Abans de tot, tallem l’ànec a parts petites, mida paella, inclosa la carcanada i el coll, que deixen un sabor molt bo. El salpebrem i el posem 5 minuts a l’olla a pressió amb 100 ml d’aigua, per evitar que quedi dur al sofregir-lo. Quant el traiem del foc, guardem el brou que ha quedat per fer-lo servir després. Tallem la ceba i els pebrots a trossets petits, i ho sofregim a foc lent a la paella, amb oli suficient. Ràpidament afegim l’ànec, per evitar que la ceba quedi massa feta, i ho deixem sofregir; afegim les llavors de celiandre i les carxofes tallades a quarts, i deixem coure fins que veiem que ja són toves; per acabar, tirem la sèpia, també a talls petits, sense salar. Quan veiem que ja gairebé està (la sèpia es cou molt ràpid) afegim la picadeta d’all, julivert i fruits secs. Deixem una mica més, per que no quedi l’all cru, i tirem l’aigua i el brou de pollastre (i el brou de l’ànec), i hi afegim una mica de colorant, costum molt valenciana que defensem. No fa falta gaire perquè la carxofa li donarà un to negre molt bonic. Ho deixem coure uns minuts, regirant perquè agafi el sabor de tots els ingredients, i tirem l’arròs. Deixarem coure uns 17 minuts aproximadament, vigilant de no remoure l’arròs o, en tot cas, canviar l’orientació de la paella per a que el foc doni uniformement. Veurem que l’arròs queda sec, i una mica cru, com si li faltés aigua: no ho feu. Traieu-la del foc i deixeu-la reposar uns 3 minuts com a molt. Que no es passi.
