLICAT ORIGINALMENT A: EAP Navàs-Balsareny

Origen: Carxofa: medicament natural

Carn de guatlla: sense res a envejar al pollastre

En general, al parlar de carn d’au ens referim al pollastre. Les dades, tant de producció com de consum, excedeixen tant les dels altres tipus de carn d’aviram que amaguen sovint amaguen la seva existència.

Així doncs, us presentem avui, i no serà l’únic cop que en parlem, la carn de guatlla.

Recentment va tenir lloc el 50è Congres Científic d’Avicultura. Una de les sessions plenàries es va destinar a aprofundir en les característiques nutritives dels productes avícoles (carn i ous). I en aquest marc la Doctora Mor-Mur, del Departament de Ciència Animal i dels Aliments de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona ens va fer un primer acostament a les especificitats d’aquesta carn.

Va parlar, en primer lloc, de la importància en una dieta sana i equilibrada de menjar variat i això comporta no només promoure la variació en les matèries primeres, sinó també en el seu processat o formes de cuinat. També va posar de relleu el fet contrastat que a les ciutats existeix la tendència a una disminució d’aquesta necessària variació.

La carn de guatlla constitueix una alternativa saludable i molt agradable al consum de carn en general i d’aviram en particular.

Els animals vius pesen al voltant de 250 g i en canal uns 180 g. El pes de la carn està entre els 80 i els 100 grams. La part del pit és un 57% de la carn.

Donat que són animals petits, es considera que una ració és un animal sencer, que s’acostuma a cuinar sense segons costums de cada zona.

Per a un primer tastet d’aquesta carn us deixem aquí una recepta sana i senzilla.

 

PUBLICAT ORIGINALMENT A: 100% SALUT POLLASTRE & GALLDINDI

Origen: Carn de guatlla: sense res a envejar al pollastre

El paper de la carn de pollastre i gall dindi en la diabetis

Avui és el Dia Mundial de la Diebetis i volem aportar el nostre granet de sorra explicant-vos quin paper pot tenir el consum d’aquests tipus de carn per part de malalts de diabetis.

L’estudi encarregat sobre Característiques Nutricionals i Saludables de la Carn de Pollastre i Gall Dindi (INFORME SENCER) exposa a l’apartat sobre el paper d’aquestes carn dins una dieta saludable tot un seguit d’estudis al respecte.

Per fer-ho més senzill i entenedor farem un resum del que al respecte diuen les CONCLUSIONS de l’estudi.

“Recents estudis confirmen el paper important de la ingesta proteica com a modulador de la diabetis. Aquests estudis mostren que un elevat consum de carns vermells i derivats, cereals refinats, dolços, patates fregides i productes làctics alt en greix presenten una relació directa amb el risc de la diabetis. En contra, un elevat consum de verdures, llegums, cereals integrals, fruita, peix, pollastre i làctics baixos en greix té un efecte protector front la diabetis. Altres estudis demostren un major efecte beneficiós de dietes basades en la proteïna del pollastre comparada amb una dieta hipoproteica, el que fa suposar que la carn de pollastre aporta components favorables per a la millora renal dels pacients diabètics.”

PUBLICAT ORIGINALMENT A: 100% SALUT POLLASTRE & GALLDINDI

Origen: El paper de la carn de pollastre i gall dindi en la diabetis

Peix de granja (2a part)

A més de la ineficiència energètica del pinso hi ha d´altres problemes que afecten al peix de granja i que fan que aquest tipus d’instal•lacions estigui en entredit.

L’ús d´antibiòtics, d´hormones i d´altres medicaments, per a mantenir les elevades densitats de peixos és un altre dels punts foscos dels cultius marins. Aquestes substàncies químiques tenen un alt impacte sobre les aigües veïnes, ja que bona part de l´aport d´aquests medicaments es perd en l´entorn o bé es diposita en el fons proper podent afectar a les poblacions salvatges. Un cas particularment preocupant és l´us de l´astaxantina en les granges de salmó per a mantenir el característic color rosat de la carn dels exemplars salvatges.

No són com semblen les granges de peix

L´acumulació de restes de pinso i de restes metabòliques dels mateixos animals produeix un greu impacte sobre el bentos. En estuaris i d´altres indrets tancats aquest fet comporta l´eutrofització i en conseqüència, la disminució de la biodiversitat i fins i tot problemes d´anòxia. És particularment greu l´impacte de les instal•lacions d´engreix sobre els herbeis de Posidònia.

Un altre problema important és la contaminació genètica que pot suposar l’alliberament accidental d´espècies sobre els seus homòlegs salvatges. Normalment les espècies que s´engreixen en granges no són genèticament iguals a les corresponents lliures. Les espècies que s´escapen de les gàbies i aconsegueixen aparellar-se amb els seus semblants salvatges poden arribar a produir canvis en la composició genètica de l´espècie en aquell indret. Aquest fet és particularment important si a més es té en compte que l´alliberament accidental és un fet relativament freqüent en aquestes instal•lacions.

Un altre efecte relacionat amb els exemplars que s´escapen accidentalment de les gàbies és la transmissió de malalties i de paràsits que no existeixen en les poblacions salvatges o bé la competència pels recursos amb els representats salvatges. Aquest fet s´incrementa encara més si es tracta d´espècies exòtiques.

Les granges de Panga del delta del Mekkong són un problema afegit a la degradació del delta

Les granges de peix també tenen uns impactes considerable sobre el territori i que afecten directament als assentaments humans de la zona litoral i als seus habitants. Un percentatge elevadíssim de la producció de les granges de peix es situa a la Xina i d´altres països del seu entorn. Aquest fet està afectant molt greument als usos del sòl en aquesta àrea. On abans es cultivava arròs, s´han abandonat els conreus per a fer-hi aquest tipus d’instal•lacions. Aquest canvi en els usos del sòl fa que es deixi de produir aliment destinat a la població local i en el seu lloc se´n produeix altre destinat només a l´exportació, agreujant així els problemes de malnutrició. Al delta de Mekkong, l´elevada concentració d’instal•lacions d´engreix està provocant una degradació ambiental i social quasi irreversible i que està condemnant de per vida als habitants d´aquesta extensa regió. En el mateix sentit, en l´àrea tropical, les granges de peix es situen moltes vegades en la zona de manglars, que són precisament els sistemes naturals que protegeixen la franja litoral dels efectes erosius de l´acció de l´onatge. La destrucció d´aquest hàbitats posa en un seriós compromís aquesta zona i afecta greument els assentaments litorals en molts països de l´àrea tropical.

Tots aquests impactes s’agreujaran encara més degut al gran desenvolupament d´aquest tipus d’instal•lacions en els propers anys. Els auguris de les Nacions Unides sobre els cultius marins no s’estan complint i en cap cas el peix de granja ajudarà a reduir la sobrepesca, ni a reduir la pobresa, ni a augmentar la seguretat alimentària, sinó que més aviat al contrari.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: HISTÒRIES DE MAR

Origen: Peix de granja (2a part)

Llet d’euga

A part de poder consumir llet de vaca, cabra, ovella…sabies que també pots prendre’ n d’ euga?

Són diversos els estudis que confirmen que és un producte de qualitat i amb elevades propietats nutricionals.

A Espanya comença a consumir-se des de fa poc però a altres països del nord d’ Europa el seu consum és més habitual.

Els nutrients que conté són:

Àcids grossos poliinsaturats com l’ omega 3 o 6, vitamines com la A, del grup B, C, D, E i K o, també, minerals tals com el ferro, calci, magnesi o zenc.

Els efectes terapèutics que proporciona inclou:

  • Ajuda a millorar la salut en estats de malalties autoimmunes.
  • Proporciona una millora en situacions de dèficits de neurotransmissors com, per exemple, en estats de depressió, ansietat, estrès o hiperactivitat.
  • Ajuda a millorar malalties digestives i dermatològiques.
  • Millora intoleràncies alimentàries.

La podreu comprar en pols o bé congelada. Si es compra congelada es recomana no escalfar-la a més de 45º, és a dir, utilitzant el bany maria perquè podria reduir les seves propietats nutricionals. La venen en diversos punts d’arreu de Catalunya com cooperatives alimentaries, carnisseries o granges.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: MENTNUTRICIONAL

Origen: Llet d’ euga

El iogurt

El iogurt

El iogurt és el producte que s’obté de la fermentació de la llet mitjançant bacteris làctics.

El valor nutricional del iogurt varia respecte la llet amb la que s’ha originat. Per exemple, pel que fa a les propietats de les proteïnes, el procés de fermentació fa siguin de més fàcil digestió que les de la llet. De cara els greixos, tenint en compte que generalment el iogurt s’elabora amb llet semi o desnatada, el percentatge de greix és menor que en la llet. Respecte el sucre que conté la llet ( la lactosa), en el procés d’elaboració de iogurt, es transforma en àcid làctic i només en queda una petita quantitat. El contingut de calci, el mineral més característic dels productes làctics, en el iogurt és inferior que en la llet. Si comparem la quantitat de calci de la llet i el iogurt hem de saber que 1 tassa de llet equival a 2 iogurts.

També volem destacar les propietats nutricional del líquid que queda flotant en la superfície d’alguns iogurts. Aquest líquid és sèrum, un aliment ric en proteïnes i minerals com calci i fòsfor. Així et recomanem que no el llencis, barreja’l amb el iogurt o beu-te’l directament.

Recomanem menjar un iogurt al dia per l’efecte beneficiós que té en l’organisme: millora les defenses del cos ja que conté bacteris que potencien el sistema immunitari al reforçar la flora intestinal.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: MENTNUTRICIONAL

Origen: El iogurt

Ous

Ous

Els ous són aliments que es classifica dins el grup d’aliments proteics. Dins aquest grup també hi ha la carn, el peix, els llegums i els làctics. És un aliment molt nutritiu i de fàcil digestió. El podem dividir en tres parts: la closca, la clara i el rovell. Cada una té les seves propietats nutricionals i les seves característiques:

  • La closca és un cobertura porosa (per permetre la respiració de l’embrió) i està formada per minerals com el calci, el magnesi i el fòsfor. En països en via de desenvolupament on sovint l’accès a certs nutrients és limitat, s’aprofita la closca de l’ou per la seva riques en minerals. Es bull, es deixa eixugar i es pica per transformar-lo en pols i així es pugui afegir a les preparacions culinàries. El color de la closca de l’ou no influencia en les propietats nutricionals d’aquest.
  • La clara està formada per tres capes i manté el rovell en el centre de l’ou per protegir-lo de cops i agressions externes. Té un alt valor nutritiu gràcies a la seva riquesa en proteïnes, no conté greixos i es rica en aigua.
  • El rovell té un color determinat per la quantitat de pigments que contingui, aquests no necessàriament han de ser carotens (precursors de vitamina A) per tant, el color de rovell no ens indica un ou de més valor nutricional que altre. El rovell també conté greixos, entre ells colesterol. Gràcies a la lecitina, substància que també conté s’evita que aquest sigui absorbit per complet. Es recomana consumir entre 3 i 4 ous a la setmana.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: MENTNUTRICIONAL

Origen: Ous

Xocolata negre

Xocolata negre

Diuen que si ets un bon amant de la xocolata, la negra és la teva! Doncs bé, són varis els estudis que confirmen que la seva ingesta ens aporta efectes positius en la salut.

Els principals nutrients que conté són el magnesi, el ferro, el calci, el fòsfor i potassi. Així com també vitamines del grup B.

Altres de les substàncies que té són els polifenols i antioxidants naturals que ajuden a evitar l’ envelliment celular precoç.

També se’ la coneix per els seus efectes antidepressius. Aquest efecte es deu bàsicament a l’aport dels minerals esmentats anteriorment sobretot al fòsfor i al magnesi o a components com la teobromina, la feniletilamina i serotonina. Però de quina forma?

  • La teobromina o el triptòfan estimulen el sistema nerviós i cardíac.
  • La freniletilamina és una sustancia del grup de les endorfines a qui se li atribueix les propietats adictives de la xocolata.
  • La serotonina aporta sensació de benestar i felicitat.
  • El magnesi ajuda a combatir el sindrome premenstrual ja que ajuda a millorar l ‘ estat d’ ànim en aquesta situació.

De fet es tracta d’ un aliment que des de les civilitzacions maies i asteques la ultilitzaven amb finalitat medicinal però només era apta per la noblesa i el clergat. Si no pertenyies a cap d’ aquests estats socials et condemnaven a mort. Els soldats eren l’ excepció, els hi donaven pastilles premsades per estimular-los per la lluita.

Es recomanen uns 20g de xocolata al dia (uns dos quadrats d’ una rajola) però aquesta ha de ser el més pura. És a dir xocolata negra. Aquesta quantitat també entra dins de les pautes d’una persona que realitzi dieta, sempre hi quan sigui sobretot xocolata negra amb elevat percentatge de cacau i es realitzi exercici físic de manera regular ja que s’ ha observat que pot ajudar a seguir millor la dieta.

Cal tenir en compte que les xocolates que no són tan pures, com la xocolata amb llet o blanca, aportaran més substàncies perjudicials per la salut ja que sobretot se li afegeixen sucres i greixos animals i, per tant, aportaran colesterol o un valor calòric elevat.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: MENTNUTRICIONAL

Origen: Xocolata negre

CÀPSULA DE SALUT Nº 3: La Dieta

CÀPSULA DE SALUT Nº 3: La Dieta

eaplluismillet's avatarEAP Lluís Millet

la dieta

Alguns consells sobre la Dieta

1. Gaudeix d’una alimentació variada.

2. És preferible una ingesta diària de cinc o sis petits àpats: esmorzar, mig matí, dinar, mitja tarda i sopar.

3. L´esmorzar és un àpat important en la dieta.

4. Menja cereals, preferentment integrals.

5. Menja fruita i verdures (una crua) dues vegades al día.

6. Si ho toleres, pren llet i productes làctics cada dia.

7. Menja peix de dos a quatre vegades per setmana.

8. Utilitza greixos saludables com ara àcids grassos insaturats,  l’oli d’oliva, l´Omega 6, l’oli de girasol (no apte per fregir), l´oli de soia i l´Omega 3 del peix gras.

9. Pren hidrats de carboni i productes d’alimentació rics en fibra.

10. Limita la sal a menys de 5 g al dia.

11. L’aigua és la millor beguda, almenys beu 1, 5 litres diaris, si no tens cap malaltia que ho contraindiqui. Una correcta hidratació…

View original post 54 more words