Arxiu d'etiquetes: PRODUCTES CATALANS

(DOP) Oli de la Terra Alta – fruits de la terra

Un oli més madur

El sorgiment fa 38 milions d’anys de les serres calcàries de Pàndols, Cavalls i els Ports van desencadenar tot un seguit de processos geològics que han originat uns sòls amb unes condicions òptimes per al conreu de l’olivera i del cep a la Terra Alta

13/08/09 02:00 – Lurdes Moreso

La competitivitat en el sector de l’oli d’oliva va conduir els productors de la Terra Alta a treballar conjuntament i l’any 2000 van fer els primers passos per protegir l’oli d’oliva verge extra, que va assolir el reconeixement de la Comissió Europea com a DOP el 2005. La producció d’olives a la Terra Alta és d’entre 3.500 i 5.000 tones, cosa que la converteix en una de les DO amb menor volum de producció del país (juntament amb la de l’Empordà). «En aquests moments tenir poca producció ens afavoreix, ja que la major part de l’oli es comercialitza directament a través de les cooperatives», explica el president de la DO de l’oli de la Terra Alta, Ramon Llop. Així, un 80% de l’oli d’oliva es ven a través de les cooperatives i empreses agràries inscrites en aquesta DO (que en són una quinzena), mentre que el 20% restant s’exporta, principalment a Itàlia.

LLEGIR MÉS A: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/-/69015-un-oli-mes-madur.html

dop_oli_de_la_terre_alta_fruits_de_la_terra

(IGP) Calçot de Valls – fruits de la terra

1 Resposta

La ceba dolça i festiva

Les cròniques relaten que el Xat de Benaiges, un pagès de Valls, va descobrir l’elaboració del calçot. Actualment és la base de la calçotada, un àpat que no s’entendria fora del marc de celebració col·lectiva. També s’ha convertit en una base econòmica de l’Alt Camp

06/09/09 02:00 – Imma Martínez

«Els calçots, el porro i els castells, tres coses nostres que sempre m’han fascinat. Neixen de la terra i em fan mirar el cel.» La definició és del director de cinema Bigas Luna, en el pròleg del llibre La cuina del calçot, de Joan Jofre i Agustí Garcia, editat per Cossetània Edicions. El calçot és la base de la festa gastronòmica de la calçotada i és difícil entendre l’àpat fora d’aquest marc de celebració col·lectiva, familiar i d’amistat.

Els calçots són cadascun dels brots de la ceba blanca replantada, que es calça amb terra a mesura que creix. La ceba és de la varietat blanca gran, que destaca per la dolçor. Amb tot, el que la converteix en única és la pràctica de cultiu, per la qual es desenvolupen els brots tendres, i la pràctica gastronòmica, amb la cuita dels calçots a la flama viva de redoltes. L’origen gastronòmic s’atribueix al Xat de Benaiges, un pagès de Valls, que de manera fortuïta va posar a coure uns brots de ceba a la flama. És el que es diu a les cròniques. La calçotada, actualment, s’ha convertit en una de les bases econòmiques de l’Alt Camp. Els restaurants de la comarca atreuen milers de visitants, anualment, amb l’únic objectiu de degustar una calçotada en el territori d’origen.

LLEGIR MÉS A: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/70012-la-ceba-dolca-i-festiva.html

Claçot de Valls la Ceba Dolça i Festiva

DO Conca de Barberà – fruits de la terra

1 Resposta

Maridatge de vi i patrimoni

La viticultura, a la Conca de Barberà, ha anat lligada a l’evolució històrica de la comarca, des de la implantació dels monjos de les ordes del Cister i del Temple. En el sector, la comarca ha estat pionera en l’elaboració sindicada de vi i en manté el patrimoni arquitectònic

16/08/09 02:00 – Imma Martínez

Els ensenyaments dels monjos de l’orde del Cister i dels de l’orde del Temple han passat de generació en generació, fins a l’actualitat. Els monjos van transmetre als pagesos els seus coneixements sobre la manera més profitosa de conrear la vinya. A la Conca de Barberà, la viticultura ha anat lligada a l’evolució històrica de la comarca, que, ja a finals del segle XVIII i al XIX, es va convertir en el conreu pràcticament exclusiu. La plaga de la fil·loxera va posar punt final a aquesta etapa d’esplendor. Els agricultors en van sortir reforçats per mitjà de l’agrupació en cooperatives, és a dir, en l’elaboració sindicada del vi de la qual la comarca va ser pionera a l’Estat. D’aquesta època la comarca n’ha llegat els edificis modernistes, projectats pels arquitectes Cèsar Martinell i Pere Domènech –construïts en les dues primeres dècades del segle XX–. Actualment constitueixen una part del patrimoni lligat a la viticultura.

L’aprovació de la DO Conca de Barberà, el 1985, va significar una injecció al sector, que ha continuat innovant i apostant per la millora de la qualitat.

LLEGIR MÉS A: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/-/69328-maridatge-de-vi-i-patrimoni.html

(ETG) Panellets – fruits de la terra

1 Resposta

Per Tots Sants, tot són panellets

El panellet és el producte gastronòmic català més típic de Tots Sants. L’estrella és el tradicional de pinyons, però aquest producte no ha pogut escapar-se de l’evolució que ha viscut la cuina catalana i ja hi ha pastissers que n’ofereixen més de trenta varietats

17/08/09 02:00 – Teia bastons

«Després d’un bon dinar de Tots Sants, el que vol la gent és fer unes bones postres i no menjar patata.» Així de clar i català es pronuncia el vicepresident de la Federació Catalana de Pastisseria, Josep Costa, sobre els panellets, la seva composició i la discussió sobre si poden portar o no fècula, bàsicament patata o moniato. El primer que es pot dir és que perquè el tradicional panellet català pugui lluir el certificat europeu d’especialitat tradicional garantida (ETG) només pot portar farina d’ametlla, sucre, ou i… res més: ni patata, ni moniato, ni conservants, ni colorants. Això sí, a aquesta massa de base s’hi pot afegir gairebé de tot: pinyons, coco, xocolata, cafè, llimona, taronja, fruita confitada, kiwi, pinya, pistatxo… fins a una trentena de varietats diferents, com ja fa algun pastisser. El resultat és un dolç típic de Tots Sants que la majoria d’hipòtesis vinculen a tradicions funeràries. Uns diuen que els panellets són resultat d’antics àpats funeraris, ja que en algunes poblacions la gent els portava a l’església i se’ls menjava dins el temple. D’altres atribueixen l’origen als àrabs i a la seva introducció d’ametlles a les postres. Però en el que no hi ha cap mena de dubte és que es tracta d’uns pastissets vinculats estretament a la festa de Tots Sants. Sembla que entre aquest dia i l’endemà, dia dels difunts, perquè ningú no s’oblidés dels morts els campaners tocaven les campanes sense parar i a mitjanit els feligresos anaven a l’església a compartir amb ells fruita seca i dolços. D’aquí hauria sortit la festa de la castanyada i el consum de panellets.

LLEGIR MÉS A: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/-/71223-per-tots-sants-tot-son-panellets.html

etg_panellets_fruits_de_la_terra

DO Costers del Segre – fruits de la terra

1 Resposta

Els vins de ponent

Les terres de Lleida eren terres de vinya fins a la fil·loxera. Des de llavors, la fruita i el cereal han desplaçat la producció vitícola, fins a una lenta però segura recuperació iniciada fa dues dècades. La DO Costers del Segre, àmplia i diversa, agrupa vins d’una gran varietat.

27/08/09 02:00 – DAVID MARIN

La varietat de paisatges i sabors és la característica més notable del vi de la DO Costers del Segre. Les set subzones que conformen el territori d’aquesta àrea vinícola ocupen comarques tan diferents com ara l’agrest i elevat Pallars Jussà, el pla irrigat del Segrià i l’Urgell, o els ondulats turons de secà de les Garrigues. Hiverns freds, estius calorosos i una escassa pluviositat són els elements comuns. Però a partir d’aquí Ponent és un puzle inabastable de petits microclimes, turons secs, fondalades humides, corredors de marinada i dureses continentals. La DO Costers del Segre agrupa tots els vins produïts en tan variades circumstàncies als cellers de les terres de Ponent.

LLEGIR MÉS A: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/70138-els-vins-de-ponent.html

do_costers_del_segre_fruits_de_la_terra

DO Pla del Bages – fruits de la terra

1 Resposta

Petits i experimentals

El Pla del Bages és una de les denominacions vitivinícoles més recents. Són pocs cellers, però tenen ganes d’experimentar i recuperar varietats de raïms

12/08/09 02:00 – Rosa maria bravo

N’hi va haver, de vinyes; després fàbriques, i ara, un altre cop vinyes. El pla del Bages era una de les zones vitivinícoles més importants de Catalunya, amb 27.000 hectàrees. Això va ser abans de la fil·loxera, el 1880. Després de la plaga es van substituir les vinyes per fàbriques tèxtils a les conques del Cardener i el Llobregat i, a partir del 1985, una sèrie d’emprenedors van pensar que podrien implantar la vinya amb altres varietats diferents de les que hi havia en l’origen, fins que el 1991 van aconseguir elaborar vins amb el segell de vi de la terra –garanteix l’origen i unes qualitats mínimes– i des del 1995 la producció es regula amb la denominació d’origen Pla del Bages, una de les més recents de Catalunya amb la DO Montsant. El secretari del consell regulador, Joan Francesc Valquierre, assenyala que des del 1995 fins a l’actualitat «hi ha hagut una progressió constant cap a la qualitat i una aposta per les varietats», cosa que es manifesta en la recuperació de la varietat autòctona picapoll. Segons explica Valquierre, en el procés de recuperació es va plantar la mateixa varietat en finques diferents, amb varietat de climes, i es va fer un estudi amb els ceps de totes les plantacions. Es van concentrar en una parcel·la i es va seleccionar el cep que té menys malalties i més tipicitat, i el resultat va ser el picapoll blanc, que treballen ara molts dels cellers. Hi ha dos productors que estan experimentant ara amb el picapoll negre, i també amb la mandó, una varietat que gairebé s’havia perdut i que ara s’està cultivant en una hectàrea de terreny. La previsió és vinificar l’any vinent amb aquest raïm, que aporta un color intens.

LLEGIR MÉS A: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/-/68897-petits-i-experimentals.html

do_pla_del_bages_fruits_de_la_terra