No hi ha dubte que per poder gaudir tant del gust, com de les propietats nutritives dels aliments, cal escollir bones matèries primeres. Si bé aquest punt és molt important, també ho és la conservació i manipulació que se’n faci a les nostres llars. Un producte ben conservat i manipulat d’acord amb normes bàsiques serà garantia de tenir un plat bo i segur.
Parlem avui de consells de conservació i manipulació dels ous i a la propera entrada ho farem sobre la carn d’aviram.
Sobre els ous se n’ha parlat molt, però seguim trobant informacions confuses o no del tot acurades. Intentarem aquí posar en clar alguns punts clau i donar resposta a les preguntes més habituals que ens feu:
Com saber si un ou està en bon estat per ser consumit?
Els ous han d’estar amb la closca sencera i neta. La closca bruta pot contenir gèrmens que contaminin l’ou i altres aliments amb els que entrin en contacte i la closca trencada pot ser un lloc d’entrada de gèrmens. Per tant, davant el dubte, si es detecten aquestes anomalies el millor és no cuinar-los.
Fins quan es poden consumir?
Un ou es considera fresc fins a 28 dies després de la seva posta, ara bé, un cop passada la data de consum preferent si ha estat ben conservat i no presenta problemes a cop d’ull, es pot consumir igualment. Recordem que l’ou no té data de caducitat.
Els ous s’han de conservar a la nevera?
Sí, sempre s’han de conservar a la nevera. De vegades, ens pregunteu, “i llavors, per què a les botigues estan a fora?” La raó és molt simple: de la granja al punt de venda els ous es mantenen en condicions més o menys estables de temperatura, amb la qual cosa no es produeixen canvis bruscos que podrien donar lloc a condensacions a la closca, que és porosa. La humitat que es genera pot facilitar l’entrada de gèrmens pels porus de la closca. Per això, un cop arribats a casa, cal que els guardem a la nevera perquè ja no es mouran més i perquè és on millor garantirem la seva seguretat alimentària i la seva qualitat.
Els ous s’han de rentar?
No, no s’han de rentar abans de guardar a la nevera ja que es pot fer malbé la seva cutícula protectora. La closca és el seu ‘envàs’ natural que evita l’entrada de gèrmens. Si vols, pots rentar-los just abans de consumir, encara que no és imprescindible.
Els ous, a dins o fora del seu envàs?
Hi ha moltes persones que els guarden en els recipients pels ous que ja incorporen molts refrigeradors. El nostre consell és que millor els guardis sempre al mateix envàs on els has comprat. D’aquesta manera sabràs en tot moment la data de consum preferent, a més d’evitar el contacte amb altres aliments o líquids que mantenim a la nevera.
Consells a la cuina:
– Un cop trencada la closca cal utilitzar-los ràpidament. Un cop cuinats, cal consumir-los immediatament o guarda l’aliment a la nevera; no els deixis a temperatura ambient encara que l’ou estigui degudament quallat. Si fas salses amb ou fresc, com maionesa, fes només la quantitat que necessitis pel seu ús immediat, no en guardis per utilitzacions posteriors. Afegeix unes gotes de llimona per millorar la conservació i mantén la salsa a la nevera fins la seva utilització.
– En la manipulació de l’ou cal seguir una norma bàsica a la cuina: no fer servir els mateixos recipients, eines o altres estris per aliments crus que pels cuits. Això vol dir, per exemple, no posar la truita al plat on has batut abans els ous, ni fer servir la mateixa forquilla/cullera que has utilitzar al batre els ous per menjar-te la truita.
Finalment, recordeu que els ous que es consumim a les nostres llars són ous de proximitat i de la màxima qualitat i frescor, d’acord amb el Model Europeu de Producció, que compleix totes les garanties de seguretat sanitària i de benestar animal.
A la seva closca trobaràs un codi imprès , que és com la matrícula de l’ou, una eina fonamental de traçabilitat amb la que podem saber on s’han produït per gaudir del seus valors nutricionals i gastronòmics amb totes les garanties de seguretat.
Els colors dels lloritos prenen aires tropicals
FIVIN és fa ressò de l’assaig clínic publicat a The American journal of clinical nutrition (AJCN), encapçalat per metges i investigadors del Servei de Medicina interna de l’Hospital Clínic de Barcelona i l’IDIBAPS, que compara en pacients d’alt risc cardiovascular els efectes del vi amb els efectes del vi desalcoholitzat, una variant comercial a la qual se li ha extret l’alcohol. S’avalua així per separat l’efecte de l’etanol i el dels compostos fenòlics del vi negre sobre l’expressió de biomarcadors d’inflamació relacionats amb l’arteriosclerosi. Els Drs. Ramon Estruch y Rosa Lamuela, membres del Comitè Científic de FIVIN, i professors de la Facultat de Medicina y Farmàcia, respectivament, de la Universitat de Barcelona, i la Dra. Gemma Chiva-Blanch, del IDIBAPS-Hospital Clínic de Barcelona han estat el principals autors d’aquest estudi. El treball s’ha desenvolupat en el marc del CIBER de Fisiopatologia de l’Obesitat i Nutrició (CIBERobn). Nombrosos estudis apunten que el consum moderat de vi té efectes beneficiosos per a la salut. L’arteriosclerosi es considera actualment una malaltia inflamatòria de baix grau de les parets de les artèries, que es pot veure alleugerit per un consum moderat de vi. El que no s’ha pogut aclarir és en quina mesura aquests beneficis són deguts als compostos fenòlics del vi, independentment de la ingesta d’alcohol. Aquests compostos són els responsables del sabor, el color i la textura en boca del vi. El treball publicat per investigadors de l’IDIBAPS – Hospital Clínic i Universitat de Barcelona és el primer assaig clínic randomitzat que estudia de forma separada els efectes del vi negre i la seva variant sense alcohol sobre els estadis inicials de l’arteriosclerosi. L’estudi es va fer amb 67 homes voluntaris amb un elevat risc cardiovascular. Aquests individus es van separar en tres grups que van rebre durant quatre setmanes 30g d’alcohol per dia de vi negre, el volum equiv
alent en forma de vi sense alcohol o bé l’equivalent a 30g d’alcohol per dia de ginebra. Durant aquest període de temps es van anar recollint mostres cel·lulars i serològiques per estudiar l’evolució de diversos biomarcadors, de l’expressió de molècules d’adhesió i de citocines inflamatòries relacionades amb la malaltia. Els resultats suggereixen que tant l’etanol com els components no alcohòlics contribueixen per separat als efectes antiinflamatoris del vi negre. Els components fenòlics serien els responsables de modular l’expressió de molècules d’adhesió als leucòcits, mentre que tant l’etanol com els polifenols del vi modificarien la presència de mediadors solubles de la inflamació en pacients amb elevat risc cardiovascular. Aquests efectes podrien contribuir als beneficis que s’atribueixen al vi en la millora de les fases inicials i la progressió de l’arteriosclerosi.
