INGREDIENTS:
Bescuit:
- – 6 ous
- – 150 g de sucre
- – 150 g de farina
Farcit i cobertura:
- – 1 l de nata muntada amb 200 g de sucre
- – 1 kg de maduixes (netes i eixutes)
- – gema de 8 ous i 200 g de sucre
Preparació:
Bescuit:
- Es baten tots els rovells, la meitat de les clares i el sucre fins a punt de cinta, s’hi posa la farina tamisada i es remena suaument de baix a dalt.
- Es munten les clares a punt de neu i també s’hi barregen amb suavitat.
- S’aboca al motlle folrat de la base amb paper de forn i es cou al forn, ja calent, a 160º durant 30-40 minuts.
MUNTATGE:
- Es desemmotlla el bescuit i es col·loca de cap per avall damunt d’una rodona de cartró, és a dir, la part bonica a sota.
- Es passa un ganivet de serra pel voltant, en perpendicular al bescuit, deixant 1 cm de vora i sense arribar a baix.
- Es buida el bescuit ajudant-nos amb les mans i el ganivet.
- Si se’ns fa algun forat no patiu perquè es pot posar un pedacet de bescuit que després no es veurà.
- Quedarà com una cassola i una tapa gruixuda de bescuit.
- Aquesta cassola s’unta de gema pel fons i per les vores, que es pot cremar o no.
- S’omple d’una capa de nata, s’hi col·loquen maduixes senceres o a trossos no massa petits, es torna a posar nata i maduixes i així fins a omplir-la.
- També es pot barrejar una part de les maduixes amb una part de la nata i omplir-ho de cop.
- S’aprima la tapa de bescuit perquè no sigui tan gruixuda, també s’unta de gema i es crema, o no, es tapa el bescuit farcit, s’hi posa una altra rodona de cartró al damunt i es gira.
- Es posa una estona al congelador.
- Es treu i es cobreix de nata pel damunt i les vores.
- Es torna a posar ½ h al congelador.
- Després es traspassa a la plàtera de servei i s’acaba de guarnir amb la màniga pastissera per les vores.
- Pel damunt s’hi posen unes quantes maduixes boniques o s’hi fa el guarniment que es vulgui.
- Va bé tenir-lo al congelador i treure’l dues hores abans de menjar-se’l.
- Les mesures de nata i maduixes són aproximades, de vegades pot ser que ens en falti i de vegades que ens en sobri, més val tirar llarg perquè a mig fer no ens en falti.