Arxiu d'etiquetes: ARTICLE

Carxofa del Prat – fruits de la terra

La verda flor

La carxofa del Prat, coneguda com a carxofa blanca, és un dels productes més representatius del Parc Agrari del Baix Llobregat, on anualment es produeixen 7.800 tones d’aquest fruit, cosa que converteix la comarca en la principal productora de carxofes de Catalunya.

05/09/09 02:00 – Paula Mercadé

El secret del bon gust de la carxofa del Prat, anomenada també carxofa blanca, rau en la terra del Parc Agrari del Baix Llobregat, on es cultiva. Com totes les terres dels deltes és molt fèrtil, rica en minerals. Però té una altra peculiaritat: el clima. Les muntanyes de Collserola, Montbaix-Montpedrós i el Garraf; en combinació amb l’acció marina fan que el conreu no pateixi canvis bruscos de temperatura i que les terres mai estiguin per sota els 4° C negatius, cosa que impossibilita el cultiu d’aquest card.

El parc agrari dedica una quarta part de les seves 2.700 hectàrees al conreu de la carxofa blanca, i produeix anualment unes 7.800 tones d’aquest fruit. El Baix Llobregat és, doncs, la principal comarca productora de carxofa, seguida pel Montsià –amb una producció de més de 4.000 tones– i el Baix Ebre –amb unes 3.000 tones–.

LLEGIR MÉS A: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/-/5-societat/77860-la-verda-flor.html

Carxofa del Prat la Verda Flor

Exposició sobre el Delta del Llobregat i xerrada, a Ciutat Vella, Barcelona

Deixa un comentari

S.O.S. Delta del Llobregat

Portada difusió Amb motiu de la visita de la nostra exposició: “EL DELTA DEL LLOBREGAT, TAN EXCEPCIONAL COM DESCONEGUT” al districte de Ciutat Vella, a Barcelona:

Quan? del 15 d’abril al 6 de maig*
On? al Centre Cívic Drassanes, c/Nou de la Rambla, 43, Bacelona (com arribar)

… farem una xerrada amb el mateix títol:

Quan? dijous, 18 d’abril, a les 17:15h
On? al CC Drassanes

Per part del company Raúl Bastida. Us hi esperem!

Tota la programació del Centre Cívic Drassanes aquí.

Si teniu interès en exhibir la nostra exposició, ens podeu escriure a sos.deltallobregat@gmail.com. Abans podeu fer una ullada aquí: primera part i segona.

Més info

Tota la info al nostre bloc

*L’horari és:

De dilluns a divendres:
Matins 9 a 14:30h
Tardes 16 a 22h

Dissabtes:
Matins 10 a 14:30h
Tardes 16 a 22h

View original post

Èxit de les Jornades de Cuina Catalana

Deixa un comentari

Èxit de les Jornades de Cuina Catalana

Vora una cinquantena de persones van participar a les Jornades de Cuina Catalana d’aquest any que es van organitzar ahir al Restaurant dels Serradells.
Amb un menú del Rebost del Padrí basat en la vedella del país, els assistents van poder gaudir de plats típics de la Cuina Catalana com l’arròs de bolets o l’entrecot amb romesco, tot fet amb productes quilòmetre zero i amb l’especial cura dels responsables de El Rebost del Padrí.
Entre plat i plat, els responsables de la IGP de la vedella andorrana van explicar l’origen i la recuperació de l’espècie bruna al Principat, i els esforços que s’estan fent per aconseguir el reconeixement necessari per potenciar-ne el consum al país i internacional.

View original post

Lo que nos tragamos

Deixa un comentari

esther vivas

Angela Biesot | El Periódico

Productos de consumo ordinario como las patatas fritas, la bollería, los refrescos de cola o las salchichas de fráncfort contienen conservantes, colorantes y edulcorantes aprobados pero nada saludables. Detrás de algunos también se esconden la deforestación, el fraude o la superproducción. Leer las etiquetas ilumina.

Al paladar le cuesta distinguir los restos de heces en una tarta de chocolate, el ADN del caballo en una hamburguesa o cualquier otro intruso químico no deseado en la comida. Pero la confirmación de su presencia alarma a una sociedad obsesionada por la salud y las calorías. Al principio es un misterio pensar en cómo aparece materia fecal en un postre de Ikea. Pero la respuesta tiene un nombre: globalización alimentaria. Gracias a ella, el recorrido medio de un producto comestible es actualmente de unos 5.000 kilómetros diarios por todo el planeta.

No se puede esperar menos, pues, de…

View original post 336 more words

DO Cava – fruits de la terra

Deixa un comentari

Macabeu, xarel·lo i parellada

El 99% de la producció de cava es concentra a Catalunya, i el 95%, al Penedès. Tanmateix, el “Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentacion” va forçar el 1991 una denominació d’origen estatal que abasta 159 municipis de vuit comunitats autònomes

11/08/09 02:00 – Salvador Garcia-Arbós

El paisatge del cava és el del Penedès: vinyes arrenglerades i polides, que la Mare de Déu de Montserrat arrecera del fred directe. Malgrat això, també poden etiquetar cava en municipis de Navarra i Euskadi, de la Rioja, del País Valencià, d’Aragó, de Castellà i Lleó i d’Extremadura. A banda de l’Alt i el Baix Penedès, en deu comarques més del país es produeix cava. Precisament, a Blanes, municipi veí de la zona vitivinícola del Maresme (Alella), s’hi va elaborar el primer vi escumós d’acord amb el mètode tradicional de la Xampanya, el 1848, un quart de segle abans que el senyor Raventós, de can Codorniu, al Penedès, que presumeix d’haver elaborat l’anomenat primer cava el 1872. Avui a Blanes hi ha encara la cava on fa més anys que es crien i es remenen ampolles de cava. Però a Blanes, des de finals dels anys vuitanta del segle XX, no hi ha espai per a la vinya.

Sense cap dubte, avui la capital del cava és Sant Sadurní d’Anoia: s’hi elabora el 75 per cent de la producció emparada pel consell regulador. El cava és el segon vi escumós de qualitat consumit i produït al món, després dels 300 milions d’ampolles de xampany; el tercer és a anys llum: un dos per cent dels dos gegants.

LLEGIR MÉS A: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/67563-macabeu-xarelmlo-i-parellada.html

(DOP) Oli de l’Empordà – fruits de la terra

1 Resposta

El primer oli del país

Reconeguda des del mes de maig del 2008, la denominació d’origen protegida, DOP, Oli de l’Empordà és la més recent de les cinc que hi ha a Catalunya.

20/08/09 02:00 – Salvador Garcia-Arbós

Els olivets de la carretera de l’Escala tenen una retirada amb els camps d’oliveres als peus del mont Parnàs. Si no us agrada l’Escala, poseu-hi Empúries, on mig mil·lenni abans de Crist hi van desembarcar el primer oli i els primers planters d’olivera. I aleshores els avantpassats indigetes van convertir-se en proveïdors d’oli d’Atenes.

Els antics pagesos de l’Empordà havien decidit posar oliveres a la plana i construir feixes de paret seca enfilades per a la vinya. I va ser així per mil anys i per a mil més, encara que glacés, que les llevantades fossin torrencials o que la tramuntana espolsés el blat madur.

Un dia del 1956 va glaçar i diuen que va matar les oliveres. Els pagesos que ja havien dit prou perquè el conreu era poc rendible van arrencar les oliveres. De fet, força agricultors van substituir l’olivera per cereals, blats i ordis a l’hivern, i blat de moro a l’estiu. La societat feia un gran canvi estructural, de mentalitat: una societat rural i pagesa tombaria cap a una societat de mentalitat urbana, pressionada pel turisme creixent, per la consegüent pressió urbanística i per la indústria. Imagineu-vos a la Costa Brava els anys previs al 600 podent fer duros a quatre pessetes!

El conreu es va ensorrar de mica en mica fins a començament de la dècada dels vuitanta, en què comença la recuperació. Tanmateix es difícil que l’oli empordanès assoleixi la superfície, l’anomenada i la demanda colossal de què va gaudir entre els segles XVIII i XIX.

El 2008 va néixer la Denominació d’Origen Protegida Oli de l’Empordà, caracteritzada per tres varietats d’olivera autòctona: argudell, corivell i verdal (llei de Cadaqués). A més, cal afegir-hi la reputada arbequina.

LLEGIR MÉS A: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/4-economia/-/66716-el-primer-oli-del-pais.html

Vols ser pagès al costat de Barcelona? | Delta Viu

Deixa un comentari

(IGP) Llonganissa de Vic – fruits de la terra

1 Resposta

La llonganissa de la Plana

La boira. És el primer que ve al cap quan es parla de la plana de Vic. A un català nascut fora d’Osona, és clar. Però aquesta boira és la causant, juntament amb els corrents d’aire fred que travessen la plana, d’una curació que converteix la llonganissa de Vic en un producte extraordinari.

02/09/09 02:00 – Joan Rueda

La plana de Vic és un canal de pas entre els Pirineus i la depressió litoral d’uns 600 quilòmetres quadrats i una altura d’uns 500 metres sobre el nivell del mar. El fet que estigui flanquejada pel Montseny i la serra de Collsuspina fa que sigui travessada per uns corrents suaus i constants d’aire fred que, amb contrast amb l’aire humit que arriba del Mediterrani i els nombrosos dies de boira, generen unes condicions climàtiques excepcionals que permeten que la llonganissa de Vic sigui un producte carni curat extraordinari. De fet, l’elaboració de la llonganissa va començar, òbviament, a les masies de la zona i la curació es feia obrint i tancant finestres buscant els corrents d’aire adequats.

Però l’excepcionalitat del producte no es deu només a la curació, tot i que aquesta li doni un tret diferencial respecte a les llonganisses d’altres territoris. La matèria prima és l’altre pilar d’un producte que des de l’any 2001 es comercialitza sota un segell de qualitat, la indicació geogràfica protegida, que atorga la Unió Europea: la llonganissa de Vic és un embotit elaborat amb carn de porc i cansalada que té com a únics condiments la sal i el pebre negre.

LLEGIR MÉS A: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/76557-la-llonganissa-de-la-plana.html

La Passió. El teatre popular

Deixa un comentari

Bienve Moya-Domènech

El teatre d’aficionats (actualment dit amateur) compta a Catalunya amb un antiga i extensa tradició. Entre els seguidors d’aquest fet social ─més que no pas artístic─ no hi ha companyia, elenc o grup solvent que no inclogui entre les seves activitats anuals la representació dels Pastorets, o de la Passió, o dels dos drames. En l’actualitat, la gran majoria es decanten per donar vida als Pastorets, més que no pas a la Passió. Aquesta preferència pel drama pastorívol del Nadal probablement es degui tant a raons d’ordre practicista (els Pastorets tenen un to de comèdia, per tant permet una representació més relaxada, la Passió, contràriament manté tota una aura de tragèdia) com ideològic: els Pastorets si bé relaten el naixement de Crist, també narren un senzill conte entre el bé i el mal, amb dimonis i pastors que encarnen aquests dos elementals conceptes. En cavi la Passió relata, la mort…

View original post 281 more words

Sabíes que…?

Deixa un comentari

El blog de l'hort autosuficient

L’ALL
D’origen asiàtic, es un antibiòtic natural, que ajuda a eliminar toxines de l’organisme, estimula la secreció digestiva, es expectorant i té poder anticoagulant i vasodilatador.
Hi ha una antiga dita que diu, “que l’all vol veure l’amo, quan se’n torna a casa”, això vol dir que els alls s’han de plantar a poca profunditat. Un altre dita popular ens diu, “si vols un all bo i fi, sembra’l per Sant Martí; si vols all coent, sembra’l per l’advent; però si vols un bon all, sembra’l pel gener”.
El alls volen ser conservats en un lloc on hi circuli l’aire.