Arxiu d'etiquetes: PRODUCTES CATALANS

Fesols de Santa Pau – fruits de la terra

3 Respostes

Fruit dels volcans

Els fesols són aptes per a les receptes més sofisticades, però a Santa Pau, on en planten des de fa segles i on hi ha qui en menja a diari, es decanten per les fórmules tradicionals: amb un senzill raig d’oli o acompanyats d’una botifarra o una bona rosta de cansalada virada.

23/08/09 02:00 – Tura Soler

El fesol s’ha convertit en el tresor agrícola i gastronòmic de Santa Pau gràcies a la terra volcànica d’aquest municipi garrotxí, idònia per al conreu. La terra gredosa i porosa, altrament dita terraprim, que fa que l’aigua de la pluja és filtri correctament, és la clau per aconseguir uns fesols fins de textura i melosos de gust, com no tindran mai els seus parents i competidors de Michigan, molt més barats perquè a l’altre costat de l’Atlàntic la producció és molt mecanitzada i els conreus, molt extensos. A Santa Pau, el procés del camp al sac i del sac a la taula és molt delicat, perquè la planta del fesol, amb un cicle vital força curt, unes dotze setmanes, necessita que el temps la mimi molt: pluja, però la justa, i evitar el vent, sobretot el ponent, que pot malmenar tota la collita si bufa en el moment de la floració. El fesol es pot començar a plantar el mes de maig, i es poden tastar fesols primerencs per la Mare de Déu d’Agost, però el més normal és plantar-los pels volts de Sant Joan i arrencar-los a partir de la segona setmana de setembre.

LLEGIR MÉS A:    http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/4-economia/-/73238-fruit-dels-volcans.html

fesols_de_santa_pau_fruits_de_la_terra

(DOP) Oli de les Garrigues – fruits de la terra

1 Resposta

L’oli més verd

Des dels antics molins ibers fins a la moderna maquinària de les cooperatives actuals, les Garrigues ha estat un territori d’oliveres. La introducció de l’oliva arbequina va assegurar produccions i qualitat i és la base de l’actual oli protegit DOP Oli de les Garrigues.

30/08/09 02:00 – David MaríN

Les Garrigues és terra d’olivers. S’estenen pels turons ondulats d’aquesta comarca seca i assolellada, sobre bancals separats per murs de pedra seca que serveixen per corregir els desnivells d’una terra irregular però que l’intens cultiu d’aquest vell producte mediterrani ha ajudat a domesticar. Durant l’any hi ha una transició silenciosa entre els ocres i els verds pàl·lids de l’hivern i la primavera cap als grocs vermellosos de l’estiu i la primera tardor. I, sempre, una constant en el paisatge: els vells olivers i les seves olives, de les quals fa segles que s’extreu un suc espès en molins cada cop més sofisticats però, a la pràctica, seguint el mateix patró que els dels primers ibers.

A les Garrigues van decidir protegir el seu millor oli, el verge d’oliva extra, amb una denominació d’origen protegida (DOP) que la Unió Europea va reconèixer oficialment l’any 1996. Per gaudir de l’etiqueta de la DOP, els productors garriguencs han de fer servir l’oliva de tipus arbequina (la majoritària en un 90%, tot i que també s’hi utilitza la verdiell), collida directament de l’arbre, i amb un grau d’acidesa inferior a 0,5 graus. Aquest límit oficial, però, el consell regulador el rebaixa encara més i no concedeix l’etiqueta als olis que estiguin per sobre dels 0,2 graus.

LLEGIR MÉS A:    http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/70404-loli-mes-verd.html

DO Tarragona – fruits de la terra

1 Resposta

Vins de comportament esplèndid

Els vins que s’elaboren a la DO Tarragona són joves, aromàtics, equilibrats i afruitats. La Guia Peñín, de referència a l’Estat, ha valorat aquestes característiques i en la darrera edició ha puntuat amb més de 90 punts set vins de la DO. Les expectatives, enguany, també són positives

04/08/09 02:00 – Imma Martínez

La DO Tarragona s’estén a tres comarques del Camp i una part de la Ribera d’Ebre. En conjunt, agrupa productors de 73 termes municipals amb diversitat orogràfica i de condicions meteorològiques, tot i que hi predomina el clima mediterrani. El conreu de la vinya en l’àrea d’influència de la DO té una llarga història que pren impuls amb la implantació de l’imperi romà, quan els vins de la Tarraconense es consideraven entre els més privilegiats de l’imperi. La història recent parteix del 1933, moment en què va ser reconeguda la denominació d’origen. El 1945 es va constituir el primer consell regulador i el 1947 es va aprovar el primer reglament, que ha estat objecte de modificacions arran de la incorporació de noves gammes de vins. En la denominació hi conviuen projectes joves i altres d’experiència centenària i és en el consell regulador en què s’acullen els cellers elaboradors, els cellers embotelladors, els viticultors particulars i els viticultors que pertanyen a cooperatives agrícoles de municipis amb llarga tradició vitivinícola. El 80% de la producció del vi es destina a vi base per a cava i, el 20% restant, a l’elaboració amb la DO Tarragona.

LLEGIR MÉS A:    http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/-/67953-vins-de-comportament-esplendid.html

(IGP) Torró d’Agramunt – fruits de la terra

1 Resposta

Els torrons més rodons

Entre els interminables camps de cereal de l’Urgell apareixen, en turons poc pràctics per al reg, ametllers i avellaners que abasteixen la producció torronaire d’Agramunt. Els torronaires d’avui vetllen per l’artesania sense menystenir un negoci que és d’abast europeu.

18/08/09 02:00 – David Marín

El torró d’Agramunt és una acurada barreja d’avellanes –o ametlles– amb mel i sucre. La massa es divideix en porcions rodones, es du a un punt de cocció determinat, s’hi afegeix clara d’ou, es deixa refredar i s’embolcalla entre dues fines capes de pa d’àngel. I llestos. Si ho hem fet bé, tindrem una massa d’un suau color crema, una massa que produeix una sensació cruixent i que no ens costarà gaire trencar si ens l’enduem a la boca.

Així fan el torró a Agramunt des de l’any 1741 -almenys-, en què apareix documentada per primera vegada la tradició torronaire d’aquesta ciutat de l’Urgell, quan un noble de la vila es va dedicar a enumerar els oficis dels seus convilatans. L’ofici de torronaire ja era llavors un dels de més prestigi a la població, tot i que els qui el practicaven havien de compaginar aquesta apreciada feina amb la de pagès o confiter. Moltes famílies, a més, tenien l’obrador a casa per fer una producció més aviat domèstica, mentre que els grans torronaires viatjaven per fires i mercats d’arreu del país i plantaven cara als altres grans mestres torronaires: els de Xixona.

Avui, sobreviuen quatre empreses productores de torró a Agramunt, agrupades dins la indicació geogràfica protegida (IGP) Torró d’Agramunt: Torrons Fèlix, Torrons Lluch, Torrons Roig i Torrons Vicens. Tots quatre productors combinen la producció del torró artesanal d’Agramunt –amb variants delicioses com ara la que el cobreix d’una espessa capa de xocolata–, amb les varietats de torrons més comercials: carquinyolis, massapans, de fruita seca i fins i tot alguns productes i especialitats d’innovació. Tots aquests artesans, a més, són consumats mestres xocolaters. Una quarta part de la producció és de torró tradicional protegit per la IGP, mentre que les altres especialitats els permeten fins i tot exportar uns 125.000 quilos de torrons cada any a la UE.

LLEGIR MÉS A:    http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/-/70285-els-torrons-mes-rodons.html

igp_torro_dagramunt_fruits_de_la_terra

(ETG) Neules – fruits de la terra

1 Resposta

Velles postres del Nadal

Les neules són, amb el permís dels torrons, unes de les postres típiques de Nadal, tot i que també s’han introduït per acompanyar altres plats com ara la crema catalana, els gelats i el flam. Això, a més de l’aparició de noves varietats, els ha permès aguantar bé el pas del temps.

29/08/09 02:00 – Teia bastons

Si Jaume I les tastés ara com va fer durant el dinar de Nadal de 1267 al qual va convidar més d’un centenar de persones, segur que no sabria que es tracta de neules, ja que en aquella època eren planes, i no cilíndriques com les d’ara. A més, potser tampoc no en reconeixeria el gust perquè la majoria de les que es consumeixen actualment –120 milions per Nadal a Catalunya– són industrials, ja que hi ha pocs pastissers que les facin artesanalment a mà. Una llàstima, ja que el gust no té res a veure, com podria comprovar Jaume I. Les neules són unes de les postres típiques del Nadal català, encara que tenen molts competidors, principalment el torró, però també el massapà i els polvorons. Per Nadal és habitual veure algú a taula mullant o intentant beure el cava mitjançant aquesta canya feta a base de farina, sucre, clara d’ou, ratlladura de llimona, essència de vainilla i mantega, i potser també rovell d’ou, aigua i oli. Però fora de Nadal també és habitual veure-les acompanyant gelats, crema catalana i flam.

LLEGIR MÉS A:    http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/-/75135-velles-postres-del-nadal.html

(IGP) Pollastre i Capó del Prat – fruits de la terra

9 Respostes

El caviar de l’aviram

Un producte per a paladars exquisits. El pollastre i el capó del Prat, coneguts com a pota blava, són els únics de l’Estat que han estat reconeguts en l’àmbit europeu per la seva qualitat amb la indicació geogràfica protegida. La seva carn melosa i tendra fa que siguin el caviar de l’aviram.

15/08/09 02:00 – Sandra Pérez

El Baix Llobregat amaga moltes sorpreses. La pagesia del delta ha sabut conservar el bo i millor de tot un seguit de productes reconeguts per la seva qualitat. El pollastre n’és un. El pota blava, com s’anomena popularment pel color blavós pissarra que tenen de manera singular les seves potes, es cria en explotacions situades al Prat de Llobregat, Castelldefels, Cornellà de Llobregat, Viladecans, Sant Boi de Llobregat, Gavà, Sant Climent de Llobregat i Santa Coloma de Cervelló. El Prat de Llobregat, però, ha estat el centre històric de producció de la raça Prat, que va assolir a finals dels anys 80 el reconeixement de la Unió Europea amb el segell d’indicació geogràfica protegida (IGP)

LLEGIR MÉS A:    http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/-/71404-el-caviar-de-laviram.html

igp_pollastre_i_capo_del_prat_fruits_de_la_terra

DO Penedès – fruits de la terra

1 Resposta

El fals mite dels blancs

El Penedès ha estat considerat des de sempre un territori de vins blancs per la seva vinculació amb el cava. Però en aquesta DO han sorgit en els últims anys una gran diversitat de negres que poden passar la mà per la cara a vins de prestigi i amb més espai a les cartes dels restaurants.

31/07/09 02:00 – Cati Morell

En el moment en què el Penedès ha posat en marxa la part fonamental del nou pla estratègic de la Denominació d’Origen Penedès, que s’estén per les comarques de l’Alt i Baix Penedès, el Garraf i l’Anoia, i que aquesta zona ha aconseguit tenir el primer clúster vitivinícola de l’Estat espanyol, ja no es pot parlar de la DO Penedès com un productor de vi qualsevol. La quantitat ja no importa, ara importa la qualitat i amb poc temps es podria començar a percebre una clara desvinculació entre la producció de vi i cava. Els elaboradors, amb el suport dels viticultors i d’un mercat potencial creixent, aposten per varietats que en els últims cinquanta anys s’havien vist només en els mapes veïns. El pinot noir o el sirà s’han convertit en varietats treballades als cellers del Penedès de manera cada vegada més habitual per a la producció de vins de gamma alta i superior. Això no ha deixat de banda les varietats tradicionals.

MÉS INFORMACIÓ A:   http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/68895-el-fals-mite-dels-blancs.html

do_penedes_frutis_de_la_terra

(DOP) Oli de Siurana – fruits de la terra

1 Resposta

De l’arbequina, tal com raja

Produït gairebé el 100% amb oliva arbequina, amb una acidesa que no supera els 0,5 graus i que s’obté amb uns procediments que no n’alteren la composició natural, diuen de l’oli de Siurana que és «el millor del món», i hi ha una gran quantitat de premis que ho avalen

01/08/09 02:00 – CARINA FILELLA

És en una franja paral·lela al Mediterrani que travessa de nord-oest a sud-est set de les deu comarques tarragonines, on es troba la zona de producció de l’oli extra verge de la DO Siurana. Són unes 13.000 hectàrees d’una terra que basteix el paisatge amb oliveres de la varietat arbequina. És del premsatge d’aquesta oliva petita, que s’ennegreix amb la maduració, d’on raja el que es considera «el millor oli d’oliva del món». Josep Baiges, president de la DOP Siurana, diu que aquest és un qualificatiu objectiu. No en va, olis emparats en aquesta DOP han guanyat diversos premis internacionals, en cinc ocasions s’ha erigit en el millor oli d’oliva verge extra de l’Estat i en moltes altres convocatòries ha resultat finalista o guanyador.

LLEGIR MÉS A:    http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/65536-de-larbequina-tal-com-raja.html
dop_oli_siurana_fruits_de_la_terra

(DOP) Oli del Baix Ebre i el Montsià – fruits de la terra

1 Resposta

L’oli més antic

El Baix Ebre i el Montsià són paisatges d’oliveres des de molt antic. En aquesta zona del sud de Catalunya, la principal productora d’oli del país, hi trobem les oliveres més antigues del món, sobretot a la part del riu Sénia, on hi ha exemplars que s’apropen als mil anys

25/08/09 02:00 – Roser Royo

Segons els historiadors, van ser els grecs els que van portar el conreu de l’olivera a les comarques del Baix Ebre i el Montsià. En aquesta part de Catalunya és on es troben les oliveres més antigues del país i del món. Arbres de branques recargolades i troncs immensos que impacten la mirada i que donen al paisatge un to verd platejat molt característic. Aquestes comarques són les principals productores de Catalunya d’oli d’oliva, amb una producció anual d’unes 45.800 tones d’oli i unes 12.100 hectàrees conreades. Però no tota aquesta producció es comercialitza a través del segell de la denominació d’origen protegida (DOP), una marca que es va aconseguir el 2003. Les característiques dels arbres, en molts casos de grans dimensions, fan que la recol·lecció de les olives en aquesta part del país siga més difícil que en altres zones, per això una part de la collita es recull del terra i no de l’arbre. Això provoca que l’oli tinga menys qualitat, fet que explica que d’una producció de 45.800 tones, només 700 siguen d’oli verge extra i 145 es comercialitzen sota alguna de les marques de la DOP

LLEGIR MÉS A:    http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/70979-loli-mes-antic.html

(IGP) Clementines de les Terres de l’Ebre – fruits de la terra

1 Resposta

Els cítrics saborosos i dolços

Tot i que la major part de la producció de clementines de les Terres de l’Ebre podrien comercialitzar-se amb el distintiu de la IGP, la realitat és que els productors no l’utilitzen per falta d’un acord amb els distribuïdors. Ara es treballa per vincular els cítrics amb el turisme

28/08/09 02:00 – Lurdes Moreso

Les clementines de les Terres de l’Ebre són molt saboroses i dolces, amb un color taronja molt intens, que les diferencia dels cítrics valencians. El clima del Baix Ebre i el Montsià i la seua ubicació geogràfica permeten un allargament en la maduració d’aquests fruits, que l’any 1996 ja van aconseguir una marca Q de qualitat. Va ser el 2001 quan es va aprovar la indicació geogràfica protegida (IGP) d’un cultiu que es va iniciar durant la segona meitat del segle XIX, després de la construcció dels canals de reg de l’Ebre i que va créixer de manera espectacular a partir del 1960, quan moltes finques que tradicionalment havien conreat oliveres van començar a cultivar cítrics.

Actualment a les Terres de l’Ebre es produeixen uns 130.000 quilos de mandarines, una producció que es concentra entre els mesos d’octubre i desembre. Tot i que la major part d’aquest volum de mandarines reuneixen les condicions per obtenir la IGP, estem al davant d’una marca de qualitat totalment en desús. «No aconseguim tancar acords amb les distribuïdores perquè ens compren la producció etiquetada amb la IGP», lamenta el president del consell regulador de la IGP Clementines Terres de l’Ebre, Josep Estrada.

LLEGIR MÉS A:    http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/4-economia/-/75015-els-citrics-saborosos-i-dolcos.html

igp_clementines_de_les_terres_de_lebre_fruits_de_la_terra