Ingredients:
- 250 gr de fideus del nº2
- 6 salsitxes de pollastre
- 2 costelles de porc
- 2 tomàquets de pera
- 2 cebes de figueres mitjanes
- sal i pebre
- 750 ml de brou casolà de pollastre
- 10 ametlles
- uns brins de safrà
- 2 grans d´all
- unes fulles de julivert
Preparació:
- Quan compreu la costella recordeu de demanar que us la tallin, ells tenen millors ganivets que nosaltres, a no ser que la compreu ja tallada, clar. Poseu a escalfar oli en una cassola i la marqueu ben marcada, salpebrada, fins que quedi rossa;
- Mentre feu aquest pas poseu aigua a bullir per escaldar els tomàquets i peleu i talleu ben petita la ceba;
- Un cop tingueu marcada la costella feu el mateix amb les salsitxes. Jo recomano tallar-les després, us costarà menys, a vegades tallar la salsitxa crua és una mica incòmode, millor fer-ho quan està marcada. La reserveu juntament amb la costella;
- Feu un sofregit amb la ceba i el tomàquet a la cassola on heu marcat la carn. Si fa falta hi afegiu una mica més d´oli, sempre us quedarà millor. I comenceu per la ceba, eh. La sofregiu a foc lent fins que estigui ben potxada. Aquest pas val la pena dedicar-li una bona estona, difícil d´especificar des d´aquí, pero mitja horeta no us la treu ningú. Quan la ceba estigui ben a punt hi afegiu el tomàquet, i feu el mateix procés. A vegades les presses fan que el sofregit no quedi prou caramelitzat, però bé, no és la fi del món, l´important es que es faci a poc a poc i quedi ben cuit;
- La cocció del tomàquet trigarà un mínim de deu minuts, allargar-ho fins a vint seria molt bo però. Aquesta estona la podem dedicar a preparar la picada, el gran tret diferencial de la cuina catalana, el quid de la qüestió, la mare dels ous, de fet. Imprescindible. Els seus ingredients varien segons la recepta, el receptari, el cuiner…hi ha qui hi posa sempre pa fregit, element molt necessari quan són picades per a guisats de peix, i qui només ho fa de tan en quan. La presència d´un fruit sec, generalment ametlles o avellanes és també quelcom força necessari, així com l´all i alguna herba tipus julivert.I el safrà, clar, per donar-li gust i color. A vegades us podeu trobar que no en teniu (de julivert) i que no hi ha temps d´aconseguir-ne, així que posar-ne de sec no és cap tonteria. En fi, si es per a aquest plat i aquest tipus de picada fer-ho al morter és lo seu, i abans de tirar-la als fideus és millor deixatar-la amb una mica de brou, s´integrarà millor. Ho feu quan quedin uns tres minuts per al final de la cocció.
- Moment de recuperar les carns, barrejar-les bé amb el sofregit, i incorporar-hi els fideus. Integreu-ho bé tot, que els fideus i la carn s´impregnin bé del sofregit i de pas s´enrosseixin. Salpebreu, mulleu amb el brou, que l´heu de tenir ben calent, bullint de fet, i ho deixeu coure, destapat, uns deu minuts…o el temps que us marqui el fabricant dels fideus. Uns minuts abans d´acabar hi poseu la picada, que ja teniu preparada, i la deixateu abans de posar-la als fideus amb una mica de brou. Us han de quedar sucosos però, segons el meu punt de vista, no caldosos, tot i que podeu tenir una mica de brou calent a mà per si algún membre de la vostra família és molt fan de menjar-se´ls amb brou, o amb més brou com a mínim del que marquen els tèorics canons. Això realment va a gustos, però com us deia crec que la clau és que quedin ben melosos.
- I ja ho teniu, un plat dels que fan afició, clàssic infalible!