Ingredients:

• 1 conill,
• 5 tomàquets vermells,
• 1 o 2 cebes,
• 1 pebrot verd,
• una copeta de conyac,
• una mica de llorer,
• sal,
• oli i/o llard.

Preparació:

1. Versió fidel de la recepta que recull el més clàssic dels clàssics llibres de receptes: “Sabores” (la majoria d’àvies el ténen). La diferència és que allà s’explica en tres línies, i ara l’explicarem una mica més detalladament (assumim que en general tots plegats som més ignorants en temes culinaris del què ho eren les nostres àvies i mares).
2. Demaneu a la carnisseria un conill i que el us tallin a trossos petits, per fer a la cassola. En una cassola prou gran, poseu dues cullerades de llard (o si ho preferiu, un raig generós d’oli d’oliva), i quan sigui calent afegiu-hi el conill prèviament salat. A foc mitjà, deixeu que es vagin daurant els trossos, tot girant-los de tant en tant. Al cap d’uns 10 minuts, afegiu el conyac (una copeta), doneu unes voltes més i en pocs minuts aparteu el conill.
3. A la mateixa cassola, amb l’oli sobrant (se li pot afegir un raig més, si no n’ha quedat), comenceu a sofregir la ceba tallada a tires fines. Abans que agafi color daurat, afegiu-hi el pebrot tallat a quadrets o tires petites. Quan les verdures estiguin cuites i daurades, hi aboquem el tomàquet (prèviament pelats i ratllats), hi afegim un polsim de sal, una mica de sucre (una culleradeta de cafè), i una o dues fulles de llaurer. Tot seguit tornem a posar-hi el conill, el repartim bé per la cassola, la mig tapem, i deixem que faci xup-xup uns 15 o 20 minuts a foc baix, remenant de tant en tant.
4. Quan ens sembli que el tomàquet és cuit i que a partir d’aquí el sofregit ja començarà a quedar massa concentrat (moment una mica subjectiu), apaguem el foc, deixem refredar i ja podem repartir-lo en plats, o en tuppers (dóna per 4 tuppers, amb 4 trossos per a cadascun). Si decidim congelar, és recomanable fer-ho al dia següent, passades unes hores la carn agafa més gust.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: TOTALTUPPER

Origen: Conill a la catalana (amb samfaina)