Arxiu d'etiquetes: AGRICULTURA

Museu de la Pagesia – Castellbisbal

Museu de la Pagesia – Castellbisbal
No saber el que ha succeït abans de nosaltres és com ésser incessantment nens. Ciceró (106 a.C. – 43 a.C.)

Ja han passat més de 2.000 anys des que Ciceró va escriure aquestes paraules i tot i el temps transcorregut, segueixen tenint la mateixa força i el mateix sentit que quan foren escrites.

Una societat madura no ha de deixar de banda el seu passat, i a Castellbisbal això ho hem aconseguit gràcies a la contribució i el treball de moltes persones que han volgut preservar la nostra història i la nostra memòria.

El Museu de la Pagesia ha servit i ha de seguir servint per a preservar i difondre el nostre patrimoni cultural. Una voluntat intrínseca als orígens del Museu, i fruit dels esforços dels germans Mateu (Josep, Ricard i Mateu), dels Amics del Museu i de molts veïns i veïnes de Castellbisbal que, desinteressadament, van fer donació al Museu d’eines del camp, utensilis casolans, de records molt personals, i, fins i tot, de fotografies.

Un patrimoni que ha de servir a les noves generacions per tal d’endinsar-se en una època molt propera en el temps, però distant respecte a les formes de vida actuals.

D’això ja fa més de 20 anys, més de dues dècades d’esforços col·lectius que han permès que el Museu hagi esdevingut l’epicentre per al coneixement de la nostra història, i un element important en la configuració del teixit social i cultural de Castellbisbal.

Per tal que el nostre Museu no deixi de ser el que era, i amb la intenció de potenciar-lo, l’Ajuntament hi ha realitzat obres de millora de l’accessibilitat i de les instal·lacions, alhora s’ha aprofitat per fer una nova adaptació museogràfica dels continguts del Museu que, sense desdir-ne l’essència, en faciliti la comprensió i una major difusió.

El Museu de la Pagesia de Castellbisbal que, pel seu valor històric i cultural, fou inscrit al Registre de Museus de la Generalitat de Catalunya, ha experimentat una creixent demanda de visites escolars i de grup, aquest fet ha comportat la necessitat de millorar les condicions i la seguretat de les peces exposades.

Partint d’aquest nou plantejament, el Museu compta amb una exposició de caràcter permanent que dona una visió prou àmplia dels més de 900 anys de tradició agrícola del nostre municipi, una mirada als treballs del camp i a l’estructura social del món agrícola.

Amb aquesta reforma del Museu aconseguim una major difusió de la nostra història amb la voluntat de fer que un projecte nascut de les il·lusions dels veïns i veïnes de Castellbisbal creui les fronteres del seu municipi per tal de convertir-se en testimoni d’una època clau de la història de Catalunya.

PER A MÉS INFORMACIÓ ANEU A: http://www.castellbisbal.cat/castellbisbal/equipaments/museudelapagesia.html

XXIXa Fira de Santa Caterina – Arbeca

XXIXa Fira de Santa Caterina – Arbeca 2012
Programa XIX a Fira de Santa Caterina

Per a més informació aneu a:   http://www.arbeca.cat/

(DOP) Oli del Baix Ebre i el Montsià – fruits de la terra

L’oli més antic

El Baix Ebre i el Montsià són paisatges d’oliveres des de molt antic. En aquesta zona del sud de Catalunya, la principal productora d’oli del país, hi trobem les oliveres més antigues del món, sobretot a la part del riu Sénia, on hi ha exemplars que s’apropen als mil anys

25/08/09 02:00 – Roser Royo

Segons els historiadors, van ser els grecs els que van portar el conreu de l’olivera a les comarques del Baix Ebre i el Montsià. En aquesta part de Catalunya és on es troben les oliveres més antigues del país i del món. Arbres de branques recargolades i troncs immensos que impacten la mirada i que donen al paisatge un to verd platejat molt característic. Aquestes comarques són les principals productores de Catalunya d’oli d’oliva, amb una producció anual d’unes 45.800 tones d’oli i unes 12.100 hectàrees conreades. Però no tota aquesta producció es comercialitza a través del segell de la denominació d’origen protegida (DOP), una marca que es va aconseguir el 2003. Les característiques dels arbres, en molts casos de grans dimensions, fan que la recol·lecció de les olives en aquesta part del país siga més difícil que en altres zones, per això una part de la collita es recull del terra i no de l’arbre. Això provoca que l’oli tinga menys qualitat, fet que explica que d’una producció de 45.800 tones, només 700 siguen d’oli verge extra i 145 es comercialitzen sota alguna de les marques de la DOP

LLEGIR MÉS A:    http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/70979-loli-mes-antic.html

XVI Fira de l’Oli novell, dels cítrics i del comerç – Santa Bàrbara

http://www.santabarbara.cat/turismeilleure/firadelolinovelldelscitricsidelcomers/index.php
.
16a edició de la Fira de l’Oli novell, dels cítrics i del comerç de Santa Bàrbara, amb tres dies dedicats a aquest preuat producte de la plana i la seua producció, a més de tot tipus de comerços i activitats del municipi.

Programa Complet (Enllaç PDF) 

En motiu de la fira, del 2 de novembre al 2 de desembre, se celebraran les XV Jornades gastronòmiques de la cuina de l’oli a Santa Bàrbara.

(IGP) Clementines de les Terres de l’Ebre – fruits de la terra

Els cítrics saborosos i dolços

Tot i que la major part de la producció de clementines de les Terres de l’Ebre podrien comercialitzar-se amb el distintiu de la IGP, la realitat és que els productors no l’utilitzen per falta d’un acord amb els distribuïdors. Ara es treballa per vincular els cítrics amb el turisme

28/08/09 02:00 – Lurdes Moreso

Les clementines de les Terres de l’Ebre són molt saboroses i dolces, amb un color taronja molt intens, que les diferencia dels cítrics valencians. El clima del Baix Ebre i el Montsià i la seua ubicació geogràfica permeten un allargament en la maduració d’aquests fruits, que l’any 1996 ja van aconseguir una marca Q de qualitat. Va ser el 2001 quan es va aprovar la indicació geogràfica protegida (IGP) d’un cultiu que es va iniciar durant la segona meitat del segle XIX, després de la construcció dels canals de reg de l’Ebre i que va créixer de manera espectacular a partir del 1960, quan moltes finques que tradicionalment havien conreat oliveres van començar a cultivar cítrics.

Actualment a les Terres de l’Ebre es produeixen uns 130.000 quilos de mandarines, una producció que es concentra entre els mesos d’octubre i desembre. Tot i que la major part d’aquest volum de mandarines reuneixen les condicions per obtenir la IGP, estem al davant d’una marca de qualitat totalment en desús. «No aconseguim tancar acords amb les distribuïdores perquè ens compren la producció etiquetada amb la IGP», lamenta el president del consell regulador de la IGP Clementines Terres de l’Ebre, Josep Estrada.

LLEGIR MÉS A:    http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/4-economia/-/75015-els-citrics-saborosos-i-dolcos.html

igp_clementines_de_les_terres_de_lebre_fruits_de_la_terra

(DOP) Oli de la Terra Alta – fruits de la terra

Un oli més madur

El sorgiment fa 38 milions d’anys de les serres calcàries de Pàndols, Cavalls i els Ports van desencadenar tot un seguit de processos geològics que han originat uns sòls amb unes condicions òptimes per al conreu de l’olivera i del cep a la Terra Alta

13/08/09 02:00 – Lurdes Moreso

La competitivitat en el sector de l’oli d’oliva va conduir els productors de la Terra Alta a treballar conjuntament i l’any 2000 van fer els primers passos per protegir l’oli d’oliva verge extra, que va assolir el reconeixement de la Comissió Europea com a DOP el 2005. La producció d’olives a la Terra Alta és d’entre 3.500 i 5.000 tones, cosa que la converteix en una de les DO amb menor volum de producció del país (juntament amb la de l’Empordà). «En aquests moments tenir poca producció ens afavoreix, ja que la major part de l’oli es comercialitza directament a través de les cooperatives», explica el president de la DO de l’oli de la Terra Alta, Ramon Llop. Així, un 80% de l’oli d’oliva es ven a través de les cooperatives i empreses agràries inscrites en aquesta DO (que en són una quinzena), mentre que el 20% restant s’exporta, principalment a Itàlia.

LLEGIR MÉS A:    http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/-/69015-un-oli-mes-madur.html

dop_oli_de_la_terre_alta_fruits_de_la_terra

(IGP) Calçot de Valls – fruits de la terra

La ceba dolça i festiva

Les cròniques relaten que el Xat de Benaiges, un pagès de Valls, va descobrir l’elaboració del calçot. Actualment és la base de la calçotada, un àpat que no s’entendria fora del marc de celebració col·lectiva. També s’ha convertit en una base econòmica de l’Alt Camp

06/09/09 02:00 – Imma Martínez

«Els calçots, el porro i els castells, tres coses nostres que sempre m’han fascinat. Neixen de la terra i em fan mirar el cel.» La definició és del director de cinema Bigas Luna, en el pròleg del llibre La cuina del calçot, de Joan Jofre i Agustí Garcia, editat per Cossetània Edicions. El calçot és la base de la festa gastronòmica de la calçotada i és difícil entendre l’àpat fora d’aquest marc de celebració col·lectiva, familiar i d’amistat.

Els calçots són cadascun dels brots de la ceba blanca replantada, que es calça amb terra a mesura que creix. La ceba és de la varietat blanca gran, que destaca per la dolçor. Amb tot, el que la converteix en única és la pràctica de cultiu, per la qual es desenvolupen els brots tendres, i la pràctica gastronòmica, amb la cuita dels calçots a la flama viva de redoltes. L’origen gastronòmic s’atribueix al Xat de Benaiges, un pagès de Valls, que de manera fortuïta va posar a coure uns brots de ceba a la flama. És el que es diu a les cròniques. La calçotada, actualment, s’ha convertit en una de les bases econòmiques de l’Alt Camp. Els restaurants de la comarca atreuen milers de visitants, anualment, amb l’únic objectiu de degustar una calçotada en el territori d’origen.

LLEGIR MÉS A:  http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/70012-la-ceba-dolca-i-festiva.html

Claçot de Valls la Ceba Dolça i Festiva

DO Conca de Barberà – fruits de la terra

Maridatge de vi i patrimoni

La viticultura, a la Conca de Barberà, ha anat lligada a l’evolució històrica de la comarca, des de la implantació dels monjos de les ordes del Cister i del Temple. En el sector, la comarca ha estat pionera en l’elaboració sindicada de vi i en manté el patrimoni arquitectònic

16/08/09 02:00 – Imma Martínez

Els ensenyaments dels monjos de l’orde del Cister i dels de l’orde del Temple han passat de generació en generació, fins a l’actualitat. Els monjos van transmetre als pagesos els seus coneixements sobre la manera més profitosa de conrear la vinya. A la Conca de Barberà, la viticultura ha anat lligada a l’evolució històrica de la comarca, que, ja a finals del segle XVIII i al XIX, es va convertir en el conreu pràcticament exclusiu. La plaga de la fil·loxera va posar punt final a aquesta etapa d’esplendor. Els agricultors en van sortir reforçats per mitjà de l’agrupació en cooperatives, és a dir, en l’elaboració sindicada del vi de la qual la comarca va ser pionera a l’Estat. D’aquesta època la comarca n’ha llegat els edificis modernistes, projectats pels arquitectes Cèsar Martinell i Pere Domènech –construïts en les dues primeres dècades del segle XX–. Actualment constitueixen una part del patrimoni lligat a la viticultura.

L’aprovació de la DO Conca de Barberà, el 1985, va significar una injecció al sector, que ha continuat innovant i apostant per la millora de la qualitat.

LLEGIR MÉS A:    http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/-/69328-maridatge-de-vi-i-patrimoni.html

Fira de la Castanya – Maçanet de Cabrenys

http://ca.salines-bassegoda.org/agenda/10ena-fira-de-la-castanya-609.html

DO Costers del Segre – fruits de la terra

Els vins de ponent

Les terres de Lleida eren terres de vinya fins a la fil·loxera. Des de llavors, la fruita i el cereal han desplaçat la producció vitícola, fins a una lenta però segura recuperació iniciada fa dues dècades. La DO Costers del Segre, àmplia i diversa, agrupa vins d’una gran varietat.

27/08/09 02:00 – DAVID MARIN

La varietat de paisatges i sabors és la característica més notable del vi de la DO Costers del Segre. Les set subzones que conformen el territori d’aquesta àrea vinícola ocupen comarques tan diferents com ara l’agrest i elevat Pallars Jussà, el pla irrigat del Segrià i l’Urgell, o els ondulats turons de secà de les Garrigues. Hiverns freds, estius calorosos i una escassa pluviositat són els elements comuns. Però a partir d’aquí Ponent és un puzle inabastable de petits microclimes, turons secs, fondalades humides, corredors de marinada i dureses continentals. La DO Costers del Segre agrupa tots els vins produïts en tan variades circumstàncies als cellers de les terres de Ponent.

LLEGIR MÉS A:    http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/70138-els-vins-de-ponent.html

do_costers_del_segre_fruits_de_la_terra