Arxiu d'etiquetes: FRUITS DE LA TERRA

DO Cava – fruits de la terra

Deixa un comentari

Macabeu, xarel·lo i parellada

El 99% de la producció de cava es concentra a Catalunya, i el 95%, al Penedès. Tanmateix, el “Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentacion” va forçar el 1991 una denominació d’origen estatal que abasta 159 municipis de vuit comunitats autònomes

11/08/09 02:00 – Salvador Garcia-Arbós

El paisatge del cava és el del Penedès: vinyes arrenglerades i polides, que la Mare de Déu de Montserrat arrecera del fred directe. Malgrat això, també poden etiquetar cava en municipis de Navarra i Euskadi, de la Rioja, del País Valencià, d’Aragó, de Castellà i Lleó i d’Extremadura. A banda de l’Alt i el Baix Penedès, en deu comarques més del país es produeix cava. Precisament, a Blanes, municipi veí de la zona vitivinícola del Maresme (Alella), s’hi va elaborar el primer vi escumós d’acord amb el mètode tradicional de la Xampanya, el 1848, un quart de segle abans que el senyor Raventós, de can Codorniu, al Penedès, que presumeix d’haver elaborat l’anomenat primer cava el 1872. Avui a Blanes hi ha encara la cava on fa més anys que es crien i es remenen ampolles de cava. Però a Blanes, des de finals dels anys vuitanta del segle XX, no hi ha espai per a la vinya.

Sense cap dubte, avui la capital del cava és Sant Sadurní d’Anoia: s’hi elabora el 75 per cent de la producció emparada pel consell regulador. El cava és el segon vi escumós de qualitat consumit i produït al món, després dels 300 milions d’ampolles de xampany; el tercer és a anys llum: un dos per cent dels dos gegants.

LLEGIR MÉS A:  http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/67563-macabeu-xarelmlo-i-parellada.html

(DOP) Oli de l’Empordà – fruits de la terra

1 Resposta

El primer oli del país

Reconeguda des del mes de maig del 2008, la denominació d’origen protegida, DOP, Oli de l’Empordà és la més recent de les cinc que hi ha a Catalunya.

20/08/09 02:00 – Salvador Garcia-Arbós

Els olivets de la carretera de l’Escala tenen una retirada amb els camps d’oliveres als peus del mont Parnàs. Si no us agrada l’Escala, poseu-hi Empúries, on mig mil·lenni abans de Crist hi van desembarcar el primer oli i els primers planters d’olivera. I aleshores els avantpassats indigetes van convertir-se en proveïdors d’oli d’Atenes.

Els antics pagesos de l’Empordà havien decidit posar oliveres a la plana i construir feixes de paret seca enfilades per a la vinya. I va ser així per mil anys i per a mil més, encara que glacés, que les llevantades fossin torrencials o que la tramuntana espolsés el blat madur.

Un dia del 1956 va glaçar i diuen que va matar les oliveres. Els pagesos que ja havien dit prou perquè el conreu era poc rendible van arrencar les oliveres. De fet, força agricultors van substituir l’olivera per cereals, blats i ordis a l’hivern, i blat de moro a l’estiu. La societat feia un gran canvi estructural, de mentalitat: una societat rural i pagesa tombaria cap a una societat de mentalitat urbana, pressionada pel turisme creixent, per la consegüent pressió urbanística i per la indústria. Imagineu-vos a la Costa Brava els anys previs al 600 podent fer duros a quatre pessetes!

El conreu es va ensorrar de mica en mica fins a començament de la dècada dels vuitanta, en què comença la recuperació. Tanmateix es difícil que l’oli empordanès assoleixi la superfície, l’anomenada i la demanda colossal de què va gaudir entre els segles XVIII i XIX.

El 2008 va néixer la Denominació d’Origen Protegida Oli de l’Empordà, caracteritzada per tres varietats d’olivera autòctona: argudell, corivell i verdal (llei de Cadaqués). A més, cal afegir-hi la reputada arbequina.

LLEGIR MÉS A:    http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/4-economia/-/66716-el-primer-oli-del-pais.html

(IGP) Llonganissa de Vic – fruits de la terra

1 Resposta

La llonganissa de la Plana

La boira. És el primer que ve al cap quan es parla de la plana de Vic. A un català nascut fora d’Osona, és clar. Però aquesta boira és la causant, juntament amb els corrents d’aire fred que travessen la plana, d’una curació que converteix la llonganissa de Vic en un producte extraordinari.

02/09/09 02:00 – Joan Rueda

La plana de Vic és un canal de pas entre els Pirineus i la depressió litoral d’uns 600 quilòmetres quadrats i una altura d’uns 500 metres sobre el nivell del mar. El fet que estigui flanquejada pel Montseny i la serra de Collsuspina fa que sigui travessada per uns corrents suaus i constants d’aire fred que, amb contrast amb l’aire humit que arriba del Mediterrani i els nombrosos dies de boira, generen unes condicions climàtiques excepcionals que permeten que la llonganissa de Vic sigui un producte carni curat extraordinari. De fet, l’elaboració de la llonganissa va començar, òbviament, a les masies de la zona i la curació es feia obrint i tancant finestres buscant els corrents d’aire adequats.

Però l’excepcionalitat del producte no es deu només a la curació, tot i que aquesta li doni un tret diferencial respecte a les llonganisses d’altres territoris. La matèria prima és l’altre pilar d’un producte que des de l’any 2001 es comercialitza sota un segell de qualitat, la indicació geogràfica protegida, que atorga la Unió Europea: la llonganissa de Vic és un embotit elaborat amb carn de porc i cansalada que té com a únics condiments la sal i el pebre negre.

LLEGIR MÉS A:    http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/76557-la-llonganissa-de-la-plana.html

DO Terra Alta – fruits de la terra

1 Resposta

Paisatge i catedrals del vi

La DO Terra Alta ofereix uns vins blancs, rosats, negres i de licor que transmeten la naturalesa del terrer i del clima de la comarca, amb un caràcter mediterrani i de gran personalitat. Actualment comercialitzen uns vuit milions d’ampolles l’any, les quals s’exporten a més de 30 països.

10/08/09 02:00 – Gustau Moreno

El primer reconeixement de la Denominació d’Origen (DO) Terra Alta va ser el 1972, tot i que de manera oficial no va arribar fins al 1982. El nom de la Terra Alta s’associa a la producció vitivinícola: l’altitud mitjana de les vinyes oscil·la entre els 350 i els 500 metres. Però el topònim té més sentit si es mira l’altiplà de la comarca des del fons de la vall de l’Ebre. La vinya i el vi estan lligats a la història de la Terra Alta, i ja els Costums d’Orta (1296) van certificar que el seu mercat abastava el conjunt del que avui són les Terres de l’Ebre. Al segle XVII, les antigues vinyes de malvasia es van renovar amb unes de garnatxa blanca, amb motiu de la seua millor adaptació al sòl i al clima, i només un segle després les vinyes ja ocupaven bona part de la superfície agrícola. Amb l’entrada del segle XX, la superfície conreada ja superava les 5.000 hectàrees, però va caldre una reconversió amb empelts per vèncer la plaga de la fil·loxera. La recuperació de l’activitat vinícola va anar acompanyada de l’esperit cooperativista. El símbol més representatiu d’aquell moment bulliciós i emprenedor són les dues catedrals del vi que hi ha a la comarca: els cellers modernistes de Gandesa i del Pinell de Brai, dissenyats per Cèsar Martinell.

LLEGIR MÉS A:    http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/-/69014-paisatge-i-catedrals-del-vi.html

do_terra_alta_fruits_de_la_terra

Fesols de Santa Pau – fruits de la terra

3 Respostes

Fruit dels volcans

Els fesols són aptes per a les receptes més sofisticades, però a Santa Pau, on en planten des de fa segles i on hi ha qui en menja a diari, es decanten per les fórmules tradicionals: amb un senzill raig d’oli o acompanyats d’una botifarra o una bona rosta de cansalada virada.

23/08/09 02:00 – Tura Soler

El fesol s’ha convertit en el tresor agrícola i gastronòmic de Santa Pau gràcies a la terra volcànica d’aquest municipi garrotxí, idònia per al conreu. La terra gredosa i porosa, altrament dita terraprim, que fa que l’aigua de la pluja és filtri correctament, és la clau per aconseguir uns fesols fins de textura i melosos de gust, com no tindran mai els seus parents i competidors de Michigan, molt més barats perquè a l’altre costat de l’Atlàntic la producció és molt mecanitzada i els conreus, molt extensos. A Santa Pau, el procés del camp al sac i del sac a la taula és molt delicat, perquè la planta del fesol, amb un cicle vital força curt, unes dotze setmanes, necessita que el temps la mimi molt: pluja, però la justa, i evitar el vent, sobretot el ponent, que pot malmenar tota la collita si bufa en el moment de la floració. El fesol es pot començar a plantar el mes de maig, i es poden tastar fesols primerencs per la Mare de Déu d’Agost, però el més normal és plantar-los pels volts de Sant Joan i arrencar-los a partir de la segona setmana de setembre.

LLEGIR MÉS A:    http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/4-economia/-/73238-fruit-dels-volcans.html

fesols_de_santa_pau_fruits_de_la_terra

(DOP) Oli de les Garrigues – fruits de la terra

1 Resposta

L’oli més verd

Des dels antics molins ibers fins a la moderna maquinària de les cooperatives actuals, les Garrigues ha estat un territori d’oliveres. La introducció de l’oliva arbequina va assegurar produccions i qualitat i és la base de l’actual oli protegit DOP Oli de les Garrigues.

30/08/09 02:00 – David MaríN

Les Garrigues és terra d’olivers. S’estenen pels turons ondulats d’aquesta comarca seca i assolellada, sobre bancals separats per murs de pedra seca que serveixen per corregir els desnivells d’una terra irregular però que l’intens cultiu d’aquest vell producte mediterrani ha ajudat a domesticar. Durant l’any hi ha una transició silenciosa entre els ocres i els verds pàl·lids de l’hivern i la primavera cap als grocs vermellosos de l’estiu i la primera tardor. I, sempre, una constant en el paisatge: els vells olivers i les seves olives, de les quals fa segles que s’extreu un suc espès en molins cada cop més sofisticats però, a la pràctica, seguint el mateix patró que els dels primers ibers.

A les Garrigues van decidir protegir el seu millor oli, el verge d’oliva extra, amb una denominació d’origen protegida (DOP) que la Unió Europea va reconèixer oficialment l’any 1996. Per gaudir de l’etiqueta de la DOP, els productors garriguencs han de fer servir l’oliva de tipus arbequina (la majoritària en un 90%, tot i que també s’hi utilitza la verdiell), collida directament de l’arbre, i amb un grau d’acidesa inferior a 0,5 graus. Aquest límit oficial, però, el consell regulador el rebaixa encara més i no concedeix l’etiqueta als olis que estiguin per sobre dels 0,2 graus.

LLEGIR MÉS A:    http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/70404-loli-mes-verd.html

DO Tarragona – fruits de la terra

1 Resposta

Vins de comportament esplèndid

Els vins que s’elaboren a la DO Tarragona són joves, aromàtics, equilibrats i afruitats. La Guia Peñín, de referència a l’Estat, ha valorat aquestes característiques i en la darrera edició ha puntuat amb més de 90 punts set vins de la DO. Les expectatives, enguany, també són positives

04/08/09 02:00 – Imma Martínez

La DO Tarragona s’estén a tres comarques del Camp i una part de la Ribera d’Ebre. En conjunt, agrupa productors de 73 termes municipals amb diversitat orogràfica i de condicions meteorològiques, tot i que hi predomina el clima mediterrani. El conreu de la vinya en l’àrea d’influència de la DO té una llarga història que pren impuls amb la implantació de l’imperi romà, quan els vins de la Tarraconense es consideraven entre els més privilegiats de l’imperi. La història recent parteix del 1933, moment en què va ser reconeguda la denominació d’origen. El 1945 es va constituir el primer consell regulador i el 1947 es va aprovar el primer reglament, que ha estat objecte de modificacions arran de la incorporació de noves gammes de vins. En la denominació hi conviuen projectes joves i altres d’experiència centenària i és en el consell regulador en què s’acullen els cellers elaboradors, els cellers embotelladors, els viticultors particulars i els viticultors que pertanyen a cooperatives agrícoles de municipis amb llarga tradició vitivinícola. El 80% de la producció del vi es destina a vi base per a cava i, el 20% restant, a l’elaboració amb la DO Tarragona.

LLEGIR MÉS A:    http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/-/67953-vins-de-comportament-esplendid.html

(IGP) Torró d’Agramunt – fruits de la terra

1 Resposta

Els torrons més rodons

Entre els interminables camps de cereal de l’Urgell apareixen, en turons poc pràctics per al reg, ametllers i avellaners que abasteixen la producció torronaire d’Agramunt. Els torronaires d’avui vetllen per l’artesania sense menystenir un negoci que és d’abast europeu.

18/08/09 02:00 – David Marín

El torró d’Agramunt és una acurada barreja d’avellanes –o ametlles– amb mel i sucre. La massa es divideix en porcions rodones, es du a un punt de cocció determinat, s’hi afegeix clara d’ou, es deixa refredar i s’embolcalla entre dues fines capes de pa d’àngel. I llestos. Si ho hem fet bé, tindrem una massa d’un suau color crema, una massa que produeix una sensació cruixent i que no ens costarà gaire trencar si ens l’enduem a la boca.

Així fan el torró a Agramunt des de l’any 1741 -almenys-, en què apareix documentada per primera vegada la tradició torronaire d’aquesta ciutat de l’Urgell, quan un noble de la vila es va dedicar a enumerar els oficis dels seus convilatans. L’ofici de torronaire ja era llavors un dels de més prestigi a la població, tot i que els qui el practicaven havien de compaginar aquesta apreciada feina amb la de pagès o confiter. Moltes famílies, a més, tenien l’obrador a casa per fer una producció més aviat domèstica, mentre que els grans torronaires viatjaven per fires i mercats d’arreu del país i plantaven cara als altres grans mestres torronaires: els de Xixona.

Avui, sobreviuen quatre empreses productores de torró a Agramunt, agrupades dins la indicació geogràfica protegida (IGP) Torró d’Agramunt: Torrons Fèlix, Torrons Lluch, Torrons Roig i Torrons Vicens. Tots quatre productors combinen la producció del torró artesanal d’Agramunt –amb variants delicioses com ara la que el cobreix d’una espessa capa de xocolata–, amb les varietats de torrons més comercials: carquinyolis, massapans, de fruita seca i fins i tot alguns productes i especialitats d’innovació. Tots aquests artesans, a més, són consumats mestres xocolaters. Una quarta part de la producció és de torró tradicional protegit per la IGP, mentre que les altres especialitats els permeten fins i tot exportar uns 125.000 quilos de torrons cada any a la UE.

LLEGIR MÉS A:    http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/-/70285-els-torrons-mes-rodons.html

igp_torro_dagramunt_fruits_de_la_terra

(ETG) Neules – fruits de la terra

1 Resposta

Velles postres del Nadal

Les neules són, amb el permís dels torrons, unes de les postres típiques de Nadal, tot i que també s’han introduït per acompanyar altres plats com ara la crema catalana, els gelats i el flam. Això, a més de l’aparició de noves varietats, els ha permès aguantar bé el pas del temps.

29/08/09 02:00 – Teia bastons

Si Jaume I les tastés ara com va fer durant el dinar de Nadal de 1267 al qual va convidar més d’un centenar de persones, segur que no sabria que es tracta de neules, ja que en aquella època eren planes, i no cilíndriques com les d’ara. A més, potser tampoc no en reconeixeria el gust perquè la majoria de les que es consumeixen actualment –120 milions per Nadal a Catalunya– són industrials, ja que hi ha pocs pastissers que les facin artesanalment a mà. Una llàstima, ja que el gust no té res a veure, com podria comprovar Jaume I. Les neules són unes de les postres típiques del Nadal català, encara que tenen molts competidors, principalment el torró, però també el massapà i els polvorons. Per Nadal és habitual veure algú a taula mullant o intentant beure el cava mitjançant aquesta canya feta a base de farina, sucre, clara d’ou, ratlladura de llimona, essència de vainilla i mantega, i potser també rovell d’ou, aigua i oli. Però fora de Nadal també és habitual veure-les acompanyant gelats, crema catalana i flam.

LLEGIR MÉS A:    http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/-/75135-velles-postres-del-nadal.html

(IGP) Pollastre i Capó del Prat – fruits de la terra

9 Respostes

El caviar de l’aviram

Un producte per a paladars exquisits. El pollastre i el capó del Prat, coneguts com a pota blava, són els únics de l’Estat que han estat reconeguts en l’àmbit europeu per la seva qualitat amb la indicació geogràfica protegida. La seva carn melosa i tendra fa que siguin el caviar de l’aviram.

15/08/09 02:00 – Sandra Pérez

El Baix Llobregat amaga moltes sorpreses. La pagesia del delta ha sabut conservar el bo i millor de tot un seguit de productes reconeguts per la seva qualitat. El pollastre n’és un. El pota blava, com s’anomena popularment pel color blavós pissarra que tenen de manera singular les seves potes, es cria en explotacions situades al Prat de Llobregat, Castelldefels, Cornellà de Llobregat, Viladecans, Sant Boi de Llobregat, Gavà, Sant Climent de Llobregat i Santa Coloma de Cervelló. El Prat de Llobregat, però, ha estat el centre històric de producció de la raça Prat, que va assolir a finals dels anys 80 el reconeixement de la Unió Europea amb el segell d’indicació geogràfica protegida (IGP)

LLEGIR MÉS A:    http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/-/71404-el-caviar-de-laviram.html

igp_pollastre_i_capo_del_prat_fruits_de_la_terra