Arxius diaris: Octubre 12, 2025

Color verd, color bru o color vermell

Les algues són un d’aquells grups d’ organismes poc coneguts. De fet, segurament molta gent pensa erròniament que pertanyen al grup de les plantes i els considera com una mena de vegetals inferiors que no fan ni flors ni fruits. Lluny d’aquest fet, el que està clar és que les algues formen un grup propi al marge dels vegetal. Algun tipus, fins hi tot tenen una organització a cel·lular de tipus procariota, és a dir, són més propers als bacteris que no pas als vegetals. La única característica comuna entre les algues i les plantes és el fet que ambdós grups realitzen la fotosíntesis i per això les algues es trobem sempre a la zona més ben il·luminada de la columna d’aigua.

Cloròfits: 1Ulva rigida, 2 Acetabularia acetabulum. Feòfits: 3 Rissoella verruculosa, 4 Cystoseira mediterrania. Rodòfits: 5 Corallina elongata, 6 Nemalion helmintoides

Les cèl·lules de les algues no estan organitzades en teixits, la seva estructura no té ni arrel, ni tija ni fulles i són organismes que no presenten vasos conductors. N’hi ha d’unicel·lulars i de pluricel·lulars i tenen un paper molt important en la producció d’oxigen a la biosfera. De fet la meitat del l’oxigen atmosfèric es deu a l’activitat de les algues i d’altres organismes autòtrofs marins. A més a més, també representen un importantíssim magatzem de CO2 fet que contribueix a pal·liar els efectes del canvi climàtic.

Els colors de les algues entapissen dels seus colors les roques litorals

Avui hi ha un consens en que totes les algues d’ organització eucariota formen part del regne dels protoctists, una mena de calaix de sastre on comparteixen protagonisme amb organismes microscòpics a mig camí entre els animals i els vegetals.

A l’hora de classificar les algues es té en compte el color del pigment fotosintètic predominant. Així parlem d’algues verdes o cloròfits, d’algues brunes o feòfits i algues vermelles o rodòfits. El color del pigment es deu a la longitud d’ona de la llum reflectida, així, la clorofil·la absorbeix les longituds d’ona corresponents a la radiació blava i vermella i reflecteix les que corresponen al color verd, el color típic de la majoria de vegetals.

Les algues, com tots els organismes autòtrofs necessiten llum per a poder realitzar la fotosíntesis. La llum quan entra a la columna d’aigua va sent adsorbida en funció de la seva longitud d’ona. Així la llum vermella, la de major longitud d’ona, és la primera que desapareix. Per contraposició, la llum blava, la que té una longitud d’ona menor, es la que arriba a més profunditat.

Espectre d’absorció de la llum dels diversos pigments de les algues

Les algues verdes, presenten pigments de color verd com els vegetals degut a la presència de clorofil·les. Les algues brunes, com indica el seu nom, tenen una coloració marronosa que es deguda a uns pigments d’aquest color que s’anomenen fucoxantines. Les algues brunes a més, contenen també xantofil·les, betacarotens a més de clorofil·la. Per finalitzar, hi ha les algues vermelles amb coloracions vermelloses degudes a un uns pigments fotosintètics del grup de les ficoeritrines. Aquestes a més, també contenen carotenoides, clorofil·la i ficocianina.

El fet de disposar d´altres pigments al marge de la clorofil.la fa que les algues puguin aprofitar diverses longituds d´ona de la llum i en conseqüències n’hi ha que poden viure a més profunditat que d’altres. Així, les algues verdes que, absorbeixen les radiacions lluminoses de més longitud d’ona són les primeres que desapareixen i per això, en general, es troben a menys fondària i les algues vermelles són les que podem trobar a major profunditat ja que poden absorbir longituds d’ona més petita. Això és però, una altre històriademar.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: HISTÒRIES DE MAR

Origen: Color verd, color bru o color vermell

5a Solsoterra, Fira de la Terra del Solsonès – Solsona

Dies 18 i 19 d’octubre del 2025 Solsona  (Solsonès)

En aquest certamen hi trobarem el tradicional mercat del bolet i tot d’activitats relacionades amb aquest producte del bosc, també hi haurà un espai de venda per a la producció ecològica de la comarca acompanyat d’activitats i xerrades relacionades amb la sostenibilitat, la salut i el medi ambient.

A la Fira s’hi afegeix també la Jornada Masies Sostenibles organitzada pel Consorci per al Desenvolupament de la Catalunya Central que fins ara es realitzava dins el marc de la Fira de Sant Isidre. Es manté el Solsbirra, el festival de la cervesa artesana que enguany potenciarà la cervesa ecològica i continuarà maridant la cervesa amb gastronomia i música.

Tal com passava amb la Fira del Bolet del Solsonès, el certamen significarà el tret de sortida de les ja tradicionals Jornades Gastronòmiques de Tardor organitzades pel Gremi d’Hostaleria del Solsonès.

MÉS INFORMACIÓ A: https://www.ajsolsona.cat/

I A: https://solsonaturisme.com/ca/que-fer/fires-festes/solsoterra/

Fira del Vent – el Pla de Santa Maria 2025

Dies 18 i 19 d’octubre del 2025 el Pla de SAnta Maria (Alt Camp)

La Fira del Vent té lloc anualment a meitat d’octubre. Des de l’any 2017 la fira multisectorial s’ubica en una de les naus restaurades de La Fàbrica, un edifici històric construït l’any 1916 per a l’empresa Martí, Llopart i Trenchs, dedicada al tèxtil.

Molts anys enrere ja es celebrava, com a molts d’altres pobles, una fira agrícola i ramadera anual. L’any 1991, però, es va anar un pas més enllà i, batejada com a “Fira de Tardor”, es va complementar amb un espai dedicat al comerç i la indústria. A partir de l’any següent, la Fira Multisectorial va esdevenir-ne l’acte principal. L’any 2008, en un context molt difícil marcat per la crisi, va canviar el nom a “Fira del Vent” en cercar una línia d’especialització que la diferenciés.

MÉS INFORMACIÓ A:  https://www.elpladesantamaria.cat/

PROGRAMA:   https://www.elpladesantamaria.cat/noticies/programa-fira-del-vent-2025

Fira de Sant Lluc – Ulldecona 2025

5Dies 18 i 19 d’octubre del 2025 Ulldecona (Montsià)

La Fira de Sant Lluc d’Ulldecona, compta amb parades d’artesania i comerç, degustacions, tallers de cuina, activitats infantils i culturals.

MÉS INFORMACIÓ A:  https://ulldecona.cat/

I A: https://turismeulldecona.cat/

25a Fira del Medi Ambient – Tàrrega

Dies 14 al 19 d’octubre del 2025 Tàrrega (Urgell)

La Fira del Medi Ambient és un certamen que combina la part expositiva i comercial amb la celebració d’una fira-mercat de productes ecològics i de proximitat el dissabte 18 d’octubre a la plaça del Carme (el Pati). Es completa amb el vessant divulgatiu a partir de la programació de jornades, xerrades i tallers sobre patrimoni natural i la defensa i promoció dels valors agroecològics tots els dies, del 14 al 19 d’octubre.

MÉS INFORMACIÓ A:    https://www.tarrega.cat/

Favetes amb menta i pernil

Ingredients:

  • unes quantes fulles de menta
  • un bon grapat de favetes fresques
  • uns quants encenalls de pernil ibèric
  • un ou dur
  • 1/2 ceba vermella
  • oli d´oliva
  • sal
  • pebre

Preparació:

  1. Heu de tenir en compte que si les compreu amb la vaina trigareu una estoneta a desgranar-les, per això al temps d´elaboració he posat quinze minuts, ja que porta el seu temps. En fi, que una vegada fet aquest pas (a molt llocs ja us les venen així) fem una infusió amb fulles de menta per coure les faves.
  2. Tot seguit comencem amb el sofregit de ceba, entre deu i quinze minuts.
  3. Mentrestant podeu anar fent l´our dur i també rentar i picar les fulles de menta, i picar el pernil, així ja el tindreu a punt.
  4. Tot seguit escaldeu les faves amb la infusió de menta durant dos minuts.
  5. I finalment saltegeu les faves amb la menta i la ceba, i a super darrera hora hi incorporeu el pernil.
  6. I emplateu amb l´ou dur partit per la meitat a sobre de tot.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: BOOONISSIM

Origen: Favetes amb menta i pernil

Pastís de cervesa Guinness

Ingredients:

  • 250 grs de farina de rebosteria
  • 75 grs de cacau en pols Valor
  • 400 grs de sucre
  • 2 culleradetes i mitja de bicarbonat
  • 250 ml de Cervesa negra Guinness
  • 250 grs de mantega a temperatura ambient
  • 140 grs de nata líquida
  • 2 ous
  • 1 culleradeta de vainilla líquida

Preparació:

  1. Mesclam la farina, el cacau, el sucre i el bicarbonat. Reservam.
  2. Mesclam la cervesa i la mantega durant uns minuts amb les varetes elèctriques fins que quedi tot ben integrat.
  3. Afegim la nata, la vainilla i els ous i tornam a mesclar.
  4. Incorporam poc a poc la mescla de farina, sucre i bicarbonat.
  5. Distribuïm la mescla en un motlle i enfornam a 180ºC uns 45-50 minuts fins que quan el pastís estigui cuit.

Nota:

  • Aquest pastís, com gairebé tots els de xocolata, millora amb els dies. Així que el podem preparar el dia abans.

Recepta extreta de “Bon Tiberi”

Origen: Pastís de cervesa Guinness

CREMA CATALANA

CREMA CATALANA

Ingredients:

  • 500 ml. de llet
  • 4 rovells d’ou
  • 125 g. sucre
  • 20 g. farina fina de blat de moro
  • La pell d’1 llimona
  • Canyella en branca

Preparació:

  1. En un cassó posem a bullir la llet amb la branca de canyella partida i la pela de llimona. Reservem uns 50cl. per diluir la farina de blat de moro. Quan la llet comença a escalfar afegim el sucre i dissolem.
  2. En una altra cassola batem 4 rovells d’ou. Quan la llet comença a bullir, la barregem amb els ous a poc a poc i sense deixar de remoure amb una cullera de fusta.
  3. Un cop ja s’ha afegit tota introduïm també la farina de blat de moro diluïda.
  4. Posem la cassola al foc i remenem contínuament fins que trenca a bullir.
  5. Quan arribi aquest moment la retirem del foc i seguim amb el moviment mentre s’acaba d’espessir.
  6. Es serveix en una cassola de fang amb sucre cremat per sobre.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES D’AMOR

Origen: CREMA CATALANA