Arxiu d'etiquetes: CAP-ROIG

Cebiche de caproig.

INGREDIENTS: PER 4 PERSONES

  • 4 caproig (escórpora, polla de mar)
  • sal
  • 2 alvocats
  • 2 tomaquets
  • 12 cogombres petits en vinagre.

Per el brou:

  • Les espines dels caproig, aigua

Per la llet de tigre:

  • Caldo dels caproigs 750 g.
  • 1 ceba
  • 1/2 llima + la seva pela
  • 1 pebrot vermell
  • sal
  • tabasco unes gotes

ELABORACIÓ:

elaboració de la llet de tigre:

  1. Tallem les verdures ben petites les barregem totes juntes amb el caldo i ho deixem macerar a la nevera 24 hores.

elaboració del brou:

  1. Passem les espines dels caproigs per la paella amb una mica d’oli, fem bullir aigua, la tirem sobre les espines i ho deixem tapat durant 1/2 hora (ja fora del foc).

elaboració dels rogers:

  1. En treiem les espines o si voleu ,que us ho facin a la peixateria. El tallem a trossos regulars.
  2. Els posem 5 minuts en salmorra (aigua amb un 10% de sal).
  3. Afegim el peix a la leche de tigre que estem preparant, durant 8 minuts. Els retirem i els reservem.

elaboració del plat:

  1. Triturem amb el turmix les verdures , juntament amb el suc , de la leche de tigre, i ho colem , reservem el suc.
  2. cebiche 003Posem la leche de tigre al plat , i hi afegim els talls de peix, l’alvocat tallat, el tomaquet pelat i tallat i els cogombres en vinagre.
  3. Si mireu el llibre d’en Joan Roca, veureu que es una mica diferent, jo l’he adaptat als gustos de casa meva i l’he simplificat una mica.
  4. No us espanteu….es fàcil i molt bó!!!!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: CULLERA DE ROURE

Origen: Cebiche de caproig.

Peix de sopa

Hi ha peixos adequats per a les sopes, que ni tan sols es poden menjar per la gran quantitat d’espines que contenen – els escorpinyots inferiors, els burros, els serrans. Aquests són peixots que fan meravelloses sopes de peix. I no cal dir les julívies – anomenades en altres indrets julioles i en altres guiules. Les julioles i en general tots els peixos per a fer aquesta sopa han de contenir la màxima quantitat de greix i de viscositat possible. Es aquest greix marí el que constitueix el punt més alt, l’autèntica substància de la sopa de peix”.
(Josep Pla; El que hem menjat)


El peix de sopa, és una barreja d´espècies molt heterogènia

Hi ha tota una sèrie d’espècies de peix que, ja sigui per elles mateixes o bé per la seva talla, no tenen suficient valor per vendre-les per separat a les peixateries i el que es fa és comercialitzar-les barrejades per a fer brous, fumets o sopes. És el que anomenem, peix de sopa.

Sota aquesta denominació s’hi agrupen espècies molt variades de peix de roca, exemplars de talla petita, espècies amb molta espina, de carn de sabor intens i molt gustosa, que no tenen sortida per elles mateixes i que barrejades fan uns brous de peix excel•lents.

Dins de la denominació “peix de sopa” s’hi troben alevins d’espècies típiques de roca com ara els serrans (Serrranus cabrilla), els penegalls (Helicolenus dactylopterus) , les lluernes (Trigla lucerna i Trigla lyra) , els cap-roig o les rascasses (Scorpaena scorfa i Scorpaena porcus). També en formen part d’aquesta barreja la rata (Uranoscopus scaber) , les aranyes o els rapets. Per fer encara més gustós el caldo s’hi afegeix a aquesta barreja caps o espines de lluç o de rap i algun crustaci com ara el cranc o les galeres que en milloren la qualitat substancialment.


Aranyes, rates, rascasses, penegalls i serrans formen aquesta barreja

El peix de sopa s’usa en fumets que, després es faran servir en arrossos, fideuades i tot tipus de suquets de peix on li donen un gust intens a mar. També es fa servir en les típiques sopes de peix. Normalment quan més diversa es la barreja i més carregada de greix te la seva carn, millor surten. Segons Josep Pla, l’origen de les sopes de peix està en l´olla dels pescadors, un plat ràpid i senzill que es cuinava a bord de les barques de pesca i que es menjava allà mateix, cadascú amb la seva cullera de fusta en la mateixa olla. Amb el temps, aquest plat esdevindria el ranxo de barca.

A continuació us passo a descriure alguns dels representants típics d’aquesta barreja tant interessant:


La rata, una de les espècies més típiques del peix de sopa. Il.lustració: SOS peix

Lluerna: De forma cònica característica amb el cap molt típic. Aletes pectorals molt desenvolupades. Coloració de vermellosa-bruna a rogenca. Viu en fons sorrencs i de còdols.

Rata: Espècie típica de peix de sopa. Presenta un aspecte inconfundible. Cos en forma cònica amb el cap molt desenvolupat i la boca en disposició quasi dorsal. Espècie bentònica de fons sorrencs i fangosos on viu semi-enterrada.

Cap-roig i Rascassa: Espècies del grup de les escorpores de cap ben desenvolupat, els ulls i la boca són molt grossos. Radis espinosos de les aletes robustes, alguns amb glàndules de verí. Coloració críptica amb tonalitats brunes en la rascassa fins vermelloses en el cap-roig. Espècies solitària de fons rocosos. El cap-Roig és molt apreciat, només s’usen per sopa els exemplars més petits o bé els caps i espines.

Penegall: Espècie propera a les escorpores però de menor qualitat. Presenta es mateixes característiques que elles. De color vermellós amb franges verticals més fosques.

Serrà: Peix de mida petita i de cos allargat. Boca i ulls grossos. Cos de fons vermellós o grises amb bandes verticals més fosques (de set a nou) que arriben més enllà de la línia lateral. Espècie litoral típica de fons rocosos.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: HISTÒRIES DE MAR

Origen: Peix de sopa

Lo peix del caldo

INGREDIENTS: (per a 6 persones)

  • 1,5 kg. de cap-roig (polla)
  • 1 kg. de lluerna
  • 1 llenguado
  • 10 llagostins o gambes vermelles
  • 6 escamarlans
  • 1 kg. de patates per bullir
  • 1 l. de brou de peix vermell
  • allioli
  • oli d’oliva
  • sal

Per fer la picada:

  • 6 grans d’all
  • 5 grans de pebre negre
  • 30 gr. ametlles/avellanes
  • 2 nyores
  • 3 tomàquets de penjar
  • uns brins de safrà

ELABORACIÓ:

  1. El dia anterior vaig preparar un brou de peix vermell que fa una oloreta que no veas.
  2. El buidarem dins una olla fonda.
  3. Gairebé 3 litres de brou, he posat. L’escalfarem poc a poc.
  4. Ara tirarem uns brins de safrà.
  5. Tallarem les patates a trossos però que tinguin un gruix maco.
  6. Mentre s’escalfa el brou, prepararem un picada.
  7. Utilitzarem dues nyores i tres tomàquets de penjar.
  8. Afegim unes boletes de pebre negre.
  9. Escaldem les nyores i el tomàquets.
  10. Pelem els alls.
  11. Els afegim a la picada.
  12. Pelem els tomàquets i les nyores ja sabeu, aneu traient la carn de la pell amb una cullerea. La pell es llença.
  13. Ho afegim tot a la nostra picada.
  14. Uns brins de safrà i ho piquem bé.
  15. Si us canseu (com jo), ho podeu passar pel turmix.
  16. Ara netegem bé el peix i el llenguado que no falti.
  17. Com que el caldo ja bull afegirem les patates.
  18. Netegem les gambes i els escamarlans.
  19. Afegim també el peix la lluerna l’escòrpora la picada ho remenem amb compte i hi incorporem el marisc.
  20. Una remenada ho salem i ho taparem s’ha de coure uns 10 minuts.
  21. Un cop fet, ho servirem en una safata gran tot barrejat.
  22. A taula muntarem el plat.
  23. Una mica de patata, de gambes, d’escamarla, de peix…i sobretot, de caldo.
  24. I finalment, si us agrada clar, un parell de cullerades d’allioli claret (recepta ràpida).
  25. Avui, he decidit acompanyar-ho amb un albarinyo Granbazán.
  26. Excel.lent combinació, nanos.
  27. Aquest plat es menja així, axafant tot el peix (lliure d’espines) amb la patata i l’allioli.
  28. Bon Profit !!!

Recepta extreta de “La Cuina de Sempre”

Origen: Lo peix del caldo