Vàrem comentar a una de les primeres entrades d’aquest blog que tant la carn de pollastre com la de gall dindi es caracteritzaven per tenir un contingut de greix molt baix. Una ració (125 g sense pell) de pit de gall dindi té 0.8 g de greix i la cuixa de pollastre en té 5.1 g.
Per ampliar aquesta informació volem comentar la seva composició perquè ja sabem que no només és important el nivell de greix d’un aliment, sinó també la seva composició en àcids grassos, ja que s’ha relacionat amb malalties cardiovasculars i càncer, ja sigui com factor de risc o de protecció.
La fracció grassa d’aquestes carns presenta una composició molt favorable ja que els nivells d’àcids grassos insaturats estan entre el 55 i el 70% del total. La principal diferència entre pollastre i gall dindi es troba en que el greix de gall dindi és més saturat que el de pollastre. Ara bé, en valors absoluts el gall dindi, degut al seu baix contingut en greix, és la carn que aporta menys grams d’àcids grassos.
Un apunt apart mereix l’aportació d’àcid linoleic (omega-6) i àcid linolènic (omega-3), que són els anomenats àcids grassos essencials, ja que al no poder ser elaborats pel cos humà han de ser aportats per la dieta. Al ser les carns més magres tenen una aportació inferior a altres carns de qualsevol tipus d’àcid gras, també dels essencials. Tanmateix, en el cas de l’omega 6 una ració de cuixa dóna al voltant d’un 10% de la ingesta diària recomanada. En omega 3 les aportacions són menys significatius, quedant-se al voltant del 5%.
Com a conclusió cal dir que el consum preferent de carns baixes en greix i amb un perfil d’àcids grassos més insaturats, com la de pollastre, és recomanable en el marc d’una dieta saludable i amb característiques cardioprotectores.
Algunes espècies són tòxiques i molt perilloses. El desconeixement i la confusió amb espècies comestibles d’aspecte semblant fan que es produeixin intoxicacions, algunes fins i tot mortals. El criteri bàsic per evitar-les és consumir únicament aquells bolets que se saben identificar sense cap mena de dubte.
més en particular del paper de les carns d’au, en concret de 
1– Introdueix l’hàbit de menjar més verdures dolces com la carbassa i la pastanaga, així com també cremes de verdures dolces (de carbassó i pastanaga, de fonoll i ceba…) que ens relaxaran i afavoriran un bon sistema digestiu.
El gluten és la proteïna del blat, que alhora és una mescla de dues proteïnes, la diadina i la glutinina. El 24% del seu pes total són proteïnes (més que el bou, un 20% o el porc, un 16%) i és especialment ric en lecitina. No té colesterol i ajuda a reduir-ne els nivells a la sang i és baix en greixos (0,30%; el bou en té un 13% i el porc un 24%). També té minerals com el calci.
El venen ja cuinat i envasat al buit, per tant no cal invertir gaire temps en la seva preparació. De tota manera si teniu problemes digestius feu-li una cocció llarga, com un estofat. Sí, es pot estofar i de fet es cuina com la carn: es pot fregir, arrebossar, enfornar i, esclar, estofar. El seitan no demana grans habilitats culinàries a la persona que l’ha de preparar: es pot passar per la paella volta i volta i afegint-hi una mica de salsa de soja (tamari o shoyu) queda boníssim. És una solució perfecta per a totes aquelles persones que volen reduir la ingesta de carn però no saben com substituir el tall de cada àpat. També és ideal per preparar salsa bolognesa o el farcit dels canelons: per aquestes receptes, feu servir el seitan exactament igual que la carn.