Arxiu d'etiquetes: PRODUCTES CATALANS

DOQ Priorat – fruits de la terra

1 Resposta

Vins amb fidelitat al terrer

La DOQ Priorat repeteix cada 22 d’abril des de fa deu anys, el tradicional Tast de Finques i Pobles, que aplega una quarantena de cellers a Escaladei. Els resultats del Tast 2008 van confirmar la fidelitat dels vins del Priorat al «terroir», com a originaris i fidels a un territori

22/08/09 02:00 – Carme Gutiérrez

Els vins de la DOQ Priorat mantenen com un dels punts més forts de reconeixement internacional la fidelitat al territori, al terrer. La pissarra, la llicorella i la geografia accidentada del Priorat aporten als seus vins unes condicions de duresa úniques per al procés de cultiu i creixement de les vinyes de bona part de les viles de l’antic priorat de Scala Dei.

Des de l’anyada del 1999 s’organitza en aquesta vila prioratina, Escaladei, el Tast de Finques i Pobles, pioner en el món vitivinícola. Aquest tast representa una important prova de foc per als cellers que s’hi presenten. Es tracta d’un tast en què no es coneix el celler ni la marca d’on prové el vi. A més dels enòlegs que participen en el tast, hi ha professors de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i experts de l’Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi) que avaluen la quantitat i qualitat del vi i les característiques visuals, olfactives i gustatives. Una informació que, més enllà de puntuar o qualificar el vi, s’utilitza amb l’objectiu d’identificar la singularitat dels vins elaborats a la DOQ Priorat com a originaris i fidels a un territori, i per comprovar que mantenen uns paràmetres de tipicitat i identifiquen els vins com a propis d’una terra i d’unes varietats determinades.

LLEGIR MÉS A:    http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/-/73154-vins-amb-fidelitat-al-terrer.html

doq_priorat_fruits_de_la_terra

DO Montsant – fruits de la terra

1 Resposta

Rengleres de ceps generosos

La DO vinícola més jove de Catalunya va néixer ben situada al mercat. Es va considerar un valor emergent, que ha donat resposta a les expectatives amb vins de qualitat. El nombre de cellers s’ha duplicat des que van obtenir la denominació d’origen

07/08/09 02:00 – Imma Martínez

El 2001 es va materialitzar l’aspiració dels cellers de la subzona Falset, inclosos en la DO Tarragona, d’obtenir una denominació d’origen pròpia. Els permetia potenciar les característiques dels vins que s’elaboren a la zona i que han sobresortit entre els més prestigiosos, sovint per la relació entre la qualitat i el preu, i avalats per la crítica internacional. La DO neix en una comunitat eminentment agrícola, en un paisatge que es conserva com una riquesa patrimonial afegida. La marca Montsant potencia, a la vegada, trets de joventut i dinamisme: ha estrenat web i bloc, és present a les xarxes socials d’internet, disposa d’una botiga virtual i s’ha obert mercat a la Xina, una vegada consolidades les exportacions a França, Alemanya, la Gran Bretanya, els Estats Units i la resta de l’Estat. La DO serà pionera en l’aplicació del codi QR, que imprimirà a les etiquetes de totes les ampolles elaborades en el marc de la denominació. El client, sigui on sigui, rebrà tota la informació del vi i del seu origen al telèfon mòbil, per mitjà d’una fotografia al codi.

LLEGIR MÉS A:    http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/-/68946-rengleres-de-ceps-generosos.html

Maduixes del Maresme – fruits de la terra

Deixa un comentari

Dolça carnositat

Diuen que no hi ha, a la naturalesa, un roig tan intens com el de la maduixa del Maresme. Un color que es fa acompanyar d’una dolçor digna dels àngels, si és que es deixen seduir pel paladar. Tot i això, el conreu d’aquesta fruita passa moments molt crítics

03/08/09 02:00 – teresa márquez

Un dels paisatges del Maresme més allunyats de les platges que arrebossen els turistes de sorra el componen els conreus de maduixa i maduixot. Llargs cucs de plàstic blanc arrapats a les carenes de les muntanyes a l’interior del qual creix un dels fruits que ha donat més renom a la comarca. Les especials condicions meteorològiques de la Vallalta, on es concentra la producció, han donat a la maduixa del Maresme unes qualitats difícils de repetir i, malauradament, encara més difícils de mantenir. La peculiar orografia dels camps obliga a fer un conreu artesanal i, per tant, que els pagesos hagin d’apujar el preu del producte si volen que els surti a compte. A més, la competència constant de la maduixa que arriba de Huelva, de consum majoritari, obliga a fer un sobreesforç que en els darrers vint anys ha fet reduir de manera dràstica la producció.

LLEGIR MÉS A:    http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/-/67761-dolca-carnositat.html

maduixes_del_maresme_fruits_de_la_terra

Espàrrec de Gavà – fruits de la terra

Deixa un comentari

Brots nets del Baix Llobregat

És un dels orgulls de Gavà, un element d’identitat indiscutible. Però, tot i això, sobreviu gràcies a la voluntat dels quinze pagesos que mantenen la tradició de comprar els matolls a Holanda i cultivar-los durant 15 mesos. Reivindiquen ser l’única plaça catalana d’espàrrecs blancs.

21/08/09 02:00 – JORDI BORDES

Els espàrrecs blancs agraeixen la terra particular de Gavà. Com les síndries. Diu el president de la Cooperativa Agropecuària de Gavà, Salvador Bernadó, que els espàrrecs blancs no creixerien a la veïna Viladecans, per exemple. Però aquest emblema del Baix Llobregat només l’aguanten una quinzena de pagesos. El 1960 hi havia 300 famílies que vivien exclusivament de l’agricultura i treballaven en unes 2.000 hectàrees. Ara, els tractors es mouen en unes 600 hectàrees. I l’espàrrec, tot i que preuat, és una hortalissa més del camp. Bernadó diu les coses clares i concises. La veritat s’enlaira com un espàrrec. Per això, argumenta que fa un parell d’anys es va demanar la qualitat de denominació d’origen però que s’ha paralitzat estratègicament. Perquè la producció de l’espàrrec no és suficient per formar part d’aquest grup de privilegiats. Tot i això, Bernadó es desfà a cantar les excel·lències d’un vegetal del qual darrerament s’ha aconseguit retallar el temps de plantació i augmentar la qualitat. El plantó es compra ara a Holanda. La família de pagesos que va portar un plantó de França havia d’esperar tres anys per collir-los. Ara les esparregueres creixen en 15 mesos. Brots nets i bons del Baix Llobregat.

LLEGIR MÉS A:    http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/-/73112-brots-nets-del-baix-llobregat.html

esparreg_de_gava_fruits_de_la_terra

(IGP) Vedella dels Pirineus Catalans – fruits de la terra

1 Resposta

Carn sense fronteres

La carn dels fills de vaques de la raça bruna del Pirineu nascuts i criats al Principat pot ser comercialitzada sota la indicació geogràfica protegida (IGP) Vedella dels Pirineus Catalans. A més, ja es tramita que la IGP reunifiqui els ramaders de banda i banda del Pirineu de Catalunya

30/07/09 02:00 – Salvador Garcia-Arbós

Les vaques del Pirineu català són d’un color clar, grisós i terrer. Les veig quan pujo la collada i n’hi ha que, tipes, jauen amb una indolència escandalosa. Els diferents tons del bru de les vaques contrasta amb el verd dels prats que les alimenta. Són de la raça bruna dels Pirineus i campen soles enfilades rosts amunt vigilant de prop el xurmer.

La IGP Vedella dels Pirineus Catalans va ser reconeguda el 2001. Va començar forta, ja que es veia com un bon instrument per competir amb l’entrada de carns de vacum d’altres regions ramaderes d’Europa i d’Amèrica. Però la iniciativa va quedar frenada per recels: ni ramaders, ni intermediaris, ni comercials no es posen d’acord. Tothom voldria el control i tothom voldria escorxadors homologats; la IGP el té a la Seu d’Urgell. Del Ripollès s’ha d’anar a sacrificar a la Seu? I ara l’Associació de Ramaders del Ripollès, amb una filosofia molt pirinenca i defensora de la bruna, va pel seu compte. Hi ha una raó afegida: produeixen la vedella blanca de muntanya, vedella rosada, carn rosada d’animals que només han mamat llet de la mare i han pasturat herba fresca, i que són sacrificats entre 6 i 8 mesos.

LLEGIR MÉS A:    http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/-/66523-carn-sense-fronteres.html

igp_vedella_dels_pirineus_catalans_fruits_de_la_terra

Carxofa del Prat – fruits de la terra

Deixa un comentari

La verda flor

La carxofa del Prat, coneguda com a carxofa blanca, és un dels productes més representatius del Parc Agrari del Baix Llobregat, on anualment es produeixen 7.800 tones d’aquest fruit, cosa que converteix la comarca en la principal productora de carxofes de Catalunya.

05/09/09 02:00 – Paula Mercadé

El secret del bon gust de la carxofa del Prat, anomenada també carxofa blanca, rau en la terra del Parc Agrari del Baix Llobregat, on es cultiva. Com totes les terres dels deltes és molt fèrtil, rica en minerals. Però té una altra peculiaritat: el clima. Les muntanyes de Collserola, Montbaix-Montpedrós i el Garraf; en combinació amb l’acció marina fan que el conreu no pateixi canvis bruscos de temperatura i que les terres mai estiguin per sota els 4° C negatius, cosa que impossibilita el cultiu d’aquest card.

El parc agrari dedica una quarta part de les seves 2.700 hectàrees al conreu de la carxofa blanca, i produeix anualment unes 7.800 tones d’aquest fruit. El Baix Llobregat és, doncs, la principal comarca productora de carxofa, seguida pel Montsià –amb una producció de més de 4.000 tones– i el Baix Ebre –amb unes 3.000 tones–.

LLEGIR MÉS A:  http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/-/5-societat/77860-la-verda-flor.html

Carxofa del Prat la Verda Flor

DO Cava – fruits de la terra

Deixa un comentari

Macabeu, xarel·lo i parellada

El 99% de la producció de cava es concentra a Catalunya, i el 95%, al Penedès. Tanmateix, el “Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentacion” va forçar el 1991 una denominació d’origen estatal que abasta 159 municipis de vuit comunitats autònomes

11/08/09 02:00 – Salvador Garcia-Arbós

El paisatge del cava és el del Penedès: vinyes arrenglerades i polides, que la Mare de Déu de Montserrat arrecera del fred directe. Malgrat això, també poden etiquetar cava en municipis de Navarra i Euskadi, de la Rioja, del País Valencià, d’Aragó, de Castellà i Lleó i d’Extremadura. A banda de l’Alt i el Baix Penedès, en deu comarques més del país es produeix cava. Precisament, a Blanes, municipi veí de la zona vitivinícola del Maresme (Alella), s’hi va elaborar el primer vi escumós d’acord amb el mètode tradicional de la Xampanya, el 1848, un quart de segle abans que el senyor Raventós, de can Codorniu, al Penedès, que presumeix d’haver elaborat l’anomenat primer cava el 1872. Avui a Blanes hi ha encara la cava on fa més anys que es crien i es remenen ampolles de cava. Però a Blanes, des de finals dels anys vuitanta del segle XX, no hi ha espai per a la vinya.

Sense cap dubte, avui la capital del cava és Sant Sadurní d’Anoia: s’hi elabora el 75 per cent de la producció emparada pel consell regulador. El cava és el segon vi escumós de qualitat consumit i produït al món, després dels 300 milions d’ampolles de xampany; el tercer és a anys llum: un dos per cent dels dos gegants.

LLEGIR MÉS A:  http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/67563-macabeu-xarelmlo-i-parellada.html

(DOP) Oli de l’Empordà – fruits de la terra

1 Resposta

El primer oli del país

Reconeguda des del mes de maig del 2008, la denominació d’origen protegida, DOP, Oli de l’Empordà és la més recent de les cinc que hi ha a Catalunya.

20/08/09 02:00 – Salvador Garcia-Arbós

Els olivets de la carretera de l’Escala tenen una retirada amb els camps d’oliveres als peus del mont Parnàs. Si no us agrada l’Escala, poseu-hi Empúries, on mig mil·lenni abans de Crist hi van desembarcar el primer oli i els primers planters d’olivera. I aleshores els avantpassats indigetes van convertir-se en proveïdors d’oli d’Atenes.

Els antics pagesos de l’Empordà havien decidit posar oliveres a la plana i construir feixes de paret seca enfilades per a la vinya. I va ser així per mil anys i per a mil més, encara que glacés, que les llevantades fossin torrencials o que la tramuntana espolsés el blat madur.

Un dia del 1956 va glaçar i diuen que va matar les oliveres. Els pagesos que ja havien dit prou perquè el conreu era poc rendible van arrencar les oliveres. De fet, força agricultors van substituir l’olivera per cereals, blats i ordis a l’hivern, i blat de moro a l’estiu. La societat feia un gran canvi estructural, de mentalitat: una societat rural i pagesa tombaria cap a una societat de mentalitat urbana, pressionada pel turisme creixent, per la consegüent pressió urbanística i per la indústria. Imagineu-vos a la Costa Brava els anys previs al 600 podent fer duros a quatre pessetes!

El conreu es va ensorrar de mica en mica fins a començament de la dècada dels vuitanta, en què comença la recuperació. Tanmateix es difícil que l’oli empordanès assoleixi la superfície, l’anomenada i la demanda colossal de què va gaudir entre els segles XVIII i XIX.

El 2008 va néixer la Denominació d’Origen Protegida Oli de l’Empordà, caracteritzada per tres varietats d’olivera autòctona: argudell, corivell i verdal (llei de Cadaqués). A més, cal afegir-hi la reputada arbequina.

LLEGIR MÉS A:    http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/4-economia/-/66716-el-primer-oli-del-pais.html

(IGP) Llonganissa de Vic – fruits de la terra

1 Resposta

La llonganissa de la Plana

La boira. És el primer que ve al cap quan es parla de la plana de Vic. A un català nascut fora d’Osona, és clar. Però aquesta boira és la causant, juntament amb els corrents d’aire fred que travessen la plana, d’una curació que converteix la llonganissa de Vic en un producte extraordinari.

02/09/09 02:00 – Joan Rueda

La plana de Vic és un canal de pas entre els Pirineus i la depressió litoral d’uns 600 quilòmetres quadrats i una altura d’uns 500 metres sobre el nivell del mar. El fet que estigui flanquejada pel Montseny i la serra de Collsuspina fa que sigui travessada per uns corrents suaus i constants d’aire fred que, amb contrast amb l’aire humit que arriba del Mediterrani i els nombrosos dies de boira, generen unes condicions climàtiques excepcionals que permeten que la llonganissa de Vic sigui un producte carni curat extraordinari. De fet, l’elaboració de la llonganissa va començar, òbviament, a les masies de la zona i la curació es feia obrint i tancant finestres buscant els corrents d’aire adequats.

Però l’excepcionalitat del producte no es deu només a la curació, tot i que aquesta li doni un tret diferencial respecte a les llonganisses d’altres territoris. La matèria prima és l’altre pilar d’un producte que des de l’any 2001 es comercialitza sota un segell de qualitat, la indicació geogràfica protegida, que atorga la Unió Europea: la llonganissa de Vic és un embotit elaborat amb carn de porc i cansalada que té com a únics condiments la sal i el pebre negre.

LLEGIR MÉS A:    http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/76557-la-llonganissa-de-la-plana.html

DO Terra Alta – fruits de la terra

1 Resposta

Paisatge i catedrals del vi

La DO Terra Alta ofereix uns vins blancs, rosats, negres i de licor que transmeten la naturalesa del terrer i del clima de la comarca, amb un caràcter mediterrani i de gran personalitat. Actualment comercialitzen uns vuit milions d’ampolles l’any, les quals s’exporten a més de 30 països.

10/08/09 02:00 – Gustau Moreno

El primer reconeixement de la Denominació d’Origen (DO) Terra Alta va ser el 1972, tot i que de manera oficial no va arribar fins al 1982. El nom de la Terra Alta s’associa a la producció vitivinícola: l’altitud mitjana de les vinyes oscil·la entre els 350 i els 500 metres. Però el topònim té més sentit si es mira l’altiplà de la comarca des del fons de la vall de l’Ebre. La vinya i el vi estan lligats a la història de la Terra Alta, i ja els Costums d’Orta (1296) van certificar que el seu mercat abastava el conjunt del que avui són les Terres de l’Ebre. Al segle XVII, les antigues vinyes de malvasia es van renovar amb unes de garnatxa blanca, amb motiu de la seua millor adaptació al sòl i al clima, i només un segle després les vinyes ja ocupaven bona part de la superfície agrícola. Amb l’entrada del segle XX, la superfície conreada ja superava les 5.000 hectàrees, però va caldre una reconversió amb empelts per vèncer la plaga de la fil·loxera. La recuperació de l’activitat vinícola va anar acompanyada de l’esperit cooperativista. El símbol més representatiu d’aquell moment bulliciós i emprenedor són les dues catedrals del vi que hi ha a la comarca: els cellers modernistes de Gandesa i del Pinell de Brai, dissenyats per Cèsar Martinell.

LLEGIR MÉS A:    http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/-/69014-paisatge-i-catedrals-del-vi.html

do_terra_alta_fruits_de_la_terra