Arxiu d'etiquetes: SALUT

Greixos i proteïnes, les claus de la sacietat


Segons el Diec2, sacietat es defineix com l’estat de qui està sadoll. Sadoll, en aquest mateix diccionari, es defineix com a tip o que ha menjat fins a satisfer plenament l’apetit.

Partint d’aquest terme entenem que la sacietat ens permet regular allò que ingerim i per tant els nostres àpats diaris.

I el què vull explicar-vos en aquest article és com es regula aquesta sacietat a nivell fisiològic perquè això té a veure amb el tipus de nutrients que formen part de la nostra alimentació i per extensió es podrà comprendre un dels motius pels quals la dieta cetogènica permet, entre altres coses, dur a terme un control acurat de la ingesta alimentària.

Com es regula la ingesta? Quins són els indicadors de la sacietat?

En el control de la ingesta intervenen senyals hormonals i neuronals entre el tracte digestiu i el sistema nerviós central on hi ha els centres de regulació de la ingesta. Un dels mecanismes d’actuació d’aquestes hormones es fa a través de la circulació sanguínia i permet l’activació els receptors de l’hipotàlem i el bulb raquidi. A banda, també, s’estableix una regulació de la ingesta a través de les fibres vagals que surten del tracte digestiu i que arriben al bulb raquidi

Entre les hormones reguladores anomeno la insulina, el GLP-1, el GIP, la ghrelina i la CCK. Aquestes hormones secretades en el tracte intestinal comuniquen l’estat de l’aparell digestiu al sistema nerviós central (SNC) i aquest emet odres per deixar de menjar o estimular la ingesta d’aliments.

Un pas clau en la digestió i en el control de la ingesta és el buidat de l’estomac. El buidat de l’estomac depèn, en gran part, dels senyals de retroalimentació que rep des del duodè, la primera porció de l’intestí prim. Aquests senyals són: el reflex entero-gàstric i les hormones secretades que actuen per disminuir el ritme de buidatge quan:

  • hi ha molt volum per digerir
  • la massa a digerir és excessivament àcida o molt rica en greixos i proteïnes
  • altres raons de concentració d’electròlits

Tenim doncs que tan les proteïnes com els greixos fan més lent el buidatge de l’estomac i per tant també la digestió i això fa que la ingesta d’aliments sigui més espaiada.

Vist això podem deduir que els aliments rics en proteïnes i greixos tenen un efecte saciant.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: EL PLAER DE MENJAR BÉ I SA

Origen: Greixos i proteïnes, les claus de la sacietat

Ecoviure – Manresa 2025

Dies 25 i 26 d’octubre  del 2025 Manresa (Bages)

Manresa acollirà una nova edició de l’Ecoviure, la fira de referència a Catalunya dedicada a la sostenibilitat, el medi ambient i l’ecologia. El cap de setmana del 25 i 26 d’octubre, el Passeig de Pere III es convertirà en l’epicentre d’aquest esdeveniment que reuneix empreses, entitats i ciutadania compromeses amb el medi ambient. Una cinquantena d’expositors oferiran productes i serveis vinculats amb l’ecologia, la salut i el consum responsable, mentre que el programa d’activitats proposa tallers, xerrades, espectacles i experiències per a totes les edats.

MÉS INFORMACIÓ A:   https://www.manresa.cat/

I A: https://www.manresa.cat/web/noticies/13405-manresa-es-prepara-per-a-una-nova-edicio-de-l%27ecoviure-amb-mes-activitats-aliances-i-mirada-global

21a Fira de l’Aigua i el Benestar – Caldes de Malavella

Dia 5 d’octubre del 2025 Caldes de Malavella (Selva)

Caldes de Malavella es prepara per acollir una nova edició de la Fira de l’Aigua, una celebració que transcendeix el calendari festiu per convertir-se en una experiència viva del patrimoni termal i cultural del municipi. La fira convida, el primer diumenge d’octubre, a redescobrir les arrels romanes i modernistes de Caldes, tot reivindicant el seu llegat com a vila d’aigües curatives i medicinals.

MÉS INFORMACIÓ A:   https://caldesdemalavella.cat/i

I A: https://caldesdemalavella.cat/index.php/ca/historico-noticias/4808-caldes-celebra-la-fira-de-l-aigua-2025-un-viatge-al-cor-del-termalisme

Et ve de gust un “snack”?


Cada persona és un món i més a l’hora de menjar.

Hi ha persones que mengen dos o tres cops al dia i en tenen suficient i altres que necessitem menjar de manera més freqüent.

El que realment és important és escoltar el cos i menjar quan tenim gana, quan tenim gana real.

Ja sabeu que a vegades a causa de l’estat anímic, de l’estat hormonal, del context o de la feina sembla que el cos ens demani menjar, però a vegades és el cervell i no el cos qui ens parla.

La gana emocional, a voltes ens avoca a menjar de forma compulsiva aliments dolços, greixosos o excessivament salats. La gana emocional és el tipus de gana que no et porta a menjar pomes ni plats de verdura. És la que et porta a menjar sense ordre ni concert, la que et porta a endrapar sense consciència i la que després, un cop tens l’estomac ple i sembla que estàs saciat, te n’adones que el motiu que t’ha portat a menjar encara persisiteix en tu.

Per aquests moments de gana emocional i en què a vegades ve de gust menjar dolç, per aquests moments de gana real en què el cos et diu que li falta energia us proposo uns “snacks:

  • Una peça de fruita
  • Un grapat de fruits secs
  • Uns trossos de coco tallat
  • Un iogurt natural
  • Boles energètiques fetes amb fruits secs, dàtils i cacau
  • Una pastanaga
  • Uns cogombrets amb vinagre
  • Una torradeta de pa amb alvocat
  • Un a infusió, un te

Defuig de menjars processats com patates fregides, brioxeria industrial, galetes, xocolata, sucs i begudes ensucrades.

I cada vegada que tinguis gana planteja’t si SENTS la gana? O, PENSES la gana?

I a partir d’aquí MENJA !

PUBLICAT ORIGINALMENT A: EL PLAER DE MENJAR BÉ I SA

Origen: Et ve de gust un “snack”?

Verd-lloc. Fira d’alimentació saludable – Bell-lloc d’Urgell 2025

Dies 1 de juny del 2025 Bell-lloc (Alt Urgell)

La iniciativa de crear la fira entorn a l’alimentació saludable a Bell-lloc d’Urgell sorgeix del propi Ajuntament fruit de la detecció d’aquesta necessitat al territori.

El concepte de salut està estretament lligat al benestar i cada cop és més latent la necessitat social de conèixer nous productes, hàbits i iniciatives que tendeixin a un consum responsable, respectuós amb el medi ambient i el propi cos.

El municipi acull l’empresa Teresa Carles una de les empreses referents de cuina vegetariana del nostre país que compta amb restaurants, assessories i comercialització de productes. És doncs una bona oportunitat de vincular Bell-lloc amb el concepte de l’alimentació saludable.

El focus de la fira gira entorn un relat viu que integra tot allò que apropi models de consum respectuosos, hàbits saludables, alimentació sostenible i suport al territori.

MÉS INFORMACIÓ A: https://www.bell-lloc.cat/

I A: https://firaverdlloc.cat/

Menjo OUS, CARN & PEIX ?

La resposta és un rotund SI.

Tal i com ja us he comentat LA BASE dels meus àpats prové del món VEGETAL, tot i així els aliments d’origen animal també tenen cabuda en la meva alimentació en menor grau del que havia fet fins ara.

Va haver-hi uns temps en què vaig optar per no menjar cap tipus de carn vermella i amb prou feines tastava la carn blanca. Estava mentalitzada i el meu argument era que ho feia per salud. Vaig estar gairebé un any sense tastar aquest tipus de carns.

Malgrat el meu convenciment i el meu meu mantra #hofaigpersalut el meu cos desitjava poder clavar queixalada a un bon tros de carn, proteïna animal, consistent, constructora, reparadora. De tant en tant la meva naturalesa carnívora aflorava i reclamava la seva presa.

Davant aquesta demanda del meu cos em vaig posar a llegir de nou sobre carns fresques, carns processades, alimentació animal, càncer, additius, embotits, carns tractades i un llarg etcètera. Vaig arribar a la conclusió que la ingesta puntual de carn vermella fresca o carn blanca fresca d’animals que han estat ben cuidats, ben alimentats i han portat una bona vida suposaria un benefici pel meu cos i pel meu gaudi del menjar. Així doncs, de nou, vaig reprendre la ingesta de carn vermella i carn blanca de bona qualitat. La vaig limitar a dues o tres vegades per setmana entre una i altra. En menjar-la ‘aporta proteïnes de qualitat, sals, minerals i vitamines.

Pel que fa el peix, no he deixat mai de menjar-ne; prefereixo el peix blau com els seitons, les sardines, el verat i també en ocasions bonítol i salmó salvatge per la seva consistència i la seva aportació en àcids grassos omega-3. També , de tant en tant, em poso al plat una porció de lluç, rap, llenguado, entre d’altres.

Els ous sempre han estat presents en la meva alimentació. Són una bona font de proteïna, greixos necessaris pel correcte funcionament del cos, vitamines i minerals. Dos o tres per setmana sempre hi solen ser i sempre dels que tenen el codi que comença per 0 o 1, ecològics o de gallines en llibertat.

Dels làctis, en parlem un altre moment. Però ja us avanço que els prefereixo de cabra o ovella i fermentats!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: EL PLAER DE MENJAR BÉ I SA

Origen: Menjo OUS, CARN & PEIX ?

ALIMENTACIÓ BASADA EN PLANTES (PLANT BASED FOOD)


Avui començo a explorar un nou camí, un projecte personal que és nou només per a mi, afortunadament una gran part de la humanitat ja el practica.

Després d’haver estudiat i haver recopilat informació sobre plans d’alimentació diversos, haver llegit nombrosos llibres sobre dietes, haver vist documentals sobre vegeterianisme, veganisme, macrobiòtica i haver analitzat diverses tendències en alimentació com la paleo dieta, la dieta keto, la dunkan, entre altres i haver parlat amb diferents persones sobre la seva manera d’alimentar-se he decidit que em passo a l’Alimentació basada en plantes o en el món vegetal, per salut.

L’alimentació “plant based” tal i com diu el seu nom es basa i fonamenta en el món vegetal, però no rebutja ni evita el món animal.

L’alimentació “plant based” no contempla aliments processats, ni sucres refinats en totes les seves formes , ni tampoc greixos d’origen animal de baixa qualitat . Per altra banda fomenta el consum d’aliments d’origen vegetal com les fruites i les verdures, els cereals integrals, les llavors, els llegums, els fruits secs, les espècies i els olis vegetals i altres greixos vegetals saludables. Així mateix els ous, els làctics, la carn i el peix també hi tenen cabuda tot i que en una proporció molt més baixa.

A banda de la salut també em preocupa la sostenibilitat per això aposto per:

  • -Producte de proximitat
  • -Producte de temporada
  • -Producte no processat
  • -Producte no empaquetat i amb mínim d’embalatge
  • -Producte de mercat
  • -Producte fresc

Comencem!!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: EL PLAER DE MENJAR BÉ I SA

Origen: ALIMENTACIÓ BASADA EN PLANTES (PLANT BASED FOOD)

Com m’organitzo? PLAT ÚNIC

Tot i que encara estem a les becereoles és ben fàcil saber que la base dels meus dinars i els meus sopars són aliments d’origen vegetal fonamentalment.

Jo sóc molt fan dels plats únics. Un plat on hi pots veure de tot. Una carmanyola on hi cap tot el teu dinar/sopar.

La manera de com em plantejo els plats és la seguent:

La 1/2 del plat li poso verdures: Fresques, bullides. Diferents textures: cruixents i toves. Diferents gustos: dolços, amargs, salats.

L’altra meitat del plat:

1/4 del plat de cereals integrals o tubercles: arròs,quínoa, búlgur, fajol, moresc, patates fredes, boniato,

1/4 de llegums, fruits secs, llavors, ous, carn, peix

D’aquesta manera tenim l’apat complert sobre un sol plat.

El plat únic permet visualitzar tots els aliments a la vegada i ésser conscients del què mengem.

Per a mi, és molt important posar la consciència plena en tot el què faig i especialment en el què menjo, en les textures, els aromes, els gustos, així cada àpat es converteix en una experiència gastronòmica plena.

La distinció entre el dinar i el sopar per a mi és ben evident. El sopar és més lleuger que el dinar, amb aliments fàcilment digeribles i poc carregats de calories, això vol dir menys greixos, encara que siguin vegetals, i menys carn i/o peix. D’aquesta manera faig un dinar complert i un sopar més suau que afavoreix. el descans.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: EL PLAER DE MENJAR BÉ I SA

Origen: Com m’organitzo? PLAT ÚNIC

Com m’organitzo? ESMORZARS

El millor que hom pot fer per seguir un pla ordenat d’alimentació és escriure-ho: planificar els menús de la setmana i a partir d’aquí elaborar una llista de la compra dels aliments bàsics del rebost.

Avui us parlaré dels esmorzars.

Sempre m’ha costat molt sortir del meu patró habitual d’esmorzars, a voltes no em resulta fàcil ser original i a la vegada menjar sa i nodrir-me amb bons aliments que em vinguin de gust.

Us donaré idees per tot l’any. N’hi ha que vénen més de gust l’hivern i d’altres que entren millor quan fa calor.

Tan si és hivern com estiu sempre començo prenent una beguda calenta per donar calor al meu estómac i activar la digestió naturalment: te verd, te blanc o camamilla.

1.Porridge de civada amb fruits secs i cacau en pols.

2.Torrada de pa (pa de farina integral de qualitat) amb: ou remenat//alvocat, tomàquet i sèsam//crema de fruits secs//amb bonítol o tonyina//pernil ibèric

3.Pudding de llavors de chia amb iogurt amb fruits vermells, fruits secs, civada

4. Pa de plàtan (sense gluten) amb crema de fruits secs

5.Iogurt o kèfir amb civada, coco, fruits secs, dàtils, cacau

6.Ou passat per aigua i una llesca de pa (pa de farina integral de qualitat)

Així doncs a la llista de la compra hi haurà: Iogurt, civada, pa, llavors de chia, fruits secs, fruits vermells, ous, alvocat, tomàquet, sèsam, dàtils, plàtans, liquat vegetal, cafè o te

PUBLICAT ORIGINALMENT A: EL PLAER DE MENJAR BÉ I SA

Origen: Com m’organitzo? ESMORZARS

L’all

L’all és un dels condiments aromatitzats més utilitzats a la cuina mediterrània. Descobrim que a part d’afegir un toc molt saborós als plats també té efectes medicinals notables. Això sí, sempre que el consumim cru, encara que després l’olor de l’alè ens delati.

L’all és un poderós desinfectant de l’organisme i a més ajuda a millorar la circulació sanguínia. Veurem també com podem evitar aquesta intensa pudor.

Sembla que a l’època egípcia ja s’utilitzava l’all com a remei contra els mals de panxa. Els grecs feien menjar una cabeça sencera crua als atletes abans de la competició, perquè el consideraven una font de fortalesa física. Així mateix, durant l’edat mitjana, s’utilitzava com a remei contra la pesta. Hi ha la llegenda de quatre presoners condemnats a mort l’any XXX als quals se’ls commutaria la pena si enterraven els cossos dels morts per aquesta malaltia. Els presoners es van alimentar a base de vi amb all, i per això no van emmalaltir. Durant les dues gerres mundials, l’all es va utilitzar per al tractament de ferides, i en la lluita contra el còlera i el tifus.

Les seves propietats antisèptiques van ser les primeres a utilitzar-se contra un gran nombre de mals, entre els quals destaquen, en qüestions històriques la còlera o la pesta.

No obstant això, la medicina moderna ha demostrat científicament que el seu destacat principi actiu, la aliína, té unes clares virtuts vermífugas, hipotensores i antisèptiques.

En cas que desitgem usar gràcies a les seves virtuts terapèutiques, el seu consum es recomana en estat fresc, o fins i tot en forma de pols total criomolido, atès que, amb la cocció, es perden la majoria de les seves propietats.

Una altra de les qüestions més destacades és que compta amb un avantatge afegit: evitar el mal alè. Precisament per aquestes propietats, el seu consum està recomanat en casos d’Hipertensió i Arteriosclerosi.

Propietats Nutricionals

L’all sorprèn pel seu contingut energètic elevat, gràcies a l’abundància de proteïnes i d’hidrats de carboni en comparació amb altres verdures. La quantitat ingerida, però, sempre és tan petita que aquesta curiositat resulta irrellevant.

L’all destaca per la seva riquesa en minerals: principalment potassi, fòsfor, magnesi, zinc i iode.

I en el contingut vitamínic: destacarem les vitamines del grup B (sobretot la B1, B3 i B6), totes elles molt importants per al bon funcionament del sistema nerviós. I també en vitamines antioxidants com la C i la E.

Les propietats saludables de l’all estan associades al seu contingut en principis actius rics en sofre (al·licina, entre d’altres): l’al·licina només es forma quan triturem o tallem l’all molt fi perquè llavors entren en contacte dues substàncies (l’enzim al·liïnasa i el substrat al·liïna), que es troben separades per una membrana que trenquem en matxucar l’all. Els principis actius tampoc es formen quan cuinem l’all perquè en destruïm una de les substàncies (l’enzim al·liïnasa). L’al·licina és la principal responsable dels efectes beneficiosos de l’all sobre l’organisme que exposem en l’apartat següent.

Efectes sobre l’organisme

L’all té múltiples efectes beneficiosos i fins i tot medicinals sobre l’organisme sempre que es consumeixi cru:

Antibiòtic, antimicòtic i antivíric: l’all és eficaç contra diversos tipus d’agents patògens, ja siguin bacteris, fongs, virus i paràsits intestinals.

Antihistamínic (antial·lergògen): els alls són rics en antioxidants, magnesi, vitamina C i el seu principi actiu, l’al·licina, que té un efecte depressor de la reacció al·lèrgica associada a la psoriasi.

Anticoagulant, antitrombòtic i hipotensor: l’al·licina té com a principal compost el sulfur d’hidrogen, que facilita la distensió de les membranes cel·lulars vasculars, de manera que redueix la pressió sanguínia i afavoreix la circulació. A més, sembla tenir una acció fluïdificant de la sang.

Redueix els nivells de colesterol: l’acció reguladora de l’all sobre el fetge sembla que aconsegueix reduir els nivells de colesterol totals.

Pot revenir determinats càncers: la ingesta continuada d’all al llarg del temps podria prevenir l’aparició de determinats tipus de càncer, perquè actua bloquejant la formació d’una substància (la nitrosamina) i també inhibeix l’acció del bacteri Helicobacter pylori, que està associat a una incidència més alta d’úlcera gastroduodenal i càncer de còlon.

Cal tenir en compte els efectes negatius següents:

L’all s’ha utilitzat tradicionalment de forma tòpica per combatre les berrugues i les infeccions de la pell però pot ser que utilitzat de manera prolongada sobre la pell acabi provocant dermatitis de contacte (irritació de la pell).

Les persones que tenen irritació d’estómac no convé que en prenguin perquè els pot estimular encara més el malestar.

Canvis vitals

Segons la medicina tradicional xinesa (MTC), l’all és un aliment generador de calor i, per tant, mobilitza l’energia del cos, desbloqueja els estancaments de la sang, redueix les coagulacions i treu el fred.

El seu contingut en sofre fa que tingui la propietat de purificar el cos i ajuda a eliminar els paràsits, els virus i els fongs. Estimula la circulació i la transpiració. En condicions cròniques, es recomana prendre l’all amb regularitat durant diverses setmanes, fins que hi hagi una millora considerable.

Tot i les seves virtuts medicinals, segons l’MTC, també estimula excessivament els desitjos emocionals i, per tant, no es recomana en les persones que busquen un estat de refinament mental i espiritual. Tampoc es recomana per a persones amb signes de calor (cara i ulls vermells, sensació d’estar acalorat contínuament, aftes, desig de begudes fredes, etc.).

Com es cuina

Segons la medicina tradicional xinesa (MTC), l’all és un aliment generador de calor i, per tant, mobilitza l’energia del cos, desbloqueja els estancaments de la sang, redueix les coagulacions i treu el fred.

El seu contingut en sofre fa que tingui la propietat de purificar el cos i ajuda a eliminar els paràsits, els virus i els fongs. Estimula la circulació i la transpiració. En condicions cròniques, es recomana prendre l’all amb regularitat durant diverses setmanes, fins que hi hagi una millora considerable.

Tot i les seves virtuts medicinals, segons l’MTC, també estimula excessivament els desitjos emocionals i, per tant, no es recomana en les persones que busquen un estat de refinament mental i espiritual. Tampoc es recomana per a persones amb signes de calor (cara i ulls vermells, sensació d’estar acalorat contínuament, aftes, desig de begudes fredes, etc.).

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: L’all