Arxius diaris: Novembre 27, 2018

10a Fira de Nadal – Ascó 2018

Dies 1 i 2 de desembre del 2018 Ascó (Ribera d’Ebre)

Fira de Nadal d’Ascó, on hi trobarem nombroses parades de productes i regals nadalencs.
La fira se celebra paral·lelament a la Mostra del Cava, que té lloc els mateixos dies.

MÉS INFORMACIÓ A: https://asco.cat/

8a Mostra del Cava – Ascó

Dies 1 i 2 de desembre del 2018 Ascó (Ribera d’Ebre)

Durant un cap de setmana es concentra a Ascó una representació dels cellers de cava més representatius de Catalunya.
Paral·lelament a la Mostra del Cava se celebrarà la Fira de Nadal.

MÉS INFORMACIÓ A: https://asco.cat/

Pastisset de verdures i dàtils

Ingredients per 4:

  • 3 Pastanagues
  • 1 carbassó
  • 2 porros
  • 1 pebrot vermell
  • 1 pebrot italià
  • 3 cors de carxofes
  • xampinyons a làmines
  • dàtils desossats i triturats
  • formatge manxego
  • comí mòlt.
  • sal, pebre
  • caiena.

Preparació:

  1. Es sofregeixen les verdures que quedin ben poxades.
  2. Al final les pastanagues tallades a juliana perquè li donin un toc cruixent.
  3. Es deixa el sofregit a punt de sal i una mica de pebre i s’afegeix una caiena i el comí mòlt.
  4. En un bol o safata es posa un terra de xampinyons i 1 capa de sofregit de verdures, 1 capa de dàtils, i el manxego per sobre (si es vol es poden succeir diferents capes de dàtils i sofregit).
  5. Fet això es forneja per gratinar el manxego i llest.

Recepta extreta de “Cuina amb compte”

Origen: Pastisset de verdures i dàtils

Lluç a la genovesa (19/46)

Ingredients:

  • 1 lluç sencer sense l´espina

Farcit:

  • una mica de carn de lluç (opcional)
  • 6 llagostins
  • 300 gr de musclus
  • 6 filets d´anxova
  • 4 ous durs
  • olives negres

Beixamel amb tomàquet i brou de peix:

  • 40 gr de farina
  • 40 gr de mantega
  • mig litre de llet
  • 350 ml de brou de lluç amb els caps dels llagostins
  • Tres cullerades generoses de salsa de tomàquet

Per la puntilla final:

  • oli/mantega
  • xerès sec
  • 4 làmines de tòfona (opcional…és una mica careta…)
  • parmesà ratllat

Preparació:

Començarem fent un brou amb el cap i l´espina del lluç, les típiques verdures per fer brou (pastanaga, porro, api, nap, xirivia) i els caps i les closques dels llagostins. Vint minuts llargs i el tindreu llest.

Mentrestant poseu a coure els ous, feu els musclus (al vapor) i separeu-ne la carn de les closques, escaldeu breument els llagostins i tingueu preparats els filets d´anxova i les olives negres. Ho piqueu tot junt, i si teniu una mica més de carn de lluç també la barregeu amb la resta d´ingredients. Farcim el lluç amb aquesta farsa i el posem en una safata per anar al forn amb una mica de xerès.

Enfornem 14 minuts a 180 graus i aprofitem aquest temps per preparar la beixamel, una vegada tenim llest el brou. Comencem fent un roux amb la farina i la mantega, i cinc minuts més tard hi afegim la llet. Anem remenant amb les varilles, incorporem la salsa de tomàquet i finalment hi afegim el brou de lluç i llagostins. Seguim remenant fins obtenir una beixamel tirant a liquida però amb consistència.

Treiem el lluç del forn, posem les làmines de trufa a dins, cobrim amb part de la beixamel i ho recobrim amb el parmesà, enfornant-ho de nou entre quatre i sis minuts més.

Només tinc una paraula a afegir: memorable.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: BOOONISSIMANTERIORMENT: FOOD AND FOOT

Origen: Lluç a la genovesa (19/46)

La ruta del bacallà

Hi ha una mena de bacallà de temporada que, d’uns anys ençà, s´ha fet popular els mesos d´hivern a les peixateries d´arreu. El bacallà skrei o bacallà nòmada (Gadus morhua) és considerat, pels paladars més exigents com a l’autèntic rei.

La temporada de l´skrei, comença al gener i finalitza a l´abril. En aquest període de temps realitza migracions per a reproduir-se que és quan són capturats. Inexplicablement, els bacallans any rere any, van a reproduir-se al lloc exacte on van néixer.

Una frota campanya de marqueting ha permet popularitzar aquesta espècie arreu

L´Skrei es diferencia dels “altres bacallans” per tenir un cos molt més esvelt i tenir una carn molt més consistent i tendra. A nivell gastronòmic és un peix amb un alt valor nutritiu i amb uns continguts calòrics més baixos.

Aquest tipus de bacallà és originari de les aigües àrtiques del mar de Barents, al nord del cercle polar àrtic. En aquelles aigües fredes creix molt lentament d´entre cinc a set anys. Passat aquest temps, quan assoleix entre els tres i vuit quilos arriba el moment de la seva reproducció i els exemplars madurs migren per desovar cap a la costa nord-oest de Noruega, a les illes Lofoten, Finmmark i Senya on les aigües són una mica més càlides.

La fressa és mot quantiosa, una femella adulta pot arribar a pondre fins a cinc milions d´ous. En aquesta migració els exemplars recorren més de mil quilòmetres a contracorrent i fet que permet que desenvolupi una potent musculatura que donarà a la carn una textura més ferma i sucosa.

Durant aquesta ruta és quan els skreis són capturats de manera tradicional i sostenible pels pescadors de la zona. Els centres de processat de peix es troben a la mateixa regió, cosa que propicia que bona part de la població local visqui de manera directa o indirecte d´aquesta fenomen anual.

L´Skrei es present a la nostres peixeteries

Cada any, l´arribada de la primera mola de bacallà a la costa de Noruega es viu com una veritable festa que dóna lloc a l´inici de la temporada. L´economia local depèn d´aquest “miracle” que es va repetint any rere any.

Les quotes que es poden capturar estan perfectament regulades per evitar que es posi en perill l´stock d´aquesta espècie i que es pugui col•lapsar aquesta activitat mil•lenària. Aquest control afecta tant a la quantitat de les captures com als sistemes de pesca utilitzats.

El bacallà skrei es pesca amb palangres o amb arts d´arrossegament. En aquest darrer cas hi ha una regulació molt estricta que afecta tant a l´art de pesca com a la potència dels motors. Les captures són sobretot d´exemplars de més d´un metre i pesen quinze quilograms.

Evidentment, tot aquest bacallà compte amb un segell de qualitat que garanteix un pes mínim de tres quilos, que ha estat pescat a les àrees naturals de fressa entre l´u de gener i el trenta abril, que entre la pesca i el seu envasament no han passat més de 12 hores, que ha estat refrigerat entre 0 °C – 2 °C durant tota la cadena i que s’etiqueta amb una vida útil màxima de 12 dies des de la data d’envasament. Aquest segell actua també com a campanya de màrqueting i de popularització d´aquest tipus de bacallà. Jo, si voleu que us digui una cosa, penso que no n´hi ha per tant.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: HISTÒRIES DE MAR

Origen: La ruta del bacallà