Arxiu d'etiquetes: ARTICLE

Denominació d’Origen Catalunya

FONT: Wikipèdia – La Enciclopèdia Lliure

La Denominació d’Origen Catalunya recull la història i tradició viticultura de Catalunya. Engloba un ample ventall de varietats autòctones i tradicionals en una denominació que aplega bona part dels territoris de conreu de vinya de Catalunya. En total integra 330 municipis que se superposen a les altres deu denominacions d’origen, més la DO Cava, encara que el nombre d’hectàrees inscrites és menor.

Les varietats recomanades pel Consell Regulador són:

  • Raïm blanc:
    • El macabeu, el xarel·lo i la parellada, que són les varietats autòctones i predominants.
    • La garnatxa blanca, varietat també predominant a Catalunya, destinada a vins de criança, vins rancis, misteles i vins dolços naturals.
    • El chardonnay i moscatell d’Alexandria, varietats foranes que s’han aclimatat perfectament.
    • Altres varietats autoritzades: riesling, sauvignon blanc, chenin, gewurztraminer, malvasia, malvasia de Sitges, pero ximenes, picapoll, sumoll i vinyater
  • Raïm negre:
    • L’ull de llebre, el samsó, la garnatxa negra, la garnatxa peluda, i el monastrell, quant a varietats autòctones o tradicionals predominants.
    • El cabernet franc, el cabernet sauvignon, el merlot i el pinot noir, són varietats foranes que s’han aclimatat perfectament.
    • Altres varietats autoritzades: garnatxa tintera, trepat, picapoll negre, sirà i sumoll.

MÉS INFORMACIÓ A:    http://ca.wikipedia.org/wiki/Denominaci%C3%B3_d%27Origen_Catalunya

I A:    http://incavi.gencat.cat/ca/denominacions-origen-protegides/denominacions-origen/catalunya/

———————————

CONSELL REGULADOR D.O. CATALUNYA
La tradició vitivinícola a Catalunya és més antiga que la seva pròpia història. Des de l’arribada de fenicis i grecs, el vi és un element indispensable de la cultura catalana i mediterrània. El vi forma part de la nostra dieta, però també és present en les festes, en el treball, en la religió, en l’art i, en definitiva, de la nostra cultura. Catalunya compta amb unes condicions naturals excepcionals: una gran diversitat de sòls, de microclimes i de condicions orogràfiques, i una situació geogràfica que ha permès aconseguir la varietat, qualitat i continuïtat del seu potencial enològic (vegi’s Informació Bàsica). La Denominació d’Origen (DO) Catalunya, creada l’any 1999, és hereva d’aquesta llarga tradició.

El distintiu de la DO Catalunya en una ampolla és garantia de qualitat per al consumidor. Actualment, la DO Catalunya aplega la gran majoria de municipis catalans productors de vi. El seu objectiu és millorar paulatinament la qualitat dels vins i de les vinyes, fomentant la investigació i l’aplicació de les últimes tecnologies, com a mecanisme necessari per a donar resposta als exigents mercats actuals. Consolidar, crear i innovar són directrius bàsiques que expliquen la Denominació d’Origen Catalunya: per això té un ampli ventall de varietats de raïm autoritzades, perquè els viticultors i cellers puguin elaborar els seus vins amb flexibilitat, creativitat i llibertat.

Gràcies a la DO Catalunya, a més, municipis elaboradors de vi que no podien adscriure’s a cap altra denominació d’origen i que elaboraven grans vins, com ara part important de la comarca de l’Anoia o del Baix Llobregat o el Vallès Oriental, poden emparar-se i aconseguir el segell de qualitat i confiança que suposa per al consumidor la certificació de la DO Catalunya.

MÉS INFORMACIÓ A:  http://www.do-catalunya.com/

ESMORZA!

ESMORZA!

Anna's avatarEl Plaer de Menjar Bé & SA

healthy-breakfast-120516

El curs escolar comença de nou i amb ell arriben de nou les rutines familiars: ens hem d’organitzar i ordenar els dies, les hores i els àpats en família.

L’esmorzar és l’àpat més important del dia, aquest ens aporta l’energia per poder dur a terme les nostres activitats diàries: treballar, estudiar, fer esport, passejar, caminar…

Per altra banda aquest primer àpat del matí també ajuda a controlar el pes corporal ja que determina l’aportació i l’assimilació energètica al llarg del dia, per això és tant important que els nens esmorzin, fet que ens ajudarà a controlar l’obesitat infantil.

Per una completa aportació de nutrients cal que incorporem diferents grups d’aliments

– Fruita fresca: en forma de suc o de peça (més aconsellable). Aporta vitamines, sals minerals, aigua, fibra…

– Pa integral, cereals integrals. Aporten hidrats de carboni, vitamines del grup B, fibra…

– Lactis de cabra/ovella…

View original post 149 more words

Denominació d’Origen Cava

FONT: Wikipèdia – La Enciclopèdia Lliure

El cava és el vi escumós produït segons el Mètode Tradicional a Catalunya, majoritàriament. Legalment, la Unió Europea reconeix el Cava com un VEQPRD, un Vi Escumós de Qualitat Produït en una Regió Determinada, i l’activitat del sector està regulada pel Consell Regulador de la Denominació d’Origen Cava.

El mètode tradicional d’elaboració del cava és el mateix mètode xampanyès (méthode champenoise) adaptat a les varietats autòctones del Penedès.

Varietats de raïm
Les varietats principals utilitzades en el cupatge del cava són: el macabeu, la parellada i el xarel·lo. Cadascuna aporta al cava unes característiques que es complementen:

– el macabeu aporta dolçor i perfum,
– la parellada aporta finesa, frescor i aroma, i
– el xarel·lo aporta cos i estructura.

Varietats secundàries són el chardonnay i el subirat parent. Per als caves rosats s’utilitzen també les varietats negres garnatxa, monestrell, pinot negre i trepat.

MÉS INFORMACIÓ A:    http://ca.wikipedia.org/wiki/Cava_%28beguda%29

———————————

FONT: Wikipèdia – La Enciclopèdia Lliure

La Denominació d’Origen Cava protegeix els vins VEQPRD (vi escumós de qualitat produït en regió determinada) elaborats segons el mètode tradicional del cava del Penedès.

Les varietat de raïm recomanades en el reglament són: macabeu, parellada i xarel·lo. A més, són autoritzades: subirat parent i chardonnay, com a varietats blanques; i garnatxa i monestrell com a negres. Per a l’elaboració de caves rosats es va incloure el 1998 la pinot noir i trepat.

Regió del cava
Les primeres ampolles de cava es van començar a produir el 1872, gràcies als avenços tecnològics i en el camp de la microbiologia, que va permetre controlar la segona fermentació del raïm.[1]

El 1972 es va constituir el primer Consell Regulador dels Vins Escumosos per regular la producció, l’elaboració i la denominació dels vins anomenats fins aleshores com a xampany. La nova regulació va arreplegar tots els cellers que en aquell moment elaboraven vins escumosos de qualitat, sense tenir en compte la distribució geogràfica i a pesar que el cava és un producte tradicional del Penedès.

MÉS INFORMACIÓ A:   http://ca.wikipedia.org/wiki/Denominaci%C3%B3_d%27Origen_Cava

I A:  https://celleradocse.wordpress.com/2013/04/09/do-cava-fruits-de-la-terra/

———————————

CONSELL REGULADOR DEL CAVA
És un organisme descentralitzat del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi ambient. L’integren viticultors, elaboradors i representants de les comunitats autònomes de la “Regió del Cava” i del Ministeri.

Els seus antecedents es remunten a l’any 1959 quan es van establir les normes de comerç dels vins escumosos i gasificats, on apareix per primera vegada el terme CAVA. Posteriorment l’Ordre del Ministeri d’Agricultura de 23 d’abril de 1969 reglamenta els vins escumosos i gasificats i, d’aquesta manera, queden reconeguts com a designació pròpia els escumosos elaborats pel “sistema clàssic de fermentació en ampolla i envelliment en cava” i es poden “caracteritzar els seus productes amb la denominació CAVA”. Aquesta definició va servir de base per a designar el nom del producte.

MÉS INFORMACIÓ A:  http://www.crcava.es/catala/consejo.htm

Denominació d’Origen Alella

FONT: Wikipèdia – La Enciclopèdia Lliure

La Denominació d’Origen Alella (D.O. Alella) identifica el vi d’aquesta zona del Maresme i està reconeguda des de 1954,[2] any en què va ser creat el Consell Regulador d’aquesta denominació d’origen.

Vinificació
La varietat més característica de la Denominació d’Origen Alella és la pansa blanca, molt propera, tot i que no idèntica, a l’anomenada xarel·lo. Produeix uns vins blancs perfumats i lluents, especialment els anomenats marfil. Predomina l’elaboració de vins blancs amb la pansa blanca i la garnatxa blanca com a varietats principals. Altres varietats autoritzades són picapoll, malvasia, parellada, macabeu, chardonnay, chenin, sauvignon i moscatell de gra petit.

Per a l’elaboració dels rosats i negres, la varietat principal és la garnatxa negra. Són varietats autoritzades: garnatxa peluda, ull de llebre, merlot, cabernet sauvignon, pansa rosada i pinot noir.

MÉS INFORMACIÓ A:    http://ca.wikipedia.org/wiki/Denominaci%C3%B3_d%27Origen_Alella

A:    http://incavi.gencat.cat/ca/denominacions-origen-protegides/denominacions-origen/alella/

I A:  https://celleradocse.wordpress.com/2013/09/05/do-alella-fruits-de-la-terra/

———————————

CONSELL REGULADOR D.O. ALELLA
La Denominació d’Origen Alella, una de les més petites i també de les més antigues de la península ibèrica, s’ha anat modernitzant, ha incorporat noves tècniques i nous sistemes de conreu i d’elaboració, mantenint però el criteri que sols en la qualitat i en una forta personalitat, els vins d’aquesta contrada vitícola poden trobar la seva veritable dimensió universal.

Situada al nord de Barcelona i ocupant una superfície d’unes 320 hectàrees, La configuren (conformen) dues comarques, el Maresme a la vora de la mar i, a l’altra banda de la Serralada Litoral, el Vallès oriental, cada una amb la seva pròpia personalitat i amb amb el conreu de la vinya com a nexe d’unió, que es remonta, en ambdós casos a l’època romana.
El maresme s’estén entre el Barcelonès i La Selva, limita al nord amb el Vallès Oriental, està integrat per un total de trenta municipis, setze de costa i catorze a l’interior. Té més de trenta vuit kilòmetres de costa i una superfície total de 398,9 kilòmetres. Es tracta d’una estreta franja als peus de les muntanyes i de llargues platges, on conflueixen les rieres formades a les muntanyes de les que es troba encerclat; el parc del Montnegre-Corredor, els parcs de la Serralada Litoral i la Serralada Marina.

MÉS INFORMACIÓ A:  http://www.doalella.org/

Tisorades a les invasores del Delta del Llobregat, 7a edició

Tisorades a les invasores del Delta del Llobregat, 7a edició

arpella's avatarS.O.S. Delta del Llobregat

Les espècies exòtiques invasores són la segona causa a escala global de pèrdua de biodiversitat i aviat podrien passar al primer lloc. El delta del Llobregat té una problemàtica molt acusada, per això cal incidir en les zones que hem netejat.  P1010784

Com sabeu portem ja gairebé cinc anys fent campanyes d’eradicació de flora al·lòctona en la pineda de Gavà, que vam escollir com a àrea prioritaria d’actuació per diverses raons:

View original post 190 more words

Recupera bons hàbits per recuperar el teu pes

Anna's avatarEl Plaer de Menjar Bé & SA

Cítrics

Probablement durant aquests dies heu tingut una sobredosi d’aliments amb molts de sucres, rics en greixos i begudes alcohòliques. Aquest tipus d’alimentació, a banda d’incrementar el pes, provoca alteracions en la digestió i crea un cert estrés al nostre cos. Les meves recomanacions per retrobar-vos de nou són les següents.

  •  Gaudiu de la frescor que us dóna la fruita i la verdura de temporada : Cítrics, pomes, plàtans, cols, broccoli, coliflor, cols de Brusel·les, carbassa, escarola, endívia, carxofa. En general us aporten fibra, vitamines, antioxidants i minerals en un format poc calòric. Els plàtans són rics en potassi, uns grans aliats per evitar rampes a l’hora de fer exercici i els cítrics us donen vitamina C en abundància. Les crucíferes (cols, broccoli, coliflor) són molt riques en calci fàcilment assimilable i contenen uns compostos sulfurats que són potents anticancerígens. La carbassa us posa un punt dolç als plats i calma…

View original post 227 more words

Peix blau, lli i nous, essencials per la salut del cor

sardines_crop380wraw-whole-walnuts1

Anna's avatarEl Plaer de Menjar Bé & SA

sardines_crop380w

L’àcid linolènic o Omega -3  i l’àcid linoleic o Omega-6 són àcids grassos o greixos simples essencials, això vol dir que s’han d’ingerir a través de la dieta per tal de poder-los incorporar al nostre cos.

Els Omega-3 es troben alimentàriament en els greixos del peix blau, el lli, el cànem i les nous.

Els Omega-6 es troben sobretot als olis de llavors de girasol, moresc, etc.

Centrem-nos en els olis del peix.

Els olis de peix tenen fonamentalment àcids grassos Omega-3, a partir d’aquests es sintetitzen prostaglandines i tromboxans.

Les prostaglandines són antiagregants plaquetàries i vasodilatadores, mentre que els tromboxans són agregants plaquetaris i vasoconstrictors. No obstant això els tromboxans de la serie-3 no són gaire potents a nivell d’agregació plaquetària i vasoconstrictora, mentre que les prostaglandines tenen una activitat antiagregant i vasodilatadora molt potent. Així doncs l’efecte final dels olis de peix és una FLUIDIFICACIÓ DE LA…

View original post 232 more words

Les begudes energètiques, tot un risc!

eaplluismillet's avatarEAP Lluís Millet

Les begudes energètiques i/o energitzants causen riscs per a la salut, sobretot en persones que pateixen algunes malalties, així com en dones embarassades i nens.

View original post 136 more words

Abusa del CALCI. Prevenció de l’osteoporosi.

Anna's avatarEl Plaer de Menjar Bé & SA

Us deixo uns quants consells per que pugueu crear una bona massa òssia i evitar la descalicificació i les fractures innecessàries causades per l’osteoporosi en la maduresa.

Recordeu que cal tenir especial cura durant l’embaràs i l’alletament, els requeriments nutricionals en aquestes etapes són quantitativament diferents.

– Consumeix llet i derivats, de 2 a 3 racions per dia. En cas d’intolerància a la lactosa pots passar-te a la soja o  derivats fermentats de la llet. ( 1 ració: 250 ml de llet = 2 iogurts= 175 grs de mató=40-50 grs formatge manxego)

– Consumeix aliments d’orígen vegetal com ara cereals, verdures de fulla verda, fruits secs i llavors.

– Pren el sol moderadament, activaràs la síntesi de vitamina D, que afavoreix l’absorció del calci que ingereixes a través dels aliments.

– Fes exercici físic moderat. Camina 30 minuts diaris.

– No fumis.

– Elimina al màxim l’alcohol de la…

View original post 23 more words

Menjar escombraria?

Anna's avatarEl Plaer de Menjar Bé & SA

Ahir a la tarda vaig estar escoltant per la radio a l’Abel Mariné, catedràtic de Nutrició i Bromatologia de la Universitat de Barcelona, del qual sóc una gran seguidora. El  Dr. Mariné va comentar que no s’ha confondre la dieta escombraria amb el menjar escombraria, ho subscric totalment.

Personalment també sóc de l’opinió que no totes les hamburgueses són dolentes ni totes les patates fregides perjudicials. El que realment no és saludable  és el fet de menjar a diari aliments que aporten una quantitat molt important de greixos, sucres i sodi a la nostra dieta.

Per altra banda, és evident que tant els greixos, com els sucre com el sodi han de formar part de la nostra alimentació en quantitats moderadament baixes. El cos les necessita per funcionar.  Així doncs podem estar tranquils si de tant en tant assaborim una hamburguesa amb unes patates fregides d’acompanyament o…

View original post 142 more words