El municipi de Tàrrega convida tothom cada any a conèixer i tastar les especialitats gastronòmiques del Firacóc, Aplec del Cóc i Mostra de Productes de Fleca, el gran aparador dedicat al cóc urgellenc i altres receptes flequeres de les nostres contrades, a més de diferents productes d’alimentació autòctons i forans. El certamen obre les portes el dissabte i el diumenge de la Festa Major de Maig a l’Espai MerCAT, a la plaça de les Nacions sense Estat. L’accés és gratuït i a banda d’adquirir els productes, el visitant també te la possibilitat de fer tastets de tot allò exposat.
Deixeu la mantega fora de la nevera una bona estona. S’ha de treballar amb la mantega tova, si foneu la mantega al foc, no us quedarà igual. Preescalfeu el forn a 160ºC-170ºC. Poseu un paper de forn al fons del motllo, i unteu tot el motllo amb mantega. Per una banda, afegiu el sucre a les clares i bateu-les a punt de neu. Veureu que la neu queda més llefiscosa que sense posar-hi el sucre.
Per l’altra banda agafeu la mantega tova i bateu-la amb el sucre de llustre fins que obtineu una escuma. Afegiu-hi els rovells d’un en un i finalment la xocolata fosa. Ara afegiu les clares muntades a punt de neu de mica en mica a la massa, i finalment la farina passada per un colador, també de mica en mica. Procureu que quan hi afegiu la farina no remeneu massa la massa, ja que es podria compactar massa. Poseu la massa dins el motllo i enforneu el pastís durant uns 45 minuts.
Quan desenforneu el pastís del forn, treieu-lo del motllo, i un cop refredat, cobriu-lo amb la melmelada d’albrecoc calenta. La melmelada ha de ser ben fina, sense grumolls. Si voleu la podeu passar pel túrmix abans de posar-la damunt del pastís. N’hi ha que tallen el pastis per la meitat i hi posen la melmelada al mig, però és millor posar-la al damunt, ja que la combinació de melmelada amb la cobertura de xocolata és molt bona.
Fer la cobertura no és complicat, però per a fer-la bé cal ser mestre xocolater. De totes les vegades que he fet el pastís només una vegada em va quedar la cobertura com cal, però no us desanimeu, segur que ho feu millor que jo. Heu de posar a bullir l’aigua amb el sucre, remenar. A mida que s’evapora l’aigua la temperatura d’ebullició augmenta. Amb un termòmetre aneu-la mesurant, i quan indiqui 108ºC, afegiu-hi la xocolata fins que es fongui sense parar de remenar. Enretireu el pot del foc i contineu remenant. La cobertura es va espessint, i al voltant dels 60ºC és quan s’ha d’abocar damunt del pastis ràpidament, i sense escampar la cobertura amb un ganivet. Ha de regalimar pel seu propi pes. Si ho heu fet bé us ha de quedar com un bombó. Si no, us quedarà com a la foto. En el meu cas, vaig abocar la cobertura quan ja havia refredat massa i era massa espessa.
Deixeu que la cobertura prengui, i si us podeu esperar un dia, el pastís encara serà més bo. No tingueu por que s’assequi durant aquest temps, la cobertura de xocolata el protegeix.
Poseu les cloïsses amb aigua i força sal un parell d’hores. Netegeu els alls tendres i talleu-los a rodelles, en una paella amb oli sofregiu els alls tendres sense que es cremin, seguidament afegiu la culleradeta de polpa de nyora i el raig de vi blanc, quant comenci a bullir afegiu les cloïsses escorregudes i ben rentades, tapeu, mentrestant talleu el julivert, en quant comencin a obrir-se les cloïsses tanqueu el foc i afegiu el julivert picat, procureu no passar-se de cocció perquè s’endureixen.
– 1 cullerada de Kirsch (o algun altre tipus d’aiguardent)
– 1 culleradeta de canyella en pols
– un polsim de nou moscada
– un pot de gelea de grosella, o melmelada de gerds o fruites vermelles
Preparació:
Es bat la mantega amb el sucre, s’hi afegeix l’ou, l’aiguardent, les espècies, l’ametlla i la farina fins que queda una pasta llisa. La deixem a la nevera almenys 1 hora. En separem 1/3. Estirem els altres 2/3 amb el corró damunt d’un paper parafinat i enfarinat, ja que és una pasta que quan perd la fredor s’enganxa una mica, i la col·loquem dins d’un motlle rodó de paret baixa i desmuntable, untat amb mantega. Hi posem una capa de gelea de grosella o melmelada. Estirem l’altre terç de pasta i en tallem unes tires llargues, de 2 cm d’ample, amb un tallador com de pizza però arrissat, i les posem per damunt formant un enreixat. La pintem amb el rovell d’ou. L’entrem al forn, ja calent a 170º, uns 25 minuts.
Va molt bé estirar la pasta damunt d’un paper parafinat o de forn i tornar-la a posar a la nevera que es torni a refredar perquè agafi cos i la puguem manipular millor. Després, per posar-la dins el motlle, és molt pràctic agafar el cul del motlle desmuntable i posar-lo al damunt de la pasta estirada, ho girem ajudant-nos amb el paper parafinat i, un cop girat, el treiem. Si les vores del motlle no queden cobertes de pasta, se’n pot anar afegint fins que quedin ben folrades amb la pasta.
Aquesta tarta és molt resistent al pas dels dies, de manera que es pot menjar perfectament l’endemà de fer-la i es manté en bones condicions fins a 5 dies