Ingredients:

1/2 carbassa de tipus violí (o la que trobeu a la vostra botiga o parada del mercat)
2 cebes (en principi, millor de Figueres…però podeu optar per qualsevol altra)
1 litre de brou de verdures (sempre millor casolà: pastanaga, ceba, porro, api, nap, xirivia)
uns brins de safrà
una cullerada de mel
xili mateix, fresc o sec
180 gr de crème fraiche (molt típic de França, però no gaire senzill de trobar aquí…és una mena de nata fresca)
sal
pebre negre o pebre de Jamaica
1 cullerada de ratlladura de taronja,
80 gr de llavors de carbassa…no cal que les peseu…amb un parell de cullerades n´hi ha prou per quatre persones
una culleradeta de flocs de xili sec (opcional, per les pipes)

Preparació:

Començarem torrant les llavors de carbassa al forn, a 170 graus, amb mel (o xarop d´àgave) i flocs de xili, si es que els voleu utilitzar, entre deu i quinze minuts. Ho reserveu.
Amb el forn a 220 graus hi posem la carbassa, tallada a daus (i amb la pell, si és ecològica) i les cebes, salpebrades (el pebre pot ser negre o de fet blanc, tot i que jo, sempre utilitzo el de jamaica amb la carbassa, crec que la combinació és fabulosa, sembla que hagin nascut per ser cuinades juntes!) i amb un bon raig d´oli d´oliva, durant uns 20 minuts.
Posem el brou de verdures a bullir amb la harissa, el safrà, la ratlladura de taronja, sal i pebre. Quan bulli hi afegiu la carbassa i la ceba i en cinc minuts ho retireu del foc.
Tritureu, juntament amb la crème fraiche, i serviu amb les pipes de carbassa per sobre. Si no heu trobat crème fraiche podeu optar per utlitzar ricotta, que se n´acostuma a trobar més fàcilment, o fins i tot formatge tipus “phipadelphia”. L´objectiu és obtenir un plus de cremositat. Aquest darrer pas, si el tema dels làctics no va gaire amb vosaltres, o directament no podeu amb la lactosa, no és imprescindible (i a més a més marca la frontera entre “recepta vegana” i “recepta vegetariana”) peró sí que li dona un tret diferencial respecte a altres receptes de crema de carbassa.