L’alimentació és un procés que ens acompanya al llarg de la vida, a través del qual obtenim els nutrients i l’energia que permeten cobrir els requeriments de l’organisme. Ara bé, l’acte de menjar, a més de ser un procés nutritiu, té connotacions importants de convivència —proporció de plaer, relacions afectives, identificació social i religiosa, etc.— que configuren el comportament alimentari i que poden repercutir en l’estat de salut de la persona. Les diferents maneres de menjar de cada país estan definides, entre altres factors, pel territori, per les seves tradicions, la història i l’economia. El menjar és, sens dubte, un element d’identificació cultural; per tant, és important mantenir i potenciar els hàbits alimentaris propis de l’àrea mediterrània, adaptats als canvis sociològics i culturals que es van produint.

Una alimentació saludable es defineix com aquella que és satisfactòria, suficient, completa, equilibrada, harmònica, segura, adaptada al comensal i a l’entorn, sostenible i assequible. Malgrat que existeixen moltes propostes saludables, una de les més conegudes al nostre entorn és la dieta mediterrània, que es basa en el consum majoritari d’aliments d’origen vegetal, frescos i mínimament processats, com fruites fresques i verdures del temps, llegums, fruita seca, cereals integrals, oli d’oliva verge extra i, en menor quantitat i freqüència, els làctics preferentment fermentats i el peix, seguit de les carns (preferentment blanques i magres) i els ous. L’aigua és la beguda principal i la més saludable. La dieta mediterrània també es caracteritza per procurar els àpats familiars, la utilització d’aliments locals i estacionals i per potenciar les activitats culinàries i gastronòmiques.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: EAP Montserrat

Origen: Alimentació saludable

El sabor dolç és el que més adeptes té entre la gent i és el sabor que va més lligat als nostres hàbits, estils de vida i emocions. Tant si estem tristos com contents acostumem a recórrer a la xocolata que tenim al rebost o robem les galetes dels nostres fills; o bé, si una tarda tenim una baixada de sucre i ens notem amb poca energia ens llancem a la primera fleca que trobem per comprar una bossa de croissantets o bé una coca i ho acompanyem amb una beguda ensucrada. Que bo!!! Però, alhora, que perillós… perquè aquest dolç tan extrem té un cantó amarg que molts encara desconeixen.

La muntanya russa

Així com el cafè té un efecte estimulant, la resta d’aliments també presenten efectes en l’organisme. En el cas dels productes ensucrats produeixen daltabaixos en els nivells de sucre en sang en poc temps, ocasionant una sensació similar a la d’un viatge en muntanya russa!!!! Imaginem que el cos ens demana xocolata o unes postres ensucrades. Una vegada a dins de l’estómac, ens sentim reconfortats i amb molta energia però al cap d’una estona ens ve la baixada de l’atracció, ens sentim cansats i necessitem… més sucre!!! Aquest cicle tan inofensiu a la llarga pot comprometre la salut de l’organisme i també el nostre estat d’ànim: ara ens sentim animats i al cap de mitja hora ens sentim tristos i ho compensem menjant un dolç i així continua la roda…Però aquí no s’acaba la història, el sucre que mengem avui en dia és un aliment refinat obtingut a partir de la canya de sucre, o principalment de la remolatxa mitjançant procediments químics. Durant el procés d’extracció s’obté només sacarosa (glucosa més fructosa) i alguns contaminants procedents del procés d’extracció perdent la fibra, els minerals, les vitamines i els oligoelements que tenia d’origen. Per poder metabolitzar-lo el cos se les ha d’enginyar i recórrer a les pròpies reserves de vitamines i minerals, primer les que troba en la sang i després les que es troben al cervell i als ronyons, una situació que va desmineralitzant l’organisme.

Avui en dia la utilització de sucre s’ha estès en la major part dels aliments que consumim: productes de pastisseria, galetes, pans de motllo, salses preparades, cereals d’esmorzar… El sucre integral també presenta els mateixos inconvenients que el refinat, exceptuant el sucre conegut amb el nom de rapadura perquè s’obté mitjançant un procés de liofilització que preserva les vitamines i minerals.

Dolços sans i naturals

Però això què significa? Hem de renunciar al sabor dolç? En absolut! El dolç és necessari pel nostre organisme ja que l’ajuda a tonificar, en especial, l’estómac, el pàncrees i la melsa. Per una banda podem recórrer al sabor dolç propi d’aliments naturals com les verdures, entre elles la carbassa, la pastanaga i el bròquil; la fruita deshidratada i els cereals integrals també proporcionen un sabor dolç, sempre i quan es masteguin i s’ensalivin adequadament.

Com a alternativa al sucre de taula podem recórrer a les melasses de cereals: d’arròs, ordi, blat o blat de moro. La més nutritiva de totes és la d’ordi i totes s’obtenen per fermentació del cereal, un procés que afavoreix la digestibilitat del producte i que al mateix temps millora el seu valor nutricional ja que durant la fermentació els glúcids, proteïnes i greixos es converteixen en sucres senzills, aminoàcids i àcids grassos simples, al mateix temps que es sintetitzen vitamines i enzims afavorint una bona assimilació d’aquest producte per part de l’organisme sense tenir els efectes negatius del sucre refinat. Una altra excel·lent alternativa és la estèvia, coneguda com la planta dolça, que té infinites propietats beneficioses per l’organisme: regula els nivells de sucre en sang i també regula la tensió arterial al mateix temps que és capaç de treure l’ansietat per menjar. La mel de bona qualitat també és una alternativa interessant. I evita els edulcorants artificials com la sacarina o l’aspartam, perquè no són amics de la bona salut.

En definitiva, posa a la teva vida més verdures i més cereals integrals que t’ajudaran a saciar el dolç que et demana el cos i endolça les postres amb melasses de cereal, mel de bona qualitat o stevia. Tindràs més energia física i mental i evitaràs molts problemes de salut. Prova-ho tu mateix!

1– Introdueix l’hàbit de menjar més verdures dolces com la carbassa i la pastanaga, així com també cremes de verdures dolces (de carbassó i pastanaga, de fonoll i ceba…) que ens relaxaran i afavoriran un bon sistema digestiu.

2– Acostuma’t a menjar cada dia cereal integral de bona qualitat. És molt important cuinar-lo bé durant temps i amb el foc baix i, sobre tot, mastegar-lo bé perquè quan es combina amb la saliva trenquem les molècules d’hidrats de carboni obtenint glucosa de bona qualitat necessària per les funcions vitals de l’organisme. Veuràs que d’aquesta manera, les ganes de menjar dolç disminuiran.

3– Combina els cereals integrals amb els llegums i amb verdures dolces. D’aquesta manera el cos rebrà els hidrats de carboni i proteïnes que necessita. Si reduïm el consum de proteïna animal i de greix saturat el nostre cos ens demanarà menys sucre!

4– És important cuinar i amanir els plats amb oli de bona qualitat i no restringir-ne el seu ús, perquè les dietes molt baixes en greix de bona qualitat, com els olis de primera premsada en fred, afavoreixen el desig de menjar aliments dolços.

5– Si et ve de gust menjar dolç, decanta’t per les compotes de fruita sense sucre afegit o fruita seca com orellanes, dàtils, panses o unes galetes amb melassa de cereal, per exemple.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: Menys sucre refinat, més dolç natural