PREPARACIÓ:

Li llevem la corfa i les llavors a la carabassa i la capolem ben petita. Fem el mateix amb la creïlla i la ceba. En una olla de pressió, posem les cullerades d’oli i hi sofregim la ceba sense que es daure. Hi aboquem la creïlla i fem el mateix. Finalment, la carabassa, i li peguem algunes voltetes.

Ara li aboquem el brou (si el brou és del fet a casa, potser li caldrà una mica més de sal, com que aquesta vegada hi vaig usar un dels industrials que havia comprat per Nadal, no n’hi vaig posar més) i l’aigua.Li peguem el colpet de pebre blanc i ho posem tot a coure.Quan ja haja bullit el contingut de l’olla a la pressió adient durant una mitja hora, apaguem el foc i deixem que abaixe la pressió fins que la puguem obrir.

Ho passem tot per la batedora a la mateixa olla on ho hem cuit fins que quede una crema fina. Se serveix en tassons individuals i ja està.

Li hauria volgut posar per damunt julivert fresc picat, però no en tenia.

Resulta molt bona.

Ingredients:

Bonítol fresc, tallat a filets
Pastanaga fresca
Ceba
Alls
Pebre negre en boles
Llorer
3 mides d’oli d’oliva***
2 mides de vinagre***
1 mida de vi blanc***

*** A la recepta original no es dóna cap informació sobre aquestes “mides” vaig fer probes usant una tassa de cafè fins que va quedar al meu gust.

Preparació:

Posem 3 mides d’oli a escalfar en una cassoleta. Aquí hi anirem coent, a foc molt baix, la pastanaga tallada a bastonets, la ceba tallada a llunes i els alls, pelats i sencers, amb el pebre i el llorer.
Quan veiem que les verdures estan molt tovetes, afegirem dues mides de vinagre i una de vi blanc, i ho animarem perquè arranqui a bullir.
Quan bulli, hi anirem posant els filets de bonítol, saladets, de manera que quedin coberts pels líquids. La quantitat d’oli, vinagre i vi depen de la cassola i la quantitat de peix que volem fer. Calculeu cadascú.
Un cop acomodat el peix, ja podem tancar el foc, tapar, i deixar reposar. D’aquesta manera el bonítol es va coent, justet sense passar-nos. Es pot menjar al cap de 10 minuts, però com deia a dalt, podeu menjar-lo fred o calent, l’endemà, o al cap d’uns dies si el poseu a la nevera. Això és un escabetx, i conserva per sí sol el peix. Si volem conservar-los durant més d’una setmana, hem de retirar les verdures i colar l’escabetx, posant-hi només el líquid.
El podem emplatar de moltes maneres, fins i tot posar-ne a l’amanida, en entrepans, etc. Com tonyina de llauna, però mooooolt més bona!