Arxiu d'etiquetes: ARTICLE

A les portes de la primavera, apareixen els molestos símptomes que provoquen les al·lèrgies. Per una gran part de la població l’arribada d’aquesta estació, provoca irritació de coll, ulls amb molta picor i plorosos, esternuts freqüents, congestió nasal, cansament físic, asma.

L’al·lèrgia, és aquella reacció anormal que té l’organisme davant d’una substància totalment innòcua per ell. Es tracta d’una malaltia crònica, i és molt recomanable pels afectats prendre mesures abans del canvi d’estació per poder preparar el nostre organisme. La prevenció ens permetrà aconseguir un bon funcionament del fetge perquè pugui eliminar les substàncies tòxiques del nostre cos amb major facilitat i assegurar un bon funcionament del sistema intestinal, per realitzar les absorcions de vitamines i minerals correctament.

Hi ha un seguit d’aliments al nostre abast que ens ajudaran en l’al·lèrgia, perquè aquesta ens sigui una mica més portable:

– Bròquil: ens aporta fibra , minerals , vitamines i…

View original post 499 more words

La crisi no tomba el cava

Deixa un comentari

Font: El Punt Avui
19/03/14 02:00 – Barcelona – Eva Garcia Pagán

La producció baixa un 0,77% tot i el descens del consum en els principals mercats
Les vendes a l’exterior també reculen un 0,9%, però el sector ho considera una fita
L’import mitjà és de 4,45 euros

La crisi i el descens del consum de les famílies no han pogut tombar el sector del cava, que ha acabat l’exercici del 2013 amb un descens de la producció d’un 0,77%, però amb més de 241,3 milions d’ampolles produïdes i una facturació de 970 milions d’euros, similar a la de l’any anterior. En aquest cas, tant el consum intern com les exportacions se n’han ressentit, amb reculades d’un 0,47% pel que fa al mercat espanyol i d’un 0,92% a l’estranger. “En un any de dificultats, i ja en són set, el cava ha resistit magníficament a les turbulències que se li han presentat”, presumia el president del Consell Regulador del Cava, Pere Bonet, malgrat que reconeixia que “el 2013 no té les dades brillants d’altres anys però confirma un volum internacional importantíssim”. De fet, el cava es manté líder mundial en l’exportació de vins escumosos de qualitat elaborats pel mètode tradicional, amb 159,9 milions d’ampolles exportades.

LLEGIR MÉS A: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/725888-la-crisi-no-tomba-el-cava.html

Un 88% del que es ven és bàsic
Ho recordava ahir el conseller d’Agricultura, Josep Maria Pelegrí, que “no tot el producte que es diu que és igual és de la mateixa categoria”, i és que la de la qualitat és una batalla en què el cava ha de guanyar. De fet, el sector té molt recorregut per ampliar la producció i comercialització de les categories més acurades, les reserves (criança mínima de quinze mesos) i grans reserves (trenta mesos com a mínim), que representen només el 10 i el 2% de les vendes, respectivament, mentre que el 88% restant correspon a cava estàndard (amb una criança mínima de nou mesos).
A més, en un any les vendes dels caves reserva ha caigut un 13% i els de gran reserva, un 2,65%, mentre que dels estàndards se n’ha augmentat la producció en gairebé 2 milions d’ampolles (d’un total de 211 milions venuts).

Ovelles, vaques i cabres disposades a menjar-se el que el foc arrassa

Deixa un comentari

Girona A cop de post

El col·lectiu Pastors i Pastores de Catalunya reclama tenir un paper actiu en la gestió de la cada cop més extensa massa forestal del país. Ara que les flames de l’últim incendi al peu de les Gavarres encara fumegen, han adreçat una carta pública a la “classe política” on asseguren que “és fals que no es pugui evitar la magnitud dels incendis que amencen estiu rere estiu -i ara ja tot l’any- milions d’hectàrees forestals”. Argumenten que gestionar el territori només amb “màquines” pot ser car però no ho és tant “si s’utilitza el sentit comú i una miqueta de voluntat política” i diuen que “ramats de cabres, d’ovelles, de vaques i d’eugues -i de races autòctones del país-” poden actuar “com a desbrossadores naturals, transformant la biomassa vegetal -allò que crema a l’estiu- en carn i llet de primera qualitat!”. Ara, amb prou feines es fan servir. En to…

View original post 930 more words

La crema de Sant Josep, el plat català més internacional

Deixa un comentari

Font: NacióLaFlama.cat
B. Ferrer | Actualitzat el 18/03/2014 a les 23:59h

– El 19 de març és tradició menjar crema cremada, unes postres de la gastronomia catalana que capten l’atenció arreu del món.
– Convenç tan al Japó com a Suïssa, la República Txeca o Portugal.

El 19 de març, diada de Sant Josep, la tradició mana que s’ha de menjar, per postres, crema cremada, o crema catalana, o crema de Sant Josep, un plat dolç que ja apareix als receptaris medievals Llibre de Sent Soví i Llibre del Coch. Elaborada amb rovells d’ou, llet, canyella, sucre, pell de llimona i midó, i amb una capa de sucre cremat a sobre, és un producte del tot comú en els menús d’arreu del país.

Però la crema catalana ha anat molt més enllà de les fronteres gastronòmiques locals, fins al punt que ha esdevingut un producte que, reconegut com a català, fa les delícies de milers de llaminers d’arreu del món. Podrien dir-ne perfectament “crème brûlée”, en francès. Però no. Ja sigui a Suïssa, a Itàlia o al Japó, la crema catalana triomfa:

LLEGIR MÉS A: http://www.naciodigital.cat/laflama/noticia/3070/crema/sant/josep/plat/catala/internacional

La crema de Sant Josep, el plat català més internacional

Josep Lladonosa, referent de la cuina tradicional catalana

Deixa un comentari

Font: VILAWEB
Autor/s: Montserrat Serra

Publica el volum ‘La cuina catalana. 800 receptes d’avui i de sempre’ (RBA-La Magrana)

Corria l’any 1991 i el cuiner Josep Lladonosa i Giró (Alguaire, Segrià, 1938) entrava de xef al Restaurant 7 portes, on s’hi estaria durant onze anys, aixecant diàriament una vuitantena de plats per als sis-cents comensals de mitjana que passaven cada dia pel restaurant, dinar i sopar. Però Lladonosa es va incorporar a l’establiment barceloní amb un mes i mig de retard. La raó: volia acabar d’escriure una de les obres que s’ha convertit en referència de la cuina tradicional catalana dels darrers vint-i-cinc anys, ‘El gran llibre de la cuina catalana’ (Empúries). Ara, Lladonosa ha revisat a fons el receptari i ha fixat el seu llegat definitiu en un nou volum, ‘La cuina catalana. 800 receptes d’avui i de sempre‘ (RBA-La Magrana).

La nova edició es va presentar a la premsa al Restaurant les 7 portes precisament, tot gaudint d’un esmorzar de forquilla i ganivet, on va brillar la truita d’espinacs i una tripa a la catalana que es defeia a la boca, per acabar amb uns bunyols de Quaresma esponjosos i vivificadors. I entre mossegada i mossegada, un Lladonosa satisfet, segur i versador, va anar enfilant els eixos del seu pensament al voltant de la cuina, el seu món.

Primer, va glossar els antecedents: ‘L’embrió de la cuina tradicional catalana, la que mostro en aquest volum, té el seu origen al 1700, perquè és aleshores que sorgeix un nou moviment culinari, fent avançar la cuina medieval i del Renaixement, i que ens marcarà fins als nostres dies. És al 1700 que trobem un manuscrit amb el nom de ‘Avisos e instruccions per lo principiant cuiner’, que conté cent-dos plats, document que es conserva a la biblioteca pública episcopal de Barcelona. Conté quatre plats on ja es feia servir el tomàquet. Aquest és el primer document que es coneix que incorpora nous productes provinents d’Amèrica a les menges d’aquí. Em preguntareu com pot ser que es tardés tant de temps. Potser s’havien incorporat abans a la restauració d’aquí, però no s’ha conservat cap document, o bé, també podem pensar que durant dècades hi va haver un rebuig de la població a aquests nous productes. Recordeu que a França deien que les patates portaven la lepra.’

LLEGIR MÉS A: http://www.vilaweb.cat/noticia/4179024/20140315/josep-lladonosa-referent-cuina-tradicional-catalana.html

Josep Lladonosa

La pèrdua d’aliments, un obstacle per a la reducció de la pobresa

Deixa un comentari

desMUNTANT la PAC?

bancomundial.org, 27-2-2014. El darrer informe trimestral del Banc Mundial alerta que entre un quart i un terç de la producció d’aliments es perden. Ho avaluen segons estimacions fetes per la FAO i l’Institut de Recursos Mundials. Al mateix temps s’evidencia que aquestes pèrdues posen en perill l’alimentació en regions de l’Àfrica i de l’Asia, fet que coincideix en ingestes alimentaries tres vegades menors a les del món desenvolupat. Segons l’estudi els preus mundials dels aliments varen baixar un 3% però es segueixen mantenint en els màxims històrics. Més informació aquí.

View original post

Excés de proteïna animal: carn

Deixa un comentari

menTnutricional

Les proteïnes són nutrients essencials que obtenim tant d’aliments d’origen animal (carn, peix, ou i làctics) com d’origen vegetal (llegums i fruits secs). Són essencials pel correcte desenvolupament i manteniment del nostre organisme, per tant aquest aliments han de ser presents dins d’una dieta saludable. Els que s’ha observat però, es que realitzem un excés de proteïnes animals, concretament de carn i embotits. Un excés de carn comporta alteracions en l’organisme i fins i tot, alguns estudis posen de manifest que consumir carn en excés és igual de dolent que fumar.

Es recomana consumir entre 3 i 4 cops a la setmana carn, i que sigui majoritàriament carn blanca (pollastre, conill, gall d’indi, etc.), reduint així el consum de carn vermella o rica en greix: vedella, porc, ànec, etc.
Un excés de carn implica una mobilització d’altres nutrients del nostre organisme com vitamines i minerals per tal de poder digerir-la…

View original post 41 more words

Fruita i verdura de temporada

Deixa un comentari

El Plaer de Menjar Bé & SA

Us adjunto un link tret de la revista Opcions on trobareu un calendari dels productes de temporada; com ja sabeu la terra segueix els seus propis ritmes i cada estació ens ofereix les seves fruites i les seves verdures, així mateix fa el nostre cos.

calendaritemporada fruita i verdura

Una abraçada

View original post

Com evitar els refredats

Deixa un comentari

Mengem sa?

Deixa un comentari

FONT: EL PUNT AVUI
07/03/14 02:00 – Abel Mariné

Cal anar a una “agricultura de precisió”, és a dir, a una agricultura que avanci conjuntament amb la ciència

A iniciativa de la Institució Catalana d’Estudis Agraris (Icea), amb la col·laboració de l’Associació Catalana de Ciències de l’Alimentació (ACCA), el 28 de febrer se celebrà a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) una jornada amb aquest títol per debatre la situació actual de l’alimentació. Ambdues societats són filials de l’IEC perquè la nostra acadèmia nacional s’ocupa, a més de l’estudi de la llengua, de molts altres camps del coneixement, i no es limita a “acollir-les” sinó que també els proporciona personal competent i recursos.

Encara que l’extensió d’aquest article no permet recollir tots els continguts presentats i debatuts per part d’experts de la cadena alimentària, des del camp fins a la taula (agricultura, indústria, distribució, restauració col·lectiva, consum, recerca i administració), intentaré fer una síntesi del més destacat. A la jornada es va parlar sobre la percepció i confiança del consumidor en els aliments, la seguretat i el valor nutritiu d’aquests i la garantia de qualitat dels sistemes de producció agrícola (convencional, integrada, ecològica, marques de qualitat i denominacions d’origen), i es va concloure que l’agricultura convencional actual proporciona en general productes de qualitat, gràcies, entre altres coses, a les normatives europees, i que cada vegada respecta més el medi ambient i la sostenibilitat, amb un ús controlat d’adobs i pesticides, i, sempre que es pot, procura emprar tècniques suaus, com la lluita biològica contra plagues. De fet, aquesta agricultura s’acosta cada vegada més a l’anomenada integrada, que és la que fa un ús més racional i restringit dels recursos autoritzats per assegurar la producció, que segueixen essent necessaris per alimentar una població mundial creixent. Cal anar a una “agricultura de precisió”, és a dir, a una agricultura que avanci conjuntament amb la ciència. Pel que fa a la producció ecològica, que necessita productes i tècniques ben acreditats i avaluats, es considerà interessant però insuficient amb ella sola per abastir el món.

LLEGIR MÉS A: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/721599-mengem-sa.html?cca=1