Arxiu d'etiquetes: FRUITS DE LA TERRA

DO Penedès – fruits de la terra

1 Resposta

El fals mite dels blancs

El Penedès ha estat considerat des de sempre un territori de vins blancs per la seva vinculació amb el cava. Però en aquesta DO han sorgit en els últims anys una gran diversitat de negres que poden passar la mà per la cara a vins de prestigi i amb més espai a les cartes dels restaurants.

31/07/09 02:00 – Cati Morell

En el moment en què el Penedès ha posat en marxa la part fonamental del nou pla estratègic de la Denominació d’Origen Penedès, que s’estén per les comarques de l’Alt i Baix Penedès, el Garraf i l’Anoia, i que aquesta zona ha aconseguit tenir el primer clúster vitivinícola de l’Estat espanyol, ja no es pot parlar de la DO Penedès com un productor de vi qualsevol. La quantitat ja no importa, ara importa la qualitat i amb poc temps es podria començar a percebre una clara desvinculació entre la producció de vi i cava. Els elaboradors, amb el suport dels viticultors i d’un mercat potencial creixent, aposten per varietats que en els últims cinquanta anys s’havien vist només en els mapes veïns. El pinot noir o el sirà s’han convertit en varietats treballades als cellers del Penedès de manera cada vegada més habitual per a la producció de vins de gamma alta i superior. Això no ha deixat de banda les varietats tradicionals.

MÉS INFORMACIÓ A:   http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/68895-el-fals-mite-dels-blancs.html

do_penedes_frutis_de_la_terra

(DOP) Oli de Siurana – fruits de la terra

1 Resposta

De l’arbequina, tal com raja

Produït gairebé el 100% amb oliva arbequina, amb una acidesa que no supera els 0,5 graus i que s’obté amb uns procediments que no n’alteren la composició natural, diuen de l’oli de Siurana que és «el millor del món», i hi ha una gran quantitat de premis que ho avalen

01/08/09 02:00 – CARINA FILELLA

És en una franja paral·lela al Mediterrani que travessa de nord-oest a sud-est set de les deu comarques tarragonines, on es troba la zona de producció de l’oli extra verge de la DO Siurana. Són unes 13.000 hectàrees d’una terra que basteix el paisatge amb oliveres de la varietat arbequina. És del premsatge d’aquesta oliva petita, que s’ennegreix amb la maduració, d’on raja el que es considera «el millor oli d’oliva del món». Josep Baiges, president de la DOP Siurana, diu que aquest és un qualificatiu objectiu. No en va, olis emparats en aquesta DOP han guanyat diversos premis internacionals, en cinc ocasions s’ha erigit en el millor oli d’oliva verge extra de l’Estat i en moltes altres convocatòries ha resultat finalista o guanyador.

LLEGIR MÉS A:    http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/65536-de-larbequina-tal-com-raja.html
dop_oli_siurana_fruits_de_la_terra

(DOP) Oli del Baix Ebre i el Montsià – fruits de la terra

1 Resposta

L’oli més antic

El Baix Ebre i el Montsià són paisatges d’oliveres des de molt antic. En aquesta zona del sud de Catalunya, la principal productora d’oli del país, hi trobem les oliveres més antigues del món, sobretot a la part del riu Sénia, on hi ha exemplars que s’apropen als mil anys

25/08/09 02:00 – Roser Royo

Segons els historiadors, van ser els grecs els que van portar el conreu de l’olivera a les comarques del Baix Ebre i el Montsià. En aquesta part de Catalunya és on es troben les oliveres més antigues del país i del món. Arbres de branques recargolades i troncs immensos que impacten la mirada i que donen al paisatge un to verd platejat molt característic. Aquestes comarques són les principals productores de Catalunya d’oli d’oliva, amb una producció anual d’unes 45.800 tones d’oli i unes 12.100 hectàrees conreades. Però no tota aquesta producció es comercialitza a través del segell de la denominació d’origen protegida (DOP), una marca que es va aconseguir el 2003. Les característiques dels arbres, en molts casos de grans dimensions, fan que la recol·lecció de les olives en aquesta part del país siga més difícil que en altres zones, per això una part de la collita es recull del terra i no de l’arbre. Això provoca que l’oli tinga menys qualitat, fet que explica que d’una producció de 45.800 tones, només 700 siguen d’oli verge extra i 145 es comercialitzen sota alguna de les marques de la DOP

LLEGIR MÉS A:    http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/70979-loli-mes-antic.html

(IGP) Clementines de les Terres de l’Ebre – fruits de la terra

1 Resposta

Els cítrics saborosos i dolços

Tot i que la major part de la producció de clementines de les Terres de l’Ebre podrien comercialitzar-se amb el distintiu de la IGP, la realitat és que els productors no l’utilitzen per falta d’un acord amb els distribuïdors. Ara es treballa per vincular els cítrics amb el turisme

28/08/09 02:00 – Lurdes Moreso

Les clementines de les Terres de l’Ebre són molt saboroses i dolces, amb un color taronja molt intens, que les diferencia dels cítrics valencians. El clima del Baix Ebre i el Montsià i la seua ubicació geogràfica permeten un allargament en la maduració d’aquests fruits, que l’any 1996 ja van aconseguir una marca Q de qualitat. Va ser el 2001 quan es va aprovar la indicació geogràfica protegida (IGP) d’un cultiu que es va iniciar durant la segona meitat del segle XIX, després de la construcció dels canals de reg de l’Ebre i que va créixer de manera espectacular a partir del 1960, quan moltes finques que tradicionalment havien conreat oliveres van començar a cultivar cítrics.

Actualment a les Terres de l’Ebre es produeixen uns 130.000 quilos de mandarines, una producció que es concentra entre els mesos d’octubre i desembre. Tot i que la major part d’aquest volum de mandarines reuneixen les condicions per obtenir la IGP, estem al davant d’una marca de qualitat totalment en desús. «No aconseguim tancar acords amb les distribuïdores perquè ens compren la producció etiquetada amb la IGP», lamenta el president del consell regulador de la IGP Clementines Terres de l’Ebre, Josep Estrada.

LLEGIR MÉS A:    http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/4-economia/-/75015-els-citrics-saborosos-i-dolcos.html

igp_clementines_de_les_terres_de_lebre_fruits_de_la_terra

(DOP) Oli de la Terra Alta – fruits de la terra

1 Resposta

Un oli més madur

El sorgiment fa 38 milions d’anys de les serres calcàries de Pàndols, Cavalls i els Ports van desencadenar tot un seguit de processos geològics que han originat uns sòls amb unes condicions òptimes per al conreu de l’olivera i del cep a la Terra Alta

13/08/09 02:00 – Lurdes Moreso

La competitivitat en el sector de l’oli d’oliva va conduir els productors de la Terra Alta a treballar conjuntament i l’any 2000 van fer els primers passos per protegir l’oli d’oliva verge extra, que va assolir el reconeixement de la Comissió Europea com a DOP el 2005. La producció d’olives a la Terra Alta és d’entre 3.500 i 5.000 tones, cosa que la converteix en una de les DO amb menor volum de producció del país (juntament amb la de l’Empordà). «En aquests moments tenir poca producció ens afavoreix, ja que la major part de l’oli es comercialitza directament a través de les cooperatives», explica el president de la DO de l’oli de la Terra Alta, Ramon Llop. Així, un 80% de l’oli d’oliva es ven a través de les cooperatives i empreses agràries inscrites en aquesta DO (que en són una quinzena), mentre que el 20% restant s’exporta, principalment a Itàlia.

LLEGIR MÉS A:    http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/-/69015-un-oli-mes-madur.html

dop_oli_de_la_terre_alta_fruits_de_la_terra

(IGP) Calçot de Valls – fruits de la terra

1 Resposta

La ceba dolça i festiva

Les cròniques relaten que el Xat de Benaiges, un pagès de Valls, va descobrir l’elaboració del calçot. Actualment és la base de la calçotada, un àpat que no s’entendria fora del marc de celebració col·lectiva. També s’ha convertit en una base econòmica de l’Alt Camp

06/09/09 02:00 – Imma Martínez

«Els calçots, el porro i els castells, tres coses nostres que sempre m’han fascinat. Neixen de la terra i em fan mirar el cel.» La definició és del director de cinema Bigas Luna, en el pròleg del llibre La cuina del calçot, de Joan Jofre i Agustí Garcia, editat per Cossetània Edicions. El calçot és la base de la festa gastronòmica de la calçotada i és difícil entendre l’àpat fora d’aquest marc de celebració col·lectiva, familiar i d’amistat.

Els calçots són cadascun dels brots de la ceba blanca replantada, que es calça amb terra a mesura que creix. La ceba és de la varietat blanca gran, que destaca per la dolçor. Amb tot, el que la converteix en única és la pràctica de cultiu, per la qual es desenvolupen els brots tendres, i la pràctica gastronòmica, amb la cuita dels calçots a la flama viva de redoltes. L’origen gastronòmic s’atribueix al Xat de Benaiges, un pagès de Valls, que de manera fortuïta va posar a coure uns brots de ceba a la flama. És el que es diu a les cròniques. La calçotada, actualment, s’ha convertit en una de les bases econòmiques de l’Alt Camp. Els restaurants de la comarca atreuen milers de visitants, anualment, amb l’únic objectiu de degustar una calçotada en el territori d’origen.

LLEGIR MÉS A:  http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/70012-la-ceba-dolca-i-festiva.html

Claçot de Valls la Ceba Dolça i Festiva

DO Conca de Barberà – fruits de la terra

1 Resposta

Maridatge de vi i patrimoni

La viticultura, a la Conca de Barberà, ha anat lligada a l’evolució històrica de la comarca, des de la implantació dels monjos de les ordes del Cister i del Temple. En el sector, la comarca ha estat pionera en l’elaboració sindicada de vi i en manté el patrimoni arquitectònic

16/08/09 02:00 – Imma Martínez

Els ensenyaments dels monjos de l’orde del Cister i dels de l’orde del Temple han passat de generació en generació, fins a l’actualitat. Els monjos van transmetre als pagesos els seus coneixements sobre la manera més profitosa de conrear la vinya. A la Conca de Barberà, la viticultura ha anat lligada a l’evolució històrica de la comarca, que, ja a finals del segle XVIII i al XIX, es va convertir en el conreu pràcticament exclusiu. La plaga de la fil·loxera va posar punt final a aquesta etapa d’esplendor. Els agricultors en van sortir reforçats per mitjà de l’agrupació en cooperatives, és a dir, en l’elaboració sindicada del vi de la qual la comarca va ser pionera a l’Estat. D’aquesta època la comarca n’ha llegat els edificis modernistes, projectats pels arquitectes Cèsar Martinell i Pere Domènech –construïts en les dues primeres dècades del segle XX–. Actualment constitueixen una part del patrimoni lligat a la viticultura.

L’aprovació de la DO Conca de Barberà, el 1985, va significar una injecció al sector, que ha continuat innovant i apostant per la millora de la qualitat.

LLEGIR MÉS A:    http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/-/69328-maridatge-de-vi-i-patrimoni.html

(ETG) Panellets – fruits de la terra

1 Resposta

Per Tots Sants, tot són panellets

El panellet és el producte gastronòmic català més típic de Tots Sants. L’estrella és el tradicional de pinyons, però aquest producte no ha pogut escapar-se de l’evolució que ha viscut la cuina catalana i ja hi ha pastissers que n’ofereixen més de trenta varietats

17/08/09 02:00 – Teia bastons

«Després d’un bon dinar de Tots Sants, el que vol la gent és fer unes bones postres i no menjar patata.» Així de clar i català es pronuncia el vicepresident de la Federació Catalana de Pastisseria, Josep Costa, sobre els panellets, la seva composició i la discussió sobre si poden portar o no fècula, bàsicament patata o moniato. El primer que es pot dir és que perquè el tradicional panellet català pugui lluir el certificat europeu d’especialitat tradicional garantida (ETG) només pot portar farina d’ametlla, sucre, ou i… res més: ni patata, ni moniato, ni conservants, ni colorants. Això sí, a aquesta massa de base s’hi pot afegir gairebé de tot: pinyons, coco, xocolata, cafè, llimona, taronja, fruita confitada, kiwi, pinya, pistatxo… fins a una trentena de varietats diferents, com ja fa algun pastisser. El resultat és un dolç típic de Tots Sants que la majoria d’hipòtesis vinculen a tradicions funeràries. Uns diuen que els panellets són resultat d’antics àpats funeraris, ja que en algunes poblacions la gent els portava a l’església i se’ls menjava dins el temple. D’altres atribueixen l’origen als àrabs i a la seva introducció d’ametlles a les postres. Però en el que no hi ha cap mena de dubte és que es tracta d’uns pastissets vinculats estretament a la festa de Tots Sants. Sembla que entre aquest dia i l’endemà, dia dels difunts, perquè ningú no s’oblidés dels morts els campaners tocaven les campanes sense parar i a mitjanit els feligresos anaven a l’església a compartir amb ells fruita seca i dolços. D’aquí hauria sortit la festa de la castanyada i el consum de panellets.

LLEGIR MÉS A:    http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/-/71223-per-tots-sants-tot-son-panellets.html

etg_panellets_fruits_de_la_terra

DO Costers del Segre – fruits de la terra

1 Resposta

Els vins de ponent

Les terres de Lleida eren terres de vinya fins a la fil·loxera. Des de llavors, la fruita i el cereal han desplaçat la producció vitícola, fins a una lenta però segura recuperació iniciada fa dues dècades. La DO Costers del Segre, àmplia i diversa, agrupa vins d’una gran varietat.

27/08/09 02:00 – DAVID MARIN

La varietat de paisatges i sabors és la característica més notable del vi de la DO Costers del Segre. Les set subzones que conformen el territori d’aquesta àrea vinícola ocupen comarques tan diferents com ara l’agrest i elevat Pallars Jussà, el pla irrigat del Segrià i l’Urgell, o els ondulats turons de secà de les Garrigues. Hiverns freds, estius calorosos i una escassa pluviositat són els elements comuns. Però a partir d’aquí Ponent és un puzle inabastable de petits microclimes, turons secs, fondalades humides, corredors de marinada i dureses continentals. La DO Costers del Segre agrupa tots els vins produïts en tan variades circumstàncies als cellers de les terres de Ponent.

LLEGIR MÉS A:    http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/70138-els-vins-de-ponent.html

do_costers_del_segre_fruits_de_la_terra

DO Pla del Bages – fruits de la terra

1 Resposta

Petits i experimentals

El Pla del Bages és una de les denominacions vitivinícoles més recents. Són pocs cellers, però tenen ganes d’experimentar i recuperar varietats de raïms

12/08/09 02:00 – Rosa maria bravo

N’hi va haver, de vinyes; després fàbriques, i ara, un altre cop vinyes. El pla del Bages era una de les zones vitivinícoles més importants de Catalunya, amb 27.000 hectàrees. Això va ser abans de la fil·loxera, el 1880. Després de la plaga es van substituir les vinyes per fàbriques tèxtils a les conques del Cardener i el Llobregat i, a partir del 1985, una sèrie d’emprenedors van pensar que podrien implantar la vinya amb altres varietats diferents de les que hi havia en l’origen, fins que el 1991 van aconseguir elaborar vins amb el segell de vi de la terra –garanteix l’origen i unes qualitats mínimes– i des del 1995 la producció es regula amb la denominació d’origen Pla del Bages, una de les més recents de Catalunya amb la DO Montsant. El secretari del consell regulador, Joan Francesc Valquierre, assenyala que des del 1995 fins a l’actualitat «hi ha hagut una progressió constant cap a la qualitat i una aposta per les varietats», cosa que es manifesta en la recuperació de la varietat autòctona picapoll. Segons explica Valquierre, en el procés de recuperació es va plantar la mateixa varietat en finques diferents, amb varietat de climes, i es va fer un estudi amb els ceps de totes les plantacions. Es van concentrar en una parcel·la i es va seleccionar el cep que té menys malalties i més tipicitat, i el resultat va ser el picapoll blanc, que treballen ara molts dels cellers. Hi ha dos productors que estan experimentant ara amb el picapoll negre, i també amb la mandó, una varietat que gairebé s’havia perdut i que ara s’està cultivant en una hectàrea de terreny. La previsió és vinificar l’any vinent amb aquest raïm, que aporta un color intens.

LLEGIR MÉS A:    http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/-/68897-petits-i-experimentals.html

do_pla_del_bages_fruits_de_la_terra