Temps: 4h (s’ha de posar en remull la nit anterior)
Ingredients: (Persones: 6)
400 gr de choclo blanco pisado o blat de moro blanc sec
200 gr de porotos manteca o mogentes seques
250 gr de falda o alguna carn de vaca que sigui dura
250 gr de pechito de cerdo o carn de porc
2 potes de porc
300 gr de cuero de cerdo, la pell del porc
1 chorizo o mitja llangonissa blanca
1 chorizo colorado o xoríç vermell de les llenties
200 gr de cansalada fumada
200 gr de cansalada salada
mitja col petita
un zapallo ancho o carabassa
2 batatas o moniatos
dues fulles de llorer i sal
Per la salsa:
250 gr de cebolla de verdeo
pimentón dulce o pebre vermell
ají molido
oli girasol
Accions:
Posar en remull la nit anterior el choclo i les mongetes seques.
Posar, a l’olla més gran, aigua amb sal i les fulles de llorer a bullir. Quan arranqui el bull afegir-li el choclo i les potes de porc tallades en 4 i salades. Deixar-ho 1 hora.
En una olla més petita posar a bullir el cuero, és a dir, la pell del porc. Anar-li canviant l’aigua fins a dues vegades per tal de treure’n la grassa. Mínim mitja hora.
Treure el cuero i tallar-lo. Afegir-li a l’olla gran la botifarra blanca, sencera. S’ha de vigilar que no es desfaci.
Quan hagi passat la primera hora, treure la botifarra blanca i deixar que es refredi. Afegir les mongetes seques hidratades, la carn de vaca i la de porc, que haurem tallat a talls grossers. Deixar 30 minuts a foc fluix.
Agregar-hi les cansalades i el xoríç vermell. Posar-hi també la col tallada a tires fines. La col ha de desaparèixer. Ho tapem.
Mentre, anirem preparant la salsa. Així que picarem ben petit els pebrots i les cebes i el verd de la ceba de verdeo.
Farem un sofregit la ceba de verdeo picada, ho condimentarem amb el pebre vermell i el ají molido i li posarem una mica del caldo del locro. Ha de quedar picantet.
Quan hagi passat una hora i mitja des de que hem posat la carn de vaca, li afegirem els moniatos tallats i la carabassa.
Ho deixarem bullir fins que les mongetes estiguin toves i la carabassa i els moniatos hagin pràcticament desaparegut.
El Locro és un dels plats més característics d’Argentina. Es menja, sobretot, els dies “patrios” és a dir el que seria per nosaltres el dia de festa major o el 11 de setembre. En el cas argentí són el «25 de mayo», que es celebra la Revolución i el «9 de julio» on es conmemora el dia de la Independencia. S’acostuma a fer d’entrada empanades de carn i si són salteñas i fregides molt millor. El dia es remata berenant mate amb tortas fritas. Si esteu per Buenos Aires i no és un dia tradicional, podeu anar a la Feria de Mataderos.
*edito per afegir que quan dic tassa vull dir els “mugs” d’esmorzar, que fan 240 o 250 ml, és a dir, la mesura “cup” anglesa (i visca la cuina per aproximació, afegeixo!)
Elaboració:
Barregem tots els ingredients en un bol amb les mans.
Fem boles petites, les aixafem una mica i les posem en una safata de forn coberta amb paper de plata o vegetal.
Escalfem el forn a 180 graus i quan està calent hi posem les galetes uns 25 minuts (fins que les veiem daurades).
No intenteu fer les galetes massa fines perquè es trencaran. Pel mig són més aviat gruixudes i queden cruixents per fora i toves per dins.
Us he posat la recepta tal i com l’he feta. Personalment penso que ha quedat una mica massa dolça (penseu que les pastanagues só dolces i les panses també) així que la propera vegada hi posaré menys sucre.
També s’hi pot posar menys oli, per exemple un quart de tassa, i afegir un quart d’aigua o algun liquat vegetal.
Si hi poseu oli d’oliva, les galetes tindran una mica de gust d’oli d’oliva, però a mi ja m’agrada 🙂
I per acabar… compreu cistelles ecológiques en alguna banda? de les que et porten a casa o pots recollir en un punt (ara no tenim temps de posar-nos en una cooperativa de consum).
Cal tenir present que quan parlem de cereals integrals parlem de moltes coses: d’arròs, de sègol, de blat, de civada, d’espelta… En forma de gra, en forma de flocs, en forma de farina, de pa, etc.
Per què menjar cereals integrals, doncs?
A part de dir-vos que són una gran font d’hidrats de carboni complexes i fibra. els cereals integrals aporten també proteïnes i pocs greixos.
– Menjar cereals integrals ajuda a baixar el colesterol total, la LDL (Low Density Lipoprotein), els triglicèrids i els nivells d’insulina. I tot això fa que disminueixi de forma important el risc cardiovascular.
– El risc de desenvolupar diabetes de tipus 2 és més baix. Els cereals integrals s’absorveixen a l’intestí molt tmés lentament que els refinats i no provoquen les pujades sobtades d’insulina que altres productes rics en sucres més refinats generen.
– Ofereixen una protecciómoderada en el desenvolupament del càncer colo rectal a causa del seu efecte laxant que facilita l’expulsió de metabòlits tòxics al colon.
– La fibra que contenen aquest tipus de cereals ajuda a prevenir el restrenyiment i per tant milloren la salut digestiva. I així mateix ajuden a prevenir la diverticulitis.
– Els seu efecte saciantens permet passar més hores sense menjar i això té un efecte positiu per a les persones que volen disminuir la ingesta calòrica i controlar el seu pes.
– A nivell nutricional aporten molts més minerals, proteïnes i vitamines (especialment del grup B) que els cereals refinats. Nutricionalment són molt més complets.
PUBLICAT ORIGINALMENT A: EL PLAER DE MENJAR BÉ I SA
Saltegem els porros nets i tallats, amb una mica d’oli d’oliva i sal.
Afegim un pessic de curri, i ho deixem reposar una bona estona. El curri és un potenciador del gust del porro, si a més a més ho deixem reposar unes hores, la crema quedarà molt més gustosa.
Afegim el mill, rentat prèviament i aigua, i ho deixem coure entre una hora i una hora i mitja. Diluïm el shiro miso en un bol d’aigua i l’afegim a la sopa. Apaguem el foc
Afegim una cullerada de crema d’ametlla i rectifiquem de sal i pebre.
Una tassa de bulgur bullit (o qualsevol altre cereal)
Un grapat d’espinacs crus
Mig alvocat
Mitja ceba tendra
Maduixes o qualsevol fruita de temporada
Nous crues
Gelatina de fruita (opcional)
Per la vinagreta:
El suc de mitja taronja
El suc de mitja llimona
Una cullerada de menta fresca
Una cullerada de coriandre fresc
Una cullerada de julivert fresc
Una cullerada d’oli d’oliva
Un polsim de sal o tamari
Flors de sàlvia
Preparació:
En un bol hi posarem, en primer lloc, el bulgur bullit.
A continuació hi anirem afegint, per aquest ordre, la ceba tallada ben petita, els espinacs tallats a tires ben fines, l’alvocat tallat a daus petits, la fruita que tinguem a mà, tallada be n petita i, si en tenim, tallets petits de gelatina de fruita feta amb agar agar (veieu receptes en aquest mateix bloc),per acabar les nous crues (o fruit sec que tinguem)
Per fer la vinagreta, tallarem les herbes petites (tret de les flors de sàlvia) però sense que arribin a posar-se negres, llavors les barrejarem amb la resta d’ingredients.
Tirarem la vinagreta per sobre i decorarem amb les flors de sàlvia.
Posem la xocolata trossejada en un recipient al microones i l’escalfem a temperatura mínima durant un parell o 3 de minuts.
Mentrestant ratllem la pell de la taronja.
Afegim la ratlladura a la xocolata fosa i barregem bé, i ho tornem a ficar al microones un parell o 3 de minuts més, fins que la barreja s’hagi acabat de desfer.
Ho tornem a mesclar i hi afegim els cereals a sac; no sé dir-vos una quantitat, a ull, la cosa és que quedin ben marronets de xocolata.
I remenem perquè s’empapin bé, amunt i avall, amb compte de no trencar-los.
A continuació, amb l’ajuda d’una cullera fem pilonets de cereals xocolàctics i els anem col·locant en una superfície plana, folrada amb paper de plata perquè no s’hi enganxin.
Els fiquem a la nevera una horeta i a punt per menjar!
També es poden fer amb xocolata blanca (sense taronja).
En primer lloc bullirem el mill (vegeu recepta de la quinoa) i el reservarem.
Tallem les verdures més aviat petites i en una cassola de ferro (la més recomanable) hi posem un rajolí d’oli i deixem que es cogui la ceba amb la cassola tapada, quan ja estigui ben tova hi afegim el porro i la resta de verdures (al gust, però sobretot que siguin de temporada).
Ho salpebrem i ho deixarem coure sense destapar durant uns 10 min. O fins que les verdures agafin la consistència que ens agradi.
Si utilitzem una cassola amb tapa pesant, no caldrà que hi afegim aigua, simplement les verdures es couran amb el seu propi suc i això permetrà la conservació de totes les vitamines i minerals.
Quan ja estiguin cuites, hi barrejarem el mill, i amb l’ajuda d’algun motlle (o amb les mans) muntem el flam.
Ho podem acompanyar amb una amanida “al gust”
Els que seguiu els meus cursos ja sabeu que sempre acabo posant alguna que altra espècie a les verdures. Això fa que un mateix plat variï substancialment. Anirem veient diferents alternatives.
Desfem la xocolata al microones, controlant que no es cremi. Trossegem les nous i les avellanes i les afegim a la xocolata.
També hi afegim un grapat de cereals, tot aixafant-los amb la mà. Si poden anar afegint cereals o nous i avellanes fins que quedi una massa compacte.
Preparem un plat amb paper d’alumini i hi untem mantega perquè no se’ns enganxin les roques de xocolata. Les anem col·locant amb un cullera de postres. Un cop tenim el plat ple de roques ho posem al congelador.
Les deixo reposar una nit i l’endemà ja estaran a punt per servir. Aquí teniu el resultat. Com veieu també n’he fet de xocolata blanca. Queden també molt bones. Fàcil i ràpid de fer! Bon profit!
