ETG EN ESTUDI

La neula és un dels dolços més típics de la cuina catalana que es menja tradicionalment per Nadal. Sovint se suquen en cava i sembla que de fet sempre s’han sucat en alguna mena de vi. La idea d’enrotllar una hòstia, qui sap si ja amb la idea de sucar-la, la va tenir una monja i posteriorment monges i pastissers van anar perfeccionant la recepta. Segurament existeix abans que el torró.

FONT: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

Productes en estudi

• Neules

MÉS INFORMACIÓ A:  http://ca.wikipedia.org/wiki/Neula

I A:  https://celleradocse.com/2012/12/24/etg-neules-fruits-de-la-terra/

———————————

FONT: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

Introducció
Les primeres referències escrites de la salaó de carn de porc apareixen durant l’Imperi Romà, a finals del segle II aC, on ja es recollien les pràctiques de l’època pel que fa a la seva elaboració. Les recomanacions d’aquella època encara són vigents, i el procés actual d’elaboració del pernil serrà reprodueix, en termes generals, el mètode tradicional.

Elaboració
El pernil serrà reconegut amb ETG ha de procedir de porcs sans sacrificats d’acord amb tots els requisits higienicosanitaris exigits per la legislació vigent.

Els pernils en sang han de tenir un pes mínim de 9,5 quilos per aquells que es presenten amb pota i de 9,2 quilos per als pernils sense pota. Prèviament al procés d’elaboració, els pernils són sotmesos a unes condicions per aconseguir una temperatura màxima de 30C en l’interior de la peça i a un procés de pressió per tal d’evacuar-ne la sang romanent en els vasos sanguinis.

El procés d’elaboració segueix unes estrictes condicions d’elaboració amb una durada mínima obligatòria de 210 dies, que inclou les fases de:

• Salaó: s’addiciona sal per afavorir la deshidratació; té una durada variable, segons el pes, el contingut de greix i la conformació del pernil.
• Rentat: per eliminar el residu de sal en superfície.
• Repòs: s’aconsegueix una distribució homogènia de la sal per l’interior de la peça, inhibint el creixement microbià indesitjable. El temps mínim d’aquesta fase és de 40 dies.
• Assecatge-maduració: continua la deshidratació i té lloc la fusió natural de part del greix. El temps mínim d’aquesta fase és de 110 dies.
• Envelliment: continuen els processos iniciats en les fases anteriors, amb intervenció de la flora microbiana, la qual li confereix la seva aroma i el seu sabor.

Un cop acabat el procés, el pernil, pot romandre a temperatura ambient.

Els pernils mai no es sotmetran en cap cas al procés de fumat ni recobriment de pebre vermell o altres espècies.

MÉS INFORMACIÓ A:   http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/alimentacio/distintius-origen-qualitat-agroalimentaria/dar_especialitats_tradicionals_garantides/dar_pernil_serra/

I A:  https://celleradocse.com/2013/05/19/dg-ratafia-catalana-fruits-de-la-terra/

———————————

FONT: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

Introducció
Els Panellets formen part de la gastronomia catalana tradicional com a postres típiques de la diada de Tots Sants conjuntament amb les castanyes, els moniatos i el vi dolç. L’origen d’aquests dolços, els quals antigament tenien un caràcter sacramental, data del segle XVIII. L’elaboració dels Panellets ETG és típica i tradicional de Catalunya, encara que també s’elabora en d’altres indrets de l’Estat.

Composició
Els panellets ETG són uns pastissos de dimensions petites i formes variades, elaborats essencialment amb massapà i ingredients que els confereixen sabors i aromes característics.

El procés d’elaboració es realitza a partir d’una base de massapà de tal manera que per cada quilo d’ametlles pelades granulades molt finament, s’afegeix un quilo de sucre i ou sencer addicionat o no d’aigua, s’amassa bé mitjançant cilindres i es deixa en repòs durant 24 hores per homogeneïtzar bé la barreja. Després se li donen diferents formes i sabors. A partir del massapà base s’elaboren panellets de pinyons, ametlles, coco, avellanes, taronja, llimona, rovell d’ou, cafè, maduixa i marró glacé. També s’elaboren panellets a partir de massapà bast que es presenta en figures de castanyes, bolet, soc o bandes farcides amb fruites confitades i de codony. A partir de massapà fi s’elaboren de castanya a la xocolata i d’os de sant.

En tots els casos queda prohibida la utilització de fècules (patates o moniatos), de poma, de conservants i de colorants artificials.

MÉS INFORMACIÓ A:  http://ca.wikipedia.org/wiki/Panellet

A:  http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/alimentacio/distintius-origen-qualitat-agroalimentaria/dar_especialitats_tradicionals_garantides/dar_panellets/

I A:  https://celleradocse.com/2012/10/31/etg-panellets-fruits-de-la-terra/

———————————

FONT: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

Zona de producció
La zona de producció comprèn tot el territori de Catalunya.

Elaboració
La ratafia catalana és una beguda espirituosa elaborada, bàsicament, amb nous tendres. El seu sabor es pot completar amb diverses plantes aromàtiques. S’elabora per maceració hidroalcohòlica de nous tendres durant un temps mínim de dos mesos. Obtingudes les maceracions, es decanten els líquids i s’hi afegeix sucre, alcohol i aigua potable fins a aconseguir la graduació alcohòlica convenient. El producte elaborat se sotmet a envelliment en recipients de fusta durant un període mínim de tres mesos.

Característiques
La ratafia té una coloració característica de caramel, més o menys intensa segons la fórmula de cada elaborador.

MÉS INFORMACIÓ A:  http://ca.wikipedia.org/wiki/Ratafia

A:  http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/alimentacio/distintius-origen-qualitat-agroalimentaria/dar_denominacions_geografiques/dar_ratafia_catalana/

I A:  https://celleradocse.com/2013/05/19/dg-ratafia-catalana-fruits-de-la-terra/

———————————