Dies 17, 18 i 19 de gener del 2025 Les Borges Blanques (Les Garrigues)
Per primer cop, la Fira de l’Oli, s’obre a expositors procedents de tot Catalunya, fruit del desig que molts productors han manifestat en els darrers anys.
MÉS INFORMACIÓ A: https://www.lesborgesblanques.cat/
I A: https://firaoli.cat/
Dia 18 i 19 de gener del 2025 Vimbodí i Poblet (Conca de Barberà)
Hi haurà el mercat de la tòfona fresca i productes KM0, amb degustació de vins i tapes amb aquest producte, diferents showcookings de xefs amb Estrella Michelin, una jornada tècnica i el 7è Concurs de Gossos tofonaires al camp de futbol.
MÉS INFORMACIÓ A: http://www.vimbodiipoblet.cat/
Dies 17, 18 i 19 de gener del 2025 Anglès (Selva)
Aquesta fira, de gran tradició a Anglès, s’ha tornat a recuperar després d’uns anys d’oblit. A més de la tradicional benedicció dels animals, hom hi pot trobar parades on es venen productes artesans, mostra d’oficis desapareguts, trobada de tractors i maquinària del camp, exposicions, espectacles d’animació, mostra comercial, trobada de motos antigues, etc.
MÉS INFORMACIÇO A: https://www.ajangles.cat/
I A: https://som.angles.cat/turisme/actiu/fira-sant-antoni
Les holotúries, pixotes o cogombres de mar són uns representants del grup dels equinoderms molt abundants en els nostres fons litorals, especialment en els tous (sorra i fang). Se’ls coneix popularment també amb d´altres noms, alguns ben suggerents com ara: pardals de moro, carais de moro, botifarres de mar o pixotes de mar entre d´altres, es que això dels noms populars és tot un món.
Malgrat que a primer cop d´ull la seva morfologia externa no ens fa pensar en un equinoderm, una observació més detallada ens deixa veure la simetria radiada típica d´aquest grup d´animals. El cos dels cogombres de mar és allargat i tou de consistència. La boca és a un extrem de l´animal i està rodejada de tentacles. Els sexes són separats, la fecundació és externa. El seu desenvolupament és indirecte i no hi ha cap mena de dimorfisme sexual. El seus moviments són lents i ho fa reptant pel fons.
L’alimentació d´aquest grup d´espècies és bàsicament sedimentívora. El cogombre de mar ingereix grans quantitats de sorra i s´alimenta dels detritus, de la matèria orgànica i de petits organismes que es troben en el sediment. Les restes són expulsades per l´anus en forma de cordons sorrencs envoltats d´una fina capa mucosa.
La primera reacció que té una pixota quan se sent amenaçada es expulsar aigua per l´anus i a continuació contreure el seu cos i endurir-lo. Les holotúries són capaces d´expulsar els seus òrgans interns com a mecanisme de defensa enfront dels depredadors, aquests són regenerats un altre cop. Normalment expulsen per l´anus uns filaments enganxifosos anomenats tubs de Cuvier aquests contenen, en algun cas, substàncies paralitzants com ara una metzina anomenada holoturina amb interès farmacèutic per tractar el dolor. En certs cassos també són capaces d´expulsar part de seu tub digestiu que també acaben regenerant ràpidament.
Algunes espècies d´holotúria allotgen al seu interior un peix anomenat peix perla o rubioca (Carapus acus) que hi viu de manera comensal o paràsita al seu intestí.
A la Mediterrània es troben una quarantena d´espècies diferents de cogombres de mar. Les més important en les nostres aigües són: Holothuria tubulosa (pixota terrosa, botifarra de mar o pardal de moro) que és l´espècie més abundant a la nostra costa. Holothuria forskali (pixota negra o carallot negre), Holothuria sanctori (pixota de taques blanques), Holothuria poli (Pixota sorrenca) i Stichopus regalis (espardenya)
Si exceptuem l’espardenya, les pixotes no tenen entre nosaltres cap mena de valor gastronòmic. No obstant això, als mercats asiàtics i sobretot a la Xina són molt apreciats i es consideren afrodisíacs. Allà es consumeixen cada any més de 40.000 tones. El trepang són els cogombres de mar oberts, cuits i assecats al sol. Des del punt de vista nutricional els cogombres de mar són rics en proteïnes (fins a un 50 %) i minerals. Contenen molt pocs greixos i sucres.
