Arxiu de la categoria: Articles

ARTICLE: El porró

2 Respostes

El porró es considera un símbol tradicional de Catalunya.
A les botigues de souvenirs es veuen porrons “típics” amb taps en forma de barretina . El porró és habitual en menjars col·lectius populars i festius, com per exemple les calçotades, cargolades, carns a la brasa, etc.
Popularment hi ha una tradició que diu que, quan si per accident (sense intenció) una persona trenca un porró i es vessa el vi que contenia, és senyal segura de bona sort. Però si es fa expressament llavors la bona sort no ve. A mi no m’ha passat mai, però en endavant, ho tindré en compte. A casa nostra el que si ens feia molta mania era que la punta estiguès apuntant-te a tú. Recordo que ens passàvem molts dinars movent la punta del porró.
A Olot tenen un refrà que diu: “A un porró sense vi, digues-li vidre”

L’Origen del porró

El nom porró ve del llatí pŏrrum, és a dir, l’all porro, al qual se li afegeix el sufix -ōne, i se li va posar per la semblança de la forma que té el porro amb el cos bulbós del recipient. També existeix una forma dialectal posterior, porro, per a anomenar aquest recipient, i que es podria explicar que naixeria per una voluntat de treure el que s’interpretaria com a diminutiu, és a dir, de la idea de que un porró seria un porro petit.
El porró és almenys d’origen medieval. Antigament es dèia meitadella. Abans es fèien de terrissa.
Antigament el porró s’utilitzava donat que a les menjades populars no hi havien gots per tots, i aquest recipient anava molt be per anar passant.

El porró com a mesura

Abans d’adoptar el litre com a mesura de volum i, en particular, de quantitat d’un líquid; s’utilitzaven recipients de mida coneguda, com per exemple càntirs o cànters (País Valencià), botelles (Catalunya Nord) o borratxel·los (Balears). A Catalunya es feia servir el porró per a mesurar les quantitats de vi i de llet on, en canvi, les quantitats de massa sòlida es medeixen amb unces i lliures. El porró tenia sempre la mateixa mida, però clar aquest era diferent entre algunes localitats. Per tant, calia una taula de conversions.
Actualment els porrons es fan amb mides que corresponen a divisors rodons del litre, típicament de mig litre, de tres quarts (capacitat d’una ampolla de vi estàndard) o de litre.

Conversió de mesures

1 càntir valencià = 12 porrons lleidatans = 12,8 porrons barcelonins o gironins = 16 porrons tarragonins
1 borratxel·lo balear = mig porró barceloní o gironí = 1 xau
1 porró barceloní = 1 litre
1 porró tarragoní = 1 litre i quart
1 porró lleidatà = 0,9375 litres, es pot aproximar a un litre

Divisors del porró

1 porró = 4 quartins o petricons
1 porró = 8 xicres
1 petricó = 1/4 de porró = 250ml
1 xicra = 1/2 petricó = 150ml

El porró a casa nostra

L’autèntic porró es de vi….i nomès vi.
Per tant, no caldria ni refredar-lo.
Però nosaltres el feiem amb gasosa i així els més petits (majors de 13-14 anys) podiem també fer un traguet.
La gasosa La Casera, clar.
És cert, que també tenies “La Chaparrita” i “La Revoltosa”…però jo recordo de sempre “La Casera”.
Abans compràvem aquella del tap tan peculiar….que portava la caputxeta de plàstic i tot.
Desprès, ja van venir les típiques en ampolla de vidre i tap de rosca. Quan als taps de les ampolles podies trobar-te un premi….oi que si?….o per cada 50 plàstics de tap…et donàven una tovallola o una nevereta.
Fins arribar a les ampolles de plàstic d’avui en día.
També em fa la impressió que abans es consumía més gasosa que ara, oi?…era molt normal anar a la bodega i agafar un gasosa, una coca-cola i una fanta. Tampoc hi havia tanta varietat de begudes gasoses com ara.

I havies de portar els “cascos”…..juasss,juasss !!!…us enrecordeu?
Recordo de petit que quan anàvem a jugar a la placeta….i trobàvem una ampolla buida de vidre…la portàvem a una bodega que li deiem “La Carmeta” (i que tenía un bigoti que no veas, la tia) i allà el seu marit, que nomès despatxava ell, ens donava 5 duros. La típica bodega on venen el vi a granel. I amb allò anava corrents a comprar-me xuxeries….unes pipes o un “Burmarflash (polín)”.
I si l’envàs era de Xibeca….igual eren 35 pesetes, eh?
“Qué tiempos aquellos.”
De ben segur que no contaminàvem tant com ara….amb tant de plàstic.
En fi.
A casa meva, el meu avi i el meu pare sempre havien begut en porró, de vegades nomès vi i de vegades rebaixat amb gasosa i ben fresquet.
Clar, nosaltres, els fills, hem après a beure a galet des de ben petits….i els porrons de vi amb gasosa (alguna vegada també de cervesa amb gasosa) no faltàven mai a taula. Sobretot a l’estiu, amb el gel. Sembla mentida com treu la sed veure d’aquesta manera.
I pobre del que xupés del porró….eh?….estava estrictament prohibit i mal vist per tots . Tampoc podies extreure beguda pel forat gros omplint un got. El porró era per beure en porró i res mes.
Recordo que si sobrava una mica de porró, a les nits d’estiu, a les fosques algú s’acostava a la taula i, fent aquell sorollet tan característic de remenar els glaçons de gel….es fotia un bon glop de porró, fent esclatar el raig dins la gola.
Desprès anaves tú al darrere….amb unes ganes boges de fer un traguet del porró ben fresquet….i resulta que se’l havia acabat. Quina ràbia !!!!!!
Ara, aquest estiu, m’he proposat recuperar l’us del porró, que, tot i tenir porró desde que em vaig comprar l’actual pis, fins ara no l’havia utilitzat gaire.

I com preparem el porró?

  1. El porró ben net, sobretot. Preparem un bol amb una mica d’aigua i gel.
  2. Gasosa marca La Casera, clar.
  3. …nosaltres fem 6 parts de gasosa per 4 de vi.
  4. Primer posem el vi…glu,glu,glu…
  5. …i desprès la gasosa…
  6. Ummm….qué refrescant !!!…ara direu que això és un tinto de verano, si…però abans no li deiem així.
  7. A la taula sempre fa goig un porró

Catalans i catalanes !!!!!….hem de beure amb porró.

Recepta extreta de “La Cuina de Sempre”

Origen: ARTICLE: El porró

La Cúrcuma

Deixa un comentari

CÚRCUMA:

El món de les herbes medicinals té molts tresors que ens ofereix per mantenir una salut de ferro . Un exemple de planta medicinal que molts de nosaltres tot just coneixem és la cúrcuma, que anem a analitzar a fons per saber els beneficis que ens brinda .

La cúrcuma és un planta originària d’Àsia que es porta utilitzant durant segles per curar diversos tipus de malalties que afectaven la població . És una estrella dins de les plantes medicinals que en l’actualitat s’utilitza per prevenir malalties que poden afectar la nostra qualitat de vida . És important que tinguem en compte que la cúrcuma pot ser la perfecta herba medicinal per les seves aplicacions que repassarem a continuació .

Des d’antic el seu principal ús ha estat encaminat a combatre el malestar i qualsevol tipus de problema gastrointestinal , des diarrees , còlics , inflamació … Però no només el seu ús s’ha centrat en l’aparell digestiu , sinó que és una bona aliada dels atacs d’artritis , ja que ens ajuda a mitigar els efectes d’aquesta malaltia a causa dels efectes diürètics i drenants de l’organisme que posseeix .

Un altre ús habitual que s’ha donat a la cúrcuma durant molt de temps ha estat el de energitzant i reconstituent natural, el que la converteix en un complement ideal per a les persones que pateixen d’esgotament o energies baixes . El seu gran efecte medicinal es deu al seu alt contingut és substàncies antioxidants , que la converteixen en un aliat per protegir les nostres cèl·lules dels efectes degeneratius de l’ambient .

Precisament aquests antioxidants són els que doten a la cúrcuma d’un tipus d’herba molt recomanada en la prevenció de determinades malalties com el càncer . Per aquest motiu la seva ingesta és recomanable en qualsevol moment , estiguem o no malalts , ja que com a mitjà preventiu és molt adequat . Habitualment es recomana consumir cúrcuma per prevenir el càncer de pit , de pell i de còlon .

Però els seus efectes no es queden només aquí, sinó que el seu consum està associat amb la prevenció i el control de l’acidesa gàstrica , prevenció de càlculs biliars i renals . El seu efecte depuratiu és beneficiós per a l’organisme ja que s’encarrega de regular els nivells de colesterol dolent que afecta les nostres artèries , a més és un remei eficaç contra la inflamació . Recents estudis han conclòs que pot ser una important forma de prevenir l’aparició de l’Alzheimer .

Malgrat tot , la cúrcuma és simplement un mitjà de prevenció com tota herba medicinal , per la qual cosa no hem de tenir fe cega és les seves propietats , sinó que simplement hem de veure-la com una ajuda de la que podem recórrer , però el seu resultat també dependrà molt del nostre estil de vida . Podem trobar la cúrcuma en botigues especialitzades i en herbolaris .

PUBLICAT ORIGINALMENT A: BENESTAR I SALUT

Origen: La Cúrcuma

La ruta del bacallà

1 Resposta

Hi ha una mena de bacallà de temporada que, d’uns anys ençà, s´ha fet popular els mesos d´hivern a les peixateries d´arreu. El bacallà skrei o bacallà nòmada (Gadus morhua) és considerat, pels paladars més exigents com a l’autèntic rei.

La temporada de l´skrei, comença al gener i finalitza a l´abril. En aquest període de temps realitza migracions per a reproduir-se que és quan són capturats. Inexplicablement, els bacallans any rere any, van a reproduir-se al lloc exacte on van néixer.

Una frota campanya de marqueting ha permet popularitzar aquesta espècie arreu

L´Skrei es diferencia dels “altres bacallans” per tenir un cos molt més esvelt i tenir una carn molt més consistent i tendra. A nivell gastronòmic és un peix amb un alt valor nutritiu i amb uns continguts calòrics més baixos.

Aquest tipus de bacallà és originari de les aigües àrtiques del mar de Barents, al nord del cercle polar àrtic. En aquelles aigües fredes creix molt lentament d´entre cinc a set anys. Passat aquest temps, quan assoleix entre els tres i vuit quilos arriba el moment de la seva reproducció i els exemplars madurs migren per desovar cap a la costa nord-oest de Noruega, a les illes Lofoten, Finmmark i Senya on les aigües són una mica més càlides.

La fressa és mot quantiosa, una femella adulta pot arribar a pondre fins a cinc milions d´ous. En aquesta migració els exemplars recorren més de mil quilòmetres a contracorrent i fet que permet que desenvolupi una potent musculatura que donarà a la carn una textura més ferma i sucosa.

Durant aquesta ruta és quan els skreis són capturats de manera tradicional i sostenible pels pescadors de la zona. Els centres de processat de peix es troben a la mateixa regió, cosa que propicia que bona part de la població local visqui de manera directa o indirecte d´aquesta fenomen anual.

L´Skrei es present a la nostres peixeteries

Cada any, l´arribada de la primera mola de bacallà a la costa de Noruega es viu com una veritable festa que dóna lloc a l´inici de la temporada. L´economia local depèn d´aquest “miracle” que es va repetint any rere any.

Les quotes que es poden capturar estan perfectament regulades per evitar que es posi en perill l´stock d´aquesta espècie i que es pugui col•lapsar aquesta activitat mil•lenària. Aquest control afecta tant a la quantitat de les captures com als sistemes de pesca utilitzats.

El bacallà skrei es pesca amb palangres o amb arts d´arrossegament. En aquest darrer cas hi ha una regulació molt estricta que afecta tant a l´art de pesca com a la potència dels motors. Les captures són sobretot d´exemplars de més d´un metre i pesen quinze quilograms.

Evidentment, tot aquest bacallà compte amb un segell de qualitat que garanteix un pes mínim de tres quilos, que ha estat pescat a les àrees naturals de fressa entre l´u de gener i el trenta abril, que entre la pesca i el seu envasament no han passat més de 12 hores, que ha estat refrigerat entre 0 °C – 2 °C durant tota la cadena i que s’etiqueta amb una vida útil màxima de 12 dies des de la data d’envasament. Aquest segell actua també com a campanya de màrqueting i de popularització d´aquest tipus de bacallà. Jo, si voleu que us digui una cosa, penso que no n´hi ha per tant.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: HISTÒRIES DE MAR

Origen: La ruta del bacallà

Carxofes al vapor amb vinagreta de llimona

Deixa un comentari

INGREDIENTS:

  • 2 carxofes
  • Suc de ½ llimona
  • Sal marina fina
  • Pebre negre acabat de moldre
  • 2 cullerades d’oli d’oliva verge extra de premsada
  • Julivert trinxat

ELABORACIÓ:

  1. Talleu la base de les carxofes, traieu les fulles més dures i talleu-ne les puntes.
  2. Lamineu-les i deixeu-les amb aigua i llimona per evitar que s’ennegreixin.
  3. Escorreu-les i coeu-les al vapor durant 5 minuts.
  4. Mentre feu la vinagreta desfent un pessic de sal amb el suc de llimona, i incorporeu-hi l’oli tot remenant.
  5. Poseu les làmines de carxofa a un plat o safata, i amb un polsim de julivers per sobre, les amaniu-les amb la vinagreta de llimona i un toc de pebre.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: LES NOSTRES CUINETES

Origen: Carxofes al vapor amb vinagreta de llimona

El greix de la carn d’au té dues bones qualitats: n’hi ha poc i és insaturat

Deixa un comentari

Vàrem comentar a una de les primeres entrades d’aquest blog que tant la carn de pollastre com la de gall dindi es caracteritzaven per tenir un contingut de greix molt baix. Una ració (125 g sense pell) de pit de gall dindi té 0.8 g de greix i la cuixa de pollastre en té 5.1 g.

Per ampliar aquesta informació volem comentar la seva composició perquè ja sabem que no només és important el nivell de greix d’un aliment, sinó també la seva composició en àcids grassos, ja que s’ha relacionat amb malalties cardiovasculars i càncer, ja sigui com factor de risc o de protecció.

La fracció grassa d’aquestes carns presenta una composició molt favorable ja que els nivells d’àcids grassos insaturats estan entre el 55 i el 70% del total. La principal diferència entre pollastre i gall dindi es troba en que el greix de gall dindi és més saturat que el de pollastre. Ara bé, en valors absoluts el gall dindi, degut al seu baix contingut en greix, és la carn que aporta menys grams d’àcids grassos.

Un apunt apart mereix l’aportació d’àcid linoleic (omega-6) i àcid linolènic (omega-3), que són els anomenats àcids grassos essencials, ja que al no poder ser elaborats pel cos humà han de ser aportats per la dieta. Al ser les carns més magres tenen una aportació inferior a altres carns de qualsevol tipus d’àcid gras, també dels essencials. Tanmateix, en el cas de l’omega 6 una ració de cuixa dóna al voltant d’un 10% de la ingesta diària recomanada. En omega 3 les aportacions són menys significatius, quedant-se al voltant del 5%.

Com a conclusió cal dir que el consum preferent de carns baixes en greix i amb un perfil d’àcids grassos més insaturats, com la de pollastre, és recomanable en el marc d’una dieta saludable i amb característiques cardioprotectores.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: 100% SALUT POLLASTRE & GALLDINDI

Origen: El greix de la carn d’au té dues bones qualitats: n’hi ha poc i és insaturat

Els bolets

Deixa un comentari

Els bolets són uns vegetals que contenen un elevat contingut d’aigua i una bona quantitat de fibra.

Són aliments que contenen una gran quantitat de minerals com el seleni, el potassi, el ferro, el coure o el iode i vitamines del grup B.

Recomanaríem aquest aliment especialment a les persones que vulguin controlar el seu pes, gràcies al seu elevat percentatge d’aigua el seu valor calòric és molt baix. Per tant són una bona opció per a dietes d’aprimament.

Són aliments rics amb purines, per aquelles persones que tenen pedres al ronyó o purines no és un aliment convenient.

Els bolets s’han de menjar o conservar el més aviat possible per mantenir el seu sabor i les seves propietats nutricionals. S’han de triar i netejar un cop arribem a casa i assegurar-se que tots els bolets que tinguem són comestibles. Els experts recomanen netejar-los amb un raspall o un pinzell. En netejar-los, si optes per aigua, és recomanable no posar-los directament sota l’aigua l’aixeta, ja que es poden fer malbé.

Si us agrada anar-ne a buscar en aquest web trobareu molta informació: “bolets.info”. Receptes, informació bàsica dels bolets, tipus de bolets, zones de Catalunya on trobar-ne… A més a més també podreu veure una aplicació per el mòbil que han elaborat.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: MENTNUTRICIONAL

Origen: Els bolets

Pollastre i gall dindi: troba les 7 diferències

Deixa un comentari

Sovint en parlar de les qualitats d’aquestes carns ens pregunten: veritat que la de pollastre (o gall dindi) té menys greix? O quina és la millor? O quina és la més adequada si em vull aprimar?

Avui parlarem de les diferències entre aquestes dues carns, si bé, i, encara que sembli una paradoxa, parlarem de les seves similituds, que són moltes.

Ambdues carns, tant la de pollastre com la de gall dindi, són del tipus anomenat “carns blanques” i al ser d’aviram comparteixen un seguit de característiques que ens fan afirmar que les dues són carns d’excel·lent qualitat nutricional.

– Tenen un percentatge d’aigua similar, al voltant del 75% (sense tenir en compte la pell).

– El seu valor calòric per ració (125 g de carn, sense pell) està entre130 i 140 kcal.

– Són aliments altament proteics, aportant entre 25 i 30 grams de proteïna per ració.

– La proteïna en les dues carns és d’altíssima qualitat, contenint tots els aminoàcids essencials.

– Baix contingut en greix que va de menys d’1 gram per ració a 5 grams.

– Alta digestibilitat tant de la carn de pollastre com de la de gall dindi.

Anem a buscar ara les diferències, si bé us avancem que no són significatives i per tant no són determinants en l’elecció d’un tipus o altre d’aviram. Sovint les diferències es troben entre les diferents parts d’una mateixa espècie, ja sigui pit o cuixa.

  1. El pit de gall dindi és la part que menys greix té, 0.8 grams per ració, mentre que la cuixa de pollastre la que més amb 5,1. Malgrat això, en els dos casos el contingut en greix és molt baix.
  2. També el pit de gall dindi és on trobem més proteïna, 30.8 grams per ració, però poc diferenciat del 25 grams de la resta de parts i d’aviram.
  3. El pit de pollastre té un elevadíssim contingut en seleni, que cobreix més del 70% dels requeriments diaris d’un adult. En gall dindi i cuixa de pollastre aquesta cobertura es queda “només” en un 55-65%.
  4. També en ferro i cinc és el gall dindi qui n’aporta més, mentre que en les vitamines niacina i B6 és el pollastre el millor posicionat.

Podríem seguir relacionant les petites diferències nutricionals entre una i altra carn, però les trets bàsics que caracteritzen aquestes carns són comuns i per tant els gaudireu tant si en mengeu una com l’altra.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: 100% SALUT POLLASTRE & GALLDINDI

Origen: Pollastre i gall dindi: troba les 7 diferències

Temps de Bolets

Deixa un comentari

L’Imma Tió, administrativa del consultori local de Gurb de l’EAP Vic Nord, coneixedora i amant de la natura, ens dona alguns consells per anar a buscar bolets.

La tradició boletaire de Catalunya és ben coneguda. En arribar les pluges de la tardor, un gran nombre de persones es desplacen als boscos amb l’afany de passar una estona d’esbarjo i omplir de bolets els cistells.

Algunes espècies són tòxiques i molt perilloses. El desconeixement i la confusió amb espècies comestibles d’aspecte semblant fan que es produeixin intoxicacions, algunes fins i tot mortals. El criteri bàsic per evitar-les és consumir únicament aquells bolets que se saben identificar sense cap mena de dubte.

L’interès pels bolets ha augmentat notablement en els darrers temps, i cada vegada són més les persones que surten a collir-ne, sovint de forma indiscriminada, cosa que propicia que gairebé cada any es produeixin intoxicacions a causa de la inexperiència o la manca dels mínims coneixements micològics de les persones que els recol·lecten.

A Catalunya es poden trobar moltes espècies comestibles, algunes amb un interès gastronòmic considerable i d’altres de tòxiques que poden ser, fins i tot, mortals. Aproximadament hi ha un centenar de bolets tòxics, la majoria molt coneguts, però no es pot assegurar mai que ja està tot descobert; al llarg de la història hem vist com es demostrava que bolets molt apreciats passaven a considerar-se tòxics, com és el cas del pixaconill o groguet (Tricholoma equestre).

Com podem distingir els bolets comestibles dels verinosos

No hi ha regles ni proves generals per distingir els bolets tòxics dels comestibles. L’única forma d’assegurar-se que un bolet és comestible o no, és mitjançant la correcta identificació de l’espècie, i això s’aconsegueix gràcies al coneixement i l’experiència.

Mites Falsos

Les tradicions populars de comprovació de la toxicitat dels bolets, com ara les proves de l’ennegriment del gra d’all o la patata, o la de la cullereta de plata, són falses.

És fals que els bolets menjats pels cargols, o altres animals, no són tòxics; els bolets, com passa amb algunes plantes, poden ser tòxics per a l’home i no ser-ho per als cargols o altres animals.

Com heu de collir i conservar els bolets?

  • Si no esteu segurs que els bolets pertanyen a una espècie comestible, no us els mengeu ni tampoc els agafeu.
  • Rebutgeu els exemplars que es trobin en mal estat.
  • Transporteu-los en un cistell rígid i airejat, per evitar-ne la fermentació.
  • Conserveu-los preferentment al frigorífic fins al moment de cuinar-los.

Com els podeu consumir amb seguretat?

  • Consumiu-los aviat i amb moderació.
  • Consumiu-los cuits preferentment, alguns poden resultar tòxics o indigestos si es mengen crus o poc fets.

Com actuar en cas de sospita d’intoxicació

Davant dels primers símptomes, s’ha d’anar immediatament a un centre hospitalari perquè la persona afectada rebi el tractament mèdic adequat. Convé portar-hi les restes que es tinguin dels bolets, ja sigui els trossos que s’han eliminat en netejar-los o els bolets cuits que hagin sobrat. Això permetrà als especialistes identificar l’espècie que ha provocat la intoxicació i facilitarà l’aplicació del tractament més eficaç.

Quan són unes quantes persones les que han menjat els bolets, les que no presenten símptomes d’intoxicació cal que també rebin assistència mèdica, ja que és probable que també hagin ingerit bolets tòxics, tot i que en menor quantitat.

Els símptomes d’intoxicació varien segons l’espècie que l’ha produïda. Es poden presentar un o alguns d’aquests símptomes: forts dolors d’estómac, suor freda, vòmits dolorosos i continuats, diarrees fètides i abundants, vertigen, postració total, deliris, períodes alternatius de crisi i de calma. Els símptomes característics de cada espècie es descriuen en comentar els principals bolets tòxics.

Els primers símptomes es poden presentar al cap de poca estona d’haver menjat els bolets (normalment entre mitja hora i tres hores) o aparèixer passades algunes hores. Les intoxicacions més greus, en particular la causada per la farinera borda (Amanita phalloides), es manifesten després d’unes 8 o 10 hores, de vegades més; per tant, el fet que els símptomes triguin a presentar-se és un indici que la intoxicació pot ser molt perillosa.

Als primers símptomes d’intoxicació, per poc importants que semblin, s’ha d’anar immediatament a un centre sanitari. L’eficàcia del tractament depèn, en bona part, de la rapidesa amb què s’actuï.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: EAP Montserrat

Origen: Temps de Bolets

Alimentació saludable

2 Respostes

L’alimentació és un procés que ens acompanya al llarg de la vida, a través del qual obtenim els nutrients i l’energia que permeten cobrir els requeriments de l’organisme. Ara bé, l’acte de menjar, a més de ser un procés nutritiu, té connotacions importants de convivència —proporció de plaer, relacions afectives, identificació social i religiosa, etc.— que configuren el comportament alimentari i que poden repercutir en l’estat de salut de la persona. Les diferents maneres de menjar de cada país estan definides, entre altres factors, pel territori, per les seves tradicions, la història i l’economia. El menjar és, sens dubte, un element d’identificació cultural; per tant, és important mantenir i potenciar els hàbits alimentaris propis de l’àrea mediterrània, adaptats als canvis sociològics i culturals que es van produint.

Una alimentació saludable es defineix com aquella que és satisfactòria, suficient, completa, equilibrada, harmònica, segura, adaptada al comensal i a l’entorn, sostenible i assequible. Malgrat que existeixen moltes propostes saludables, una de les més conegudes al nostre entorn és la dieta mediterrània, que es basa en el consum majoritari d’aliments d’origen vegetal, frescos i mínimament processats, com fruites fresques i verdures del temps, llegums, fruita seca, cereals integrals, oli d’oliva verge extra i, en menor quantitat i freqüència, els làctics preferentment fermentats i el peix, seguit de les carns (preferentment blanques i magres) i els ous. L’aigua és la beguda principal i la més saludable. La dieta mediterrània també es caracteritza per procurar els àpats familiars, la utilització d’aliments locals i estacionals i per potenciar les activitats culinàries i gastronòmiques.

Guies d’alimentació saludable

Alimentació infantil

Alimentació en la gent gran

Alimentació en l’entorn laboral

Alimentació en temps de crisi

Higiene i seguretat alimentària

Receptes i gastronomia

Alimentació i diversitat cultural

Temes destacats

Edició 2017
Edició 2017

 

PUBLICAT ORIGINALMENT A: EAP Montserrat

Origen: Alimentació saludable

Cuida el teu cor!!!

Deixa un comentari

No estem dient cap novetat a l’afirmar que una dieta saludable ha de ser equilibrada, variada i que tingui en compte les característiques personals de cadascú. Prenent això com a base, sí que és cert que hi ha aliments que gràcies a les seves característiques i qualitats hi tenen un paper més important. Aprofitant que acabem de passar la III Setmana del Cor, avui parlem més en particular del paper de les carns d’au, en concret de pollastre i gall dindi, en una dieta cardiosaludable.

Moltes publicacions científiques realitzades a les darreres dècades han conclòs que hi ha un increment del risc de malalties cardiovasculars en les dietes altes en greix i àcids grassos saturats, mentre que les baixes en greix i amb més àcids grassos monoinsaturats i poliinsaturats són protectores davant aquestes patologies.

En conclusió i per què tinguem una informació més digestible:

La diferència principal entre les carns vermelles i la de pollastre i gall dindi és que aquestes últimes són molt més magres, és dir amb menys greix, tal i com es deia en el post anterior. A més, aquest poc greix és menys saturat i més poliinsaturat, la qual cosa vol dir que el seu consum és més recomanat en dietes cardiosaludables, tal i com queda recollit a les recomanacions de la American Heart Association (2006).

També en dietes de protecció per a persones trasplantades de cor és un component molt adequat ja que aporta poc greix, menys proporció d’àcids saturats i més de poliinsaturats que altres carns i el seu contingut en sodi no és dels més alts. Junt amb el peix, és la font proteica més aconsellable en les dietes de trasplantats de cor.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: 100% SALUT POLLASTRE & GALLDINDI

Origen: Cuida el teu cor!!!