Arxiu d'etiquetes: ARTICLE

(ETG) Pernil Serrà – fruits de la terra

Més de vint segles de pernil

El distintiu europeu d’Especialitat Tradicional Garantida per al pernil serrà ha fixat els criteris mínims a partir dels quals un pernil pot tenir aquesta denominació. Això ha protegit i dignificat el producte i ha afavorit i consolidat les exportacions, principalment al mercat europeu

05/08/09 02:00 – Teia bastons

Els romans el van considerar un producte tan valuós que durant l’època de l’emperador August es van arribar a fer monedes amb la seva forma. Es tracta del famós pernil, un producte de què els romans, sempre tan espavilats, ja n’havien apreciat les qualitats, com ho demostra el pernil fossilitzat de gairebé 2.000 anys que es va trobar a l’antiga Tarraco. Ells havien après dels celtes a posar en salaó el pernil i altres parts del porc, i és dins l’Imperi Romà que es troba la primera referència escrita sobre el pernil. I més concretament del pernil de la Cerdanya, que va rebre les lloances del poeta Marcial.

Amb uns antecedents com aquests costa de creure que vint segles després fos necessari posar els punts sobre les is. O sigui, posar ordre per protegir un producte tan arrelat i reconegut al nostre territori i deixar clar què es pot considerar pernil serrà i què no. El camí que va triar el sector, mitjançant una iniciativa liderada per l’empresari gironí Joaquim Boadas, de l’empresa Becsa de Palol de Revardit (Pla de l’Estany), va ser el de demanar la certificació europea d’Especialitat Tradicional Garantida (ETG

LLEGIR MÉS A: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/65079-mes-de-vint-segles-de-pernil.html

etg_pernil_serra_fruits_de_la_terra

La colònia Güell

Deixa un comentari

Coses de l'Economia i l'Empresa

D’entrada, per bé que la nova empresa es localitzà al terme municipal de Santa Coloma de Cervelló, al costat del riu Llobregat, i que adoptà la forma externa de fàbrica de riu, amb mur perimetral envoltant-la, l’energia que adoptà, a l’inici, no fou hidràulica. La Colònia Güell començà com a vapor. Amb carbó procedent del port de Barcelona i una gran màquina de vapor (1.000 CV) construïda a Maquinista Terrestre i Marítima

06/07/13 02:00 – Professor de Política Econòmica de la UB – Francesc Roca

L’empresa tèxtil cotonera Colònia Güell (1890-1973), una iniciativa d’Eusebi Güell i Bacigalupi (Barcelona, 1846-1918), presenta moltes semblances amb les altres colònies tèxtils catalanes, aquelles fàbriques de riu amb un conjunt d’habitatges obrers al costat. En alguns casos, se ha dit que eren unes veritables catedrals del cotó. Ara bé, Colònia Güell presenta, també, algunes diferències substancials, que l’han fet diferent.

D’entrada, per bé que la…

View original post 214 more words

(DOP) Formatge de l’Alt Urgell i la Cerdanya – fruits de la terra

1 Resposta

De llet fresca del Pirineu

Eliminada la vinya per culpa de la fil·loxera, les valls i riberes de la serra del Cadí van convertir-se en la font d’alimentació d’una incipient indústria de bestiar boví que, amb el temps, ha donat lloc a un formatge amb personalitat i reconegut des del 2000 amb la denominació d’origen protegida.

24/08/09 02:00 – David Marín

Fins a la plaga de la fil·loxera, l’Alt Urgell i la Cerdanya eren comarques agrícoles, dedicades sobretot a la vinya. La devastació provocada per aquella plaga va reconduir l’activitat cap a altres vies. Una de les que van fer forat va ser la cria de bestiar boví: en un principi per produir carn. Però de seguida la llet es va convertir en el producte més rendible. I el formatge, un dels seus derivats més principals, elaborat primer de manera força artesanal, ha acabat convertint, sobretot a partir dels anys cinquanta del segle passat, aquestes dues comarques de muntanya en el bressol d’un formatge amb personalitat, reconegut, l’únic de Catalunya que gaudeix d’una denominació d’origen protegida (DOP).

És un formatge per a tots els públics: de gust suau, textura tendra i cremosa, aroma dolça, amb un gust que es manté al paladar de manera agradable, sense estridències. S’elabora a partir de llet de vaca de raça frisona. Es recull cada dia de centenars d’explotacions lleteres de l’Alt Urgell i la Cerdanya, i es transporta a les instal·lacions de la Cooperativa Cadí de la Seu d’Urgell, on se sotmet a un procés d’homogeneïtzació i pasteurització.

LLEGIR MÉS A: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/70347-de-llet-fresca-del-pirineu.html

formatge_de_lalt_urgell_de_llet_fresca_del_pirineu

El Parlament torna a tombar la proposta d’ampliació dels Espais Naturals del Delta del Llobregat

Deixa un comentari

S.O.S. Delta del Llobregat

Al delta del Llobregat, encara es manté l’aliança entre CiU i PP, que es bassa en el supòsit de que la protecció dels espaís naturals va contra del “desenvolupament del territori”. ERC no ha sigut capaç d’aprofitar la coalició amb CiU per forçar-la a acceptar a aquesta vella demanda de les entitats que ja estudia la Unió Europea.

El passat 12 de juny, a iniciativa d’ICV es portava aquest cop a la Comissió de Territori una “Proposta de resolució sobre l’ampliació de les zones protegides del delta del Llobregat”. Aquesta proposta és semblant a la que ERC va presentar el 2012[1], fet que ha sigut possible “gràcies” a que les competències de Medi Ambient ara es troben separades en dues conselleries.

Alhora ERC va completar la proposta presentant una esmena per la “sol·licitud per part de l’Estat de la inclusió del Delta del Llobregat a la llista de la Convenció…

View original post 851 more words

Ens cal una publicitat més responsable al món de l’alimentació

Deixa un comentari

De menjar no en llencem ni mica

L’Entrevista: Marta Royo i Espinet

Ens trobem amb la Marta Royo Espinet, economista i publicista. Després de més de 15 anys treballant en agències de comunicació per a diverses marques d’alimentació i salut, ha creat un projecte propi de consultoria de comunicació.

Li hem volgut preguntar sobre estratègies de màrqueting i comunicació al món de l’alimentació i com influeixen en la nostra compra diària. La Marta ens descriu acuradament com aquestes estratègies sovint estan pensades per maximitzar les vendes i és crítica amb certes estratègies de venda, les que bàsicament es centren en la promoció sense ressaltar beneficis clau dels productes.

Ens parles de màrqueting i publicitat. Molts confonem aquests dos termes, en què es diferencien?

El màrqueting és un concepte ampli que contempla l’intercanvi de bens i serveis amb què satisfem les nostres necessitats. Diguem que el màrqueting crea el valor d’un producte o servei. Per tant, per…

View original post 1.166 more words

Catalunya recicla el 82% dels envasos, molt per sobre de la mitjana espanyola

Deixa un comentari

Cada català va dipositar una mitjana de 14,9 quilos de plàstic, llaunes i brics, segons un informe d’Ecoembes

Els catalans vam reciclar l’any passat 224.500 tones d’envasos domèstics, que suposen el 82,7% del total, segons un informe d’Ecoembes, l’organització que coordina la recuperació i el reciclatge dels contenidors d’envasos i en els de paper i cartró. Aquest percentatge supera en 12 punts la mitjana espanyola que va ser del 70,3%.
L’informe assenyala que cada català va dipositar una mitjana de 14,9 quilos d’envasos de plàstic, llaunes i brics en els 35.266 contenidors grocs distribuïts en les ciutats i pobles catalans, el que suposa un 35% més que la mitjana espanyola. També va dipositar 20,1 quilos de paper i cartró als 33.124 contenidors blaus, que suposa un 28% més que la mitjana d’Espanya.
Els resultats de 2012 de la recollida de paper i envasos a Catalunya els ha presentat…

View original post 37 more words

L’agonia del món rural

Deixa un comentari

agropres

El sector agropequari té els anys comptats. El seu desenvolupament es veu condicionat sempre. Quan es troba a prop de nuclis urbans, els serveis tècnics municipals fan complir normatives industrials o urbanes controlades per arquitectes o enginyers industrials que no afavoreixen una estructuració racional del terreny que permeti optimitzar la utilització de l’aigua i la mà d’obra.

Si en el terme municipal els marges no poden superar els 1,5 a 3 metres de alçada, els terrenys rústics, tampoc. Actualment hi ha finques agràries on els marges tenen més de 6 metres de alçada. Veiem construïdes o en construcció carreteres amb uns marges que superen amb escreix els 6 metres d’alçada. També observem obres de infraestructura municipal on hi ha marges molt superiors als 6 metres d’alçada… Però un agricultor no pot adaptar la seva finca a la mecanització actual perquè fer-ho suposa crear uns marges de 4 metres d’alçada i…

View original post 374 more words

(DOP) Mantega de l’Alt Urgell i Cerdanya – fruits de la terra

2 Respostes

Quan untar és un privilegi

La qualitat de les pastures d’on surt la llet, la maduració de la nata durant dos dies i l’absència de colorants han donat a aquesta mantega la seva personalitat. Se’n produeix poca i es ven principalment a Catalunya i a Andorra i, en quantitats menors, a l’Estat espanyol i als EUA

14/08/09 02:00 – Ramon Estéban

Ben pocs països a Europa poden presumir de tenir a casa una mantega distingida amb una denominació d’origen protegida. A tot el vell continent n’hi ha sis, d’aquests petits tresors; a l’Estat espanyol, dos; i a Catalunya, tan sols un: la mantega de l’Alt Urgell i la Cerdanya, que elabora només la cooperativa Cadí de la Seu d’Urgell. Si el fet que surti d’un lloc i prou no fos suficient per donar al producte una pàtina d’exclusivitat, afegim-hi que d’aquesta mantega se’n produeix una quantitat limitada –450 tones a l’any, una xifra minsa comparada amb les de les marques que dominen el mercat–, la qual cosa obliga que se’n pugui comprar només a Catalunya i a Andorra i en determinats comerços del País Valencià, Madrid i els Estats Units. L’explicació la trobem en el fet que la matèria primera és també molt limitada, atès que es tracta únicament de la llet de les vaques frisones dels 130 ramaders de l’Alt Urgell i la Cerdanya que nodreixen la cooperativa Cadí.

LLEGIR MÉS A: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/70929-quan-untar-es-un-privilegi.html

Exposició sobre el Delta del Llobregat, a Gavà

Deixa un comentari

S.O.S. Delta del Llobregat

Delta_0_alta_OK Finalment portarem la nostra exposició “EL DELTA DEL LLOBREGAT, TAN EXCEPCIONAL COM DESCONEGUT”, al municipi de Gavà, que encara no haviem visitat:

Quan? del 28 de juny al 14 de juliol*
On? a l’Ateneu La Màquia, C/ de St Nicasi, 41, Gavà (com arribar)

On per primer cop podreu veure la tercera i última part “Alternatives de futur”, sobre les possibilitats de desenvolupament sostenible del Baix Llobregat.

Us hi esperem!

Si teniu interès en exhibir la nostra exposició, ens podeu escriure a sos.deltallobregat@gmail.com. Abans podeu fer una ullada aquí: primera, segona i tercera part.

Més info

Tota la info al nostre bloc

*L’horari és:

Dijous de 18 a 22h
Divendres i dissabte de 18 a 24h.

View original post

Unió de Pagesos reclama “ajuts d’Estat” per pal·liar els greus danys de les pedregades a les comarques de Lleida

Deixa un comentari

agropres

Unió de Pagesos (UP) reclama articular “un ajut d’Estat” per a la pagesia professional de les comarques de Lleida afectades per la forta pedregada de la setmana passada, que va provocar importants danys en una àmplia zona de cereals i fruita dolça. L’assemblea d’afectats del sindicat, reunida a Ivars d’Urgell, va decidir demanar, per pal·liar els greus danys de la pedra, diferents mesures, entre les quals de caràcter fiscal, que es van portar a terme pels danys de la pedregada de la temporada anterior.

La tempesta de pedra a les comarques de Lleida va afectar quasi 42.000 hectàrees de conreus de les Garrigues, el Pla d’Urgell, l’Urgell, la Noguera i el Pallars Jussà, de les quals unes 37.000 corresponen a cereals i unes 5.000 a fruita dolça, segons dades del departament d’Agricultura. La pedregada va malmetre fortament conreus d’ametllers, vinya, cereal i olivera al Pallars Jussà; fruita dolça, cereal i…