Arxiu d'etiquetes: ALIMENTACIÓ

El pa nostre de cada dia

Hola!

Avui tornaré a parlar de pa. El dissabte passat ho varem fer amb la Trini Gilbert al Suplement de Catalunya Ràdio, amb l’Adam Martin, avui us en faig cinc cèntims des d’aquí.

Com ja sabeu el pa és el pilar de la nostra alimentació, ric en hidrats de carboni, que són font d’energia, proteïnes, vitamines, minerals, fibra i una quantitat molt baixa de greixos.

Per altra banda ja sabeu també que una dieta equilibrada ha de contenir entre el 50%i el 60% d’hidrats de carboni i el pa ens en proporciona en abundància. Una persona adulta sana pot incloure tranquil·lament entre 200 i 250 grs en la seva alimentació diària.

Pel que fa els tipus de pa us recomano els pans ecològics: fets amb farines de qualitat, sal marina, aigua i massa mare. Us en destaco els següents:

– Pa de farina de blat integral: Ric en fibra (8,5%). Porta més vitamines (grup B, sobretot) i minerals que el pa blanc que provénen de les capes externes del gra de blat.

– Pa de farina de sègol, pa negre. Molt ric en fibra (11,5%). Molt recomanable per qui pateix restrenyiment.

– Pa de farina d’espelta. Fet amb una varietat antiga de blat, més ric en proteïnes, vitamines, potassi, magnesi i zinc. Causa menys al·lèrgies perquè es una varietat més ancestral de blat.

– Pa de farina de kamut. Varietat ancestral del blat. Ric en vitamina E amb alt poder antioxidant.

– Pa de farina blat de moro. Apte per celíacs. No porta gluten.

– Pa sense sal. Recomanat a aquelles persones que han de controlar la ingesta de sal. Persones amb hipertensió i problemes cardiovasculars

Sempre recomano el consum de pa amb un contingut important de fibra -recordem que el pa blanc també en porta un 3,5%- pels beneficis d’aquesta sobre la salut, entre els quals:

– Regulació del trànsit intestinal. Important per a les persones amb restrenyiment.

– Disminució de l’absorció de greixos (entre els quals el colesterol). Important per a les persones amb malalties cardiovasculars

– Enlentiment de l’absorció dels hidrats de carboni a nivell del budell i per tant l’alliberament d’insulina en sang és més minso. Això és important per a les persones amb diabetis

– Efecte saciant. La ingesta de pa ric en fibra fa que no mengem tanta quantitat d’altres aliments, això es interessant per a les persones que volen mantenir a ratlla el pes.

De si el pa engreixa o no engreixa i de si fa el cul gros o no, sóc rotundament clara. El pa tan sols porta unes 250 Kcal per 100 grs, respecte del pa integral varia poques Kcal.

El pa és tan bon aliment com la pasta, l’arròs, les patates i el fet que engreixi o no, depen del balanç energètic del cos, de si el que consumim ho gastem o no. Moltes vegades deixem de menjar-ne i el substituïm per altres aliments amb continguts alts de sucres i greixos que són molt més calòrics i nutricionalemnt més pobres. Moltes dietes per aprimar-se inclouen fins a 100 grs de pa.

Com mengem el pa:

Amb tomàquet i un raig d’oli d’oliva. A part de les propietats del pa, tenim les vitamines del tomàquet,el licopè i el poder antioxidant de l’oli.

Amb oli d’oliva i xocolata. Per aportar una nota dolça al berenar dels nens. No dubteu a l’hora de donar-los pa integral o amb un contingut important de fibra.

Amb gall dindi, pernil. En combinar-lo amb un aliment ric en proteïnes augmentem la sensació de sacietat. Recomanable a l’hora d’esmorzar.

– Torrat amb all i oli.

El podeu incloure a tots els àpats que feu durant el dia, això si trieu un pa gustós i de qualitat. Reforceu-lo a l’hora d’esmorzar.

Bon profit!!!!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: EL PLAER DE MENJAR BÉ I SA

Origen: El pa nostre de cada dia

Morralets: sèpies menudes

Hi ha un grup d’espècies molt semblants a la sèpia però de talla molt més petita. Popularment es coneixen amb el nom de morralets, orelluts, sepietes o sepioles. A la mediterrània hi ha diverses espècies que pertanyen majoritàriament als gèneres Sepiola i Sepietta. L’espècie més comuna és Sepiola rondeleti, malgrat que també hi ha altres set espècies: Sepiola affinis, Sepiola robusta, Sepietta oweniana, Rossia caroli, Heteroteuthis dispar, Rondeletiola minor, Rossia macrosoma. S. robusta i S. afinis, són a més, espècies endèmiques de la mediterrània. La distinció entre les diverses espècies es fa sobretot a partir de l’estructura dels braços hectocòtils.

Aquestes sípies menudes no solen fer més de 5 cm de longitud, excepte Rossia macrossoma que pot arribar al doble de mida. Tenen els ulls grossos, el cos pla, curt, robust i amb el mantell en forma de dues aletes molt desenvolupades i arrodonides a banda i banda del cos. Això fa que en certs indrets també se’ls anomeni orelluts. Com les sèpies, presenten vuit braços amb ventoses i dos tentacles més llargs que li serveixen per capturar les seves preses. En els mascles, els dos braços dorsals s´han transformat en hectocòtils amb funció copuladora. La seva coloració és marronosa molt críptica, i com a estratègia protectora poden canviar la seva textura de la seva pell.

Especies més freqüents de morralet a la mar catalana: 1 Rossia caroli, 2 Rossia macrosoma 3 Sepiola rodeleti i 4 Sepietta oweniana. Dibuix Jordi Corbera INPC

El morralets són espècies carnívores que s’alimenten de petits crustacis i peixos que capturen amb els seus tentacles. De la mateixa forma que les sèpies posseeixen una boca amb una mandíbula molt potent anomenada “bec de lloro” que els permet mossegar amb força.

Viuen en hàbitats litorals i se´ls pot trobar fins als 450 m de profunditat. Normalment està associat a fons sorrencs i als alguers. És una espècie d´hàbits nocturns. Les femelles ponen la posta entre el Març i Novembre i els ous estan protegits en una massa gelatinosa. A diferència de les sèpies, els morralets tenen desenvolupament directe, és a dir, sense estadis larvaris. La fecundació té lloc quan els mascles porten els espermatòfors a l´interior de la femella a través dels braços hectocòtils.

Es pesquen sobretot amb l´art de bou.

Els morralets tenen un elevat interés culinari. Foto: La cuina de sempre

Els morralets són comestibles i molt apreciats gastronòmicament. S´acostumen a coure saltejats, en la seva tinta, en arrossos o bé fregits amb ceba, en aquest darrer cas, es solen cuinar amb el nom de “popets”, malgrat que el veritable popet (Eledone cirrosa) és una altre espècie. En alguns casos també es serveixen fregits en la seva tinta sota el nom de xipirons. En tots aquests casos les orelles el delataran.

L’espècie més comuna, Sepiola rondeleti deu el seu nom al metge i naturalista francès Guillaume Rondelet (1507-1566). La seva trajectòria està plena de contribucions a la biologia marina de la mediterrània. Entre les seves obres cal destacar “Libri de Piscibus Marinis” (1554) que conte la descripció de 250 espècies i les seves il•lustracions i “L´Histoire Entiere des Poissons” (1558). Això però és una altre històriademar.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: HISTÒRIES DE MAR

Origen: Morralets: sèpies menudes

Fira de l’Ou – Sant Guim de Freixenet 2018

Dia 10 de juny del 2018 Sant Guim de Freixenet (Segarra)

La Fira de l’Ou de Sant Guim de Freixenet es comença a celebrar l’any 1996. El nom de la fira es deu al fet que en aquesta localitat hi ha una gran quantitat de granges de gallines ponedores, fet que converteixen a Sant Guim com una de les màximes poblacions productores d’ous de tota Catalunya.

MÉS INFORMACIÓ A:    http://www.santguim.cat/

I A: http://santguim.cat/ca/administracio/santguim/calendari-i-esdeveniments/22a-fira-de-lou/138227.html

 

Cuinar amb flors

Ha arribat la primavera i amb ella els jardins estan replets de flors i de colors. Utilitzar flors en la cuina no és un concepte nou, encara que aquí sigui un fet molt recent a països com Mèxic, França, o Perú és una pràctica molt més habitual. Existeix una elevada varietat de sabors. Algunes són Picants mentre altres donen al paladar un suau i dolç gust com les de la borratja, amb un subtil gust d’all com les del cibulet mb un perfum intens com la violeta o la flor de taronger agre amb efectes relaxants. Altres són lleugerament perfumades com la camamilla, amb propietats digestives com la flor del fonoll, també medicinals com la carxof o utilitàries com l’herbacol utilitzada en l’elaboració dels formatges.

És important saber que NO TOTES són aptes pel consum i que a Espanys no està regulat el seu consum. La part de la flor que s’ ingereix són els pètals. Les receptes més freqüents són amanides, com acompanyament, postres, arrebossades, salses, melmelades… Hi ha moltes flors que es poden consumir però entre les més destacades podem trobar les roses, les flors de carbassa, roselles, clavells, flor de taronger, malves, gessamí, pensaments, violentes… És important tenir en compte la seva procedència i que siguin de llocs fiables sobretot pel seu contingut en pesticides i que no produeixin cap mena de toxicitat.

Una recepta que us proposem:

SORBET DE VIOLETES.
Ingredients per a 4 persones:

  • 24 flors de violeta
  • 75 g de sucre
  • 300 ml d’aigua
  • 1 ou, només la clara
  • El suc d’una llimona
  • Flors de violeta fresques o ensucrades per guarnir

Elaboració:

  1. En un cassó posem l’aigua i el sucre a bullir, quan aquest està ben dissolt afegim les violetes i apaguem el foc per tal que es faci una infusió durant 20 min.
  2. Tastar i si el sabor es massa fluix es torna a repetir el procés i es deixa reposar durant 5 min.
  3. Llavors s’aboca en un recipient resistent a la calor i remenant bé s’hi afegeix el suc de llimona, en aquest moment es poden treure les violetes, ja que queden pansides, o deixar-les.
  4. Després es posa al congelador una hora fins que estigui a punt de congelar-se.
  5. Quan es treu es bat la clara d’ou a punt de neu i s’hi incorpora delicadament.
  6. S’ha de tornar a posar al congelador al menys durant una hora. Es serveix en copes individuals amb les violetes fresques o ensucrades com a acompanyament.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: MENTNUTRICIONAL

Origen: Cuinar amb flors

Edulcorants naturals

Sou molts els que us heu plantejat reduir o suprimir el consum de sucre refinat (sucre blanc) de la vostra dieta. Són ben coneguts els seus efectes nocius per la salut: acidifica l’organisme, excitar el sistema nerviós, afecta a la pèrdua de vitamines i minerals, afavoreix a l’obesitat i el sobrepes etc.

Eliminar el sucre de la dieta pot ser més complicat del que ens pensem, ja que molts aliments, begudes i dolços contenen sucres afegits.

Deixar de consumir sucre implicat: eliminar de la dieta el sucre de taula (sucre blanc o sacarosa) i tots aquells productes que en contenen. En aquest cas haurem de llegir etiquetes i identificar la quantitat de sucre que contenen. Un bon recurs és consumir aliments poc processats, per guiar-nos podem escollir aquells aliments que, en el seu etiquetatge no hi hagi més de 5 ingredients. Tanmateix rebutgeu tots aquells aliments i begudes que continguin un alt percentatge de sucre.

Per altra banda, hem de tenir en compte els substituts del sucre. Entre ells els edulcorants artificial, la sacarina o espartam per exemple. No recomanem el seu consum, ja que hi ha molts estudis que qüestionen el seu consum per l’efecte negatiu, tot i que hi ha controversista, preferiblement recomanem alternatives: els sucres naturals com fruita seca (dàtils, panses, etc.), estèvia, mel, melasses i xarops, sucre negre, etc. És important assegurar que aquests productes siguin de bona qualitat, tot i tenir un preu més elevat a la llarga notarem la diferència.

Aquests substituts son una bona opció per endolcir els nostres plats i begudes, però el millor per la salut és consumir edulcorants en moderació, no abusar i acostumar el cos a menjar aliments i begudes sense l’afegit de dolç. Els propis aliments ja són dolços de per sí, com per exemple les fruites de l’estiu! És aquesta la quantitat de sucre que el nostre cos necessita.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: MENTNUTRICIONAL

Origen: Edulcorants naturals

20a Fira del Pa – Castelló d’Empúries

12 i 13 4 de maig del 2018 Castelló d’Empúries (Alt Empordà)

FIRA DEL PA
El pa és un des productes bàsics de l’alimentació humana. És un aliment present a totes les taules en les seves múltiples i variades formes, sabors i cultures. La farina, l’ingredient base per a la seva elaboració és, però, una gran desconeguda per a la majoria de nosaltres. I encara més ho és tot allò relacionat amb el blat.

Des que el 1998 l’Ecomuseu-Farinera de Castelló d’Empúries va obrir les seves portes, organitza de la Fira del pa, la farina i el blat, amb la voluntat d’apropar al públic interessat tan al conreu del blat, com a la producció de la farina i a tots aquells productes que se’n deriven, principalment el pa.

MÉS INFORMACIÓ A: http://www.ecomuseu-farinera.org/ca

I A:  http://www.castello.cat/

Que signifiquen els números impresos en els ous?

Segurament molts podríeu contestar aquesta pregunta ja que en molts envasos ja ens ho indiquen. Però avui ho volem tornar a explicar per a qui encara no li quedi del tot clar.

Cada ou porta imprès a la seva closca una sèrie de xifres i números que, si els coneixeu, podeu arribar a saber la granja d’on prové.

La podem desglossar en 5 parts.

El primer dígit és un número que va del 0 al 3 i ens informa de la forma de cria de les gallines ponedores.

3- Vol dir que les gallines estan criades en gàbies.

2- És per a gallines criades a terra. No estan en gàbies però sí en recintes tancats, delimitats i sense sortida a l’exterior.

1- És per a gallines camperes, aquelles criades a terra i que poden, també sortir a l’exterior.

0- Indica que els ous són de producció ecològica, és a dir, les gallines viuen a terra, poden sortir a l’aire lliure i s’alimenten amb gra de procedència ecològica.

Les lletres que segueixen al codi és senzill d’esbrinar, és el codi de l’estat membre de la UE d’on procedeix. En el nostre cas apareixerà com a ES.

Els següents números són la identificació de la granja. En ells s’inclou la província, el municipi i el codi d’identificació de la granja de producció.

Tota aquesta numeració es fa en compliment de les normatives europees per a garantir la traçabilitat del producte: poder seguir el rastre des de la posta fins el punt final de venda.

A part d’aquesta informació també us haureu adonat que els ous estan identificats per mides: S, M, L i XL.

S (petits) estem davant de peces que no superen els 53g.

M (mitjans) es troben entre els 53g i els 63g.

L (grans) pesen entre 63g i 73g

XL (súper grans) pesen 73g o més.

Una última cosa que volem destacar és el color de la closca de l’ou. Des de fa uns anys només trobem ous de gallina rossos. Però molts recordareu que abans també podien trobar-se amb facilitat de color blanc. Existeix diferència entre ells? Doncs, no. La seva composició és la mateixa. El canvi de color és degut a la diferència de raça de la gallina.

 

PUBLICAT ORIGINALMENT A: BENESTAR I SALUT

Origen: Que signifiquen els números impresos en els ous?

Recàrrega de glucògen

By NEUROtikerTreball propi, Domini públic, Link

Els hidrats de carboni són el combustible més important com a font d’energia ràpida per l’organisme. La glucosa, el sucre que utilitza la nostra musculatura i que trobem en la sang s’emmagatzema, majoritariament en forma de glucogen en el fetge i el múscul.

Les reserves de glucogen són essencials per assegurar uns bons nivells energètics al llarg de la pràctica esportiva, sobretot en esports de llarga duració. Si mantenim unes bones reserves evitarem situacions d’hipoglucèmies i conseqüentment: cansament, debilitat muscular, mareig, etc.

Hem de tenir en compte que la reserva de glucogen dependrà dels aliment que hem ingerit durant les 24h anteriors.

Per assegurar una bona disposició energètica trobem certes recomanacions dietètiques sobre règims de sobrecàrrega de glucogen. Aquests consisteixen en dues etapes en la que la primera es buida els dipòsits de glucogen del cos mitjançant activitat física intensa i control de la dieta: reduint els hidrats de carboni i augmentant les proteïnes i greixos. I posteriorment, durant 3 dies, es segueix una dieta alta en hidrats de carboni i baixa en proteïnes i greixos, juntament amb activitat física moderada. D’aquesta manera es poden arribar a incrementar més d’un 200% els dipòsits de glucogen de la musculatura.

Cal saber que al augmentar la quantitat de glucogen es produeix una retenció d’aigua, fet que millorarà la reserva de líquid del cos però produeix sobrepes i en alguns casos sensació de pesadesa en la musculatura. Per altra banda estarem aplicant un estrès físic i mental al nostre organisme. Al reduir al mínim els hidrats de carboni de la dieta durant la primera etapa, podem provocar sensació d’irritibilitat, mal de cap, malestar físic, etc.

Des de menTnutricional us recomanem que abans d’embrancar-vos en una dieta com aquesta consulteu a un professional que us faci un seguiment i us recomani la millor dieta en el vostre cas. I, recordar-vos que la millor opció per mantenir bones reserves de glucogen en el cos és menjar hidrats de carboni d’absorció lenta en tots els àpats: cereals integrals i els seus derivats (farina, pa, pasta, etc.) i llegums

PUBLICAT ORIGINALMENT A: MENTNUTRICIONAL

Origenal: Recàrrega de glucògen

L’ou: la millor relació qualitat/preu

Aquests dies es parla molt de la pujada del preus dels ous, però aquest titular no explica quin preu està pujant, el perquè, fins quan, etc. Intentarem breument explicar-ho.

A l’estiu va haver l’alerta per ous contaminats amb fipronil, un producte d’ús prohibit a les granges que fan productes per l’alimentació humana. Moltes granges de Països Baixos, Bèlgica, Alemanya, Itàlia, etc. l’havien fet servir per desinfectar-les i es van trobar residus als ous i als productes elaborats amb aquests ous. Espanya no havia utilitzat aquest producte i per tant els seus ous es poden seguir comercialitzant normalment. Però les granges afectades van haver de tancar mentre es descontaminaven i, al mateix temps, gran quantitat de productes intermitjos fets amb ous van haver de ser destruïts.

Ens trobem en una situació de gran desequilibri entre oferta i demanda. Hi ha la demanda habitual d’ous per consum en fresc, per la indústria i per l’exportació. A això cal afegir que mesos abans de Nadal les indústries requereixen més ous de cara a la producció dels dolços típics de cada país. I de la banda de l’oferta tenim que a la Unió Europea hi ha 10 milions de gallines menys i per tant un important descens de la producció. En un desequilibri d’aquesta mida, el mercat es tensiona i els preus pugen. A la pràctica els preus que estan pujant amb força són els dels ous destinats a la indústria i a l’exportació.

Els de consum en fresc pugen i pujaran, però no pas grans increments, perquè l’ou és un producte bàsic i ni les grans superfícies ni els petits minoristes volen aplicar pujades que suposin una pèrdua de clients o una disminució del consum.

De tota manera, cal ser conscients de tot el què l’ou és i que per molt que pugés el seu preu encara no estaria ajustat el seu gran valor nutritiu amb el que es paga quan el comprem.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: 100% SALUT POLLASTRE & GALLDINDI

Origen: L’ou: la millor relació qualitat/preu

Gall dindi: quan un article en fa bona propaganda

Gall dindi: quan un article en fa bona propaganda

Després d’un temps d’hivernació, el nostre blog torna a la vida aprofitant un article que el 4 de juny es va publicar al diari Ara.cat amb el títol: Menjar gall dindi pot ser divertit.

Hem volgut compartir-lo no només perquè valora com cal la carn de gall dindi, sinó perquè la tracta des de diferents punts de vista. Parteix del fet que aquest tipus de carn, com també passa amb la de pollastre o de guatlla, és molt poc calòrica i per tant, és apte per dietes hipocalòriques si es cuina, per exemple, a la planxa. També ens explica altres motius pels quals la carn de gall dindi té una alta qualitat nutritiva. Nosaltres volem destacar la seva alta digestibilitat.

Aposta l’article per macerar la carn de gall dindi abans de cuinar-la. Sempre a la nevera, la maceració pot ser amb multitud de líquids, amb condiments i herbes al gust de qui cuina i de qui la consumirà. Aquests líquids base de la maceració poden anar des del suc de llimona, fins barreges més atrevides com les que l’article proposa.

Acaba amb dues receptes fàcils i diferents.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: 100% SALUT POLLASTRE & GALLDINDI

Origen: Gall dindi: quan un article en fa bona propaganda